contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 6 d’octubre de 2013 | Manuel
Contra la reforma de les pensions del govern del PP. Ensorrem el govern dels de dalt!

Declaració d’Esquerra Anticapitalista-Revolta Global

En castellano aquí

Amb l’atur i la reforma laboral ens redueixen els salaris… i ara vénen per les pensions.

Després d’una reforma laboral duríssima i d’una decidida política econòmica destructora d’ocupació, que estan causant una forta disminució dels nostres salaris directes, el govern del Partit Popular, com a bon escolanet de la Troika, busca erosionar dràsticament el model de Seguretat Social. El propòsit és reduir el nivell de prestacions de les pensions, després d’haver desgastat l’educació i la sanitat públiques, amb l’objectiu d’alliberar recursos per fer front al deute que, des de la reforma constitucional de 2011 del Govern espanyol, és la prioritat absoluta de pagament del nostre malmès pressupost públic. Des del 2012 estem intervinguts, amb un « rescat bancari » que ha suposat un sobre-endeutament per a l’Estat, a càrrec fonamentalment de les rendes del treball. Estem pagant entre tots els desgavells de la banca, i tot el que va a parar a la banca es treu dels nostres drets.

El govern del PP va reunir un seguit d’experts, la majoria propers a les asseguradores, que van redactar un informe que determina un «factor de sostenibilitat de les pensions». El govern del PP es recolza en aquest informe esbiaixat per retallar dràsticament les pensions a partir de 2014, amb efectes que les reduiran durant molts anys.

Proposen un «factor de sostenibilitat» basat en dues fórmules :

- El Factor de Revalorització Anual (FRA), és a dir, amb un sòl de creixement del 0,25% que farà perdre poder adquisitiu, tot afectant els 9 milions de pensionistes actuals. Si persisteix l’IPC actual, en deu anys es perdria entre el 21,5 o el 26,5% de la capacitat de compra de les pensions actuals ;

- I el Factor d’Equitat Intergeneracional (FEI) que rebaixaria la pensió mitjana en associar-la a l’esperança de vida després de l’edat de jubilació, tot repercutint-la sobretot en les generacions més joves i les dones, que tenen una esperança de vida més alta que la mitjana.

Segons l’INE, l’esperança de vida als 65 anys el 2012 serà en l’any 2014 de 20,1 anys i en el 2050, gairebé cinc anys més, un 5% de retallada addicional cada dècada en l’expectativa de pensió.

A més a més, aquest supòsit ignora l’enorme variabilitat en les taxes de mortalitat i les importants diferències d’expectatives de qualitat de vida que existeix a l’Estat espanyol entre les persones que pertanyen a classes socials diferents, que l’augment de l’esperança de vida té més a veure amb la reducció de la mortalitat infantil que amb l’augment de la longevitat, i deixa a part el comportament de la població activa i l’evolució de la immigració/emigració.

La proposta és pro-cíclica, és a dir, intensifica la crisi, ja que retalla les pensions en les recessions, justament quan haurien d’adoptar un paper compensador que impedís l’aprofundiment de la caiguda de la demanda. És injusta, ja que el que se li dóna generosament a la banca privada se li treu a les classes populars. A més a més, beneficia al món de les assegurances privades, que veuran com s’incrementa el negoci dels fons de pensions, amb més riscos, ja que poden fer fallida més fàcilment (com ha succeït al Regne Unit) i es revaloritzen molt poc, degut al seu lligam amb la marxa de la Borsa.

¿El sistema de pensions va bé ? ¿Quina alternativa de reforma necessiten les pensions ?

La despesa en pensions a Espanya representa tan sols el 10,1% del PIB, inferior a la mitjana de la UE-27 (11,3%) i a la de l’eurozona (13,3%). La pensió contributiva mitjana el 2012 era de 955 euros. Ni és un sistema generós ni és insostenible. Aleshores, ¿Hi ha algun problema ? Sí, però no com ens l’expliquen.

El principal és el tipus de política econòmica amb la qual s’està enfrontant la crisi capitalista. La priorització constitucional del pagament del deute, les reformes laborals, els rescats bancaris i les retallades en el sector públic generen atur, disminueixen les cotitzacions, redueixen els salaris i les corresponents aportacions a la Seguretat Social, inhibeixen la inversió pública i privada i causen més recessió. Aquesta és la causa central que genera problemes en el sistema de pensions. Ja l’any passat va causar un petit dèficit de la Seguretat Social.

El segon escull, menor, és la qüestió demogràfica. Segons la Universitat Autònoma de Madrid, per aquesta causa el 2050 la despesa pública en pensions podria assolir més del 13% del PIB amb l’actual sistema, quelcom que seria completament normal i estaria per sota de la despesa dels països del nostre entorn fins i tot avui. És absorbible. Els problemes estan mal enfocats, ja que allò important no és la inversió i l’envelliment transitori de la piràmide demogràfica (allò important és la relació entre cotitzants i nivells de cotització en relació a pensionistes i nivells de pensió, i no la relació joves/vells). Dintre de diverses dècades els nivells de productivitat possiblement siguin més grans i, amb menys força laboral, es podà produir el mateix.

En tercer lloc, l’impacte demogràfic començarà el 2025, amb la incorporació de les generacions del baby-boom en franja d’edat de jubilació, i abarcarà uns 15-20 anys, després de la qual la piràmide es tornarà a equilibrar. Els possibles dèficits transitoris es poden suplir amb augments temporals dels nivells de cotització (sobretot de les rendes altes, l’esforç de les quals és molt inferior al de les rendes baixes), complements mitjançant impostos, o, segons el cas, posant un sostre a les pensions més altes amb quantitats més baixes.

Una opció d’esquerres ha de consistir a enfortir els ingressos, la productivitat i la distribució de la renda. Per descomptat, anticipar l’edat de jubilació per facilitat el repartiment dels treballs. De tal forma que allò decisiu és la política econòmica i el model productiu aplicat, i no tant l’evolució de la despesa.

Si apostéssim per incrementar els ingressos del sistema en comptes de retallar despeses, l’aposta ha de ser incrementar les quotes a la Seguretat Social, eliminar els topalls de cotització a les rendes altes, o, en cas de desfasament financer transitori, amb un nou règim fiscal progressiu complementar el sistema de seguretat social amb part del pressupost públic. Per a ser conseqüents caldria derogar o desobeir el principi constitucional del pagament prioritari del deute i declarar l’impagament del deture il·legítim que s’ha basat en un règim fiscal que ha beneficiat les rendes del capital, que ha estat molt generós amb el sistema financer privat i que ha socialitzat els deutes privats tot convertint-los en deutes públics.

4/10/2013


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com