contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 21 de gener de 2014 | Manuel
Productivitat, deflació i depressió

Michael Roberts

El creixement global de la productivitat es va desaccelerar per tercer any consecutiu, segons les estadístiques de The Conference Board dels Estats Units. The Board avalua que la producció per persona ocupada va créixer només 1,7% el 2013, enfront del 1,8% el 2012, 2,6% el 2011 i 3,9% el 2010. El creixement només s’ha desaccelerat en els dos anys anteriors a les recessions de 2001 i la Gran Recessió de 2008. I aquestes xifres inclouen tots el creixement ràpid anterior de les economies capitalistes emergents de l’Índia i la Xina.

Aquesta desacceleració em sembla un altre senyal de que l’economia mundial (o almenys les economies capitalistes avançades) està lluitant amb una depressió. També mostra que el capitalisme mundial cada vegada més està fallant a proporcionar un creixement dinàmic
( Veure el meu post). He aprofundit en les dades del Conference Board i vaig calcular el creixement de la productivitat en les economies avançades des de 1960. Aquesta és la gràfica del que vaig trobar.

En el següent gràfic, es pot veure que el dinamisme de les economies avançades s’ha anat esvaint dècada rere dècada.

La globalització i la revolució de l’alta tecnologia de la dècada dels 1990 van revertir la disminució del creixement de la productivitat durant la dècada de 1990, però en aquest segle el creixement de la productivitat en les economies avançades s’ha dirigit cap l’estancament. Només el creixement de la productivitat en les economies emergents ha permès que el creixement de la productivitat mundial es mantinguera prop del 2% a l’any - i, com mostren les dades del Conference Board, la desacceleració del creixement de la productivitat no ha parat en els últims tres anys.

El creixement del PIB real pot considerar-se com format per dos components: el creixement de la productivitat i creixement de l’ocupació. El primer mostra el canvi en el nou valor per treballador empleat i el segon mostra el nombre de treballadors extra empleats. El corrent principal de l’economia neoclàssica opina que aquests components són independents l’un de l’altre i que són exògens a l’economia. Els avenços tecnològics i el creixement de la població són variables independents als processos del mode de producció capitalista.

El punt de vista marxista és el contrari: que són factors endògens. En l’economia marxista, el creixement de l’ocupació no depèn del creixement de la població com a tal, sinó de la demanda de mà d’obra pel sector capitalista de l’economia. La inversió capitalista és la variable explicativa i l’ocupació és la variable a ser explicada. L’acumulació de capital pot ser positiva per a l’ocupació si la inversió creix, però també pot ser negatiu si les màquines, la tecnologia (robots) substitueixen la mà d’obra ( veure el meu post). De la mateixa manera, el creixement de la productivitat és realment l’altra cara del creixement de la inversió. L’acumulació de capital té com a objectiu augmentar la rendibilitat mitjançant la introducció de noves tècniques que augmenten la productivitat i la plusvàlua relativa. Cap nova tecnologia s’hi introduirà excepte que el capitalista individual pense que oferirà més valor que una altra cosa.

La falla en el procés de la productivitat capitalista és que l’impuls per a una major productivitat que soscave la dels capitalistes rivals condueix a una disminució de la tendència de la taxa de guany que, amb el temps, s’exerceix sobre l’augment de la taxa de plusvàlua i d’altres factors que contraresten aquesta tendència (veure el meu post). Això porta a una crisi de rendibilitat que només pot ser resolta per una recesió i la devaluació del capital emprat existent amb l’objectiu d’iniciar de nou el procés d’acumulació i creixement.

El que mostren les xifres de creixement de la productivitat és que la capacitat del capitalisme (o almenys la de les economies capitalistes avançades) per a generar una major productivitat està disminuint. Així els capitalistes han restringit la part de valor nou que va al treball i, com contrapartida, va augmentar la part dels guanys. Però, sobretot, han fet retallades en la taxa d’acumulació de capital en l’ "economia real", tractant de trobar, cada vegada més, beneficis addicionals en l’especulació financera i immobiliària. Mireu el creixement en l’estoc acumulat de capital en les economies capitalistes avançades.

