contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 31 de març de 2013 | Manuel
Al nostre costat de la barricada

David G. Marcos

Els pica, no ho poden suportar. Notar al seu clatell l’alè de la desobediència els genera granellades, suors freds, diarrea verbal. Alguns comencen a estremir-se, tot i que encara queden merles burletes que s’alegren, des de dalt del coliseu, imaginant que el seu imperi mai es desplomarà. Titubejos per part del cap de l’Eurogrup en el saqueig a Xipre, esquizofrènia "popular" en l’acceptació a tràmit de la ILP per a la dació en pagament, gravetat zero d’un PSOE sense origen de coordinades, basques delirants de Cristina Cifuentes & Company davant els escraches de la PAH, nous episodis de criminalització cap a l’esquerra radical per part de la caverna mediàtica ... Són maldestres. Potinegen, improvisen, balbucegen. Si alguna cosa hem pogut comprovar al llarg d’aquests dies és que, aquells que ens dominen, ni són déus irreductibles, ni tenen cap pla perfecte. Les escletxes del capitalisme clivellen, de manera corrosiva, el sacrosant relat del règim. La seua profanació accelera els ritmes d’un aterratge forçós i desequilibra els altars del miracle quotidià de la plusvàlua. El que semblava sòlid s’ha disgregat. El que semblava estable, s’evapora. Els seus trucs de màgia, s’esfumen juntament amb el conill d’Alícia.

Però les seues ficades de pota no ens bastaran si volem parar-los, i és que la victòria dels oprimits ni és necessària ni està assegurada, només és històricament possible. Aquesta afirmació presenta una delicada i escarpada tasca a l’esquerra revolucionària i combativa. Les de baix partim des de molt baix, quasi des de les clavegueres. La crisi multidimensional del capitalisme coincideix, aquest cop, amb una crisi d’identitat, estratègica i tàctica en el si de l’esquerra, ja que la revolta, abans de somiar sobre les seues efusions líriques i institucionals, s’enfronta a un problema de continguts. És aquí on ens topem amb la qüestió de fons: modificar la lògica social, acabar amb el capitalisme, construir alternatives.

’En trencar els gots, els llums es dispersen’, apuntava Scholem en les seues cartes a Walter Benjamin. En aquest fragmentació subjau una involuntària renúncia a la resistència. Amb aquesta premissa, les preguntes se’ns s’acumulen: Com construir espais de convergència i unitat d’acció? De quina manera podem pensar i fer possible l’articulació d’un discurs coherent i cohesionat? Juxtaposant les nostres posicions no seríem capaços més que de formar un mosaic social, una aparent sinergia que no té, en cap cas, base real. La imperativa de la unitat en una realitat essencial i positivament plural planteja, doncs, un problema amb derivacions estratègiques importants. Els comodins de la ’unitat per similitud’ eludeixen un conflicte que no resolen. La convergència de les lluites en un pla complementari al moviment, com és el de les organitzacions polítiques, ha de recolzar-se en un programa de transició ben elaborat, quedant al marge de posicions simplistes que advoquen per la unitat com a fi en si mateix, la unitat sense contingut. Els ingredients són ja sobre la taula, però què passa amb la recepta. Amanida o Sopa de tomàquet? El company Miguel Urbán apostava per una paella, on la fórmula depengués dels condicionants conjunturals però en la qual un arròs subaltern marqués l’essència combativa de la degustació.

Damunt de la taula tenim un sistema que trontolla i, mentrestant, a la calor de les reivindicacions, al nostre costat de la barricada, la cadena helicoïdal d’unions i divorcis es sacseja espasmòdicament entre posicions rupturistes i reformistes, comunistes i llibertàries, nòmades desclassades i ortodoxes inflexibles, etc. El debat està obert i les seues fórmules són inconcluses, però si hi ha alguna cosa que podem assegurar és que, si pretenem garantir l’èxit de tal debat, aquest ha de néixer, necessàriament, des de la baix i a l’esquerra.

Anticapitalistes, passem a l’acció.

29/3/2013

Font: fragmentosdescreidos.wordpress.com


A la mateixa secció:


Italia: Crisis y escisión del Partido Democrático (PD), orígenes y consecuencias…


[VÍDEO] Conversa entre Gala Pin (BComú) i Gabriela Serra (CUP)


França: Si no som nosaltres, qui?


Francia: Encuentro con Philippe Poutou, candidato presidencial del NPA


Podem davant de si mateix


Cap a on va Podem? Classe, populisme i moviment


El país dels comuns


Iglesias derrota Errejón i pren el control de Podem


Camino de Vistalegre II: Podemos ante sí mismo


David Fernàndez: ’Amb els 26.000 milions de frau fiscal es podria refer tot un país’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com