contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 12 de desembre de 2012 | Manuel
Alacant: Presentació del llibre "Planeta Indignado Ocupando el futuro" de Josep Maria Antentas i Esther Vivas


VIDEO DE LA XERRADA ACÍ

amb Josep Maria Antentas, activista i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dimecres 12 desembre, 20:00h, SEU de la Universitat d’Alacant (Avd. Ramon i Cajal 4, Alacant)

Organitza: Esquerra Anticapitalista

La indignación expresada en las plazas de Tahrir, Syntagma, Zuccotti o Catalunya no es mera cólera ante la injusticia, sino pasión constituyente, y va en sentido contrario a la atomización que nos impone el neoliberalismo.

No hay pues que hacer una lectura despolitizada del movimiento y de las luchas contemporáneas que se quede sólo en la dimensión moral de la indignación. Ésta da lugar a una rebelión política: es una indignación favorable a la justicia social, a un cambio social en un sentido igualitario y democratizador.

No es una indignación desesperada. No es un golpe de ira frustrada sin perspectiva de salida. Al contrario, es una indignación esperanzada que empuja a la movilización y lleva consigo las ganas de vencer. Es una indignación que se basa en la confianza colectiva en un nosotros dispuesto a construir otro futuro.

Index del llibre ací

SOBRE EL VIEJO TOPO Y LOS NUEVOS TROPOS: Planeta indignado. MARC CASANOVAS

Una reseña. Planeta indignado. Ocupando el futuro. Miguel Romero

A la xerrada, Josep Maria Antentas va exposar les claus de les dinàmiques que iniciaren els moviments indignats ("ens trobem davant un canvi de model social, el qual té el correlat d’un canvi en el model polític, ... on la crisi marca un abans i un després"), lluites defensives amb possibilitats d’ofensiva, amb una cadena que es va iniciar a les revoltes al mon àrab, d’allí al 15M i d’aquest al moviment Occupy. Tot i que relacionats, cadascú d’aquests moviments tenen les seues pròpies especificitats.

Del 15M es pot extraure un balanç: si bé és veritat que en temes de victòries concretes no ha hagut cap de significativa, i que han hagut noves agressions del mon financer, el que sí s’ha aconseguit és un canvi d’ànim col·lectiu i una repolitització de la societat.

En el debat es plantejaren eixides actuals al règim, la segona restauració borbònica. En aquesta eixida cal la combinació de mobilitzacions rebels "minoritàries", però d’ampli suport, amb les mobilitzacions de mases clàssiques. Podríem veure també mobilitzacions de tipus anòmic en barris perifèrics com expressió de ràbia, ira i desesperança (com les revoltes a les banlieu a França o les dels barris de Londres de 2011).

El problema que se’ns planteja és com reconstruir una identitat col·lectiva. Desenvolupar un sindicalisme alternatiu, augmentar la participació a les empreses, combinar l’activitat a la fàbrica i al territori.

L’amenaça més clara i directa al règim són les reivindicacions del dret a decidir de les nacions sense estat. Sobre la demanda d’un procés constituent, Josep Maria va plantejar la necessitat de pensar en processos constituents propis de cada territori, a Catalunya, Euskal-Herria i Galícia, procesos específics però coordinats. Pensar en termes de repúbliques més que en una nostàlgica III república que siga la reedició d’una segona república, l’avaluació de la qual és, com a mínim, ambivalent. En aquesta estratègia d’emancipació nacional cal unir la reivindicació de soberania nacional amb la reivindicació social. D’altra banda, a les regions centrals de l’estat cal donar la batalla a l’espanyolisme, cal impedir que la dreta espanyola instrumentalitze la mobilització per la independència i, a les nacions sense estat cal fer coincidir els procesos soberanistes per a fer caure el règim borbònic.

La pregunta actual és com construir una alternativa política de ruptura basada en la lluita contra les polítiques d’austeritat? cal una altra forma de fer política, basada en la mobilització al carrer. No es pot canviar el mon sense prendre el poder. Cal canalitzar el malestar social vers un nou instrument polític. En la construcció d’aquest instrument Esquerra Anticapitalista hi formarà part. També el front cívic pot tenir el potencial de formar part de la resposta si es capaç de trencar amb esquerra unida i les seues polítiques en el terreny electoral i de govern. El que no pot formar part de la resposta és la col·laboració en l’aplicació de les polítiques d’austeritat, com passa al govern d’Andalusia.


A la mateixa secció:


Mobilització, moviment i organització


Introducció a la qüestió nacional: Un debat al voltant de Catalunya i el País Valencià. Seminari de formació organitzat per Anticapitalistes.


Jornada de formació d’Anticapitalistes: La teoria marxista de les crisis econòmiques. Fonaments i implicacions.


Quin Programa per a quin Canvi. Formació Anticapitalistes.


Acte en solidaritat amb Unitat Popular i el poble grec, amb Yorgos Mitralias. Elx, dijous 17, 20.15h.


Dos diputados autonómicos andaluces de Podemos viajan a Atenas para apoyar a Unidad Popular


Tesis políticas de Anticapitalistas aprobadas en el Congreso Confederal de 17 y 18 de enero de 2015.


Xerrades de Martí Caussa a Alacant i a Elx: Catalunya 9N. Pel dret a decidir i per la transformació social


Programa provisional de la V Universitat d’Estiu Anticapitalista (19-24 d’Agost)


Campamento internacional de jóvenes revolucionarios/as

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com