contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 27 de setembre de 2012 | Gloria
28 de setembre, Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament. Avortament per decisió de les dones, en la sanitat pública i per a totes!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Debajo en castellano

La commemoració del dia 28 de setembre com a Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament va sorgir l’any 1990 per iniciativa de les feministes de Llatinoamèrica i el Carib l’any 1990 per a canviar les legislacions criminalitzadores predominants a la regió, responsables de més de 20.000 morts l’any com a resultat d’avortaments clandestins. A l’Estat espanyol i Catalunya, l’avortament també està penalitzat excepte en determinades condicions, terminis i supòsits. En aquests moments, a més, ens enfrontem al projecte del Govern del PP de restringir encara més aquestes condicions. Aquest atac se suma a tots els efectuats sobre les dones des de l’esclat de la crisi, destinats a recuperar rols familiars i de gènere tradicionals i retrògrads per fer recaure el pes de les retallades sobre les seves esquenes.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, en suport a totes les iniciatives provinents del moviment feminista, considerem prioritari i de màxima urgència oposar-nos a aquest nou atac. El projecte de reforma que proposa el PP, al costat del desmantellament de la sanitat pública, suposaria la impossibilitat per moltíssimes dones d’interrompre el seu embaràs, si així ho desitgen, en unes condicions adequades. Aquesta nova ofensiva contra el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i capacitat reproductiva forma part d’una història d’intromissió de l’Estat en la nostra llibertat sexual i reproductiva i, al seu torn, d’un atac generalitzat contra els drets de la gran majoria de la població en forma de privatització de la sanitat i l’educació públiques, les retallades en serveis socials i atenció a la dependència.

La reforma de la Llei de Salut Reproductiva

El control que exerceix l’Estat sobre la capacitat reproductora de les dones, imposant el seu poder per sobre de les seves decisions, és una de les vies que utilitza el capitalisme patriarcal per imposar-los l’obligació de reproduir la mà d’obra, tant en el sentit biològic com en el social. La regulació i el càstig penal de l’avortament formen part d’un conjunt de mesures que inclouen a més la restricció de l’anticoncepció d’urgència, la limitació de l’accés a l’anticoncepció i la imposició d’un model de sexualitat emmarcat en relacions heterosexuals, en el qual les dones tenen un paper subordinat i on s’identifica sexualitat amb coit. En resum, el model de sexualitat que ens volen imposar és aquell que està indissolublement lligat a la reproducció.

Una de les formes del control de l’Estat és la criminalització. Actualment, d’acord amb el Codi Penal, l’avortament per decisió de la dona és delicte, excepte en els casos i condicions que preveu la Llei orgànica 2/2010, "de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs". Aquesta llei estableix que les dones, durant les 14 primeres setmanes de l’embaràs poden decidir si avorten o no. Passat aquest termini i fins a les 22 setmanes, només podran fer-ho en cas de "greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada" o de "risc de greus anomalies en el fetus". A partir de les 22 setmanes només és possible dur a terme una interrupció de l’embaràs en aquells casos en què el fetus pràcticament és incapaç de sobreviure. Aquesta llei proclama en el seu preàmbul que l’avortament és un dret de les dones, i que són elles les que han de decidir, però en el seu articulat no els reconeix efectivament aquest dret. Pel que fa a la regulació, en un aspecte presenta una millora respecte a la de 1985: les dones majors d’edat no han de demanar permís per avortar durant les primeres 14 setmanes. Però en altres aspectes suposa un empitjorament, ja que impedeix pràcticament l’avortament legal després d’aquest termini. Un exemple d’això és el cas d’una nena de 12 anys, violada a casa seva qui, quan de manera comprensible va trigar a reconèixer i verbalitzar el seu embaràs, no va poder accedir a una interrupció voluntària de l’embaràs abans de les 22 setmanes i, en aplicació de la llei, es va veure obligada a ser mare contra la seva voluntat. Els avortaments tardans no són un caprici de les dones: són un dret i una necessitat per algunes de nosaltres!