Tenim un creixement de la productivitat al món de menys del 2% a l’any - que és aproximadament un 3% en les economies emergents i per sota de l’1% per a les economies avançades, que actualment representen el 52% del PIB mundial (la previsió per a aquest sector és del 48% per al 2025).

Com el Conference Board va posar: "Els mercats emergents, i especialment la Xina, representen la major part del creixement de la productivitat del món. Però els anys d’una millora fàcil i ràpida, semblen haver acabat. Atès que aquests països continuen sent significativament menys productius que les economies madures en termes de dòlars nord-americans, el continu canvi de l’activitat econòmica fora d’aquest últim s’afegeix a la desacceleració global de la productivitat".

La història de la productivitat es repeteix per al creixement de l’ocupació a les economies avançades. El creixement de l’ocupació és molt per sota de l’1% anual en el segle 21.

Si s’agrega (al creixement de la productivitat) una taxa de creixement de l’ocupació a nivell mundial de tan sols un 1% a l’any, llavors el creixement mundial serà poc més que un 3% a l’any durant la pròxima dècada (i un màxim d’un 2% a l’any per a les economies avançades), llevat que aquesta taxa "depressiva" del creixement i de l’ocupació és simplement una recessió cíclica que es mourà cap amunt quan l’economia mundial es recupere. L’evidència de les dades suggereix que no és així i que el dinamisme del capitalisme mundial està disminuint. L’economia marxista diria que això es deu a que el creixement de la inversió s’està esvaint i que es deu a que la rendibilitat segueix sent baixa segons els estàndards de l’època d’or de la dècada de 1960 i per sota dels nivells, fins i tot, de la dècada de 1990.

A l’economia neoclàssica li agrada de fer servir una mesura més sofisticada de la productivitat anomenada productivitat total de factors (total factor productivity). Aquesta, mesura no només la productivitat de la mà d’obra emprada, sinó també la productivitat aconseguida a partir de les innovacions. En realitat és només un valor remanent de la diferència entre el creixement del PIB real i els inputs de productivitat del treball i les entrades de "capital". Així que en realitat és una figura bastant espúria. Però prenent-la pel seu valor aparent, el Conference Board estima que la productivitat total dels factors es va reduir per sota de zero per a l’economia mundial durant el 2013, el que indica un "estancament de l’eficiència en l’assignació i utilització òptima dels recursos".

Pitjor encara, com el creixement de la productivitat s’alenteix, sembla que també la inflació mundial s’està desaccelerant, amb diverses economies clau anant cap a una deflació de preus - un altre indicador clàssic d’una depressió. Això és preocupant per al FMI i el director gerent de l’FMI, Christine Lagarde, va demanar als bancs centrals a actuar en contra d’aquest "ogre de la deflació". Nosaltres, els mortals comuns podem pensar que preus estàtics o en caiguda són una bona notícia per al cost de la vida diària, però per als estrategs del capital això significa marges de benefici més ajustats, un creixement de la inversió més feble i la fi de la "recuperació". Si la gent espera que els preus caiguen, contenen la seua despesa fins que ho facen. I si no hi ha inflació, llavors aquestes corporacions o els governs amb grans deutes no troben alleujament de qualsevol caiguda en el valor real del deute. Així que han d’utilitzar més dels seus impostos o guanys per a pagar el deute.

La desacceleració de la productivitat i la deflació del deute - aquests són els indicadors crítics d’aquesta era depressiva.

20/1/2014

http://thenextrecession.wordpress.com/2014/01/20/productivity-deflation-and-depression/


A la mateixa secció:


¿Está ganando impulso la economía mundial?


Las jornadas de mayo de 1937 en Barcelona. La posición de la izquierda del POUM.


La relevancia contemporánea de Marx


Keynes, la civilización y el largo plazo


Reseña de “Rentabilidad, inversión y crisis”, de José Tapia


Las memorias de un marxista errático


La falacia de reducir la persona a nada más que biología. Entrevista a Steven Rose


Reducción del tiempo de trabajo y desempleo: un escenario europeo


Elecciones, tradición socialista y una pregunta-problema


La revuelta de Berkeley (1964-65)

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com