contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 5 de febrer de 2004 | Acció Global dels Pobles (AGP)
III Conferència Europea de la xarxa Acció Global dels Pobles (AGP)


CRIDA A TOTS ELS MOVIMENTS, GRUPS I COL·LECTIUS DE BASE I
ANTICAPITALISTES..
.

III Conferència Europea de la xarxa Acció Global dels Pobles (AGP)
des del 23 al 29 de Juliol del 2004 a la zona industrial al voltant de
Belgrad, Post-Iugoslàvia.

Acció Global dels Pobles és una xarxa global de lluites locals, una
xarxa mundial que treballa cap a una alternativa duradora política,
social, sense fronteres i directament democràtica al capitalisme i a
tots els sistemes d’opressió, més enllà de la lògica de partits,
Estats i aparells ideològics de l’Estat (sindicats i ONGs
estatalitzats, etc.). És un lloc on es troben iniciatives
antiautoritàries i anticapitalistes.

Principis de l’AGP:

El propòsit dels intercanvis de l’AGP i la xarxa de l’AGP és
connectar grups locals que concorden amb els principis de l’AGP:

1. Un rebuig molt clar del capitalisme, l’imperialisme i el
feudalisme; de tots els acords comercials, institucions i governs
que promouen una globalització destructiva.

2. Rebutgem totes les formes i sistemes de dominació i discriminació
incloent, però no limitant-nos a, patriarcat, racisme i
fonamentalisme religiós de tots els credos. Abracem la plena
dignitat de tots els sers humans

3. Una actitud de confrontació, atés que no pensem que els grups de
pressió (lobbying) puguen tenir un impacte important en tals
organitzacions esbiaixades i no democràtiques, en les qui el capital
transnacional és l’únic real faedor de política.

4. Una crida a l’acció directa i la desobediència civil i suport a
les lluites dels moviments socials, advocant per formes de
resistència amb el màxim respecte per la vida i els drets dels
pobles oprimits, així com la construcció d’alternatives locals al
capitalisme global.

5. Una filosofia organitzativa basada en la descentralització i la
autonomia.

AGP és un instrument per a la coordinació, no una organització. AGP no
té membres i no té ni tindrà personalitat jurídica. Cap organització
ni personalitat representa a l’AGP.


La coalició Drugaciji Svet je Moguc! (DSM!) és la promotora (convener)
europea de la pròxima conferència de l’AGP.

DSM! invita a tots els amics d’Europa a prendre part en el procés
d’organització.

Voldríem fer émfasis que ara estem enviant una crida,
mentre que informació més detallada sobre àrees temàtiques, viatges,
etc., estaran prompte disponibles "online" o en butlletins.

Per què?

- Perquè és important, en temps d’intervencions militars i
militarisme creixent, organitzar una conferència europea alternativa
de xarxes polítiques radicals, en comptes d’acceptar el fals dilema
posat per el nou nacionalisme europeu i l’eurocentrisme.

- Perquè és igualment important no acceptar la falsa elecció de
defensar les economies d’Estat nacionals enfront de l’economia dels
Estats Units o de l’Europa Unida.

- Per la lluita política de l’Est d’Europa: atés que el nivell de
organització dels grups en l’Est Europeu treballant d’acord amb
els principis de l’AGP és encara escàs i disconexe, estem segurs que
desenvolupant la pròxima conferència en la part de l’ex post
Iugoslàvia serà molt beneficiós per al procés de l’AGP en aquesta
regió. Pensem que és hora de deixar les cimeres esperant darrere i
enllaçar les xarxes i les lluites locals. No hi ha un lloc millor per
a fer-lo que en l’Est d’Europa, i en la post en particular.

- Avui, expost Iugoslàvia és un país amb 250.000 persones que van ser
mortes en la guerra (des de 1991 fins avui), mentre que un milió i
mig de persones desplaçades internament no han tornat a les seues
llars, i la seua repatriació segueix sent políticament impossible. El
nombre de persones que han emigrat ix pròxim a aqueixa xifra i sempre
creixent, en tant que hi ha gent que es prepara tots els dies per a
creuar la frontera del nou mur de Berlín en l’estat de Shengen, que
sapara el nou Imperi Romà de la "Amenaça bàrbara". El nombre de
persones desaparegudes fluctua diàriament amb l’exhumació de tombes
massives i la permanència de víctimes no identificades jaient en
bolses blanques, portades d’un formalisme administratiu a un altre
fins a convertir-los en "cas tancat" (Tuzla).

Les notícies més importants no són les de portades sinó les amagades
al dors dels periòdics, a vegades entre les seccions d’esports i
cultura, en el marc d’anuncis classificats: visats legals e
il·legals, tràfic humà, persones acomiadades acceptant qualsevol
treball disponible, llogant una força de treball, així com oferint
òrgans humans (aquest és sovint el cas de l’oferta invisible dels
seus renyons en venda per a proporcionar educació als seus xiquets,
un comerç que està encara legalment prohibit a Iugoslàvia).
Molts dels qui han comés crims estan encara lliures i caminen solts,
mentre que els agents de la "societat civil" (llegiu classe mitja
burgesa) i els seus promotors caps - ONGs estrangeres lluitant per
"drets humans" - són precisament els qui haurien de pagar per el
canvi en l’estatus quo i la millora real de les condicions de vida en
el nostre país, amb la pèrdua dels seus diversos centenars de milers
de treballs i mega-salaris; en una paraula, regles de "sensesentit
com una categoria política" regeixen les nostres terres.

