contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 4 de desembre de 2013 | Manuel
Manifest de la Secció d’Ensenyament d’ACPV en el 30è Aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià


En la celebració del trentè aniversari del la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, Acció Cultural del País Valencià, a través de la Secció d’Ensenyament, presenta a l’opinió pública les consideracions següents:

1. La promulgació d’aquesta llei encetava una via d’esperança en la recuperació del català al País Valencià tant pels seus continguts implícits com pels explícits. La catalogació dels municipis valencians en dues àrees lingüístiques definides amb criteris històrics, va propiciar l’establiment de programes específics d’ensenyament per a assolir el ple domini individual de totes dues llengües oficials, la tutela jurídica del dret d’ús i la proscripció de qualsevol discriminació per raons de llengua són només alguns principis que podien justificar la valoració positiva d’aquella promulgació, més encara quan les disposicions transitòries i finals establien terminis d’aplicació i autoritzaven el Consell de la Generalitat Valenciana “a l’adopció de quantes disposicions reglamentàries calguen per a l’aplicació i desplegament del que es disposa en aquesta Llei.”

2. Tanmateix, passats trenta anys, ja en el temps dels governs del PSPV-PSOE, i encara més amb els posteriors del PP, l’aplicació de la LUEV ha estat denunciada des de diverses organitzacions i plataformes per incompleta i deficitària quan no pel menysteniment per part de l’Administració valenciana d’allò que la llei estableix. Heus-ne ací un exemple vigent encara, a pesar dels cinc anys transcorreguts, si hom actualitza les dades, en els quals tot indica que la situació ha empitjorat ostensiblement:

El cas és que 25 anys després el valencià no és usat “en tots els camps de la nostra societat”, ni de bon tros. Ni tan sols allà on “especialment” havia de ser “vehicle de recuperació”. Qualsevol mirada per superficial que siga ho podria corroborar. I han passat 25 anys des d’aquelles intencions i de les mesures promeses.” (MESA PER L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ: Un diagnòstic de la Llei d’Ús: 25 anys d’aplicació, un informe d’explicació i 10 mesures d’implicació. Novembre 2008)

3. A les mancances reiteradament denunciades, cal afegir que la LUEV va ser una llei plena de concessions i d’eufemismes encaminats a trobar punts de consens i d’acceptació generals dins el panorama convuls de l’anomenada Batalla de València i de la situació sociopolítica de la Transició. Així, els grups polítics partidaris de la denominació científica i acadèmica universalment reconeguda de “català” amb què és coneguda la llengua dels valencians i dels catalans tots, van acceptar en el text legal la denominació popular i tradicional de “valencià” en el benentès que això no significava cap renúncia a la denominació comuna. De la mateixa manera, la denominació del territori com a “Comunitat Valenciana” no era excloent en l’esperit del legislador de la històrica de “País Valencià”, tal com apareix encara en les sigles d’alguns partits polítics presents llavors i encara ara a les Corts.

4. Progressivament, s’ha anat incrementant la pressió contra la denominació científica de la llengua, tot ignorant i desafiant les nombroses sentències judicials i els pronunciaments acadèmics, fins al punt que el partit en el poder ha arribat a forçar acords parlamentaris grotescos de persecució del professorat per aquesta raó, i altres operacions igualment arbitràries. De la mateixa manera, el corró de la majoria absoluta del Partit Popular pretén esborrar la denominació de “País Valencià” continguda al preàmbul de l’Estatut d’Autonomia, una volta que considera ja guanyada la batalla dels altres símbols.

5. Tot plegat s’emmarca dins l’estratègia despersonalitzadora i d’anul·lació de la tradició històrica compartida amb l’antiga Corona d’Aragó, de la base filològica i cultural i, sobretot, de la recuperació nacional dels valencians des de la formulació del valencianisme modern forjat amb els llegats dels grans mestres valencians contemporanis com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Enric Valor, entre altres.

6. En aquesta formulació resulten d’una importància capital els trets d’identitat que ara més que mai la majoria parlamentària vol eradicar amb la finalitat òbvia de convertir el País Valencià en una “autonomia” -en realitat, “província”-, en “la comunitat” (sense ni tan sols nom propi), satel·litzada dins un estat inflexiblement jacobí i excloent de tota diversitat nacional dins el seu territori.

7. En el camp més estrictament acadèmic i de supervivència del català al País Valencià, reclamem l’extensió de l’ensenyament en valencià en totes les etapes educatives i denunciem especialment la situació de la llengua a l’ensenyament secundari, on actualment es desatenen reiteradament les peticions de milers d’estudiants i de les seues famílies de rebre l’educació en la llengua pròpia dels valencians.

8. Igualment denunciem que en l’àmbit universitari hi ha una oferta de classes en català molt inferior a la demanda real.

9. Fora de l’àmbit acadèmic, és fàcil constatar que la LUEV i el seu desenvolupament posterior no han convertit el català en la llengua majoritària en l’àmbit polític, judicial, administratiu, comunicatiu, professional, etc. del País Valencià. Ans al contrari, és freqüent trobar, sobretot darrerament, notícies de greus infraccions de la llei per discriminació cap als catalanoparlants per part d’algunes autoritats obligades a respectar els drets lingüístics dels ciutadans.

10. Amb aquest Manifest, Acció Cultural del País Valencià fa una crida a totes les entitats, associacions cíviques i persones que es vulguen sumar a la reivindicació del valencianisme modern en el qual són irrenunciables el nom de “País Valencià”, la denominació comuna de la llengua segons la romanística mundial, la senyera de Jaume I com a símbol de la unitat, i la total recuperació en l’ús de l’idioma. Només des d’aquesta perspectiva podem afrontar els reptes socials, econòmics i culturals que la nostra societat necessita.

Per tot això, ACPV fa una convocatòria a tothom que vulga per tal d’establir les accions necessàries per a dur endavant aquestes reivindicacions.

País Valencià, novembre 2013

Pàgina d’adhesions col·lectives i individuals al manifest

+Info:

La Generalitat paga a los centros concertados mientras los institutos públicos no tienen para calefacción. El Consell liquida parte de su deuda con centros privados gracias al Plan de Pago a Proveedores. Mientras, los profesores de secundaria de Castellón exigen atrasos por 5 millones para poder pagar la luz


A la mateixa secció:


I diuen que adoctrinem


Escola i política


¿Quién manda en la educación?


Apologia de la filosofia


“No nos educan, nos normalizan, nos reducen, nos apagan”, Andrea Martínez, alumna de Bachillerato


STEPV i Escola Valenciana valoren positivament que la majoria dels centres opte pels nivells avançats dels programes del Decret de Plurilingüisme.


Per un gir en educació, 9-M Vaga en l’ensenyament


València: PSPV, Compromís y València en Comú aprueban cesión de suelo público a la privada Universidad Europea


Per què els bancs i caixes tenen tant interès en l’educació?


STEPV demana a la Conselleria que no aplique les revàlides

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com