contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 3 de març de 2012 | Gloria
Comunicat de la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura

Garzón i les tortures


En castellano abajo

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada per 14 entitats [1] que treballen a favor dels drets humans i en concret en la denúncia i la prevenció de la tortura i altres formes de tractes cruels, inhumans o degradants a Catalunya fa el següent comunicat arran de la publicació de l’article intitulat “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure” en el diari el País [2].

Volem apuntar que la sentència del Tribunal de Drets Humans va representar una fita important en la denúncia de la tortura al nostre país. Cal recordar que el cas va arribar a Estrasburg perquè cap instància judicial espanyola va considerar que calia fer una investigació oficial efectiva. La sentència condemnà l’Estat espanyol per aquesta raó i va posar de manifest el mal funcionament del sistema judicial espanyol a l’hora d’abordar els casos de tortura i maltractaments.

L’article titlla les tortures que van patir els detinguts de mite, de mentida. Afirmar això, quan hi ha una sentència del Tribunal d’Estrasburg que condemna l’Estat espanyol és fer una interpretació que mereix el nostre rebuig. Considerem indigna la frivolitat d’aquesta informació quan se sap com és de difícil provar judicialment la pràctica de la tortura i el maltractaments.

L’article apunta que la mentida més estesa és aquella que diu que el jutge Garzón no va investigar les denúncies de tortura. I com a prova apunta l’informe que va sol·licitar el jutge a la metge forense, informe que apareix detalladament en la sentència d’Estraburg i que el tribunal internacional en la sentència no va considerar que fos una investigació oficial efectiva.

S’apunta, també a l’article que “Garzón no hizo otra cosa que cumplir la ley, porque no le correspondía a él investigar las torturas”. Res no justifica que un jutge miri cap a una altra banda quan pel seu davant estan declarant persones amb lesions visibles i que diuen que han estat torturades. Cal recordar, en aquest sentit, que la sentència del TEDH implica directament Baltasar Garzón i tota la cadena judicial de custòdia –metge forense i fiscal, inclosos. La bona praxi judicial per prevenir els maltractes hauria deduït testimoni de la denúncia d’un delicte greu de tortures i hagués remès diligències als jutjats ordinaris. Allò que Garzón mai va fer, que el TEDH va condemnar i que l’article d’El Pais obvia deliberadament.

Com a organitzacions de defensa dels drets humans i compromesos en la lluita per l’eradicació de la tortura lamentem la publicació d’articles com aquest ja que contribueixen a fer encara més difícil la tasca per l’eradicació de la tortura i els maltractaments al nostre país.

Barcelona, 29 de febrer de 2012

[1] Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura – Alerta Solidària – Centre EXIL – Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans – Associació Memòria Contra la Tortura – Associació Stop Bales de Goma – CGT Catalunya – Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona – Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà – Institut de Drets Humans de Catalunya – Justícia i Pau – Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona – Rescat – SOS Racisme Catalunya

[2] “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure“, El País digital, 25 de febrer de 2012, signat per Pere Rios


La Coordinadora Catalana para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CCPDT), plataforma integrada por 14 entidades(1) que trabajan a favor de los derechos humanos y en concreto en la denuncia y la prevención de la tortura y otras formas de tratos crueles, inhumanos o degradantes en Catalunya hace el siguiente comunicado a raíz de la publicación del artículo titulado "Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure" en el diario el País (2).

Queremos apuntar que la sentencia del Tribunal de Derechos Humanos representó un hito importante en la denuncia de la tortura en nuestro país. Cabe recordar que el caso llegó a Estrasburgo porque ninguna instancia judicial española consideró necesaria hacer una investigación oficial efectiva. La sentencia condenó al Estado español por esta razón y puso de manifiesto el mal funcionamiento del sistema judicial español a la hora de abordar los casos de tortura y malos tratos.

El artículo tilda las torturas que sufrieron los detenidos de mito, de mentira. Afirmar esto, cuando hay una sentencia del Tribunal de Estrasburgo que condena al Estado español es hacer una interpretación que merece nuestro rechazo. Consideramos indigna la frivolidad de esta información cuando se sabe lo difícil que es probar judicialmente la práctica de la tortura y el maltrato.

El artículo apunta que la mentira más extendida es aquella que dice que el juez Garzón no investigó las denuncias de tortura. Y como prueba apunta el informe que solicitó el juez a la médico forense, informe que aparece detalladamente en la sentencia de Estraburgo y que el tribunal internacional en la sentencia no consideró que fuera una investigación oficial efectiva.

Se apunta, también en el artículo que "Garzón no hizó Otra cosa que cumplir la ley, Porque no le correspondía a él investigar las torturas". Nada justifica que un juez mire hacia otro lado cuando en su presencia están declarando personas con lesiones visibles y que dicen que han sido torturadas. Cabe recordar, en este sentido, que la sentencia del TEDH implica directamente Baltasar Garzón y toda la cadena judicial de custodia-médico forense y fiscal incluidos. La buena praxis judicial para prevenir los malos tratos implica que debería haber deducido testimonio de la denuncia de un delito grave de torturas y hubiera remitido diligencias a los juzgados ordinarios. Lo que Garzón nunca hizo, que el TEDH condenóy que el artículo de El País obvia deliberadamente.

