contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 25 d’octubre de 2013 | Manuel
Educació, dret o privilegi?

Esther Vivas

El meu avi gairebé no va estudiar. Va començar a treballar als 12 anys de pastor. Sempre em va dir: “Els joves heu d’estudiar. Quina sort que tu sí hagis pogut”. Jo vaig poder perquè un sistema de beques m’ho va permetre. Avui no tothom té la mateixa sort. L’any passat, 30 mil universitaris no van poder pagar les seves matrícules, i es van quedar fora. Volen que l’educació torni a ser un privilegi, accessible només als que s’ho puguin pagar.

La Llei Wert, malgrat la seva pomposa nomenclatura: Llei Orgànica per a la Millora Educativa (LOMCE), no millorarà la nostra educació, ans al contrari la convertirà en una “educació low cost”, assistencial i de segona. Deteriorar el sistema d’educació públic és la millor garantia per assegurar l’èxit de l’educació privada. La LOMCE, així mateix, significa gestió piramidal i antidemocràtica dels centres, criteris pedagògics productivistes al servei de les empreses, claudicació davant les pressions de la jerarquia eclesiàstica.

A Catalunya, la Llei Wert relega el català a llengua de “quarta categoria”, per darrere del castellà i de la primera i segona llengua estrangera. Serà considerada “llengua d’especialitat”. D’aquesta manera, es podrà obtenir el títol d’ESO o Batxillerat sense acreditar-ne el seu coneixement, ja que no serà necessari examinar-se de totes aquestes assignatures. L’objectiu de Wert and co. és, ni més ni menys, que acabar amb un model d’immersió lingüística i de cohesió social reeixit. Ja ho deia el ministre. Es tracta d’”espanyolitzar als nens catalans”. Ni més ni menys.

I davant l’escassetat de recursos econòmics, els centres educatius obren la porta, de bat a bat, al mecenatge privat. Algunes universitats fins i tot criden a “apadrinar” als seus estudiants. Però l’educació no pot ser ni un privilegi ni pot estar supeditada a un acte de beneficència, amb les consegüents contrapartides. Què serà de la nostra educació en mans d’Unión Fenosa, Repsol, Telefónica i BBVA? Totes elles, per cert, ja compten amb les seves corresponents càtedres universitàries… i volen més .

Davant la imposició d’una educació privada, classista, espanyolista, autoritària i sexista, aquest dijous, 24, es convoca una vaga a tots els cicles formatius. Defensar un model educatiu públic i de qualitat ens incumbeix a tots. Ens volen pobres i ignorants. No ho podem permetre. L’ofensiva contra l’educació pública se suma a les retallades en sanitat , prestacions socials… i és un nou atac a drets fonamentals.

Volen que tornem a l’època de les nostres àvies i avis, on tan sols estudiaven aquells que s’ho podien permetre. Els altres al camp i a la fàbrica. En el nostre món modern, aposten per una educació de primera (privada) i una altra de segona (pública). Segregant des de petits la societat del futur. Davant del dilema que ens imposen, educació: dret o privilegi?, la seva aposta és clara, però la nostra també.

Font: Article a Publico.es, 23/10/2013.


Cuando estudiar es un privilegio, desobedecer es un derecho: Derribemos a Wert

Comunicado de Izquierda Anticapitalista

Empieza un nuevo curso y continúan los ataques a la educación pública. A la LOMCE y la subida de tasas generalizada del pasado año se suma el endurecimiento de los requisitos para poder acceder a una beca -su discurso es que tienen que ser un premio y no un medio para asegurar el derecho a estudiar de las cuales menos tienen-, el aumento de la nota mediana requerida (a un 6,5) y la exigencia de un mayor número de créditos a aprobar cada curso. Meritocracia y competencia es el que nos enseñan ahora en las aulas.

Estos ataques no son aislados. Son coherentes con la privatización otros servicios públicos, como la sanidad, así como con todas las medidas que van encaminadas al hecho que aquellas que no hemos creado la crisis tengamos que pagarla: desahucios, despidos, reducción de salarios, reducción de las prestaciones por desocupación... Mientras, se salvan en los bancos con miles de millones que salen de las arcas públicas y aquellas accionistas de grandes empresas piden que todas trabajamos más para cobrar menos; todo sin que los de siempre dejan de obtener beneficios millonarios.

El 99% nos enfrentamos a una situación cada día más precarizada. Sin dinero para las clases, sin prácticas remuneradas, sin capacidad de independencia, sin trabajo, sin futuro: no queda ya margen para los discursos que pretenden gestionar la miseria del sistema.

Ante los ataques, tenemos que responder alto y claro que no queremos ser privadas del derecho a la educación. Tenemos que protestar en contra de la falta de profesores, que se despiden a las trabajadoras de nuestros centros. Tenemos que expresar que estamos cansadas de aulas masificadas y que cada vez tengamos que pagar más para recibir una educación de peor calidad. Porque queremos cambiar un sistema educativo que desde pequeñas nos separa según nuestro origen social, nos prepara para aceptar un mercado laboral cada vez más flexible, asumir el paro y para aceptar la pérdida de nuestros derechos.

Los días 22, 23 y 24 de Octubre tenemos una nueva cita para poder expresar nuestro rechazo a sus políticas, las de aquellos que financian en los bancos mientras desahucian a aquellas que no pueden pagar sus viviendas. Toca organizarnos y movilizarnos, salir a la calle, porque estas jornadas de huelga sean un éxito; pero no es suficiente con esos días. Es necesario que seamos capaces de plantear un calendario de lucha, de manera coordinada con profesores y trabajadores de nuestros centros de estudio, un calendario decidido por todas y que sirva para ser cada vez más y poder acabar con las políticas y con los cuales las llevan a cabo. Solamente mediante la movilización podremos mejorar nuestras condiciones de vida.

Salgamos contra los recortes, aspiramos a expulsar a aquellas que nos gobiernan. Derribamos el gobierno de Rajoy, echamos a Wert, porque nos están haciendo elegir entre sus políticas o nuestras vidas.


A la mateixa secció:


“No nos educan, nos normalizan, nos reducen, nos apagan”, Andrea Martínez, alumna de Bachillerato


STEPV i Escola Valenciana valoren positivament que la majoria dels centres opte pels nivells avançats dels programes del Decret de Plurilingüisme.


Per un gir en educació, 9-M Vaga en l’ensenyament


València: PSPV, Compromís y València en Comú aprueban cesión de suelo público a la privada Universidad Europea


Per què els bancs i caixes tenen tant interès en l’educació?


STEPV demana a la Conselleria que no aplique les revàlides


Un Decret de Plurilingüisme que no elimina l’exempció al valencià


Así montó Esperanza Aguirre su guerra sucia contra la Marea Verde


STEPV: El Decret de Plurilingüisme no garanteix l’extensió de l’ensenyament en valencià.


Catalunya: Què està passant a l’educació? Nou curs i vells problemes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com