contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimarts 31 de gener de 2012 | Manuel
Llei SOPA (Stop Online Piracy Act), caldo de la censura a la xarxa

Marta G. Franco i Tomás Muñoz, Anonymus

Des de finals d’octubre, el Senat del Estats Units d’Amèrica última els detalls per aprovar la Stop Online Piracy Act, més conenguda com a SOPA. Amb l’excusa de regular l’intercanvi d’arxius protegits per copyright a internet, aquesta proposta de legislació federal pretén establir un mecanisme ràpid per a bloquejar llocs web a petició del Departament de Justícia, sense mediació d’un judici. En principi, el projecte preveia que els propietaris dels drets suposadament infringits tinguessin potestat per a tancar webs, però la mobilització d’activistes i, sobretot, d’empreses del sector ha convençut als que cuinen la SOPA de modificar-la. El text definitiu es va conèixer el dilluns passat, i se sotmetrà a votació dels senadors a finals d’aquesta setmana.

Amb la SOPA, si un propietari de copyright sospita que un lloc web viola la llicència del seu producte, enviarà una carta al propietari del lloc per a que l’elimini en un termini de cinc dies. Si aconsegueix que la carta l’enviï el Departament de Justícia, la petició serà de compliment obligatori i a més els proveïdors d’internet i de noms de domini (DNS) hauran de bloquejar-ne l’accés. La primera versió de la SOPA establia que els anunciants i els intermediaris de pagament com Visa o Paypal tanquessin l’aixeta a les webs presumptament infractores simplement amb la queixa del propietari dels drets, però les crítiques han aconseguit que la congelació d’ingressos no es pugui fer sense un dictamen judicial.

L’asfixia financera la va suggerir la consellera de polítiques públiques de Google, que va acudir com a experta al Senat i va citar l’exemple de Wikileaks com un cas d’èxit: "Si vostès poden aconseguir que la indústria en bloc ofegui la seva publicitat i paralitzi els pagaments a aquests llocs, seria eficaç sense haver d’introduir danys col·laterals com la llibertat d’expressió o la pròpia arquitectura d’internet". Tot i això, segons SOPA, Google també hauria d’eliminar dels resultats del seu buscador les pàgines sospitoses a petició del Ministeri Fiscal. En qualsevol cas, tots els proveïdors de serveis tindran immunitat respecte a possibles demandes de webs afectades, que només podran exigir responsabilitat als amos dels drets si demostren que els van denunciar de mala fe.

Les apagades no només afectarien les webs dels Estats Units, perquè aquest país concentra la major part de la infraestructura de la xarxa, que per tant està sota la seva jurisdicció. En territori nord-americà es troben nombroses empreses que allotgen en els seus servidors continguts de tot el món i també la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), organització sense ànim de lucre que guarda el registre de noms de dominis. És més, la SOPA estableix que el fiscal general dels Estats Units podrà exigir una petició judicial per bloquejar aquelles pàgines estrangeres que "roben i venen innovacions i productes americans".

Amenaça a la participació

Defensors de la cultura lliure com les fundacions Free Software, Electronic Frontier o Wikipedia van donar el toc d’alerta quan es van conèixer els primers detalls de la llei. En un comunicat emès per Creative Commons es qualifica d’"amenaça" perquè atorga als titulars del drets "una via ràpida per tancar pàgines web senceres", per crear conflictes entre els servidors DNS que faciliten atacs cibernètics i perquè çç"promouen la censura a nivell global". No en va, la tècnica de bloqueig de DNS és la mateixa que practiquen els governs de la Xina i l’Iran per a exercir censura política. A més, segons aquesta organització, la SOPA augmentarà dràsticament els costos i riscs de la creació de plataformes per l’intercanvi i la col·laboració, per la qual cosa posarà en perill la continuïtat de les comunitats de software i obres lliures.

Però no només afectaria les pràctiques col·laboratives i horitzontals a la xarxa, sinó també a la innovació empresarial. Gegants com Google, Facebook, Twitter, Yahoo, LinkedIn i Ebay s’han posicionat en contra perquè els seus serveis es veurien perjudicats i suposaria traves al desenvolupament del comerç electrònic. Fins i tot la Business Software Alliance va canviar d’idea i va decidir deixar de recolzar la SOPA perquè "va massa lluny". Potser per aquestes pressions, el projecte de llei definitiu repeteix la frase "dins del que sigui tècnicament possible i comercialment raonable" després de cada mesura de bloqueig que decreta i deixa oberta la possibilitat per a que les empreses afectades es defensin si consideren que els suposa un cost massa elevat posar-les en marxa.