El projecte de llei del PP, segons l’escassa informació que deixen caure amb comptagotes, pretén que l’avortament només sigui legal en els casos de "perill cert" per a la salut física o psíquica de la mare o de violació. Això vol dir que les dones no podrien decidir, ja que se’ls impedeix avortar legalment llevat que puguin provar una d’aquestes circumstàncies. A més, per a les joves de 16 i 17 seria obligatori el permís dels pares. Resulta incongruent que joves que segons les lleis poden decidir sobre qualsevol intervenció sanitària que els afecti, fins i tot qüestions de vida o mort, no puguin decidir sobre el seu embaràs. És paradoxal que se les consideri preparades per afrontar una maternitat imposada a aquestes joves, a les quals no es considera prou madures per decidir sobre la seva avortament.

Les noves restriccions legals tindran un impacte molt diferent segons la situació econòmica de les dones i els seus altres recursos, com informació o possibilitat de viatjar. Per unes suposarà la incomoditat dels viatges a Londres o a una altra ciutat europea. Per altres suposarà posar en perill la seva salut o la seva vida amb avortaments il · legals i clandestins (que són una causa important de mort allà on es produeixen). Per altres a més a més, suposarà tenir filles i fills dels que no poden o no volen fer-se càrrec. Per a totes elles significa posar en perill la seva salut, física o mental i, en resum, el seu dret de decidir sobre els seus propis cossos i les seves pròpies vides.

La reforma de la legislació sobre l’avortament, a més de respondre al caràcter conservador del PP, que un cop més fa polítiques ultradretanes, és un gest cap a la jerarquia de l’Església Catòlica la qual, Codi Penal en mà, vol imposar la seva moralitat a totes les dones. No en tenen prou amb la por a l’infern i utilitzen la por a la coerció de l’Estat.

Per justificar la seva posició parlen de defensa de la vida. I empren un discurs mentider, amb trucs com el d’equiparar una cèl·lula amb un ésser humà, buscant l’impacte irracional sobre les emocions, per exemple, quan criden a un embrió o a un fetus "pobre nen, víctima indefensa de la seva mare" o quan falsifiquen imatges, fent passar fotos de nenes i nens per les d’un embrió o fetus.

La hipocresia del govern del PP es fa evident quan veiem com actuen davant la vida humana real. La seva política sanitària, destinada a augmentar els guanys dels banquers i inversors, suposa un empitjorament de la qualitat de vida de les persones i, tal com ha passat amb polítiques similars en altres països, causarà morts prematures i reduirà l’esperança de vida. La hipocresia supera qualsevol límit quan Gallardón diu que eliminarà el cas de malformació fetal "per no discriminar els discapacitats (sic)". Mentre, el seu govern redueix les prestacions per dependència, els suports educatius, i en general els pocs serveis públics destinats a atendre necessitats relacionades amb la diversitat funcional, empitjorant la seva qualitat de vida actual i futura.

No podem acceptar que es restringeixi encara més el dret de les dones a controlar el seu cos i capacitat reproductiva. Només la pròpia embarassada pot decidir si continua o no l’embaràs. Per això l’avortament ha d’estar fora del Codi Penal, regulat com una prestació sanitària més. La interrupció voluntària de l’embaràs ha de ser un dret i un servei al qual les dones accedeixin de manera gratuïta a la xarxa de la sanitat pública, i no un delicte!

El desmantellament de la sanitat pública

La situació actual és que només un petit percentatge de les interrupcions d’embaràs es realitzen a la sanitat pública. Respecte a les que es realitzen en centres privats, en algunes comunitats és gratuït, en altres la dona ha de pagar i després se li reintegra, i en altres no hi ha cap cobertura. Ara es pretén que l’avortament no sigui una prestació sanitària per a ningú. Un dels aspectes del desmantellament de la sanitat pública és que deixa de ser universal. Ja s’ha exclòs a una part de la població: immigrants, joves que no han tingut un contracte de treball. Un altre aspecte és la retirada de prestacions. Dins d’aquesta es pretén eliminar la interrupció voluntària de l’embaràs, l’anticoncepció i la detecció precoç de malalties.

