contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 20 d’octubre de 2012 | Manuel
Entrevista a Esther Vivas: “L’ús de les institucions com altaveu de les lluites socials, per a visualitzar el que es vol silenciar és important”

Manoel Santos

Entrevista a Esther Vivas a Altermundo arran de les pròximes eleccions gallegues i sobre el paper dels moviments socials en unes eleccions i la seva relació amb els partits polítics.

L’entrevista forma part d’un reportatge més ampli on es consulta, també, a altres col · laboradors de Altermundo com Carlos Taibo, Xoán Doldán, Lupe Ces i Jordi Calvo.


en castellà ací

El 21 d’octubre se celebren eleccions gallegues, en un context evident de retrocés dels drets més elementals de les persones. Tenen per tu, des de la distància, alguna especificitat aquests comicis?

Aquestes eleccions, així com les eleccions basques i catalanes, són importants perquè es donen en un context de profunda crisi econòmica i social, de deslegitimació de la classe política i de crisi profunda del model d’Estat centralista i del règim espanyolista nascut a la transició.

Les eleccions haurien de ser una oportunitat per a obrir un debat sobre quines alternatives polítiques construir, com, amb qui. I és aquí on un nou subjecte polític col·lectiu ha de partir del seu rebuig a la pràctica política com a modus vivendi, de la seva lleialtat amb els i les de baix i amb les lluites socials i d’una fèrria voluntat per combatre la crisi i no gestionar-la.

En quina mesura creus que el descontentament popular pot provocar un canvi en el Govern? I si és així, ¿hi ha mecanismes des dels governs autonòmics per a pal·liar la desesperada situació que ja està afectant a molta gent?

La plasmació del malestar i la indignació a nivell electoral no és ni fàcil ni immediata, sinó que requereix temps. Ho hem vist clarament a Grècia.

I a nivell autonòmic, tot i el que s’hi puga dir, sí que hi ha marge de maniobra per a implementar unes polítiques de sortida a la crisi antagòniques a les que s’estan duent a terme. Artur Mas ha estat el millor alumne d’Angela Merkel a l’Estat espanyol, el primer, per exemple, a implementar el copagament.

Les polítiques actuals, en tots els nivells, tenen un biaix ideològic clar i si no es duen a terme altres és perquè no hi ha voluntat política per fer-ho.

Quina creus que hauria de ser el paper, si és que ha d’existir algun, dels moviments socials més contestataris en aquests comicis? ¿L’esquerra social i l’esquerra política estan condemnades a entendre o, per contra, han d’avançar per camins diferents?

La construcció d’una alternativa política passa pel fet d’incorporar a la mateixa persones que avui participen activament en moviments i lluites socials i que no estan organitzades políticament i també persones d’organitzacions polítiques d’esquerres.

La confluència és imprescindible. Encara que és important recordar que tot moviment social han de ser independent de qualsevol organització política. La lluita social al carrer, als centres de treball i d’estudi, al barri ... és fonamental per canviar l’actual ordre de coses, però la construcció d’una alternativa política és, així mateix, imprescindible.

És compatible intervenir en les institucions i, alhora, buscar un canvi radical del nostre model de societat? Creus, com molts afirmen, que votar és alimentar o legitimar el sistema?

Tot depèn de com s’intervinga en les institucions. Si s’està en les institucions per gestionar la crisi o per combatre-la. I, també, en funció de quin siga el centre de gravetat: si és la pròpia institució o la mobilització al carrer. En ambdós aspectes, em decante, òbviament, per la segona opció. Només així canviarem aquest món de base. Utilitzar les institucions com altaveu de les lluites socials, per visibilitzar allò que es vol silenciar, crec, és important.

Esther Vivas és una coneguda activista, investigadora sobre moviments socials, les polítiques agrícoles i alimentàries.

Font: altermundo

+ Info:

Galicia antes del 21-O: un análisis previo. Brais Fernández y Xaquín Pastoriza


A la mateixa secció:


Present i bagatge de la lluita no-violenta


El “momento populista”: Chantal Mouffe: la “postdemocracia” y la izquierda


El Kurdistán libertario nos atañe


Entrevista con Eric Toussaint: Para mantener una línea de cambios profundos, es fundamental la autoorganización de la población y la presión popular sobre los gobiernos


Mélenchon, Francia Insumisa, populismo


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com