contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 26 de desembre de 2013 | Manuel
1er Butlletí informatiu de Troika Watch

Equip de TroikaWatch

En castellà ací

En aquest butlletí podràs llegir sobre:

Situació global

Grècia

Irlanda

Portugal

Xipre

Espanya

Itàlia

Eslovènia

Qui som i per què escrivim aquest butlletí

Situació global

Els últims mesos de l’any solen ser el moment en què els parlaments nacionals voten els pressupostos per al proper any. Com en anys passats, en molts països es planifiquen serioses retallades en serveis socials i mésprivatitzacions. Malgrat les bones notícies de i per als mercats financers, l’austeritat continua per a la gent comuna. Això no ha de ser per casualitat.

En el moment de publicar aquest butlletí, Irlanda serà el primer país a eixir d’un programa de la Troica. Desafortunadament, la diferència per al poble no serà gran cosa, perquè l’austeritat continuarà. El mateix passa amb altres països com Espanya i Portugal, que volen seguir a Irlanda en aquest camí. Qualsevol país que crega que pot sortir de la crisi a través de l’austeritat, tindrà austeritat per sempre.

La situació actual es caracteritza per una Troica que segueix exigint més austeritat i per governs que "maquillen" la situació transmetent que veuen un desenvolupament positiu en els temps venidors, el que mai passarà si la política actual segueix endavant. Ni la Troica ni els governs nacionals parlen sobre el que de veritat hauria d’importar: Una reducció significativa del deute de molts països, (no només per al sector públic, sinó també per al privat) la reinstauració de serveis públics i una important inversió per fer front a alguns dels grans desafiaments del nostre temps, com el canvi climàtic i la crisi energètica.

Esperem que el publicar aquest butlletí amb informes sobre els països afectats per la Troica ens faci part d’un moviment creixent que algun dia serà capaç de canviar això.

Grècia

Quan la Troica acabar la seva visita a Grècia al novembre, hi havia una gran disputa sobre les quantitats en el pressupost previst per al pròxim any. La Troica calcula un dèficit en els pressupostos com a mínim mil milions d’euros més que el que diu el govern. Mentrestant, el parlament grec va sotmetre el pressupost a votació sense el consentiment de la Troica. Aquesta sembla tractar de posposar totes les decisions importants i la pressió sobre el Memoràndum grec per evitar una crisi política a Grècia en els pròxims sis mesos: El govern grec podria perdre la seva majoria absoluta al parlament i caure, provocant unes eleccions generals. Per descomptat, això amenaça les intencions de la presidència de la Unió Europea ( Grècia es farà càrrec de la presidència de la Unió Europea des de gener, durant sis mesos ) en un moment políticament delicat ( eleccions europees ). Per tant, després de molt enrenou i amenaçar amb posposar les negociacions sobre el pagament del següent tram del rescat a principis d’any, la Troica es va calmar i va tornar a Atenes el deu de desembre.

Més retards i dèficit addicional empitjoraran el deute, perquè aquests han de ser finançats amb més crèdits a curt termini dels mercats financers, pels quals Grècia ha de pagar un interès molt més alt que pels crèdits de la Troica. Ni les retallades addicionals que exigeix ​​la Troica ni el maquillatge del govern poden treure el país de la crisi.

Fins i tot sense les retallades de la Troica, l’any que ve serà un desastre per a molta gent a Grècia. Al final de l’ any, la prohibició dels desnonaments caduca i hi ha una disputa amb la Troica sobre si renovarà o no i com.

Mentre el país encara pateix una taxa de desocupació del 27%, hi ha més acomiadaments planejats. Per satisfer les demandes de la Troica, el govern grec va acordar acomiadar 14.000 empleats públics a majors l’any que ve .

Hi ha vagues en universitats, el sector sanitari i els ministeris , on molts d’aquests acomiades tindrien lloc i protestes de professors qui seran perjudicats per tancaments d’escoles ja planejats . A part d’això, durant la visita de la Troica al novembre i abans de la votació dels pressupostos, hi va haver mobilitzacions per part d’associacions de comerciants i estudiants.

Quan l’hivern grec comença, els alts preus de l’energia es converteixen en un problema per molta gent. Al nord de Grècia, les primeres escoles han hagut de tancar per la manca de diners per a calefacció. Molta gent tracta d’escalfar casa amb llenya, perquè se’ls ha tallat el subministrament elèctric per no poder pagar la factura.

En les últimes setmanes, almenys tres persones han mort per respirar monòxid de carboni, o cremats a l’incendiar la seua llar. El preu de l’electricitat ha pujat un 59% des de 2007, mentre el salari del 10% més pobre dels grecs va ser el 2012 menys de la meitat del que va ser el 2009. En moltes ciutats, la gent forma comitès solidaris que s’organitzen per compartir l’electricitat, en acte de desobediència civil .