La interrupció de l’embaràs, com la resta de les prestacions sanitàries, és un dret que ens volen arrabassar. En aquest cas abans d’haver-ho aconseguit plenament. De la mateixa manera que estem sortint al carrer per oposar-nos a les retallades, l’austeritat i la resta d’atacs contra les classes populars, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista fem una crida a donar suport a les mobilitzacions que tindran lloc el 28 de setembre amb motiu del Dia Internacional per a la Despenalización l’Avortament.

Avortament per decisió de les dones, en la sanitat pública, per a totes!


Declaración de Izquierda Anticapitalista ante el 28 de septiembre, Día Internacional por la Despenalización del Aborto

La conmemoración del día 28 de septiembre como Día Internacional por la Despenalización del Aborto surgió en el año 1990 por iniciativa de las feministas de Latinoamérica y El Caribe para cambiar las legislaciones criminalizadoras predominantes en la región, responsables de más de 20.000 muertes al año debidas a abortos clandestinos. En el Estado español, el aborto también está penalizado excepto en determinadas condiciones, plazos y supuestos. En estos momentos, además, nos enfrentamos al proyecto del Gobierno del PP de restringir aún más estas condiciones. Dicho ataque se suma a todos los efectuados sobre las mujeres desde el estallido de la crisis, destinados a recuperar roles familiares y de género tradicionales y retrógrados para hacer recaer el peso de los recortes sobre sus espaldas.

Desde Izquierda Anticapitalista, en apoyo a todas las iniciativas provenientes del movimiento feminista, consideramos prioritario y de máxima urgencia oponernos a este nuevo ataque. El proyecto de reforma que propone el PP, junto al desmantelamiento de la sanidad pública, supondrían la imposibilidad para muchísimas mujeres de interrumpir su embarazo, si así lo desean, en unas condiciones adecuadas. Esta nueva ofensiva contra el derecho de las mujeres a decidir sobre su cuerpo y capacidad reproductiva forma parte de una historia de intromisión del Estado en su libertad sexual y reproductiva y, a su vez, de un ataque generalizado contra los derechos de la gran mayoría de la población en forma de privatización de la sanidad y la educación pública, los recortes en servicios sociales y la atención a la dependencia.

La reforma de la Ley de Salud Reproductiva

El control que ejerce el Estado sobre la capacidad reproductora de las mujeres, imponiendo su poder por encima de sus decisiones, es una de las vías que emplea el capitalismo patriarcal para imponerles la obligación de reproducir la mano de obra, tanto en el sentido biológico como en el social. La regulación y el castigo penal del aborto forman parte de un conjunto de medidas que incluye además la restricción de la anticoncepción de urgencia, la limitación del acceso a la anticoncepción y la imposición de un modelo de sexualidad enmarcado en relaciones heterosexuales, en el que las mujeres tienen un papel subordinado y donde se identifica sexualidad con coito. En resumen, quieren imponer una sexualidad indisolublemente ligada a la reproducción.

Una de las formas del control del Estado es la criminalización. Actualmente, de acuerdo con el Código Penal, el aborto por decisión de la mujer es delito, excepto en los casos y condiciones previstos en la Ley Orgánica 2/2010, “de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo”. Esta ley establece que las mujeres, durante las 14 primeras semanas de embarazo pueden decidir si abortan o no. Pasado este plazo y hasta las 22 semanas, solo podrán hacerlo en caso de “grave riesgo para la vida o la salud de la embarazada” o de “riesgo de graves anomalías en el feto”. A partir de las 22 semanas solo es posible llevar a cabo una interrupción del embarazo en aquellos casos en que el feto prácticamente es incapaz de sobrevivir. La ley de 2010 proclama en su Preámbulo que el aborto es un derecho de las mujeres, y que son ellas las que tienen que decidir, pero en su articulado no les reconoce efectivamente ese derecho. En cuanto a la regulación, en un aspecto presenta una mejora respecto a la de 1985: las mujeres mayores de edad no tienen que pedir permiso para abortar durante las primeras 14 semanas. Pero en otros aspectos supone un empeoramiento, ya que impide prácticamente el aborto legal después de este plazo. Un ejemplo de ello resulta el caso de una niña de 12 años, violada en su propio hogar quien, cuando de manera comprensible tardó en reconocer y verbalizar su embarazo, no pudo acceder a una interrupción voluntaria del embarazo antes de las 22 semanas y, en aplicación de la ley, se vio obligada a ser madre contra su voluntad. Los abortos tardíos no son un capricho de las mujeres: son un derecho y una necesidad para algunas de nosotras.

