contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 1 de febrer de 2013 | Víctor
Lluitar contra la corrupció és lluitar contra el capitalisme

David G. Marcos, activista estudiantil i militant d’ESAN

La lluita contra la corrupció és un conflicte que aconsegueix aglutinar a una majoria social propera a aquest 99% que retòricament solem utilitzar per referir-nos a les persones que sofrim la crisi dia a dia. Es tracta d’una qüestió que expandeix líquidament entre la ciutadania una desafecció als mecanismes de gestió actuals. En un context de socialització de misèria com l’actual, aquesta desafecció pot desembocar en un sentiment de fartada generalitzada que contribueixi, contundentment, al procés de minat i deslegitimació del govern de torn, en aquest cas, el govern de Rajoy.


No obstant això, en aquest front de combat contra la corrupció conviuen múltiples discursos que posen l’accent en molt diferents qüestions. Mentre el PSOE no s’atreveix a cridar massa alt per si a algú se li ocorre endollar el ventilador i la merda acaba per esquitxar-li als ulls; un estès i deficitari discurs assenyala aquests casos de corrupció com la causa primera de la situació actual. ‘Si els xoriços que no han parat d’omplir-se les butxaques a la nostra costa retornessin tots aquests diners i deixessin de viatjar en cotxes oficials, sortiríem de la crisi demà mateix’. D’acord, i demà passat estaríem igual o pitjor. Ja podem engegar les lleis anticorrupció que ens doni la gana, establir nous òrgans de control als controladors; que no aconseguirem acabar amb aquesta xacra.

La corrupció és propietària d’aquest món. I no és per casualitat. La corrupció és, alhora, causa i efecte del sistema. D’una banda, els casos de corrupció com el de Bárcenas són una de les conseqüències més aberrants del funcionament propi del capitalisme. Per això, el nostre discurs ha d’aprofundir en la cerca de culpables, si no volem estancar-nos en paraules buides que només serveixin per esplaiar la nostra frustració. D’altra banda, el capitalisme és el major cas de corrupció al que podem assistir, doncs la base mateixa de la producció capitalista es recolza sobre l’apropiació de la plusvàlua per part de l’empresari. En altres paraules, si una persona treballadora fabrica set bolígrafs i l’empresari no fabrica cap però tots dos cobren (probablement l’empresari molt més que la treballadora), algú està robant a algú, i no vull assenyalar. Doncs bé, el capitalisme està assentat sobre un funcionament de tals característiques. Aquesta crisi és fruit i reflex de la corrupció del capitalisme.

Per això el fenomen de la corrupció se’ns presenta contínuament com una pràctica molt difícil de delimitar, alguna cosa difusa que posseeix lligam directe amb la ‘poca consideració d’alguns governants’. No obstant això, la corrupció és consubstancial a la pràctica capitalista. És d’aquest fenomen, el pillatge refinat, del que es val el sistema per obtenir els recursos necessaris per perpetuar la seva dominació sobre les persones. Però aquestes persones, les precàries, les parades, les mestresses de casa, les estudiants, les immigrants, les jubilades, comencen a distingir entre una lleu olor a suor i el putrefacte pudor a mort vivent. El règim chorrea legitimitat per cadascun dels seus costats i la decadència del sistema posa de manifest unes enormes contradiccions que no cessen de tibar la corda. Ja va sent hora que les retallades arribin als alts bressols i aquesta corda es trenqui i desemboqui en l’esclat social necessari per trencar amb el ‘gran circ dels invisibles’.

@DavidGMarcos


A la mateixa secció:


Entrevista con Eric Toussaint: Para mantener una línea de cambios profundos, es fundamental la autoorganización de la población y la presión popular sobre los gobiernos


Mélenchon, Francia Insumisa, populismo


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?


El capitalismo es poder, no economía (Abdullah Öcalan)


Elecciones Francia, Poutou: “Votar por el NPA para dar confianza al conjunto de los explotados”


Anticapitalismo y nueva izquierda

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com