Irlanda

Al desembre, Irlanda va ser el primer país que va acordar la seva sortida de l’acord amb la Troica , sense cap préstec cautelar o garantia addicionals , el que s’havia arribat a considerar necessari. El govern irlandès amb això pretén demostrar la seva habilitat per seguir sense ajuda externa. En realitat, això pot ser més un missatge que una realitat. Irlanda seguirà sent objecte de vigilància en els seus "progressos" en la implantació de reformes pels tres membres de la Troica , en una freqüència semestral (sota l’acord amb la Troica era trimestral).

Mentre la Troica i el govern tracten per tots els mitjans de presentar la tornada als mercats com un èxit, la realitat per a la gent d’Irlanda és molt diferent . En el seu últim informe, la Troica critica el fracàs del govern en els objectius de retallades en sanitat pública, de 200 milions d’euros en lloc de 600 milions. En el pressupost per al 2014 , el govern planeja reduir el dèficit 2.500 milions d’euros, i el sector de la sanitat és un dels punts forts del pla. Per exemple , el sistema de targeta sanitària irlandès (el portador d’aquesta targeta té dret a assistència mèdica gratuïta) serà revisat: El govern pretén reduir la quantitat de persones que poden optar a aquest programa. A més, ara es tenen beneficis per malaltia després de tres dies i aquest període augmentarà fins a sis dies.

Des del començament de la crisi, el nombre d’aturats gairebé s’ha triplicat, passant de ser 107.000 a més de 296.000 persones. El deute públic va créixer el 91% del Producte Interior Brut el 2010 al 121% el 2013. El deute domèstica va pujar al 200% del producte interior brut, mentre el valor dels actius per als que el deute es va crear en primer lloc s’ha reduït a la meitat des del començament de la crisi.

Portugal

Com Irlanda, Portugal també intenta tornar als mercats financers. El govern està disposat a pagar un alt preu per això. A principis de desembre es va fer una pròrroga de deute , posposant els pagaments deguts el 2014 i 2015 per tres anys. Això costarà 290 milions d’euros més en interessos en els propers dos anys.

En el pressupost de 2014, el govern vol fer retallades per un valor de 3.900 milions d’euros, que equival al 2,3% del producte interior brut portuguès. Els salaris en el sector públic es reduiran entre el 2,5 % (salaris des de 675 € al mes) i el 10 % (salaris des de 2000 € al mes), alhora que s’augmenta la jornada setmanal de 35 a 40 hores.

Després d’això, el govern vol reduir totes les pensions per sobre dels 600 € mensuals un deu per cent, però encara està en període de consulta amb la cort constitucional, perquè aquesta tall ja va rebutjar una mesura similar fa algun temps. En contrast amb les retallades que la gent comuna pateix, les empreses es veuen beneficiades perquè seus impostos es reduiran.

Al principi de desembre, Portugal va vendre un 70% del seu servei de correu, una empresa pública rendible, en borsa. Es planeja privatitzar la companyia d’aigua i l’aerolínia nacional TAP.

Hi ha discussions entre la Troica i el govern sobre el salari mínim i les negociacions salarials. La Troica reclama un salari mínim més baix i major liberalització del mercat laboral, la qual cosa fins i tot els empresaris portuguesos van rebutjar per temor a una caiguda de la demanda interna. Encara que el govern diu veure la llum al final del túnel, les últimes estadístiques de setembre diuen que la demanda interior a Portugal va caure un 1,5% , la inversió un 3,3 % i el consum un 1,2% en comparació del mateix període de l’any passat.

Quan el parlament va votar el pressupost, va tenir lloc una massiva protesta a les portes de l’edifici, la gent reclamava la dimissió del govern. Una setmana abans, la policia protestava contra les retallades i treballadors del servei de correu començar una vaga contra la privatització de la seua companyia .

Xipre

Per aconseguir el següent tram de la Troica, el govern xipriota haver de preparar un pla per a la privatització d’empreses públiques que hauria de donar 1.400 milions de benefici. D’acord amb aquest pla, la companyia de telecomunicacions , la d’electricitat i ports haurien de ser privatitzades abans del final de juny de 2016 . Associacions de comerciants van protestar contra aquests plans. El 14 de setembre, aquestes associacions van organitzar una protesta massiva.

