contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 15 de maig de 2012 | administrador
Aquest mes de Maig cal defensar l’Educació Pública

Declaració Comissió Ensenyament d’Esquerra Anticapitalista

Dintre de la duríssima ofensiva governamental contra els drets socials i laborals de la classe treballadora, els serveis públics de sanitat i d’educació estan sent atacats de forma particularment ferotge. En el sector de li educació pública duem ja anys assistint a polítiques de retallades sistemàtiques en detriment de la qualitat de l’ensenyament. Tals retallades, fins a ara, s’havien desenvolupat en el marc de les diferents administracions autonòmiques, la qual cosa ha tingut una doble conseqüència: d’una banda les restriccions imposades han aparegut públicament com efecte de les decisions particulars de cadascun dels governs que les han portat a terme i per tant, en falsa aparença, relativament alienes a un projecte global. Per altra banda, les fortes mobilitzacions que s’han desenvolupat al llarg del temps en determinades nacions o territoris de l’Estat (Andalusia, Catalunya, Madrid, País Valencià...) s’han mantingut aïllades i amb escassa coordinació entre elles.

En aquests moments, no obstant això, després de la publicació del Reial decret-llei 14/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu impulsat pel ministre José Ignacio Wert, ha quedat en evidència que assistim a un atac de conjunt contra tot el sistema públic d’ensenyament, que forma part integrada en les polítiques d’ajustament neoliberals, amb uns objectius molt clars:

- Desmantellar una bona part d’aquest sistema en benefici del privat, duent cap a l’ensenyament privat als segments socials que puguin pagar-la i ampliant el negoci d’aquesta.

- Convertir el sistema públic- en els ensenyaments no universitaris -en un sistema de característiques merament assistencials per a l’atenció dels sectors empobrits i sense recursos de la classe treballadora, que seran cada vegada més amplis. Quant a l’ensenyament universitari, es pretén restringir l’accés a ella mitjançant la pujada de les taxes i deixar les titulacions reduïdes a aquelles que resultin “rendibles” per als mercats.

- Deteriorar les condicions salarials i laborals de la gent treballadora de l’ensenyament, alhora que se sotmet a aquesta a una forta campanya de desprestigi social que apunta no només a dificultar la seua mobilització, sinó també, en termini relativament breu, a crear les condicions per a arravassar-li la condició de funcionària i en particular l’estabilitat del seu lloc de treball.

- Minimitzar la inversió en el sistema públic per la doble via de reduir la seua qualitat i de provocar pèrdues massives de llocs de treball, que en un primer moment afectaran al personal interí però que en breu poden també tocar a la gent funcionària de carrera (com el cas de Grècia mostra).

La resposta a l’ofensiva del govern

Davant el brutal atac del govern del PP els sindicats FE.CCOO, ANPE, CSI.F, STEs-i i FETE-UGT han convocat Vaga en el sector de l’Educació Pública per al 22 de maig.

AL mateix temps, en el País Valencià, després de quatre mesos de mobilitzacions contra el de Decret-llei 1/2012 del Consell de la Generalitat Valenciana de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, les forces sindicals (STEPV-Iv, FE-CCOO, FETE-UGT, CSI·F i ANPE) han convocat una Vaga intermitent que va a tenir el seu inici els dies 16 i 17 de maig i, molt probablement, una coincidència en data amb la convocatòria estatal del 22.

La coincidència en el mateix mes de les mobilitzacions estatals i del País Valencià poden facilitar tant el desenvolupament de la Vaga al nostre país com, al mateix temps, que reprenguin l’impuls les lluites en altres llocs com Catalunya o Madrid. Ambdues convocatòries tenen tanmateix que plantar cara a importants problemes que cal abordar.

Els problemes de la mobilització en Educació

Es podria sintetitzar la problemàtica a la qual s’enfronta el procés de mobilització que comença- continuant altres anteriors -en un aspecte bàsic que, a més, sol ser comú a tot tipus de lluita de la classe treballadora: com aconseguir la màxima unitat entre la gent que passa a l’acció i com també, al mateix temps, es pot arribar a el màxim suport social possible. Això abasta diferents nivells: el de la unitat de lluita entre territoris; el de la convergència entre els diferents sectors que conformen la comunitat educativa (docents, estudiantes i mares i pares); i finalment el de la solidaritat entre el sector en lluita i la resta de sectors de la classe treballadora.

