contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 27 de gener de 2014 | Manuel
Enric Pons: “Per no pagar el deute, la ciutadania haurà d’assumir el control dels ajuntaments”


Els municipis catalans han acumulat un deute els darrers anys que cada vegada suposa un percentatge més elevat dels pressupostos i que hipoteca la feina de molts ajuntaments. Al Penedès, hi ha municipis com Vilanova i la Geltrú que el deute ja suposa un 15% del pressupost anual, i el Vendrell i Calafell estan entre les poblacions de més de 10.000 residents amb un deute més elevat per habitant.

Hem parlat amb Enric Pons, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, perquè ens faci un retrat de la situació i ens expliqui quines propostes fan perquè la població no continuï ofegada per un deute que, en moltes ocasions, només ha servit per enriquir les elits.

11/11/2013

El deute ha esdevingut una partida força gran en alguns pressupostos municipals (per exemple, a Vilanova i la Geltrú és d’un 15%). Com s’ha arribat a aquesta situació?

A Catalunya hi ha 947 municipis i cadascun té les seves peculiaritats, podem generalitzar els motius però és necessari estudiar el detall de cadascun d’ells, trobaríem moltes excepcions.

Tot i això, els motius més importants són, d’una banda l’augment de deute i de l’altra l’augment del tipus d’interès. Pel que fa al primer motiu, l’augment del deute municipal català ha augmentat un 36% en només 5 anys. La suma de tots els deutes financers l’any 2008 dels ajuntaments catalans era de 4.049 milions d’euros, i a finals del 2012 ha passat a ser de 5.512 milions d’euros. En relació a l’augment del tipus d’interès, cal tenir en compte que els mercats ofereixen actualment un tipus d’interès que s’ha duplicat o triplicat en els darrers anys.

Quins són actualment els municipis més endeutats de Catalunya?

Els municipis catalans més endeutats en valor relatiu (deute per habitant, és el valor important que ens permet a primera vista avaluar l’estat del deute) a finals del 2012 han estat: Aguilar de Segarra amb 8.514 euros per habitant, Capolat amb 6.675 i Santa Susanna amb 4.729.

Si fem una selecció dels municipis més endeutats superiors a 10.000 habitants, trobem els municipis de Castell Platja d’Aro amb 2.365 euros per habitant, el Vendrell amb 2.355, Calafell amb 1.847 i Reus amb 1.834.

Hem de tenir en compte que dels 947 municipis, 451 tenen un deute inferior a 300 euros per habitant, i 295 municipis un deute inferior als 100 euros per habitant. La mitjana de deute municipal català per habitant és de 731 euros.

Una part del que estan pagant els ajuntaments són els interessos. Com és que són tant elevats?

Els ajuntaments es veuen afectats per les modificacions dels mercats. L’any 2000 els interessos oscil·laven entre el 2 i 3%, però a partir del 2011 els préstecs que han assumit les administracions locals han estat tots superiors al 5%.

Per desgràcia, el panorama dels interessos empitjorarà els pròxims anys pels nous deutes generats a través del Pla de Pagament de Proveïdors, que tenen dos anys de carència en el pagament d’interessos. Haurem d’esperar a finals d’any per veure l’efecte global que ha generat el pla aquest 2013.

És important destacar en aquest sentit dues coses. D’una banda, els ajuntaments no acostumen a donar informació completa sobre el seu deute. El que caldria són quadres bàsics de finançament que com a mínim indiquin: import del préstec, tipus d’interès acordat, capital pendent de pagament, data de formalització i data de cancel·lació. D’una altra banda, gran part dels esforços de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) s’han centrat a denunciar la perversitat dels mateixos mercats financers que obliguen a les administracions públiques a adquirir deutes a un tipus d’interès suposadament de “mercat” mentre que a les empreses financeres se’ls hi permet finançar-se a menys d’un 1% d’interès a través del Banc Central Europeu.

Alguns ajuntaments no tenen capacitat de retornar el deute i demanen nous crèdits per pagar-ho. Això és fer créixer el problema. Com s’explica?

