contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 24 de setembre de 2012 | Manuel
Contra la pujada de taxes, encenguem els carrers. No pagarem el seu deute.

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

Aquest curs hem d’encendre els carrers. El final del curs passat va acabar amb mobilitzacions massives d’estudiants contra les anunciades pujades de taxes i contra les retallades. Aquestes mesures, emmarcades dins de les polítiques d’ajustament econòmic a escala de la UE, no només avancen cap a la destrució de serveis públics bàsics (com ara l’educació i la sanitat), sinó que suposen un atac directe a drets fonamentals, com ara la feina i l’habitatge. Drets que, no ho oblidem, són el fruit de lluites històriques.

Parlar sobre condicions laborals precàries, acomiadaments, eliminació de les ajudes socials bàsiques, encariment del transport públic, de la llum, del gas... s’ha convertit en quelcom habitual per als que patim la crisi. Com si fos normal, pràcticament natural en un moment de crisi, la pèrdua de drets o el deteriorament de les condicions de vida de la majoria s’han convertit en veritats indiscutibles, en sacrificis que cal fer davant la por d’una cosa pitjor: no sabem ben bé què és, però sens dubte se’ns anuncia terrible a través de la politica de la por. Però nosaltres sabem que aquest discurs no és cert. Sabem que els de baix no hem provocat cap crisi, així com no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, i també sabem que aquí només s’han enriquit els mateixos de sempre. I és que el 99% sabem que la crisi té nom i cognoms, que es corresponen precisament amb aquest 1% que va especular, creant un deute que ens volen fer pagar avui per a poder continuar guanyant i augmentant els seus beneficis demà. Però sobretot, sabem que aquesta crisi, la seva crisi, no té una única sortida possible.

La pujada de taxes dificultarà l’accés universitari i precaritzarà encara més la vida de la majoria d’estudiants, però no ens enganyem: les nostres taxes tampoc no serviran per a pagar “el deute” i sortir de la seva crisi. Totes les reformes que els diferents governs porten aplicant des de fa anys estan acabant amb la universitat tal i com la coneixíem, tot i les contundents rèpliques des del moviment d’estudiants. D’ençà dels canvis soferts per la L.O.U., la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i les reformes a l’entorn del finançament anunciades per l’Estratègia 2015, la universitat empresa, la de les elits, estava cada cop més propera. La declaració de Bolonya (1999), el seu eurocrèdit, la seva mobilitat, la seva nova pedagogia i els seus graus i màsters no eren una mera reforma educativa, sinó un pas més de la brutal “revolució capitalista” que estem patint, tal i com s’ha demostrat. Per això, les nostres taxes no serviran per a pagar el seu deute, ja que parlar de crisi i parlar de taxes és parlar del mateix: forma part de la mateixa ideologia que justifiquen les mateixes polítiques que combatim des de fa anys.

A la brutal pujada de taxes s’hi suma l’enorme retallada que s’aplicarà en despesa pública respecte les beques. Les beques, que tradicionalment s’han entès com a compensació a les diferències socials, passen de basar-se en la renta dels estudiants a ser un premi al mèrit, o bé es converteixen en préstecs, culpabilitzant així exclusivament i de manera individual a l’estudiant dels fracassos d’una educació pública que pateix la seva pròpia crisi estructural des de fa molt de temps. La seva recepta està clara: competitivitat individual davant d’una sortida col•lectiva que enfronti les desigualtats socials; excel•lència enlloc d’accés universal. La lluita també és clara: els nostres drets o els seus privilegis.

Però juntament amb totes aquestes mesures, podem trobar un conjunt d’elements que precaritzen encara més la vida dels estudiants com a futurs treballadors: les reformes laborals del PSOE i del PP, a la mesura d’empresaris explotadors; la passada reforma de les pensions que ens dificulta obtenir una pensió digna; la progressiva eliminació de les ajudes a l’atur, l’augment dels acomiadaments en llocs de treball públics i una sèrie interminable d’altres ajustaments. Som els joves precaris i les dones els que ens veiem més afectats per aquestes mesures, amb taxes més grans d’atur, precarietat i temporalitat laboral que hem de suportar. Com si tot això no fos suficient, la pujada de taxes i tot el paquet de mesures s’apliquen fins i tot en aquelles comunitats on governa la suposada esquerra, representada a nivell estatal pel govern andalús PSOE-IU, que ha demostrat sense embuts no ser cap alternativa al neoliberalisme. Cada dia està més clar per a nombrosos sectors de la població que és necessària la construcció d’una alternativa política tan lleial als treballadors com ho són els nostres governs als banquers i companyia.

Davant d’aquest escenari són diverses les tasques (i seran diversos els problemes) que el moviment d’estudiants ha d’enfrontar per fer-se fort en la lluita contra les retallades. D’una banda, avançar en una més democràtica autoorganització mitjançant assemblees, per a discutir sobre les nostres reivindicacions, així com sobre la orientació que adoptarem per aconseguir-les. Cal construir mobilitzacions amb extensió al llarg del temps, cal impulsar les vagues pròpiament estudiantils i cal augmentar la participació dels estudiants a les vagues generals i altres mobilitzacions que plantegin la necessària convergència permanent amb la resta de lluites socials.

D’altra banda, hem de prendre consciència de les nostres debilitats i dur a terme tot allò necessari per a corregir-les. En aquest sentit, hem de ser capaços de construir una coordinació flexible i efectiva que ens dote d’unitat en l’acció a l’alçada de les circumstàncies, i hem de reflexionar sobre el paper dels sindicats i altres agents socials a les mobilitzacions, prenent oposicions ofensives en la unitat alhora que fermes en la nostra propia autonomia. Per últim, hem de ser incisius en el nostre discurs, en el sentit de respectar les diferents visions de construcció del moviment, prioritzant que les discussions girin a l’entorn de propostes polítiques concretes sobre les nostres reivindicacions i els mètodes per aconseguir-les, sense que ens importi la seva procedència.

Des de la lluita i la mobilització serem capaços de doblegar els plans de la Troika. D’aquesta manera, el moviment estudiantil de Quebec ha aconseguit eliminar la pujada de taxes; una victòria que feia temps que no vèiem i que tan sols s’ha aconseguit gràcies a l’esforç de milers d’estudiants mobilitzats. Com ho han aconseguit? Impulsant una vaga de gairebé set mesos, centenars de mobilitzacions al llarg del temps, amb confrontacions policials que els han deixat dos mil cinc-cents arrestats... Encendre els carrers els ha donat resultat: n’hem d’aprendre, encenent els nostres carrers al nostre estat per aconseguir victòries.

En definitiva, sabem que no hi ha una única sortida a aquesta crisi (com ens vol fer creure aquest 1% a força de llei, amb el consentiment d’uns i altres, també joves i estudiants) i tenim una responsabilitat històrica en aquest temps no només vers nosaltres mateixos, sinó també amb la gent gran i les properes generacions. Per això, avui més que mai, hem de parlar de política, hem de fer política: sens dubte, una altra política, des de baix, amb una il•lusió exempta de dogmatismes, amb ràbia i sense por. Si parlem d’una generació “sense futur” és perquè tenim una societat sense present, en la que ja no valen més excuses per a que aquella generació perduda es trobi i lluiti per tot el que ens han tret i per tot el que mai hem tingut...

...ENCENGUEM ELS CARRERS


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com