Entre qui l’ha recolzat des del principi hi ha lobbies de la indústria cultural com la RIAA (discogràfiques) i MPAA (cinematogràfiques); els majors desenvolupadors de software Apple, Microsoft i Adobe i farmacèutiques com Pfizer. La indústria del copyright s’ha oposat a reformulacions garantistes proposades per alguns senadors, que han tractat sense èxit d’introduir a la norma altres entitats reguladores i més vies de defensa per les webs.

"Game over" per a la privacitat

A la pràctica, els mecanismes de control que exigeix la SOPA suposarien el final de les tecnologies que permeten la navegació anònima (TOR), burlar el bloqueig de DNS (proxies) o l’intercanvi distribuït d’arxius (les xarxes peer to peer, o P2P). Fins i tot els proveïdors d’internet podrien veure’s forçats a espiar els correus electrònics per a assegurar-se de no ser corresponsables del tràfic de material protegit. A més, segons l’organització Public Knowledge, la redacció del projecte és tan ambigua que el fet que un consumidor nord-americà utilitzi una pàgina web "dóna immediatament potestat als Estats Units per a actuar en contra d’ella".

Encara menys digerible és la PIPA (Protect Intellectual Property Act), que va promoure el Senat al maig. Aquest projecte ja va patir un revés quan, al juny, diverses de les entitats de capital de risc que inverteixen en la Web 2.0 van firmar una carta conjunta que assegurava que "acabarà amb la inversió en serveis d’internet i farà mal a la competitivitat americana". Es queixava de què els usuaris buscarien alternatives fora dels Estats Units. Després va ser reformulada en la E-parasites (Enforcing and Protecting American Rights Againts Sites Intent on Theft and Exploitation Act), semblant a la SOPA però amb més instruments per a actuar sobre webs estrangeres. El seu desenvolupament segueix en marxa i podria ser el pla B dels lobbies industrials en cas de què la SOPA no prosperi.

L’ACTA, teló de fons

Aquestes regulacions s’enquadren dins del tractat internacional conegut com a ACTA, que té per objectiu harmonitzar els mecanismes que garanteixin la propietat intel·lectual a nivell mundial.

Sota l’òptica de l’ACTA, el presumpte criminal a perseguir serà l’usuari, i per a això serà necessari monitorar tota connexió a internet i controlar quines pàgines visita i quina informació envia i rep. Per a fer-ho, l’ACTA pretén que tots els països involucrats imposin aquestes tasques a les empreses proveïdores de connexió. L’activitat diària a internet seria així observada per entitats privades, que buscaran els moments en els que s’enviïn o descarreguin continguts protegits per copyright.

La implantació de l’ACTA a la Unió Europea s’espera pels pròxims mesos. Tot i això, el patrimoni legal europeu no està preparat per a aquest tipus de regulacions. El Tribunal de Justícia de la UE ha recordat en una sentència recent que el dret a la propietat intel·lectual no pot aplicar-se en termes absoluts, sinó que ha de ponderar-se amb altres drets com els de protecció de dades personals, informació i comunicació i llibertat d’empresa. La sentència afirma que cap Govern europeu pot obligar als proveïdors d’internet a que vigilin si els seus clients utilitzen P2P. Així ha acabat el litigi que una empresa belga va començar el 2004 quan el seu govern pretenia que tallés el servei als seus clients infractors.

Aquesta sentència podria deixar obsoletes lleis com la Hadopi francesa, que estableix la monitorització per a que, quan es detecti que una persona intercanvia arxius protegits, se l’amenaci amb tallar-li la connexió. Així, la Comissió Europea es veuria obligada a canviar la seva opinió, fins ara favorable a que la firme de l’ACTA es tradueixi en una legislació semblant a la SOPA.

Notes

article publicat originalment en castellà a Diagonal i traduit al català per Enfocan

Font: Revolta Global


Explicacion de la ley SOPA


Ciudadanos de los Estados Unidos: somos Anonymous.

