contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 11 de març de 2013 | Víctor
Crònica de la Jornada Oberta de Formació d’Esquerra Anticapitalista

Trencant amb el sistema. Proposant alternatives (inclou àudio de la jornada)

Víctor Alarcón, militant d’Esquerra Anticapitalista

El passat 9 de març de 2013 va tenir lloc una trobada de formació d’Esquerra Anticapitalista. Les i els assistents, la majoria joves vinguts de tot arreu del País Valencià, van acudir al Casal Jaume I de Gandía per a debatre sobre revolució i democràcia socialista. El company Andreu Coll, militant de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, es va ocupar de dirigir la trobada, que va constar de tres xarrades oferides per ell mateix. Després de cada ponència, les participants es van dividir per grups de debat reduïts, on va ser més fàcil intercanviar opinions i extraure conclusions, que posteriorment es van posar en comú en un debat plenari. Els temes que es van tractar en la jornada van ser, respectivament, Partit i Moviment; Estratègia Revolucionària, i Democràcia Socialista.


En la primera part de la formació, es van introduir diferents conceptes molt interessants com les definicions de Política, Poder o Estat; així com a quina és la societat que volem i en què es diferencia de la societat actual. Tot açò passant per una anàlisi dels elements més característics de les relacions de poder entre les classes socials en l’actualitat. També vam insistir en la importància dels moviments socials i la seua relació amb les organitzacions, que són capaços d’aportar continuïtat i memòria a aquells. Les organitzacions alhora es nodreixen del treball realitzat en els moviments socials, conformant una simbiosi perfecta i necessària.

Escoltar l’àudio d’aquesta part: http://t.co/bcWLvf2wVS

En la part corresponent a estratègia revolucionària, vam parlar de les característiques d’una revolució, els seus elements principals i les diferents estratègies i tàctiques possibles enfront d’una revolució, fent un recorregut per la història de les lluites socials i del moviment obrer. Durant el debat van aparèixer temes essencials com la importància de les vagues generals polítiques, com a detonant de processos amplis de mobilització; l’autoorganització dels i les treballadores per a solucionar els seus propis problemes, als quals l’estat no dóna resposta; o la qüestió del poder de les treballadores. Sens dubte, la cita més important que va sorgir en aquesta part de la formació va ser la definició de crisi revolucionària donada per Lenin: “Els de a dalt ja no poden, els de a baix ja no volen, les capes o classes del mig basculen del costat dels de baix i existeix una direcció revolucionària per a conduir el procés”.

Escoltar l’àudio d’aquesta part: http://t.co/GB2v8IeGEE

Finalment, afrontàrem el tema de la democràcia socialista en el Segle XXI, com a nostra proposta alternativa al sistema capitalista. El concepte de democràcia socialista es contraposa al constitucionalisme actual, que no és altra cosa que la concepció burgesa de la democràcia. Les classes dominants –grans empresaris, propietaris i banquers– conceben la llibertat com a “que l’Estat no fique els nassos en els seus negocis”, en paraules d’Andreu. Però aquesta no és la llibertat que reclama el 99% i que exigeix una democràcia real que, inevitablement, ha de ser una democràcia econòmica. Dit d’una altra manera, si no existeix igualtat econòmica, mai existirà igualtat de cap altre tipus. La democràcia actual acaba on comencen les empreses, l’aparell de l’estat (exèrcit, policia, etc.) i la resta d’institucions socials construïdes per a enfortir el sistema i garantir el seu manteniment. Capitalisme i democràcia són dos conceptes oposats. Així, a més capitalisme, menys democràcia; problema que es deixa veure clarament en un tema tan actual com el dels governs tecnocràtics introduïts en països en crisis com a Itàlia. També es va analitzar el cas de la revolució bolivariana a Veneçuela, on s’ha iniciat un procés revolucionari mantenint el pluralisme polític i impulsant iniciatives d’autoorganització i democràcia directa, malgrat l’existència també d’errades i contradiccions.

Finalment, es va arribar a la conclusió que una democràcia socialista només serà possible si el procés de la seua construcció fos realment democràtic, tenint en compte les necessitats reals i la voluntat de la majoria de la població.

Escoltar l’àudio d’aquesta part: http://t.co/Px270xKGTk

Textos base de la formació:

Elementos Centrales de Estrategia Revolucionaria, de François Sabado.

La democracia socialista del S. XXI, de Claudio Katz.

AUDIOS:

Partit i moviment

Estratègia revolucionària

Democràcia socialista


A la mateixa secció:


G-20: Un mundo zombi


“Distribución de la riqueza” y el socialismo vulgar


Francia, las 35 horas y flexibilización laboral


Francia, las 35 horas y desocupación


El capital como relación social


Rusia: Del zarismo a la revolución de 1917 y al repudio de las deudas (II)


Rusia: el repudio de las deudas en el núcleo de las revoluciones de 1905 y de 1917 (I)


Alemania 17 de junio de 1953


Un “trabajito” italiano


La lucha por las ocho horas de trabajo y la tradición socialista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com