contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 23 de novembre de 2012 | Manuel
25N Dia Internacional contra la Violència Masclista: Si toquen a una, ens toquen a tots i totes! Dones lliures en països lliures

Declaració d’Esquerra Anticapitalista / Xarxa de Dones feministes contra la violència

en castellà abaix

Un any més ens veiem obligades i obligats a eixir al carrer per a reivindicar el dia contra la violència masclista, violència que es repeteix cada dia, durant tot l’any, encara que no ho informe la premsa, no s’arribe a denunciar a comissaria o no quede reflectida en una làpida. Aquesta violència està present en la majoria de les relacions familiars, personals i laborals: invisible, silenciosa i, en molts casos, mortal.

L’any 2012 ha estat especialment dur per a totes les dones víctimes de qualsevol tipus de violència: la crisi econòmica, política, social i de règim en què les dones estan immerses resulta en una violència quotidiana fruit de les relacions patriarcals que marquen la seva vida, una violència estructural derivada dels agressius programes d’austeritat impostos sobre la població i una en violència institucional com a resultat de l’ascens de la dreta, la qual envesteix contra la llibertat de les dones de decidir sobre els seus cossos i vides i reprimeix la seva denúncia de les polítiques actuals a cops de porra i criminalització.

La polèmica creada pel PP sobre la reforma de la llei de l’avortament, d’altra banda, és només un altre intent de recuperar en l’imaginari col·lectiu la idea de la dona submisa i complaent. Els seus atacs sobre el dret a decidir de les dones van de la mà dels seus retalls educatius, sanitaris i socials. Els discursos i pràctiques de les dretes al poder contribueixen a excloure les dones del mercat laboral i deixar sota la seua responsabilitat la cura de les persones dependents, tant els seus majors com les seues filles i fills, eliminant, d’altra banda, les ajudes i subsidis que la llei de dependència, entre d’altres, oferia. En definitiva, les dones segueixen tenint cura de totes, de tots i de tot.

En l’actual context de crisi, les polítiques imposades pels governs obliguen a les dones a consumir totes les seves energies en una lluita individual per la seva supervivència, aïllant-les del suport i la força del conjunt social i deixant-les a soles enfront de la dictadura patriarcal. És més, tot i que el capitalisme ja s’ha sustentat històricament sobre el treball invisible i "altruista" de les dones, en el moment actual aquest pes es multiplica i són les dones les que acaben assumint gran part de les responsabilitats de cures que les administracions, subordinades als mercats i la Troica, es sacsegen de sobre.

Rebutgem la falsa igualtat autocomplaent, superficial i sens dubte insuficient promoguda pel feminisme institucionalitzat i busquem acabar amb el sistema capitalista i patriarcal, el qual fomenta una educació que obliga les dones a romandre callades darrere d’homes que diuen parlar en el seu lloc i que es creuen amb el dret a decidir sobre els seus cossos, el seu futur i les seues vides.

Des d’Esquerra Anticapitalista fem una crida a la mobilització, a la lluita amb, per i per a les dones oprimides i víctimes de violència. Remarquem la necessitat de mantenir una lluita constant i radical davant qualsevol indici de violència masclista ja que, com no ens cansem de repetir, ¡si toquen a una, ens toquen a tots i totes!


25N: ¡Si tocan a una, nos tocan a todas y todos!

Declaración de Izquierda Anticapitalista en el Día Internacional contra la Violencia Machista

Un año más nos vemos obligadas y obligados a salir a la calle para reivindicar el día contra la violencia de machista, violencia que se repite todos los días, durante todo el año, aunque no lo registre la prensa, no se llegue a denunciar en comisaria o no quede reflejada en una lápida. Esta violencia está presente en la mayoría de las relaciones familiares, personales y laborales: invisible, silenciosa y, en muchos casos, mortal.

El año 2012 ha sido especialmente duro para todas las mujeres victimas de cualquier tipo de violencia: la crisis económica, política, social y de régimen en la que las mujeres están inmersas resulta en violencia cotidiana fruto de las relaciones patriarcales que marcan sus vidas, en violencia estructural derivada de los agresivos programas de austeridad impuestos sobre la población y en violencia institucional como resultado del ascenso de la derecha, la cual embiste contra la libertad de las mujeres de decidir sobre sus cuerpos y vidas y reprime su denuncia de las política actuales a golpes de porra y criminalización.

La polémica creada por el PP sobre la reforma de la ley del aborto, por otro lado, es solo otro intento más de recuperar en el imaginario colectivo la idea de la mujer sumisa y complaciente. Sus ataques sobre el derecho a decidir de las mujeres van de la mano de sus recortes educativos, sanitarios y sociales.

Los discursos y prácticas de las derechas en el poder contribuyen a excluir a las mujeres del mercado laboral y dejar bajo su responsabilidad el cuidado de las personas dependientes, tanto sus mayores como sus hijas e hijos, eliminando, por otro lado, las ayudas y subsidios que la ley de dependencia, entre otras, ofrecía. En definitiva, las mujeres siguen cuidando de todas, de todos y de todo.

