contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 18 de febrer de 2012 | Manuel
Davant les retallades i la reforma laboral Lluitar seguit i organitzar-se!!

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

Els retalls del Consell de Fabra al País Valencià i la reforma del mercat laboral de Rajoy a escala estatal representen, tots dos junts, una agressió brutal a la gent treballadora, segurament el major retall als drets laborals realitzat fins ara a l’Estat espanyol. Davant aquest atac cal respondre de manera contundent, mitjançant una lluita de llarga durada, l’organització des de baix i la més ampla unitat d’acció possible.


L’experiència ens demostra que només una lluita sostinguda en el temps i planificada pot tenir èxit davant una classe política, una patronal i uns poders financers, superbs i prepotents, que saben molt bé el que volen- privar-nos per complet de drets i tornar-nos quasi a l’esclavatge -i que no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Serà precís doncs continuar la lluita que ja s’ha començat a l’ensenyament, a la sanitat i a l’administració pública, orientant-la cap a una resistència dilatada al temps, i afegir a ella progressivament a més sectors de la classe treballadora.

Ara, davant la reforma laboral del PP, tenim la necessitat i l’oportunitat de donar una primera resposta massiva mitjançant la convocatòria d’una Vaga General, en la que el conjunt de la classe treballadora i de la ciutadania colpejades per la crisi i les mesures governamentals paralitzen el país i expressen la seua ferma protesta. Tant per a preparar una Vaga d’aquest tipus com per a empentar amb èxit la lluita contra les retallades caldrà constituir assemblees al centres de treball, que són les que poden impulsar-la amb força, garantir que les direccions sindicals no tiren a perdre els seus resultats, tal com va passar amb la VG del 29-S, i que no es frene una mobilització que només pot triomfar si s’allarga. L’organització des de baix, les assemblees als centres de treball, la seua coordinació comarcal i local, resulten imprescindibles.

Sabem tanmateix que una Vaga General no és suficient, que aquesta ha de formar part d’un pla de mobilització a mig i llarg termini encaminat a donar una batalla sostinguda, única que pot debilitar i fer mal realment als governs i als poders financers i empresarials.

Aquestes consideracions són igualment vàlides per a les lluites en curs al País Valencià contra les retallades; en aquestes la mesura de la Vaga serà necessària, però sempre dins del marc d’un pla que incloga moltes accions diverses i considerant que una Vaga es pot fer de moltes maneres (per sectors, durant varis dies seguits a la setmana, indefinida però “reconduïble” a la francesa, és a dir, decidint en cada moment les assemblees si l’han de seguir o no, etc.). La Vaga, en tot cas, ha de ser sempre participativa i activa i tenir com objectiu trencar la normalitat social i donar a conèixer a tothom el que està passant.

La lluita contra la crisi i les mesures brutals contra la gent treballadora, requereixen de la confluència dels sectors que ja s’estan mobilitzant contra les retallades a l’ensenyament, la sanitat i l’administració pública; d’aquells que ho fan per la defensa dels drets de les dones; del moviment 15-M i de tos aquells moviments que s’aniran produint tant a gran escala com als centres de treball. Les nostres banderes reivindicatives han de ser mesures tals com la nacionalització de la banca sota control social; l’impagament del deute il·legítim; una política fiscal progressiva que recapte de les grans fortunes; i polítiques d’ocupació, amb garantia de drets per a tothom, encaminades a posar en marxa un nou model productiu que atenga les necessitats socials i que siga ecològicament sostenible

Seria un gravíssim error continuar ara buscant acords i pactes impossibles o canviar xicotets aspectes de lleis, decrets i retallades que són globalment impresentables, les experiències passades, com els efectes del Pacte Social i de la Reforma del Règim de Pensions després del 29-S haurien de ser motiu suficient per a no tornar a caure amb la mateixa pedra. Esquerra Anticapitalista farà tot el que puga per a empentar la mobilització en la línia que s’ha explicat.

18/2/2012


Davant la reforma del mercat laboral de Rajoy: Vaga General, mobilització sostinguda i unitat de la classe treballadora!

Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral aprovat pel govern Rajoy representa la major retallada de drets laborals realitzat fins ara a l’Estat espanyol. Les noves mesures faciliten l’acomiadament individual, abaratint-lo en tots els supòsits; permeten en la pràctica contractes d’un any sense indemnització; desregulen totes les condicions laborals; avancen en la via del desmantellament del sector públic i deterioren enormement les condicions laborals, donant prioritat als convenis d’empresa davant dels sectorials i eliminant la "ultraactivitat", per la qual els convenis anteriors mantenien la seva vigència en cas que no existís un nou acord.

Davant tal agressió als drets de la gent treballadora s’ha de respondre de manera contundent, mitjançant la lluita i una àmplia unitat d’acció. Les il · lusions sobre la possibilitat de qualsevol tipus d’acord o de pacte amb el govern i la patronal en les actuals circumstàncies han de ser descartades. Només una mobilització sostinguda pot frenar els polítics i banquers, dèspotes i prepotents, que ens volen portar novament als inicis del capitalisme i treure’ns tot el que s’ha aconseguit amb tant d’esforç.

Una de les primeres i importants tasques en la lluita que hem d’emprendre ha de ser la convocatòria de manera urgent d’una VAGA GENERAL, en la qual el conjunt de la classe treballadora i de la ciutadania afectada per la crisi i les mesures governamentals paralitzin el país i expressin la seva ferma protesta; per preparar la vaga general serà necessari constituir comitès i òrgans de base, que són els que poden impulsar-la amb força i garantir que després les direccions sindicals no facin malbé els seus resultats, tal com va passar amb la VG del 29-S. Sabem, però, que una Vaga General no és suficient, aquesta ha de formar part d’un pla de mobilització a mitjà i a llarg termini encaminat a donar una batalla sostinguda que pugui debilitar i fer realment mal al govern i als poders financers i empresarials.

El combat que emprendrem requereix de la confluència de tots els sectors que ja s’estan mobilitzant contra les retallades en educació, en sanitat i en els drets de les dones, així com també del moviment 15-M. Aquestes marees s’han d’unir per formar una gran onada que ofegui les polítiques neoliberals i arrosseguin a l’acció als sectors socials i de la classe treballadora que fins ara han estat passius. La nostra lluita ha de buscar també confluir amb les resistències a altres països, com Grècia, que ara mateix s’estan mobilitzant o que poden fer-ho en el futur immediat. Unitat del conjunt de la classe treballadora, unitat dels sectors en lluita i unitat més enllà de les fronteres. Això és el què fa falta per vèncer la prepotència, manca d’escrúpols i cobdícia d’aquells/es que es consideren a sí mateixos els amos del món i que ens volen fer pagar la crisi amb duresa extrema. Les nostres banderes reivindicatives han de ser mesures com ara la nacionalització de la banca sota control social; l’impagament del deute il · legítim; una política fiscal progressiva que recapti de les grans fortunes, i polítiques d’ocupació, amb garantia de drets per a totes, encaminades a posar en marxa un nou model productiu que atengui les necessitats socials i que sigui ecològicament sostenible. I això s’ha d’aplicar no només a l’Estat espanyol, sinó a tot Europa.

Les forces sindicals -entre elles CCOO i UGT i els sindicats alternatius com la CGT o la IAC i altres- tenen una gran responsabilitat i han de treballar decididament per la convocatòria de la Vaga General i per un pla de mobilització sostingut. Seria un gravíssim error continuar buscant acords i pactes impossibles o canviar petits aspectes d’una llei globalment impresentable. Les experiències passades-com els efectes del Pacte Social i de la Reforma de la Llei de Règim de Pensions després de la VG del 29-S-haurien ser motiu suficient per no ensopegar ara amb la mateixa pedra. Revolta Global-Esquerra Anticapitalista donarà el seu suport decidit a les convocatòries ja realitzades per al diumenge 19, esperant que siguin un pont cap a la Vaga General i la mobilització de llarg alè que necessitem. Donem també suport a la vaga convocada per la plantilla del Metro i de TMB a Barcelona, i la Vaga d’Ensenyament del 29F. Aquestes protestes i les que ja hi estan havent aquests dies són clars exemples de confluència de lluites que pels seus mètodes de convocatòria, utilització de reivindicacions sentides per la ciutadania i oportunitat en el moment de convocatòria es poden convertir en exemple a seguir i a generalitzar.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com