contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 29 d’octubre de 2012 | Manuel
Amanecer Magenta: Unió, Populisme i Demagògia

David G. Marcos

en castellà ací

El nacional-populisme totalitari i racista no ha desaparegut del panorama sociopolític espanyol i europeu sinó, més aviat, al contrari. L’audiència cap a discursos d’extrema dreta augmenta progressivament, cosa que podem comprovar analitzant els resultats electorals d’organitzacions com Albada Daurad a Grècia o el ‘renovat’ Front Nacional francès de Marine Le Pen. Un renàixer feixista que ens demostra que aquest tipus de posicions no són residus d’un passat. Es perpetuen oferint una nova cara i afegint més capítols al seu inesgotable arxiu d’odi i exclusió. L’ascens de l’extrema dreta és l’expressió d’una greu crisi social del capitalisme. D’aquesta manera, perseguint el seu històric objectiu, la nova ultraderecha europea se centra a modificar, a través de la força i la violència –tant discursiva com a física-, les condiciones soci-econòmiques en favor del gran capital. Així mateix, centra els seus esforços a afeblir i fragmentar al màxim a la classe treballadora, deixant-la indefensa davant les contínues agressions del sistema.

A l’Estat Español, la vertebració i ramificació d’aquest tipus de discursos ha vingut adoptant un rumb diferent al de la resta de països europeus. L’estratègia d’aglutinament d’un sector més tradicionalista dins del doble discurs del Partit Popular ha produït que altres col•lectius s’hagen mantingut, fins ara, amb una menor visibilitat institucional. Després del fracàs i posterior dissolució de Fuerza Nueva en 1982, l’extrema dreta ha mancat de líder i partit consolidat que aconseguisca agrupar el vot, fora del conservadorisme tradicionalista del PP. Els constants enfrontaments entre col•lectius van fer desaparèixer per un temps la resposta reaccionària del panorama electoral però estem sent testimonis que aquesta torna a reorganitzar-se i avança de nou. Aquest avanç comença a deslligar-se gradualment d’un desgastat Rajoy que pretenia combinar les exigències més reaccionàries del conservadorisme espanyolista amb els chascarrillos llançats cap al seu sector més moderat. Als populars els està resultant més complex articular aqueix doble discurs des del govern, i no aconsegueixen mantenir satisfets als sectors més reaccionaris. El desencadenant lògic d’aquest descontentament no és un altre que un reenfortiment i radicalització del col•lectiu ultra, l’enèrgica reaparició del qual advoca per treballar durament per a conquistar la seua implantació en el teixit social, alhora que s’organitza electoralment.

Encara que han sigut moltes les ‘marques’ electorals que han pretès hegemonizar aquest discurs de teranyina agafahotot [1] que els confereix una gran potencialitat de vots –Espanya 2000, PxC, Democràcia Nacional –, veiem com el partit de Rosa Díez integra, sibilinament, nous elements discursius que persegueixen enarborar una nova dreta radical en l’Estat espanyol. Una estratègia amb la qual pretenen arreplegar simpaties socials dispars, fins i tot amb interessos enfrontats, nuant un discurs de rebuig frontal al caràcter plurinacional de l’Estat espanyol. El més que probable ascens dels ‘magenta’, al costat del calat social del seu discurs centralista i excloent, podria generar una polarització política extrema entre classes antagòniques, convertint-se en una altra de les peces d’un context en el qual, a poc a poc, van esfumant-se les capes mitjanes, capaces d’esmorteir i estabilitzar les contradiccions del sistema, i deixant així un enfrontament obert.

Davant un panorama com a aquest, a les organitzacions d’esquerra, al costat dels moviments socials, se’ns imposa la tasca de continuar teixint xarxes amb les quals conformar un ampli bloc de resistències que ens permeta donar el salt cap a l’ofensiva en aquesta batalla contra el règim. El feixisme serà combatut.

Ara i sempre,

No passaran!

Notes

[1] Ernest Mandel, Feixisme històric

+ Info:

Enzo Traverso. The hate factory: xenophobia and racism in Europe. International Viewpoint.


A la mateixa secció:


Alsasua i el Dret Penal democràtic


La nova pell de la ultradreta


Múrcia: Connivencia con la extrema derecha para fabricar un titular


Informe Amnistía Internacional 2016/17 sobre la situación de los derechos humanos en el estado español


Bagdad en Francia


El cas Pandora i la postveritat


David Fernàndez explica la guerra bruta de l’operació Catalunya


El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme


G4S: cuando la empresa privada vela por tu seguridad


Andalucia: Diez jóvenes en el banquillo de los acusados por bloquear una manifestación ligada a la ultraderecha.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com