contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 9 de juliol de 2013 | Manuel
La revolució egípcia ha de continuar sense tuteles de l’exèrcit

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

en castellà baix

Les enormes mobilitzacions a Egipte que van precedir la caiguda de Morsi han mostrat el creixent rebuig social al seu projecte neoliberal reaccionari i cada vegada més autoritari. Els Germans Musulmans no van estar en l’origen de la revolució egípcia, però després de la caiguda de Mubàrak es van convertir en la principal força política del país en ser l’única organització opositora a Mubàrak amb una forta implantació i arrelament social. La seua tasca de govern ha deixat clar que el seu projecte polític està lluny de les aspiracions populars que van enderrocar el dictador el 2011.

Des de les protestes contra Mubàrak al gener de 2011, l’Exèrcit-la institució econòmica i política més important del país-ha tingut com a única intenció assegurar una "transició ordenada", així com canalitzar les aspiracions populars cap sengles inofensives per a les estructures de poder. Per això, va establir una entesa inicial amb els Germans Musulmans per tal de fer transitar el procés revolucionari pel camí de la moderació sense canvis econòmics estructurals. És ara, enmig de la constatació de la incapacitat dels Germans Musulmans de garantir l’estabilitat del país, quan l’Exèrcit ha trencat la seua aliança amb Morsi.

La mobilització popular desencadenada contra ell mostra, per tant, la ferma determinació del poble egipci d’aprofundir les aspiracions de llibertat i de justícia social que van portar a la caiguda de Mubàrak al febrer de 2011. Però el desenllaç d’aquesta intensa mobilització, amb la presa del control per part de l’Exèrcit mitjançant un cop d’Estat, posa de manifest també les enormes debilitats del procés revolucionari. En particular, subratlla l’absència d’un pol polític favorable a la justícia social ia l’aprofundiment de la revolució. És l’absència d’una alternativa política lligada a la mobilització popular que ha permès que l’Exèrcit i els seus aliats hagen pogut prendre la iniciativa per a intentar canalitzar l’escenari post-Mursi cap als seus interessos.

S’obre en aquest moment, per tant, un període de gran incertesa per al procés revolucionari. La determinació i capacitat de lluita del poble egipci han quedat de sobres demostrades, però també la fortalesa de les forces d’ordre i de l’Exèrcit, que cavalquen avui sobre les aspiracions populars. El poble egipci ha de seguir lluitant per a evitar que des de dalt es frenen els seus desitjos de canvi i per a impedir qualsevol involució autoritària a mans de l’exèrcit i els seus aliats, així com per a evitar que el país llisque en una caça de bruixes, contra els Germans Musulmans o contra qualsevol organització que s’opose al Govern, i en una confrontació civil que el suma al caos i que puga, a més, ser rendibilitzada per l’exèrcit i la reacció per a imposar una involució autoritària.

Des d’Esquerra Anticapitalista considerem, per tot això, que cal que la mobilització social, l’autoorganització popular del poble egipci i la construcció d’un pol democràtic, d’esquerres i favorable a la justícia social avancen perquè la seua revolució no li siga arrabassada pels que volen que tot canviï perquè no canviï res.

Esquerra Anticapitalista

8 juliol 2013


La revolución egipcia debe continuar sin tutelas del ejército

Las enormes movilizaciones en Egipto que precedieron la caída de Morsi han mostrado el creciente rechazo social a su proyecto neoliberal reaccionario y cada vez más autoritario. Los Hermanos Musulmanes no estuvieron en el origen de la revolución egipcia, pero tras la caída de Mubarak se convirtieron en la principal fuerza política del país al ser la única organización opositora a Mubarak con una fuerte implantación y arraigo social. Su labor de gobierno ha dejado claro que su proyecto político está lejos de las aspiraciones populares que derribaron al dictador en 2011.

Desde las protestas contra Mubarak en enero de 2011, el Ejército -la institución económica y política más importante del país- ha tenido como única intención asegurar una “transición ordenada”, así como encauzar las aspiraciones populares hacia sendas inofensivas para las estructuras de poder. Por ello, estableció una entente inicial con los Hermanos Musulmanes con el fin de hacer transitar el proceso revolucionario por el camino de la moderación sin cambios económicos estructurales. Es ahora, en medio de la constatación de la incapacidad de los Hermanos Musulmanes de garantizar la estabilidad del país, cuando el Ejército ha roto su alianza con Morsi.

La movilización popular desencadenada contra él muestra, por tanto, la firme determinación del pueblo egipcio de profundizar las aspiraciones de libertad y de justicia social que llevaron a la caída de Mubarak en febrero de 2011. Pero el desenlace de esta intensa movilización, con la toma del control por parte del Ejército mediante un golpe de Estado, pone de manifiesto también las enormes debilidades del proceso revolucionario. En particular, subraya la ausencia de un polo político favorable a la justicia social y a la profundización de la revolución. Es la ausencia de una alternativa política ligada a la movilización popular lo que ha permitido que el Ejército y sus aliados hayan podido tomar la iniciativa para intentar encauzar el escenario post-Morsi hacia sus intereses.

Se abre en este momento, por tanto, un periodo de gran incertidumbre para el proceso revolucionario. La determinación y capacidad de lucha del pueblo egipcio han quedado de sobra demostradas, pero también la fortaleza de las fuerzas de orden y del Ejército, que cabalgan hoy sobre las aspiraciones populares. El pueblo egipcio deberá seguir luchando para evitar que desde arriba se frenen sus deseos de cambio y para impedir cualquier involución autoritaria a manos del ejército y sus aliados, asícomo para evitar que el país se deslice en una caza de brujas,contra los Hermanos Musulmanes o contra cualquier organización que se oponga al Gobierno, y en una confrontación civil que lo suma en el caos y que pueda, además, ser rentabilizada por el ejército y la reacción para imponer una involución autoritaria.

Desde Izquierda Anticapitalista consideramos, por todo ello, que es necesario que la movilización social, la autoorganización popular del pueblo egipcio y la construcción de un polo democrático, de izquierdas y favorable a la justicia social avancen para que su revolución no le sea arrebatada por quienes quieren que todo cambie para que no cambie nada.

8 de julio de 2013


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com