En el actual contexto de crisis, las políticas impuestas por los gobiernos obligan a las mujeres a consumir todas sus energías en una lucha individual por su supervivencia, aislándolas del apoyo y la fuerza del conjunto social y dejándolas solas frente a la dictadura patriarcal. Es más, si bien el capitalismo ya se ha sustentado históricamente sobre el trabajo invisible y “altruista” de las mujeres, en el momento actual dicho peso se multiplica y son las mujeres las que acaban asumiendo gran parte de las responsabilidades de cuidados que las administraciones, subordinadas a los mercados y la Troika, se sacuden de encima.

Rechazamos la falsa igualdad autocomplaciente, superficial y a todas luces insuficiente promovida por el feminismo institucionalizado y buscamos acabar con el sistema capitalista y patriarcal, el cual fomenta una educación que obliga a las mujeres a permanecer calladas tras hombres que dicen hablar en su lugar y que se creen con derecho a decidir sobre sus cuerpos, su futuro y sus vidas.

Desde Izquierda Anticapitalista hacemos un llamamiento a la movilización, a la lucha con, por y para las mujeres víctimas de violencia y oprimidas. Remarcamos la necesidad de mantener una lucha constante y radical ante cualquier atisbo de violencia machista ya que, como no nos cansamos de repetir, ¡si tocan a una, nos tocan a todos y todas!


25N cap silenci davant la violència masclista

Dones lliures en països lliures

Xarxa de Dones feministes contra la violència

Sóc Rosa, i no surto sola a la nit.

Sóc Dèlia, i no tinc accés a una sanitat pública i de qualitat.

Sóc l’Amineh i visc a un camp de refugiats des de què vaig nàixer.

Sóc Margarita i faig front jo sola a la feina de la llar i la cura dels
infants.

Som la Clara i l’Eva i no tenim perquè amagar-nos per gaudir de la
nostra sexualitat.

Sóc Wanjiru i vaig ser tancada a un CIES, per buscar una vida
millor.

Sóc l’Esther, i em van detenir per anar a una manifestació un dia de vaga general.

Sóc Carme i la meua organització ha vist minvat els recursos econòmics per ajudar a les dones que pateixen violència masclista.

Sóc la Mercè i amb la reforma laboral m’han condemnat a la precarietat.

Sóc Cristina i vaig canviar els meus temps i conviccions perquè em sentia segura amb la meva parella.

Sóc Anna vaig utilitzar un mètode anticonceptiu que no volia perquè ell el preferia.

Sóc Paula i vaig aguantar els seus insults i vexacions, pels meus fills.

Sóc Maria del Mar i em vaig sentir inferior durant molt de temps.

Sóc Montserrat i em van fer sentir víctima, avaluada i analitzada en cada moment del procés judicial.

Sóc. Savita Halappanavar ciutadana india i he mort a Irlanda perquè l’avortament és il·legal.

Sóc Jennifer, amb 17 anys em prostituïren als carrers de Barcelona, em vaig escapar i van assassinar el meu pare a Nigèria.

Sóc la Bineta, una dona congolesa de la campanya internacional contra els crims contra les dones als conflictes armats i necessitem aplegar totes les veus de les dones del món.

Sóc Blanca i vaig ser una dona maltractada. Vaig patir violència psicològica i sexual dins la meua pròpia llar. Durant anys em vaig sentir anul·lada com a individua. Lligada per la por vaig esforçar-me perquè la relació millorés, perquè ell reconegués tots els esforços que jo feia per canviar, i estiguéssim bé, però mai era prou, així vaig entrar en un cicle destructiu. Però vaig sortir gràcies a un col·lectiu de dones. Poc a poc, vaig aprendre que no calia aguantar, que moltes de les inseguretats que sentia no eren veritat, ell me les havia fet creure a base de repetir-me lo malament que feia les coses i lo poc valuosa que jo era. Vaig aprendre que podia ser feliç i fer-me respectar. Així, vaig recuperar la persona que jo era abans, enfortida, coneixedora de mi, per fi podent sentir que sóc l’ama de la meua pròpia vida.

Dia rere dia les dones del món patim violències que limiten la nostra llibertat i felicitat. Aquestes violències poden vindre de persones properes a nosaltres, de persones desconegudes o d’institucions. Amb l’excusa de la crisi econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat laboral i l’augment de la pobresa, aquestes violències estan creixent. L’atac contra el dret al propi cos, l’atac contra els nostres drets socials i laborals, l’augment de la càrrega de cures, els atacs constants de la caverna ideològica, la reducció dels recursos per projectes socials, fan evident l’atac patriarcal contra les nostres vides.

Nosaltres, les dones, diem prou!

Ni som víctimes ni estem disposades a acceptar les
vostres violències.

Per això ens seguim organitzant i seguim lluitant, amb esperança i valentia, per defensar allò que som, dones lliures.

Font: Feministes indignades-Barcelona. Assemblea feminista creada a l’acampada de la Plç. Catalunya i vinculada al moviment 15M.

+ Info:

Totes i tots contra la violència masclista. Sandra Ezquerra


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com