El proyecto de ley del PP, según la escasa información que dejan caer con cuentagotas, pretende que el aborto solo sea legal en los casos de “peligro cierto” para la salud física o psíquica de la madre o de violación. Esto significa que las mujeres no podrían decidir, ya que se les impide abortar legalmente salvo que puedan probar una de estas circunstancias. Además, para las jóvenes de 16 y 17 sería obligatorio el permiso de los padres. Resulta incongruente que jóvenes que según las leyes pueden decidir sobre cualquier intervención sanitaria que les afecte, incluso cuestiones de vida o muerte, no puedan decidir sobre su embarazo. Es paradójico que se considere preparadas para afrontar una maternidad impuesta a las mismas jóvenes a las que no se considera suficientemente maduras para decidir sobre su aborto.

Las nuevas restricciones legales tendrán un impacto muy diferente según la situación económica de las mujeres y sus otros recursos, como información o posibilidad de viajar. Para unas supondrá la incomodidad de los viajes a Londres o a otra ciudad europea. Para otras supondrá poner en peligro su salud o su vida con abortos ilegales y clandestinos (que son una causa importante de muerte allí donde se producen). Para otras más, supondrá tener hijas e hijos de los que no pueden o no quieren hacerse cargo. Para todas ellas significa poner en peligro su salud, física o mental y, en resumen, su derecho de decidir sobre sus propios cuerpos y sus propias vidas.

La reforma de la legislación sobre el aborto, además de responder al carácter conservador del PP, que una vez más hace políticas ultraderechistas, es un gesto hacia la jerarquía de la Iglesia Católica la cual, Código Penal en mano, quiere imponer su moralidad a todas las mujeres. No les basta con el miedo al infierno y utilizan el miedo a la coerción del Estado.

Para justificar su posición hablan de defensa de la vida. Y emplean un discurso mentiroso, con trucos como el de equiparar una célula con un ser humano; buscando el impacto irracional sobre las emociones, por ejemplo, cuando llaman a un embrión o un feto “pobre niño, víctima indefensa de su madre” o cuando falsifican imágenes, haciendo pasar fotos de niñas y niños por las de embriones o fetos.

La hipocresía del gobierno del PP queda patente al ver cómo actúan frente a la vida humana real. Su política sanitaria, destinada a aumentar las ganancias de los banqueros e inversores, supone un empeoramiento de la calidad de vida de las personas y, tal como ha ocurrido con políticas similares en otros países, causará muertes prematuras y reducirá la esperanza de vida. La hipocresía supera cualquier límite cuando Gallardón dice que eliminará el supuesto de malformación fetal “para no discriminar a los discapacitados (sic)”. Mientras, su gobierno reduce las prestaciones por dependencia, los apoyos educativos, y en general los pocos servicios públicos destinados a atender necesidades relacionadas con la diversidad funcional, empeorando su calidad de vida actual y futura.

No podemos aceptar que se restrinja aún más el derecho de las mujeres a controlar su cuerpo y capacidad reproductiva. Solo la propia embarazada puede decidir si continúa o no el embarazo. Para ello el aborto debe estar fuera del Código Penal, regulado como una prestación sanitaria más. ¡La interrupción voluntaria del embarazo debe ser un derecho y un servicio al que las mujeres accedan de manera gratuita en la red de la sanidad pública, y no un delito!

