contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 2 de setembre de 2012 | administrador
Al setembre cal mobilitzar-se contra les retallades: Tothom al carrer el 15 i el 25-S

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

Leer en castellano

El mes de setembre es va a iniciar després de l’impacte de les mesures de retallada aprovades al juliol pel govern de Rajoy, amb un muntant de 56.400 milions d’euros, i que recauran sobre el personal funcionari, les persones depenents, la gent aturada i sobre el conjunt de la població mtjançant l’augment de l’IVA. Com quasi sempre, seran copejats amb major duresa joves i dones. A més, després del rescat bancari, un rescat total de l’Estat espanyol sembla ja imminent i es podria concretar al llarg del mes.

Les respostes als atacs governamentals i a la situació de crisi no han deixat de produir-se i s’han perllongat al llarg de l’estiu, encara que adoptant formes fragmentàries i disperses. Els sectors que ja han entrat en lluita són amplis: ensenyament, sanitat, transport, administració pública, mineria... I les mobilitzacions sectorials que ja han tingut lloc són només l’avanç de les que vindran la pròxima tardor, algunes de les quals ja tenen dates fixades per al seu inici.

Fragmentació de les lluites. El pla d’acció de CCOO i UGT.

No obstant això, totes aquestes lluites sectorials tenen sobre si la llosa de l’extrema fragmentació amb que es desenvolupen. La Vaga General el 29M i la Vaga Estatal d’Ensenyament del 22M van ser moments importants i molt positius de centralizació, encara que sens dubte insuficients. El pla d’acció que per als pròxims mesos han dissenyat els dos grans sindicats, CCOO i UGT, contempla una sèrie de mobilitzacions i activitats d’àmbit estatal- marxa a Madrid del 15 de setembre, Cimera Social, referèndum ciutadà sobre la política de retallades i fins i tot, encara que açò encara no s’ha concretat, una possible Vaga General al novembre -que han de servir sens dubte per a centralitzar la lluita però que segueixen sent, tant en els seus horitzons temporals, com en les seues formes i continguts, extremadament limitats. Crida per exemple tremendament l’atenció que en la Declaració de la Cimera Social que es va reunir per primera vegada al juliol passat no es faça pràcticament cap referència a les qüestions del deute i del paper que juga la banca en generar-la i ni de bon tros a les mesures que s’haurien d’adoptar per a solucionar ambdós problemes. Sembla així que la crisi tinguera poc que veure amb aquest assumpte, quan se sap que és de cabdal importància. Amb aquest precedent, és del tot legítim plantejar-se dubtes respecte a la correcció de les preguntes que poden utilitzar-se per a dur avant la consulta ciutadana sobre les polítiques de retallades.

D’altra banda, existeix el perill que el referèndum sobre la política de retallades es plantege com una acció en bona mesura separada dels processos de lluita, de coordinació i d’autoorganització en els centres de treball que són els imprescindibles en aquests moments. En aquest cas, ens trobaríem amb una mesura que, més que ajudar a engegar un procés de mobilització ampli, el que faria és frenar-lo. Cal prestar-li molta atenció a aquesta possibilitat i fer tot el possible perquè no es faça efectiva.

Pel que fa a la possible Vaga General al novembre, novament apareix com una convocatòria que no es defineix amb suficient claredat i anticipació (apareix fins i tot només com una remor que es difon entre la classe treballadora però no de manera explícita en textos i declaracions); bastant al marge del conjunt de les mobilitzacions sectorials (amb les quals hauria de coordinar-se i aquestes entre si per a traçar un pla de mobilització a mitjan i llarg termini); i separada d’altres convocatòries similars com la VG del 26S a Euskadi, assenyalant que la fragmentació no només té lloc entre els diferents sectors sinó també entre els diferents àmbits nacionals.