Això porta la paradoxa al seu cim, perquè el capitalisme
portava "pau" (els mitjans internacionals i la comunitat
internacional han fet per descomptat un gran esforç per a presentar
el model liberal-capitalista, en el seu temps el major robatori
inicial de propietat pública, privatització i faedor de fortuna que
va tenir lloc - p.e. Slobodan Milosevic, com el "últim comunista del
segle", connectant la seua xafada amb la importació de la democràcia
liberal, fins i tot amb l’ús de bombes).

Malgrat dels 10 anys d’aïllament i un gran estusiasme per una
"alliberament" capitalista decisiu, en les últimes eleccions el 45% de
la població va boicotejar la democràcia parlamentària com una opció.

Per totes aquestes raons, la confusió està en el seu cim a Iugoslàvia
avui.

Guerra civil, agressió militar (pels propis militars en el propi
país), embargament, agressió de l’OTAN, ocupació de l’OTAN,
reconstrucció, parlamentarisme, negacionisme, capitalisme rampant,
etno-fascisme, atavisme modern, acomiadament massiu, en una paraula -
el somni més negre de la realitat europea, són només una poques de les
raons pel sentiment dels Iugoslaus de complet desacord amb
la resta del "món normal", que no ha experimentat una guerra civil i
els sensesentits polítics escoltats en els passats deu anys.

L’absurd sentiment de tornar a alguna cosa que ja va existir, la
ruptura sagnant dels Estats Iugoslaus Units per a entrar en els Estats
Units de l’Europa del mercat, són no obstant un altre element del
sentiment de desesperança de la iugoslavia mitjana, conduït a la
"joiosa expectació de l’Europa civilitzada".

Per això és que sentim que és d’extrema importància promoure
democràcia directa i autoorganització com a resistència legítima i
"mode(s) i direcció(ns) alternatiu(s)" possible(s), estenent entre
la nostra població la idea que hi ha un altre costat del capitalisme
darrere de la immensa i unànime propaganda del mateix.

- Perquè el nostre país ha sigut posat en venda i s’enfronta a una
desregulació massiva dels drets dels treballadors, la qual cosa és,
paradoxalment, quelcom d’allò que els ciutadans dels països de la
Europa Occidental han de preocupar-se també.

- Perquè DSM, com promotor de la pròxima conferència de l’AGP en
Europa, sent que al nostre país se li ha donat el paper de pati i
corredor de filtre a les portes de l’Europa de Schengen. D’acord
amb les últimes dades estadístiques de la UNHCR, la població de
Sèrbia i Montenegro és la tercera en el món a la recerca d’asil en
altres països! Per la dita raó, el dit lloc és una base comuna
adequada per a abordar el tema crucial de la immigració, que és
igualment important per a l’Est i l’Oest.

- Perquè ja és hora de canviar de lloc al moviment radical europeu de
llocs d’ocasionals victòries (Bolívia, Mèxic, Argentina, Brasil...)
al terreny de la seua derrota total - ex (post) Iugoslàvia.


Quan i On?

Del 23 al 29 de Juliol del 2004 EN RESNIK, RAKOVICA, ZONA INDUSTRIAL
AL VOLTANT DE Belgrad (Post Iugoslàvia)


Necessitem la vostra implicació?

Oh, sí! El nostre context local, com són conscients els nostres
invitats de l’última reunió (Octubre del 2003), és molt molest en
molts aspectes. No podem fer-ho sols.

Però qui som?

Molts de vosaltres encara no ens coneixeu. Així que, qui som?
DSM és un grup de grups, col·lectiu de col·lectius unit davall
l’eslògan "Drugaciji Svet je Moguc!".
Junts, estem esforçant-nos per crear un nou espai polític no
afiliat als partits polítics de l’anomenat sector no governamental.
Aquest nou espai prefereix acció política directa a formes
generalment acceptades de compromís, tals com grups de pressió i
vot. Insistim en un diàleg social que és diferent del que proposa
el nostre govern i el sector de les ONG. Voldríem que el diàleg
social horitzontal involucrés a grups socials marginalitzats que són
sistemàticament privats d’exercir els seus drets bàsics. També nos
distanciem del concepte de societat civil i suggerim al seu lloc el
concepte d’una "societat participativa".

A pesar de ser un moviment relativament jove, DSM ha aconseguit
atraure a un significatiu nombre de persones amb diversos orígens
socials i professionals. La nostra diversitat ens proporciona un
constant fluix d’idees, les quuals han començat a realitzar-se a
través de projectes i activitats a curt i llarg termini.

El nostre país ha estat sota aïllament per un llarg temps i el que
el nostre poble necessita principalment és una crida a despertar-se.
I açò és el que estem fent i continuarem fent - proporcionant
informació, a través d’acció directa i una aproximació de ment oberta
que intentarà convèncer a la gent de cooperar a construir una nova
societat, més que competir per les molles que els llança amb
menyspreu l’oligarquia dirigent.

En conclusió, esperem que tots els qui estan concernits puguen
confiar en els nostres incentius i plans positius per a l’acció i
puguen implicar-se a organitzar una conferència reeixida en el nostre
ex-futurpaís.


A la mateixa secció:


Otra vez quieren que olvidemos el origen de este terrorismo


Malos tiempos para el antimilitarismo


Beethoven al G-20 i disturbis a Hamburg


Miles de personas se manifiestan contra el CETA en Madrid


El CETA destruirá puestos de trabajo (diga la Comisión Europea lo que diga)


Siria: El aventurerismo militar de Trump y sus implicaciones


Màxima tensió militar: què pot anar malament aquest dissabte a Corea?


Estados Unidos lanza la “madre de todas las bombas” sobre Afganistán


La Campaña No al TTIP, CETA TiSA convoca movilizaciones para el próximo sábado 21 de enero en más de veinte ciudades


Cuando creías que los acuerdos comerciales no podrían empeorar más, aparece Wall Street

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com