Sí, sens dubte és fer créixer el problema o, en el millor dels casos, perpetuar-ho. Per desgràcia és el funcionament habitual de les dinàmiques del deute. Les administracions locals no s’han endeutat per cobrir necessitats de tresoreria temporals o per finançar inversions clau a llarg termini. Han utilitzat els préstecs per finançar despeses ordinàries municipals i també en gran part l’han utilitzat per participar de l’especulació immobiliària (amb tota la corrupció que hi va lligada). Molts governs municipals han actuat com si mai haguessin de tornar aquests deutes. Contaven (o almenys això diuen) que els tipus d’interès estarien sempre baixos.

De tota manera, per tenir una visió global del deute i de la impossibilitat del seu pagament, recomano veure el documental El dinero es deuda. Explica de manera força clara que no hi ha prou diners al món per pagar els deutes que s’han contret. L’única manera de pagar-los és a través de la generació de nous deutes.

Quan denuncieu la manera que les administracions han arribat al deute que tenen, parleu de deute il·legítim. Què significa?

Considerem deutes il·legítims tots aquells deutes que les administracions públiques ha contret i que no han beneficiat la seva població. Parlem de deutes que han beneficiat a elits (grans fortunes, entitats financeres, empreses constructores…) i que a més s’han contret en un mar de corrupció i opacitat.

En alguns municipis hi ha persones, entitats i partits que s’estan plantejant de deixar de pagar el deute. Rebeu gaires consultes?

Sí, hem rebut moltes consultes, sobretot després de què s’aprovés la primera moció antideute a l’Ajuntament de Badalona el passat 25 de juny. Tot i així esperem que en el futur en tindrem moltes més! Fer que es comparteixi i circuli la informació és una de les raons de ser de la PACD. De moment, hem estat en contacte i hem compartit informació amb ciutadans de més de vint municipis catalans i una dotzena més de la resta de l’estat espanyol. Queda molta feina per fer.

Des de la PACD mirem d’oferir dues coses: per una banda tota la informació d’interès general que tenim en relació al deute municipal, per l’altra banda mirem de facilitar que es crei una xarxa, que estiguin en contacte les persones que treballen el deute municipal a cada municipi.

Dius que es va aprovar una primera moció antideute a Badalona. Sé que n’hi ha hagut alguna més. A quins llocs? Com s’ha aconseguit?

De moment s’han aprovat quatre mocions més a part de la de Badalona, concretament als municipis de Molins de Rei, Cerdanyola, Barberà del Vallès i la darrera setmana Sabadell.

S’han presentat mocions a altres municipis com Valls, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Vic… Però en aquestes poblacions no s’han aprovat. El motiu es repeteix en molts d’ells: molts regidors estan d’acord amb l’anàlisi i les propostes de la moció, però tenen por que durant l’auditoria del deute es puguin trobar irregularitats de les quals ells han participat o en millor dels casos ells han consentit que passessin sense denunciar-ho.

Sobretot ha estat possible tirar-les endavant a través de tenir contacte amb activistes d’aquell municipi i mantenir també contacte amb els grups municipals que formen el ple (en l’àmbit polític hem tingut contacte de moment amb membres d’ICV, les CUP i les CAV del Vallès).

Quines conseqüències té que s’aprovi aquesta moció?

De moment, significa que els municipis en qüestió manifesten que buscaran totes les vies legals per a no pagar una part dels interessos provinents del Pla de Pagament de Proveïdors, ja que s’ha considerat en ple que és il·legítim.

Vosaltres feu unes quantes propostes abans d’arribar a portar al ple la proposta de no pagar al deute. Quines són?

Des de la PACD ens dediquem sobretot, de moment, a fer pedagogia a tants llocs com podem, ja sigui de forma presencial (fent xerrades i particpant en debats allà on ens conviden), a través de continguts escrits (web, facebook, tuiter, presència als mitjans de comunicació escrits, llibres, etc.) o a través de mitjans no escrits (ràdio i televisió).

