contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 

Vídeos
Anticapitalistes
Xarxes Socials
Anticapitalistes
Organitzacions
Anticapitalistes

 
 
WEBS ALTERNATIVES
 
 
anticapitalistes.net
  
dimarts 1 de maig de 2012 | Manuel
EL GOBIERNO VA A POR TODAS... ¡¡NOSOTR@S TAMBIEN!! NO PAREMOS LA MOVILIZACIÓN, HACIA OTRA HUELGA GENERAL + Un 1er de Maig Feminista i Anticapitalista

Comunicado de Izquierda Anticapitalista ante las manifestaciones del 29 de abril y el 1 de mayo / Feministes Indignades

RECORTES SIN FIN.

En poco más de 100 días, el gobierno del PP ha descargado una autentica batería de agresiones contra la clase trabajadora y la gente de abajo: congelación de salarios, pensiones y salario mínimo; subida del IRPF; Reforma Laboral; durísimos recortes en sanidad y enseñanza; subida brutal de tasas universitarias, etc. Y esto es sólo el inicio. En la antesala, aguardan una nueva subida del IVA, la “reforma” de las prestaciones por desempleo, la eliminación de empresas públicas con los consiguientes despidos masivos de empleados públicos y una ley de huelga a la medida de la patronal. Mientras tanto, Rajoy “cumple” sus promesas electorales: no sube los impuestos (al capital y a las grandes fortunas), mantiene las ayudas (a la banca, las empresas y la Iglesia) y condona las deudas (a los defraudadores con la amnistía fiscal). La patronal, por su parte, sin poder ocultar su satisfacción, se ha apresurado a aplicar la nueva Reforma Laboral y a incumplir sistemáticamente las subidas salariales pactadas en los convenios firmados antes de la aprobación de su aprobación.

LA POLITICA DEL SHOCK….Y DEL PALO.

El gobierno, a pesar de saber de antemano que no logrará cumplir el objetivo de déficit impuesto por Bruselas y de que esta política deprime la economía, destruye empleo y nos instala en la recesión, insiste machaconamente en ella, anunciando, un día sí y otro también, nuevos recortes. Frente al amplio rechazo social, amparado en su mayoría electoral, permanece imperturbable y aparentemente inmune a la movilización.

Esta prepotencia estudiada pretende desmoralizar a la mayoría social, dispuesta a movilizarse contra esta política, enviando el mensaje de que no hay más alternativa que la RESIGNACIÓN. Y para quien no se resigne, REPRESIÓN. En palabras de diversos responsables de Interior, el objetivo de la nueva reforma del Código Penal es hacer que la gente tenga miedo al sistema.

EL MIEDO NUNCA CONQUISTÓ DERECHOS. EL 29- M MUESTRA EL CAMINO.

Pero como han puesto en evidencia la HG, las manifestaciones del 29 de Marzo, y la amplísima oposición social a los recortes en numerosos sectores y Administraciones Autonómicas, a pesar de lo difícil de la actual situación, PODEMOS SUPERARLA.

Pero para que este potencial de resistencia social sea capaz de frenar las agresiones hay que extender y ampliar el rechazo social a las políticas del gobierno y convertirlo en movilización, oponiendo la legitimidad de la calle a la fraudulenta mayoría absoluta del PP. Es preciso mantener la presión sobre el gobierno con determinación, sin falsas ilusiones y con claridad de objetivos. Hay que tejer un amplio acuerdo de unidad de acción entre todos los sindicatos que han contribuido al éxito del 29M, capaz de poner en marcha un plan de movilización, escalonado por sectores y sostenido en el tiempo, cuyo objetivo sea la derogación de la Reforma Laboral, la defensa de lo público empezando por el mantenimiento de sus empresas que prestan servicios esenciales y el fin de los recortes sociales. En lo inmediato, es urgente la convocatoria de una jornada de lucha estatal en toda la enseñanza y la unificación de las movilizaciones en las naciones y territorios del Estado cuyos gobiernos están dispuestos a aplicar los recortes. Debe existir la voluntad de incorporar y dar protagonismo en esta lucha a los diferentes sectores sociales interesados en incorporarse a ella: estudiantes, gente usuaria de la sanidad, etc.