Como organizaciones de defensa de los derechos humanos y comprometidos en la lucha por la erradicación de la tortura lamentamos la publicación de artículos como este ya que contribuyen a hacer aún más difícil la tarea para la erradicación de la tortura y los malos tratos en nuestro país.

Barcelona, 29 de febrero de 2012

Notas

1 Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura - Alerta Solidària - Centre EXIL - Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans - Associació Memòria Contra la Tortura - Associació Stop Bales de Goma - CGT Catalunya - Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona - Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà - Institut de Drets Humans de Catalunya - Justícia i Pau - Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona - Rescat - SOS Racisme Catalunya

2 “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure“, El País digital, 25 de febrero de 2012, firmado por Pere Rios

Font: Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura


Sis veus contra Garzón

Entrevista a August Gil Matamala

Com descodificar la designació de Baltasar Garzón al CPT?

La designació de Garzón com a membre del CPT europeu és, des de tots els punts de vista, una molt mala notícia. Però té una fàcil explicació. Baltasar Garzón s’ha passat molts anys i ha esmerçat immensos esforços (proporcionals a la seva megalomania) en construir-se una imatge mediàtica com a l’implacable jutge, capaç d’enfrontar-se
a qualsevol pode, per fer triomfar la justícia sobre el crim. Això li ha funcionat força bé a l’estranger gràcies sobre tot a algunes actuacions summament espectaculars, si bé escassament efectives, en relació a dictadors sud-americans. El seu nomenament pel Consell d’Europa denota -i això és el que considero més greu- fins a quin punt aquestes institucions internacionals són susceptibles de deixar-se ofuscar per un fals prestigi inflat mediàticament. Es clarament desmoralitzadora tanta frivolitat i irresponsabilitat. En tot cas, però, per Garzón és un premi de consolació, evidentment molt per sota de les seves pretensions.

De la teva experiència professional al TOP i l’Audiència Nacional, com valores la
seva trajectòria?

Garzón ha exercit durant 25 anys com a jutge d’instrucció titular del Jutjat número 5 de l’Audiència Nacional. Al llarg d’aquests anys han passat pel seu jutjat centenars de detinguts -sobre tot acusats d’activitats terroristes però també d’altres - als quals ha pres personalment declaració. I dels quals, en multitud de casos, ha rebut directament la denúncia d’haver estat maltractats, coaccionats, amenaçats i en molts casos torturats per part dels policies o guàrdies civils que havien practicat la detenció i els posteriors interrogatoris. En moltes ocasions aquestes denúncies han estat exposades de forma detalladament circumstanciada, acompanyades de l’exhibició de les mostres
físiques evidents de les seqüeles de les tortures sofertes.

Quina actitud prenia?

En els casos més greus i flagrants, Garzón s’ha limitat a demanar al metge forense del seu propi jutjat un informe sobre l’estat físic del detingut, on mai s’han fet constar les
manifestacions del detingut sobre l’origen de les lesions. En la majoria dels casos, ni això. En cap cas que jo conegui, Garzón ha complert amb la seva obligació, que era obrir diligències d’investigació sobre els fets delictius denunciats i passar-les al jutjat ordinari competent per seguir-ne la tramitació. Però, a més d’abstenir-se de tota actuació, Garzón ha aprofitat sistemàticament aquelles declaracions dels imputats, procedents d’interrogatoris denunciats com il·legals, per bastir les seves acusacions i fonamentar els processaments. Sense sotmetre-les a la més mínima crítica.

Ho has viscut directament.

En la meva llarga experiència professional com a advocat defensor davant l’Audiència Nacional he tingut nombroses ocasions de comprovar de primera mà el negatiu paper d’aquest jutge davant les denúncies de tortures. Vull mencionar només que vaig
assistir els militants independentistes acusats de ser membres de Terra Lliure, detinguts per ordre de Garzón l’any 1992 i que van ser objecte de duríssims maltractaments, en el moment de prestar declaració davant d’ell. No oblidaré mai la glacial indiferència de Garzón davant l’evident sinceritat i espontaneïtat de les denúncies d’aquells homes destrossats, que mostraven, en especial en Ramon Piqué, els senyals inequívocs del que havien sofert. Un jutge capaç de mirar cap a una altra banda en una situació semblant està inhabilitat per treballar en la prevenció de la tortura a cap nivell.

13 de juliol de 2011

August Gil Matamala, jurista i advocat


A la mateixa secció:


El testimoni impressionant dels periodistes de Público sobre la claveguera de l’estat contra l’independentisme


G4S: cuando la empresa privada vela por tu seguridad


Andalucia: Diez jóvenes en el banquillo de los acusados por bloquear una manifestación ligada a la ultraderecha.


Set persones van a judici per les protestes contra l’AVE a Alacant de l’any 2013


Alacant: En el ayuntamiento el Partido Socialista se une al PP para rechazar una moción de la plataforma ’No som delicte’ pidiendo la absolución de los 7 del AVE.


L’estat espanyol indemnitza un neonazi de Pànzer per la destrucció de les seves armes de guerra


¿Qué pasa si un policía falta a la verdad?


Absolución de los 7 del AVE: concentración y presentación de moción al ayuntamiento de Alacant


Absolución de los 7 del AVE


Las trampas de las reformas de la Ley Mordaza

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com