Espanya

Tot i la nova legislació "Two -Pack" que obliga els pressupostos dels països a ser "aprovats" abans per la Comissió Europea, Espanya diu haver completat totes les reformes necessàries per al seu crèdit europeu i que el seu sector bancari està millorant tant que no necessitarà la resta dels fons d’emergència que es van preparar per a aquest. Com Irlanda, l’altra "eixida" anunciada, Espanya haurà de seguir sota seguiment semestral del progrés de les reformes requerides, fins que el 75 % del fons de rescat proporcionat per la UE (4.100 milions d’euros d’un total de 100.000) s’haja pagat .

Després d’una reforma constitucional per a prioritzar l’amortització del deute sobre els drets de la gent (proposada per la Troica sense cap consulta al poble) el govern va començar a implementar privatitzacions en el sector públic i a retallar en serveis públics com educació, sanitat pública i serveis socials. L’edat de jubilació s’ha retardat, les condicions de vida han empitjorat, les pensions s’han congelat i els drets laborals s’han retallat.

Espanya ha vist grans mobilitzacions contra l’austeritat en els últims anys i la seva societat civil s’està organitzant i emprenent l’acció. Per exemple: plataformes ciutadanes impedeixen els desnonaments i treballadors dels sectors sanitari i educatiu combaten les retallades i la corrupció als jutjats. Com a resposta , el govern presenta una llei "anti - protesta" per criminalitzar les manifestacions (amb multes de fins a 600.000 €)

Itàlia

Com Espanya, Itàlia ha revisat els seus pressupostos sota la pressió de la Comissió Europea i la llei "Two - Pack", el que dóna a la comissió el dret de vigilar i analitzar els pressupostos nacionals previstos. El comissari europeu Olli Rehn va dir que Itàlia necessita un ajustament estructural del deute igual a mig punt percentual del seu Producte Interior Brut, ajustament que ara és només el 0,1%. La conseqüència des del punt de vista de la comissió és que el país no reuneix les condicions per a la "clàusula d’inversió" de la UE que li permetria excloure alguns fons públics del càlcul del seu dèficit, perquè el pla de despesa del govern no reduirà deute italià prou ràpid.

El dilluns 9 de desembre, milers de grangers, camioners, pensionistes i aturats van prendre els carrers a Itàlia com a part d’una sèrie de protestes contra el govern i la Unió Europea. Els manifestants van parar trens caminant per les vies i camioners van interrompre el trànsit conduint a poc a poc i bloquejant carreteres. Hi ha més protestes programades.

Eslovènia

Tot i tenir greus problemes en el sector bancari, Eslovènia encara aspira a escapar de la Troica. Recentment va tenir lloc una prova d’estrès a la banca, els resultats ja s’han d’haver fet públics quan aquest butlletí sigui publicat. S’espera que els crèdits dolents puguin sumar fins 7.900 milions d’euros (al voltant del 20% del PIB ). No obstant això el Banc Central Eslovè, que va dir que ja sabia el resultat de la prova, pensa amb optimisme que el govern pot recapitalitzar el sistema bancari per si sol. Es diu que es necessitaria la suma de 4.700 milions d’euros per això.

Qui som i per què escrivim aquest butlletí

Aquest és el primer butlletí de Troica Watch. Amb aquest, volem difondre notícies sobre la Troica, la situació en països afectats per ella i l’oposició i resistència contra ella. Esperem que això pugui ajudar a unir esforços i ser una contribució per enfortir la resistència contra polítiques d’austeritat.

Som un grup de persones que es coneixen majorment de reunions com el Fòrum Social Europeu, Florència 10 +10 , "the Altersummit", Unió Europea en Crisi o Blockupy. Alguns de nosaltres treballem per ONG com "Bretton Woods Project" , CEO, CADTM o TNI , altres són activistes en xarxes com Attac o ICAN.

Planegem publicar aquest butlletí una o dues vegades al mes en anglès , francès, alemany, grec, italià, portuguès , eslovè i espanyol. Pots subscriure’t a www.troikawatch.net/lists/?p=subscribe&id=5 i contactar amb nosaltres per email a: info@troikawatch.net.

Salutacions des d’Amsterdam, Atenes, Berlín , Brussel·les, Frankfurt, Copenhaguen, Lisboa, Ljubljana, Londres, Barcelona and Tessalònica,

L’equip de TroikaWatch

19/12/2013

Font: troikawatch.net


A la mateixa secció:


Baix Segura: Más de 1000 personas acuden a la manifestación en defensa de las pensiones públicas en Torrevella


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.


La gran crisis de las pensiones privadas


21 D 2016: #NoMásCortesDeLuz


Grecia: El Comité para la Verdad sobre la Deuda, la capitulación de Tsipras, y las perspectivas internacionales para la lucha contra las deudas ilegítimas


Al ataque de las pensiones

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com