contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 16 d’abril de 2012 | administrador
Manifest estatal en defensa de l’ensenyament públic i els serveis públics en el marc de l’estat de benestar


Les decisions que estan adoptant la majoria dels governs de retallar la despesa social, a través de l’empitjorament de les condicions de treball i de la destrucció d’ocupació pública, posen en risc l’Estat del Benestar, patrimoni de tots, al qual pràcticament la ciutadania ens hem anat acostant aquests últims anys.

L’Estat del Benestar té la seva base en l’existència d’uns serveis públics de qualitat, universals, accessibles i que responguen amb eficàcia a les necessitats de les persones, sobre la base del principi d’igualtat. Sense serveis públics no poden atendre les necessitats de la ciutadania en el món actual.

Després de quatre anys de profunda crisi econòmica, se segueix argumentant que, per sortir-ne, es requereix una reducció de la despesa social i una minoració dels sistemes fiscals i, en definitiva, una menor presència de l’actuació dels poders públics i una menor inversió en els serveis públics. El resultat és evident: cada vegada estem pitjor. Aquest no és el camí.

A més, tots els experts indiquen que la despesa en Educació és la millor inversió possible per al futur dels pobles, i més encara en un país com el nostre, que va arribar tard al desenvolupament de les societats europees avançades i que, fins fa pocs anys , tenia molt greus mancances educatives, fins i tot en la formació bàsica de la ciutadania.

Les retallades en l’educació pública estan venint tant per l’empitjorament de les condicions de treball del professorat (reduccions salarials, augment de la jornada laboral, retallades en altres prestacions com els complements en situació de baixa per malaltia, etc.). Com per l’adopció unilateral de mesures d’augment de la ràtio, de la disminució de grups, de la desaparició dels diversos programes d’ajuda i reforç a l’alumnat, etc., el que està provocant la retallada de les plantilles dels centres i una forta reducció del professorat interí. A més s’acaba amb la jubilació anticipada, es congelen les ofertes d’ocupació pública docent i es redueixen greument les partides per a despeses de funcionament dels centres educatius i les destinades a infraestructures i equipament.

Ni els anys de bonança ni l’actual crisi econòmica han afectat a tots per igual. En els anys bons, mentre molts s’enriquien, els docents i els professionals del sector públic educatiu vam tenir uns creixements retributius modestos. Els que realment es van beneficiar llavors són els mateixos que ara pretenen fer carregar tot el pes de la crisi sobre els empleats públics. No podem acceptar ni les retallades salarials ja aplicats, ni els nous que pretenen aplicar-nos, ni l’empitjorament de les nostres condicions laborals, que a més van a impedir que més de 50.000 universitaris acabats de titular s’incorporin en els propers anys al sistema educatiu públic. S’està condemnant a l’atur més absolut, a la subocupació o l’emigració a diverses generacions de joves formats a les nostres universitats. No podem callar quan estem malgastant la major riquesa del nostre país, la seva capital humà, el millor format que mai hem tingut en la nostra història.

Actualment l’ensenyament públic arriba a tots els racons del nostre país, des de l’illa més petita fins al poble més aïllat de les muntanyes, des del centre de les ciutats fins als seus barris més allunyats, és a dir, allà on mai serà rendible per a la iniciativa privada. És la que assegura l’escolarització de tota la població allà on sigui.

L’ensenyament públic acull a tot l’alumnat, sense cap tipus de discriminació ni de selecció prèvia.

L’ensenyament públic ha impulsat l’avanç del nostre país en aquesta última etapa històrica i ha estat clau del nostre contracte social, perquè ha estat la millor garantia del dret constitucional a l’educació.

En definitiva, l’ensenyament públic és l’única que garanteix la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, la superació de les desigualtats d’origen, la vertebració de tota la societat en un objectiu comú i el progrés individual i social de tots, no d’uns pocs.

Considerem que els serveis públics d’interès general són font de desenvolupament econòmic, creació d’ocupació, prosperitat i cohesió social.

Defensem la gestió pública directa com a millor fórmula per procurar l’accés universal als serveis públics, d’afavorir l’equitat i qualitat dels mateixos, incloent el seu accés en les mateixes condicions en l’àmbit rural, de garantir i tutelar l’exercici efectiu dels drets subjectius a la salut, a l’educació i a l’atenció social, així com d’evitar desviacions en la gestió mitjançant l’adequada acció inspectora.

Per això, entenem que cal finançar adequadament l’ensenyament públic, cal protegir de les retallades pressupostàries i de les conseqüències de la mala gestió de la crisi econòmica.

El manteniment de les polítiques socials i d’igualtat és un principi i un dret irrenunciable. L’evolució dels estats democràtics a Europa ha estat vinculada al desenvolupament de l’Estat de Benestar Social, conegut com el model social europeu.

A Espanya la població ocupada en el sector públic és inferior al 10%, mentre que la mitjana a la UE-15 arriba al 16%. NO és veritat que, com a norma general, a Espanya sobren empleats públics. Les mesures d’ajust, contenció de la despesa pública i taxes de reposició molt restrictives estan provocant un major deteriorament i destrucció de l’ocupació pública. Per això exigim la convocatòria d’àmplies ofertes d’ocupació pública en totes les comunitats autònomes.

La despesa social destinat a mantenir i millorar la xarxa pública educativa, a més de la sanitària i la resta de serveis socials, és la millor inversió que les administracions públiques poden fer per afavorir la sortida de la crisi.


Madrid, 15 març 2012

STES – INTERSINDICAL, FE.CCOO, FETE-UGT, ANPE, CSIF


A la mateixa secció:


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.


La gran crisis de las pensiones privadas


21 D 2016: #NoMásCortesDeLuz


Grecia: El Comité para la Verdad sobre la Deuda, la capitulación de Tsipras, y las perspectivas internacionales para la lucha contra las deudas ilegítimas


Al ataque de las pensiones


S’atreviran a retallar les pensions?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com