contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 20 de gener de 2014 | administrador
I com podrem?

Miquel Garcia

Segons s’ha anat desenvolupant la crisi a l’Estat espanyol, que no és només una crisi econòmica sinó també una crisi de règim polític que inclou la monarquia, els partits i les institucions, s’ha fet evident que les alternatives polítiques existents al PP i al PSOE no eren suficients.

El gran malestar social que es va expressar amb el 15M i que les diferents Marees han continuat mostrant, fins arribar ara a la victòria de Gamonal, quedava orfe en bona mesura de representació política. La gent colpejada per la crisi i que despertava a la política, les activistes del 15M i de les marees, els decebuts de les polítiques desenvolupades pel PP i pel PSOE, buscaven un referent sense acabar de trobar-lo. Sí que hi havia forces que s’oferien a ser-ho i que arreplegaven part del malestar, però existia una desconfiança generalitzada cap a tot allò que vinguera del passat o que semblara tenir el perill de tornar a repetir el que ja s’havia fet (i mal).

En aquest sentit, la iniciativa "Podem", de la qual el Manifest "Moure fitxa" és l’expressió programàtica primera, pareix que ha enderrocat finalment els obstacles, ja que es tracta d’una iniciativa nova, exempta dels problemes d’allò ja existent i que podria permetre aglutinar la major part d’allò que denominem les esquerres.

Ruptura de la unitat?

Algunes persones i col·lectius, davant l’aparició de "Podem", han objectat que la iniciativa trenca la unitat de l’esquerra, divideix i no suma. És un raonament una mica estrany aquest, ja que no considera una qüestió essencial: "Podem" està obert a qualsevol que hi vullga participar, sempre i quan s’accepten els seus pressupostos bàsics, que figuren al "Manifest". I com resulta que aquests pressupostos bàsics els grups i col·lectius a l’esquerra del PSOE fa temps que dieun defensar-los, no hi hauria d’haver cap problema en que s’integrassen a "Podem". Per què no ho fan, de moment? Tal vegada per una concepció "patrimonialista" de l’espai de l’esquerra?

Es podria raonar a la inversa... qui no s’integra a "Podem" sí que està trencant la unitat.

Però no és hora de barallar-se, ni de donar-nos bastonades!! L’estructura assembleària i democràtica en la que s’ha de basar "Podem" pot permetre la integració de totes les persones, col·lectius i forces de l’esquerra, realment disposades a acabar amb l’actual situació i a donar- finalment -una eixida a la crisi favorable a la gent treballadora i a la ciutadania de a peu.

Lideratges messiànics?

Las gran rellevància mediàtica de figures com Pablo Iglesias, podria fer pensar que ens trobem davant d’un procés que vol repetir experiències anteriors molt basades en els lideratges.

Encara que això siga sempre un perill en tot procés de construcció política, s’ha de dir que el mateix Pablo Iglesias ha deixat ben clar el tipus d’estructura que es vol posar en marxa i els seus mecanismes democràtics i assamblearis de funcionament. Realment, si el que volem és crear un instrument útil de transformació, hem de seguir per força el camí assenyalat pel 15M i per les Marees i hem de ser escrupolosíssims amb que sempre, sempre, el poder estiga ben arrelat per baix.

Els líders mediàtics tenen la seua utilidad, sens dubte, i sense ells hauria estar més difícil posar "Podem" en marxa, però el seu espai d’actuació haurà d’estar sempre acotat i supeditat a la voluntat de les majories i de les assemblees. Cap lideratge messiànic ens val per tant, ni això és el que pretenen els promotors de "Podem" i ho han dit alt i clar.

"Podem" no substitueix la força que ve des de baix, els deu, cent, mil Gamonals que cal posar en marxa...

Una de les altres característiques que ha de distingir "Podem" de les forces polítiques que estem acostumades a veure actuar, és que ha de supeditar la seua activitat institucional a la mobilització ciutadana. Quasevol força política institucional de l’esquerra, qualsevol capacitat de canvi social, deriva fonamentalment de la mobilització al carrer i de l’organització des de baix. Quan això s’oblida- i s’ha oblidat moltes vegades al llarg de la Història -el canvi social, sense energia i força que l’empente, fracassa per complet.

"Podem" no és per tant res que haja de substituir el 15M, les Marees o els deu, cent i milers de Gamonals que necessitem a casa nostra. "Podem" haurà de ser una peça més - que realment ens faltava - per a posar en marxa la màquina del canvi però mai no ni la màquina sencera, ni molt menys l’energia que la fa funcionar. Cal tenir això sempre ben present per a no fer-nos falses il·lusions. Per formidable que siga l’èxit de "Podem" mai no ens lliurarà de la necessitat de continuar organitzant-nos per baix i lluitant valentment al carrer.

Tenint tot això ben present... Endavant que ara és la nostra!!


A la mateixa secció:


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Costas Lapavitsas: "Syriza ha traït les classes populars i ha matat l’esperança"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?


El capitalismo es poder, no economía (Abdullah Öcalan)


Elecciones Francia, Poutou: “Votar por el NPA para dar confianza al conjunto de los explotados”


Anticapitalismo y nueva izquierda


Francia: La intervención del anticapitalista Poutou (NPA) provocó un giro en el debate presidencial

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com