Esta es una alerta de emergencia para todas las personas de los Estados Unidos. El día que todos hemos estado esperando, desafortunadamente ha llegado. Los Estados Unidos están censurando el internet. Nuestra evidente respuesta, es que no nos vamos a quedar sentados mientras nuestros derechos nos son arrebatados por el gobierno en el que confiamos para que los preserve. Este no es un llamado a las armas; es un llamado al reconocimiento y a la acción.

El gobierno de Estados Unidos ha dominado una forma corrupta de hacernos sentir un falso sentimiento de libertad. Creemos que somos libres y que podemos hacer lo que queramos, pero en realidad estamos muy limitados y restringidos en cuanto a lo que podemos hacer, en nuestra manera de pensar e incluso en la forma en la que obtenemos nuestra educación. Hemos estado tan distraídos con este espejismo de libertad, que nos hemos convertido en aquello de lo que tanto tratábamos de escapar.

Durante mucho tiempo, hemos estado inactivos, mientras nuestras hermanas y hermanos fueron arrestados. Durante este tiempo, el gobierno ha estado intrigando, planeando maneras de incrementar la censura a través de bloqueos de servicios de internet, bloqueos de DNS, censura de buscadores, censura de sitios web y una variedad de métodos que se oponen directamente a los valores e ideas tanto de Anonymous como de los padres fundadores de este país, quienes creían en la libertad de expresión y de prensa.

Los Estados Unidos han sido utilizados a menudo como un ejemplo del ideal de un país libre. Cuando una nación que es reconocida por su libertad y por sus derechos comienza a abusar de su propia gente, es cuando tienes que contraatacar, porque otros pronto lo seguirán. No pienses que porque no eres un ciudadano estadounidense esto no te concierne. No puedes esperar a que tu país decida hacer lo mismo. Debes detenerlo antes de que crezca, antes de que se vuelva aceptable. Debes destruir sus cimientos antes de que se vuelva demasiado poderoso.

¿Acaso el gobierno de Estados Unidos no ha aprendido del pasado? ¿No ha visto las revoluciones del 2011? ¿No ha visto que nosotros nos oponemos a esto en donde sea que lo encontremos y que nos seguiremos oponiendo? Obviamente, el gobierno de Estados Unidos creen que ellos son la excepción. Esta no sólo es un llamado de Anonymous a la acción colectiva. ¿Qué puede lograr un ataque DDS? ¿Qué es un ataque de defacing en un sitio web contra los poderes corruptos del gobierno? No. Este es un llamado a una protesta tanto física como en internet contra los poderes de facto. Difunde este mensaje en todas partes No vamos a tolerar esto. Dile a tus padres, a tus vecinos, a tus compañeros de trabajo, a tus maestros y cualquier persona con quien entres en contacto. Un comunicado de prensa estará disponible en la descripción. Esto afecta a la libertad de cualquiera que quiera navegar de forma anónima, hablar libremente sin temor a represalias o de protestar sin temor a ser arrestados.
Ve a todos los canales IRC, a todas las redes sociales, a todas las comunidades en línea y háblales de la atrocidad que está a punto de ser cometida. Si protestar no es sufieciente, el gobierno de Estados Unidos verá que en verdad somos legión y que nos uniremos como una sola fuerza que se opone a este intento de censurar internet una vez más y que en el proceso disuadiremos a cualquier otro gobierno de continuar o de intentarlo.

Somos Anonymous.

Somos legión.

No perdonamos la censura.

No olvidamos la negación de nuestros derechos como seres humanos.

Al gobierno de los Estados Unidos: debieron habernos esperado.

+ Info:

El dominio público contra la privatización del mundo. Daniel Bensaïd, Viento Sur, noviembre de 2005

El uso de redes P2P aumenta tras el cierre de Megaupload

http://linky.es/


A la mateixa secció:


“Yo, Daniel Blake” de Ken Loach: solos frente al capitalismo voraz


Dario Fo: “¡Yo no soy un moderado!”


‘Joan Fuster encara és una persona incòmoda’. Entrevista a Salvador Ortells, especialista en la poesia fusteriana.


Mor Dario Fo


9 d’Octubre: La Muixeranga


Ken Loach recibe la Palma de Oro … ¡antiausteridad!


Ovidi 3


Raimon: ‘He hagut de treballar amb hostilitat’


"En la plaza de mi pueblo" de la Cia.Títeres Desde Abajo


Fallece a los 95 años la activista y cantautora catalana Teresa Rebull

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com