UN PRIMERO DE MAYO QUE HA DE SER EL COMIENZO.

El presente 1º de mayo debe ser el comienzo de tal proceso. Las diferentes convocatorias de movilización que se han ido sumando una a una para el mes de mayo son la ocasión oportuna para salir a la calle con más fuerza que nunca: el 29 de abril contra los recortes en sanidad y educación; el 1º de Mayo luchando por nuestros derechos laborales; el 3 de Mayo, durante la cumbre del BCE en Barcelona, rechazando las políticas antisociales de la UE; el 12 y el 15 de Mayo, volviendo a tomar las calles, las plazas y el mundo, uniéndonos a las movilizaciones globales, que deben dejar bien claro que existen alternativas a esta crisis, a las políticas neoliberales y , por supuesto, al capitalismo; a partir del 16 de Mayo- y durante los seis días de Huelga en Educación ya convocados por las fuerzas sindicales -batallando en el País Valencià contra los recortes educativos y de servicios sociales del PP.

Todas estas acciones deberían también servir de preparación para una nueva HUELGA GENERAL en todo el Estado, cuya intensidad pudiera ser cualitativamente superior a la pasada del 29M. Y siempre manteniendo la perspectiva de una convocatoria de paro general en toda Europa o, al menos, en los países más afectados por la crisis de la deuda.

ALZAR LA BANDERA DE UNA POLÍTICA ALTERNATIVA.

Las movilizaciones han de servir no sólo para poner en marcha un proceso de lucha de largo alcance para defender lo público como símbolo de nuestras conquistas en primera instancia para después alzar la bandera de un programa de medidas alternativo al neoliberal que incluya puntos esenciales como el fin de las políticas de ajuste del gasto público para pasar a las de inversión y hacia un modelo productivo ecológicamente sostenible; la nacionalización de la banca; la reforma progresiva de la fiscalidad; el impago de la deuda ilegítima; la recuperación del poder adquisitivo de los salarios y el mantenimiento de prestaciones para la gente parada; y la recuperación y ampliación de todos los derechos sociales, democráticos y políticos que se nos están intentando arrebatar. Ésta ha de ser nuestra alternativa, QUE ES PRECISO IMPONER.

ÉSTO SÓLO ES EL COMIENZO. ESTA LUCHA SERÁ DURA Y DIFÍCIL ¡¡PERO LA VAMOS A GANAR!!


Un 1er de Maig Feminista i Anticapitalista

Feministes Indignades

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball - que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.

Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.

L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.

El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.

Si fa un temps es va exportar – mai solucionar - la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.

L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.

La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d’estímul a la creació d’ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d’inici a dones.

Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.

L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.

I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col•lectiu.

En definitiva, s’individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col•lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.

Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades

reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!


A la mateixa secció:


Davant les mobilitzacions educatives a Elda


Davant la convocatòria de vaga general en educació del 9 de maig i els tancaments i vaga estudiantil del 25 d’abril: Les taxes ens expulsen, la LOMQE privatitza: Tirem a Wert


Pels drets nacionals i socials: Construïm anticapitalisme, construïm Països Catalans


Solidaritat amb el Poble de Veneçuela i amb Maduro davant l’intent pregolpista de la dreta de Capriles.


Suport total a la campanya d’"escraches" de la PAH


La Troica i la dreta xipriota estrenyen la soga sobre la població: Per una estratègia internacionalista i solidària contra l’extorsió financera!


Davant la Vaga de Professorat Interí al País Valencià: La lluita del col·lectiu d’interins és la lluita per l’Escola Pública


Fins a sempre comandant! La revolució bolivariana continua


Les dones no pagarem ni la seva crisi ni el deute de l’1%


Inundar els carrers amb marees humanes

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com