contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 15 de gener de 2012 | Manuel
Les hipoteques subprime

David Virgili

Qui més qui menys, tothom ha sentit a parlar que l’origen de la crisi actual es troba en l’impagament de les hipoteques subprime a Estats Units. Què són? Com és possible que generessin aquesta crisi?

Les hipoteques subprime són hipoteques de risc. Quan vas a demanar una hipoteca, se’t donen uns punts en funció del salari, la feina, la situació familiar, etc., i en funció d’aquests punts se’t concedeix la hipoteca o no. En el cas de les hipoteques subprime, la qualificació de qui demanava el crèdit estava per sota del nivell que es demanava normalment. Així doncs, podem pensar: per què es concedia?

Primer, cal saber què passa ara amb les hipoteques. Antigament, el sistema funcionava així: quan un vol comprar una casa, demana un préstec i paga mensualment una quota. Són préstecs a llarg termini, així que el prestador ha d’anar amb compte, ja que vol que se li acabin tornant els diners (més els interessos).

En el sistema nou, els bancs venen aquest deute hipotecari a empreses d’inversió, juntament amb altres préstecs (de cotxe, d’estudis, de targetes de crèdit). Tot això forma "paquets de deute", que s’anomenen CDO (Collateralized Debt Obligations). Les empreses d’inversió venen aquests CDO als inversionistes, de manera que quan un paga la quota de la hipoteca, aquests diners acaben arribant als inversionistes, passant pels diversos intermediaris.

Les empreses d’inversió paguen a les agències de ràting (Standard & Poor’s, Fitch, etc.) per avaluar els paquets de CDO. No hi ha lleis ni responsabilitat per com s’avaluen aquests paquets de deute, així que aquestes empreses bàsicament poden posar la nota que vulguin. En el cas d’aquests CDO, molts cops posaven la qualificació màxima, ja que d’aquesta manera aquests paquets es podien comprar per a fons de jubilació, que necessiten ser segurs per llei.

En aquest sistema, a quasi ningú li importa si es paga o no la hipoteca:

- Els bancs venen els paquets de deute a les empreses d’inversió, i se’n despreocupen.

- Les empreses d’inversió guanyen més com més paquets venen. Paguen a les empreses de ràting perquè avaluïn el deute com més els convingui. El venen als inversors i se’n despreocupen.

- Les agències de ràting no tenen mai responsabilitat per la qualificació que fan del deute, així que sempre han estat despreocupades.

D’aquesta manera, es comença a inflar la bombolla. A tothom li interessa que es firmin com més hipoteques millor, i de la quantitat més alta possible (recordeu les hipoteques pel 110% del valor del pis, i similars?).

Això és independent de que hi hagi o no garanties de que es podran tornar. De fet, les hipoteques de risc (subprime) eren encara més "interessants" per a les empreses d’inversió, ja que estaven obligats a pagar més interessos que una hipoteca normal, i per tant el deute generava encara més beneficis.

Suposo que és evident que aquesta cadena ja és molt inestable per si sola, però això només és el principi. Encara falta explicar una segona direcció en què es creen els diners. Demà!

Nota: Aquesta explicació és un resum de l’explicació més detallada que es fa a "Inside Job", que comentaré en la segona part.

Segona part

En la part anterior vam veure la cadena de venta del deute hipotecari: el prestatari signa una hipoteca amb el banc, el banc fa paquets de deute (CDO) i els ven a empreses d’inversió, i les empreses d’inversió fan dues coses: paguen a les agències de ràting per qualificar el deute, i el venen als inversionistes. Quanta gent viu d’una hipoteca, no?

Doncs encara queda una altra direcció en què es generen diners.

AIG, l’empresa líder en assegurances i serveis financers, oferia un nou producte: els CDS (Credit Default Swap). Els CDS eren una assegurança sobre els paquets de CDO, de forma que, a canvi d’una quota trimestral, si els inversors veien que els seus paquets de deute baixaven de valor, AIG els compensava econòmicament les pèrdues.

Però a diferència d’una assegurança normal, els CDS estaven oberts al mercat. No necessitaves tenir el CDO per contractar aquesta assegurança.

I per què ho van obrir al mercat? Doncs, primer, perquè podien: com que era un producte nou, no hi havia cap normativa que el regulés. I segon, doncs per guanyar més, molt més. En una assegurança normal, tu tens una casa i l’assegures, ningú més pot fer-ho per tu. Amb una assegurança sobre el deute, un sol CDO pot rebre, per posar un exemple, cinquanta assegurances CDS en contra d’aquest deute, amb totes les comissions i beneficis que això genera. Clar, el problema d’això és el risc: si el CDO no es retorna, hi ha un deute de cinquanta assegurances a retornar, però amb la bombolla financera que hi havia això no semblava un escenari factible.

Un petit resum per si algú s’ha perdut: el deute (hipotecari, d’estudis, de cotxe, etc.) s’agrupa en paquets, els CDO. Com a inversionistes, tenim dues opcions. Una, comprar el CDO, si creiem que el deute es retornarà. Periòdicament rebrem els interessos generats per aquest deute. L’altra, comprar el CDS. Si el deute no es retorna, aleshores AIG ens haurà de compensar les pèrdues.

Molt bé. Ara ve la part més interessant. Què van fer Goldman Sachs, Morgan Stanley i altres empreses d’inversió el 2007? Doncs dues coses: d’una banda, vendre paquets CDO que no valien res als seus inversionistes. Ells mateixos reconeixien internament que eren una porqueria, tot i tenir oficialment la qualificació màxima de l’agència de ràting que havien pagat. I al mateix temps, compraven paquets CDS com a aposta contra aquest deute, de forma que com més diners perdia el seu client, més diners guanyava l’agència d’inversions.

Quan es van deixar de comprar pisos i els bancs es van començar a quedar les cases, el mercat de CDO es desploma. Diverses empreses d’inversió se’n van a l’aigua. AIG es declara en fallida. Això fa que les accions de Lehman Brothers no valguin res. El 15 de setembre de 2008, Lehman Brothers entra en fallida, perquè no hi ha prou diners per rescatar-la. El 16 de setembre de 2008, la Reserva Federal d’Estats Units rescata AIG.

Evidentment, això no atura la crisi que s’ha iniciat... Hi ha deutes multimilionaris pel mig, i a partir d’aquí les conseqüències ja les coneixem.

El que he explicat és només un resum de l’explicació més completa i amb dades que trobareu a Inside Job, pel·lícula que és realment recomanable ara que els caps de Lehman Brothers han substituït l’atur pel govern d’Europa.

També val molt la pena per dues denúncies que no s’acostumen a veure: davant el govern d’Obama, ja que mostra que malgrat l’aparença, tot segueix exactament igual. I també davant la universitat, que pren un paper passiu davant aquesta situació. Potser arran d’aquesta denúncia es poden entendre les primeres protestes a Harvard de fa poc més d’un mes.

Fonts: Les hipoteques subprime (I), Les hipoteques subprime (i II) omegamesun.blogspot.com.


A la mateixa secció:


L’Assamblea per una Renda Básica al País Valencià presenta en Les Corts Valencianes la seua proposta alternativa a l’avantprojecte de llei de Renda Valenciana d’Inclusió.


Romper las cadenas de las deudas privadas ilegítimas (II)


Romper el círculo vicioso de las deudas privadas ilegítimas (I)


Un balance: 10 años de la ley de protección contra la dependencia


Baix Segura: Más de 1000 personas acuden a la manifestación en defensa de las pensiones públicas en Torrevella


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com