25S “Ocupar el Congrés

La iniciativa “Ocupa el Congrés” del 25S, pot ser altre moment important de centralizació, sempre que finalment puga superar els greus problemes que va tenir en els seus inicis. La constitució de la Coordinadora #25S a Madrid , en la qual han participat nombroses assemblees i nodes vinculats al 15M, sembla haver desbloquejat el procés. Queden per definir les formes concretes que adopta l’acció, que no hauria de pretendre ser excessivament ambiciosa en aquest sentit; i els seus continguts, que no poden limitar-se a l’estrictament polític sinó que han de plantejar també alternatives bàsiques, econòmiques i socials, a la crisi. Si aquesta acció aconsegueix canalitzar-se definitivament, siga mitjançant una única convocatòria a Madrid o amb convocatòries en els diferents parlaments autonòmics, pot servir per a donar també nou impuls al moviment del 15M i per a afavorir la seua coordinació, que tantes dificultats ha tingut fins a ara.

Coordinació de les lluites i objectius

Existeixen dues qüestions en les quals cal avançar ràpid per a poder lluitar eficaçment contra la crisi i les polítiques de retallades. La primera d’elles és la coordinació entre les diferents lluites sectorials, incloent-les en un pla d’acció a mitjan i a llarg termini del que formen també part les convocatòries centrals com Vagues Generals i altres. Tal perspectiva de coordinació tampoc hauria de perdre de vista la necessitat d’estendre’s al conjunt d’Europa, o almenys als països més copejats ara mateix per la crisi, les retallades i el deute. La perspectiva d’una Vaga General en els països del sud d’Europa hauria d’estar ja en l’agenda immediata de tots els sindicats, grans o menuts. Caldrà veure el paper que poden jugar en això el Fòrum Florència 10+10 de novembre, del que podrien sorgir convocatòries de manifestacions europees per a gener o d’una gran manifestació a Grècia a l’abril.

La segona qüestió a considerar són els objectius a plantejar-se. Cal atacar de manera frontal el problema del deute (sense oblidar que aquesta és fonamentalment deute de bancs i empreses), amb totes les seues implicacions: expropiar a la banca i crear un monopoli bancari públic sota control social, detenir el frau i les operacions especulatives... a més de reformar la fiscalitat; derogar les lleis socials i laborals regressives i engegar un model productiu ecològicament sostenible. En el polític cal acabar amb la corrupció i construir una democràcia realment participativa i desprofesionalitzada. Cal avançar també en la defensa i ampliació dels drets de les dones, que l’ofensiva neoliberal pretén fer retrocedir de manera important.

Bloc social i polític alternatiu

Però ni la planificació i coordinació de les lluites, ni els objectius coherents per a poder eixir de la crisi semblen estar en l’agenda dels sindicats majoritaris. Per això és molt important avançar en la coordinació de les forces sindicals, socials i polítiques que puguen estar disposades a treballar en aquesta direcció. Després de l’última reunió estatal celebrada a la fi d’agost a Madrid amb organitzacions com CGT, Ecologistes en Acció, Joventut sense Futur, Plataforma d’Afectats per les Hipoteca o Esquerra Anticapitalista, entre unes altres, sembla que s’han donat passos avant en aquest sentit i que en el 15S pot tenir presència un bloc alternatiu de considerable magnitud. Però la coordinació entre les forces d’aquest bloc no pot tenir un objectiu tan limitat, ha de mantenir-se en el temps i avançar en la seua pròpia construcció, tractant d’influir tot el possible en l’evolució dels esdeveniments i pressionant en tot moment als dubitatius sindicats majoritaris.

Esquerra Anticapitalista s’implicarà, com ja ha vingut fent, en totes les lluites contra la crisi i les retallades, tant en les locals i sectorials, com en les centrals del 15S i del 25S. Ens juguem molt i cal fer acumulació de forces.

Esquerra Anticapitalista

2-9-2012

www. anticapitalistes. net

Leer en castellano

+ Info:

Coordinadora #25s. Acta Asamblea General 2 de septiembre de 2012


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com