En l’àmbit local, a més de les mocions, hem promocionat que es realitzin accions en lluita per la transparència (municipis com Sant Joan Despí, Masnou i Sant Adrià de Besos, tenen avui un nivell de transparència molt superior al que tenien abans de les nostres accions). A banda, estem a punt d’engegar una campanya per a què la gent conegui la possibilitat de crear un Observatori Ciutadà al seu municipi.

Què són les auditories ciutadanes municipals del deute?

Les auditories ciutadanes municipials del deute són processos participatius en el que la mateixa ciutadania d’un municipi agafa consciència de quins són els deutes il·legitims de la seva administració per a reclamar i lluitar pel seu no pagament. Concretament, es materialitza en la lluita pel dret a la informació com a pas previ o paral·lel a la lluita pel dret a la participació “real”.

I en què consisteixen aquests Observatoris Ciutadans Municipals que deies?

Els Observatoris Ciutadans Municipals (OCMs) són grups de persones d’un mateix municipi dedicades a fomentar la transparència i la participació ciutadana. Des de la PACD els entenem com espais oberts, organitzats i autogestionats. Els considerem útils per impulsar auditories ciutadanes municipals perquè potencien el control des de la ciutadania, especialment en temes pressupostaris i en tot el que fa referència al deute públic.

Com es pot fer el pas definitiu de no pagar?

No és fàcil. Hi ha diverses vies a treballar. Un primer pas és fer-ho a través de la pedagogia popular. Nosaltres no defensem no pagar els deutes per què si, plantegem únicament que no es pagui amb diners públics tots aquells deutes contrets de manera irregular, opaca i en contra dels interessos de la població. No ens hem de cansar d’explicar-ho. Una altra via és la realització de processos d’auditoria ciutadana del deute, ja que com més gent participi d’aquest procés, més legítim serà el seu veredicte final. També cal explorar vies legals, així que estudiem les possibilitats legals i al·legals per a no pagar préstec i interessos il·legítims. I finalment cal fer servir les vies polítiques. Nosaltres no ens tanquem a parlar amb ningú, però òbviament tenim proximitat ideològica amb partits d’esquerres i candidatures alternatives populars.

Personalment, crec que per poder fer el pas final de no pagar el deute, la ciutadania haurà d’assumir el control de les administracions públiques, i l’àmbit municipal és l’espai perfecte per començar. Aposto clarament per les candidatures alternatives populars, que són al meu entendre les que tenen més arrelat l’esperit de participació del 15M.

Com creieu que avançarà aquest moviment a nivell municipal?

Esperem que es creïn molts nodes per promoure auditories ciutadanes municipals a molts municipis. Nodes formats per ciutadans, col·lectius i plataformes (el tema partits és difícil d’incloure per què hi ha molta reticència a treballar amb ells, ja que excepte poques excepcions, tots han participat del procés d’endeutament). En tot cas, ens imaginem grups ciutadans que tinguin incidència al ple i això fa que com a mínim hagin d’establir diàleg amb els partits polítics municipals.

Des de la PACD esperem seguir oferint eines i materials pedagògics útils per aquests grups municipals, i en la mesura de les nostres possibilitats (i en el grau que els nous nodes permetin i vulguin) facilitar que la informació circuli i que els grups estiguin enxarxats.

Preveiem que augmentin les mocions antideute, però esperem que sigui amb participació real de la ciutadania. No volem que es converteixi en un grapat de mocions que aprovin partits de diferents municipis que no tenen la més mínima intenció en lluitar per a què els acords aprovats es facin efectius. Hem d’evitar tant com puguem l’oportunisme polític.

http://xarxapenedes.cat/enric-pons-per-deixar-de-pagar-el-deute-la-ciutadania-haura-dassumir-el-control-de-les-administracions-publiques/


A la mateixa secció:


L’Assamblea per una Renda Básica al País Valencià presenta en Les Corts Valencianes la seua proposta alternativa a l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió.


Romper las cadenas de las deudas privadas ilegítimas (II)


Romper el círculo vicioso de las deudas privadas ilegítimas (I)


Un balance: 10 años de la ley de protección contra la dependencia


Baix Segura: Más de 1000 personas acuden a la manifestación en defensa de las pensiones públicas en Torrevella


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com