El desmantelamiento de la sanidad pública

La situación actual es que solo un pequeño porcentaje de las interrupciones de embarazo se realizan en la sanidad pública. Respecto a las que se realizan en centros privados, en algunas comunidades es gratuito, en otras la mujer tiene que pagarlo y luego se le reintegra, y en otras no hay ninguna cobertura. Ahora se pretende que el aborto no sea una prestación sanitaria para nadie. Uno de los aspectos del desmantelamiento de la sanidad pública es que deja de ser universal, y ya se ha excluido a una parte de la población: inmigrantes, jóvenes que no han tenido un contrato de trabajo. Otro aspecto es la retirada de prestaciones. Entre éstas se pretende eliminar la interrupción voluntaria del embarazo, la anticoncepción y la detección precoz de enfermedades.

La interrupción del embarazo, como las demás prestaciones sanitarias, es un derecho. De la misma manera que estamos saliendo a la calle para oponernos a los recortes, la austeridad y el resto de ataques contra las clases populares, desde Izquierda Anticapitalista hacemos una llamada a apoyar las movilizaciones que tendrán lugar el 28 de septiembre con motivo del Día Internacional por la Despenalización del Aborto.

Aborto por decisión de las mujeres, en la sanidad pública, para todas!


JPEG - 153.9 kB
mani_avortament_28S

Els atacs de la dreta no s’aturaran i les nostres respostes no poden fer-ho tampoc

Crònica de la manifestació per la despenalització de l’avortament a Barcelona

29 de setembre de 2012

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El divendres 28 de setembre es va celebrar un any més el dia internacional per la despenalització de l’avortament. Els feminismes van tornar a prendre els carrers per deixar ben clar que les dones, i només les dones, han de poder decidir sobre els seus cossos i les seves vides. Lemes ja clàssics com “Nosaltres parim, nosaltres decidim!” o “Avortament lliure i gratuït!” van ressonar amb to festiu i combatiu en el recorregut de la manifestació a Barcelona. Aquesta, partint de Delegació del Govern al carrer Mallorca, va recórrer el passeig de Gràcia, la Rambla i el carrer Ferran fins arribar a la plaça Sant Jaume. Un cop allà es va celebrar una missa feminista i irreverent contra els poders polítics, religiosos i econòmics que sotmeten els drets, les veus i les voluntats de les dones mitjançant les seves polítiques misògines i autoritàries.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista va ser present a la manifestació amb un animat seguici. A més de continuar donant suport a la històrica lluita feminista per l’emancipació de les dones, considerem que en el moment actual els atacs contra el seus drets s’accentuen i s’aprofundeixen. Arrel de la seva vulnerabilitat social i econòmica les dones estan sent un dels col•lectius més perjudicats per les retallades socials que la dreta catalana i espanyola apliquen de manera escandalosa. No falten exemples, la desaparició de molts ajuts familiars i la recent eliminació per part del Partit Popular de la prestació per a les mares treballadores en són només dos. D’altra banda, front la desaparició de programes, ajuts i serveis socials fruit de la imposició de l’austeritat, són les dones de nou les que es veuen obligades a absorbir, mitjançant el seu treball de cures gratuït i invisible, la responsabilitat de garantir el benestar dels i les més vulnerables. L’anunci per part del PP de reformar la llei de l’avortament per impedir que les dones puguin exercir el seu dret a decidir sobre els seus cossos i les seves vides s’afegeix a l’ofensiva que les dretes efectuen sobre la llibertat i l’autonomia de les dones i sembla respondre a un pla de ruta que té com a objectiu un canvi social integral on no s’entén el paper de les dones més enllà de la maternitat i el treball reproductiu.

El 28 de setembre ha de ser només un inici. Els atacs de la dreta no s’aturaran i les nostres respostes no poden fer-ho tampoc. De la mateixa manera que durant aquesta tardor tenim la responsabilitat de llençar una ofensiva contra els atacs que les elits polítiques i financeres efectuen sobre el conjunt de les classes populars, hem de ser capaces d’unificar les lluites i identificar els enemics comuns; hem de ser capaces de combatre totes plegades pels drets socials i laborals del 99%, pels drets dels pobles a triar el seu propi futur i, com no podria ser d’una altra manera, pels drets de les dones a decidir sobre la seva pròpia vida i sobre el seu propi cos.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com