En el cas que ens ocupa ja s’ha parlat abans de com les mobilitzacions en educació s’havien mantingut fins a ara aïllades per nacions i territoris. Això ha permès que es desenvolupessin fortes lluites- com les últimes de Madrid o del País Valencià -amb escassa repercussió immediata en altres llocs afectats per similars problemàtiques. Tal dinàmica sembla que ha estat trencada a l’intervenir de manera decidida el govern central en la legislació educativa per mitjà del Decret-llei 14/2012. La convocatòria de Vaga General d’Educació va a unificar les accions. Però, més enllà d’aquest positiu inici, el que caldria aconseguir és fer coincidir finalment en el temps i coordinar les lluites específiques de cada territori. És a dir, que es produïssen a un temps les diferents “Marees”, siguin “Verdes”, “Grogues” o tinguin nom d’estació com la “Primavera Valenciana”. Això pot adoptar diferents formes com, per exemple, la realització d’accions de manera escalonada.

Pel que fa a la unitat dintre de la comunitat educativa, aquesta té el seu aspecte més problemàtic referent a mobilitzar de manera efectiva a mares i pares i a les organitzacions que els representen encara que sigui parcialment, les AMPAs. En totes les mobilitzacions que fins a ara s’han produït s’ha realitzat un treball en l’esmentada direció, relativament eficaç, encara que segurament insuficient. En el País Valencià les AMPAS han estat, algunes d’elles, molt penetrades per sectors afins al PP i s’han creat fins i tot federacions d’AMPAs paral·leles a les anteriorment existents i pròximes al Partit Popular. Per tant, un dels treballs importants és d’establir ponts efectius entre els docents en lluita- el segment més actiu dintre de la comunitat educativa, almenys en els ensenyaments no universitaris -i les AMPAs, en particular aquelles que puguin jugar un paper més mobilitzador.

Existeix no obstant això un tercer aspecte, ja citat, que és el de la solidaritat i suport socials en sentit ampli, que és el més difícil. La percepció deformada que sobre els docents tenen amplis sectors de la classe treballadora fa que aquest sector siga vist com un grup “privilegiat”, que “treballa poc” i amb una estabilitat laboral que, per si mateixa, sembla “justificar” les retallades salarials que es puguen imposar. La propaganda governamental i de les diferents administracions que imposen retallades s’aprofita, de manera virulenta, d’aquest tòpic àmpliament estès i s’han llançat veritables campanyes de desprestigi contra les docents. Cal realitzar campanyes informatives referent a això, posant l’accent que la deterioració de les condicions laborals i de drets de les docents impliquen de manera directa una deterioració de la qualitat en l’ensenyament i que, a més, les rebaixes salarials exerceixen un efecte depressiu sobre l’economia que perjudica al conjunt de la classe treballadora; l’estabilitat en el lloc de treball ha de ser, també, un dret a aconseguir per al conjunt de la classe, sense que resulte en absolut beneficiós que un sector que posseïx aquest dret es veja privat d’ell. Però, tan important o més que la contrainformació, és tendir ponts, en el transcurs de la preparació de les lluites i durant aquestes, amb organitzacions socials- com associacions de veïns, assemblees del 15M, etc. -que puguen realitzar activitats de suport.

L’acció sindical, que està jugant afortunadament un paper important en les lluites d’educació, ha de ser no obstant això ajudada per un procés d’autoorganització de la comunitat educativa en els centres de treball i en els barris i pobles. Sense ella, i més tenint en compte la gran debilitat actual del teixit sindical, els processos manquen del suficient impuls i corren el risc- en determinats moments i segons les circumstàncies -d’empantanar-se en vies no mobilitzadores o en la recerca d’acords impossibles amb governs i administracions. L’autoorganització és imprescindible per a la lluita però també un mitjà d’impulsar-la cap a endavant davant possibles dubtes o paràlisis sindicals.

La perspectiva de les lluites i els seus resultats

Com ja s’ha vingut demostrant amb el transcurs de les últimes mobilitzacions a Catalunya, Madrid o al País Valencià, la posició dels diferents governs és molt ferm en el sentit de no cedir en les seues polítiques. Les lluites tendeixen a desgastar-se sense que s’hagin aconseguit resultats palpables. Potser la situació puga canviar en la mesura que es produïsca una convergència estatal de les mobilitzacions però, en tot cas, a més de fer tot el possible per arribar a resultats concrets, cal dotar a les accions que es van a emprendre d’una perspectiva a mitjan i a llarg termini, encaminada a inserir-les dintre d’un procés global, del com la passada Vaga General del 29M va ser un inici. El manteniment de la qualitat dels serveis públics, la defensa de les condicions laborals i salarials de les seues treballadores i treballadors, no es poden dur endavant de manera conseqüent si no és trencant l’espina dorsal de les polítiques neoliberals d’ajustament. Aquest missatge, i tot el que implica, no ha de deixar d’estar present en l’acció mobilitzadora.

Esquerra Anticapitalista farà tot el que estiga de la seua part per a impulsar les lluites en l’Educació i perquè aquestes puguen acabar convergint entre si i amb el combat que el conjunt de la classe treballadora ha de desenvolupar contra la crisi i les polítiques neoliberals d’ajustament.

Veure Declaració en castellà


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com