contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 27 de novembre de 2012 | Manuel
Catalunya 25N: Els retalladors retallats... i amb un cavall de troia dins del Parlament!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Els resultats del 25N mostren clarament que Artur Mas ha fracassat en el seu intent d’obtenir una “majoria excepcional”. Malgrat la seva hàbil temptativa d’encapçalar la dinàmica oberta l’11S i de presentar les eleccions com un plebiscit que fes oblidar la política de retallades, CiU ha retrocedit 12 diputats. Gran part de l’electorat no s’ha deixat manipular per aquesta operació, identificant CiU com el partit de les retallades, fidel al món dels negocis, i com una força que mai ha volgut una ruptura real amb l’actual marc constitucional.

Un dels fets polítics més rellevant del 25N és l’aprofundiment de la crisi del PSC, que amb els seus 523.333 vots (14’6%) cau al mínim històric. Sense un projecte creïble ni en el terreny social ni en el nacional, el PSC és el viu exponent de com la socialdemocràcia atravessa una crisi històrica motivada per la seva supeditació extrema al poder financer i als seus dictats.

L’ascens del vot espanyolista, amb l’augment de vots del PP tot i les retallades de Rajoy i el gran creixement de C’s, mostra com el desenvolupament d’un moviment independentista sense contingut social obre les portes a la demagògia espanyolista i a un perill potencial de polarització social per la qüestió nacional en un context on els sindicats i partits d’esquerres tradicionals han perdut molts dels seus vincles amb unes classes treballadores fragmentades i desestructurades. Una vegada més la necessitat d’articular la defensa dels drets nacionals catalans i la millora de les condicions de vida de la majoria de la població apareix com una qüestió estratègica crucial per a barrar el pas a la demagògia de C’s i PP. Qüestió social i qüestió nacional han d’anar irresolublement lligades.

ICV-EUiA ha augmentat considerablement el seu nombre de vots, però el seu creixement no representa un salt qualitatiu. Malgrat el suport d’Alexis Tspiras, fruit de les relacions internacionals d’EUiA, el to de la campanya d’ICV-EUiA ha estat fluix, limitant-se a una crítica a les retallades i apareixent com un partit convencional insertat en el sistema tradicional de partits i recordat pel seu passat gestionari. Les propostes sobre una “Syriza catalana” llançades per EUiA fa uns mesos, que cal seguir discutint i prendre’s seriosament, han perdut visibilitat en el procés electoral. Esperem que en aquesta nova etapa la seva vinculació amb les lluites socials vagi en augment en un moment on cal sumar forces contra les polítiques d’austeritat.

ERC, una de les grans triomfadores de la jornada recollint vot de CiU i del PSC, haurà de decidir com administra el seu capital i si segueix optant per ser una força amb tics de subalternitat a CiU o no i si, amb l’excusa de condicionar l’agenda nacional de CiU opta per fer-li costat en la política de retallades, fet que constituiria un greu error polític i estratègic contrari als interessos de la majoria de la població de Catalunya.

La irrupció de la CUP-Alternativa d’esquerres, que els i les anticapitalistes hem de celebrar, és la gran novetat dins del panorama de l’esquerra. Mai fins ara una força d’esquerres situada al marge dels partits tradicionals i amb un programa de ruptura havia aconseguit un èxit comparable. La CUP-AE ha arribat al Parlament amb una campanya amb un marcat perfil rupturista anticapitalista i democràtic radical i amb un ampli ventall de suports que van molt més enllà de l’esquerra independentista, que han inclòs a l’esquerra anticapitalista organitzada, al municipalisme alternatiu i a molts sectors de l’esquerra social. El gran repte ara és gestionar col.lectivament aquest èxit. Per primera vegada molts activistes socials s’han compromès amb una alternativa política. Es tracta que aquest no sigui un compromís efímer sinó l’inici d’un ampli procés de repolitització social i d’organització. La voluntat declarada de fer de “cavall de Troia” de les classes populars al Parlament ha de regir la tasca parlamentària de la CUP-AE i ha de permetre visibilitzar la possibilitat de fer política d’una altra manera, desprofessionalitzada i en sintonia amb els moviments socials.

El gran repte de fons de l’esquerra catalana és construir una força que pugui arribar a ser majoritària a la societat i derrotar les forces de l’austeritat que ens ofeguen dia a dia. Aquesta alternativa només serà fruit de la confluència de moltes organitzacions i voluntats, en un procés del què estem tot just al començament. La crisi provoca una creixent pèrdua de legitimitat del sistema polític i de les grans formacions polítiques. Cal aprofundir aquesta dinàmica i fer l’esclatar l’actual sistema de partits.

Les dues forces principals de la política catalana, CiU i PSC, sumen entre ambdós només un 45% dels vots, menys de la meitat, i si hi afegim el PP el % només arriba al 58%. Cada cop està més clar que hi ha un rebuig creixent als partits majoritaris que són el pilar de l’actual règim.

La propera legislatura estarà marcada per la inestabilitat, amb creixents atacs de l’aparell d’Estat i político-mediàtic espanyol contra la celebració de la consulta sobiranista, amb un aprofundiment de la crisi econòmica i un quasi segur rescat total a l’Estat espanyol. L’oposició a les retallades que Mas i Rajoy preparen pel futur ha de començar des de ja, així com l’exigència de que la consulta sobiranista, en tant que acte democràtic, es convoqui quant abans i no hi hagin maniobres per part de Mas per dilatar-la en el temps.

Rellançar la mobilització social i no donar treva al nou govern de CiU, aquest és el desafiament que tenim.

+ Info:

Artur Mas, el ’messies’ sense poble. Esther Vivas

La propuesta de CiU sobre la independencia. El arte de la ambigüedad calculada. MARTÍ CAUSA

Catalunya: Preguntes i respostes sobre la independència. Marti Causa

PSC: camí PASOK? Josep Maria Antentas

Catalunya cap a una nova etapa. Joan Fradera


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com