contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 5 de gener de 2012 | administrador
Davant les brutals retallades de la Generalitat a l’Administració Pública

Cal una mobilització unitària que impose una política alternativa al servei de la gent treballadora

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

En castellà abaix

Davant la imminent aprovació pel Consell de la Generalitat Valenciana d’un paquet de brutals mesures d’ajustament a l’Administració Pública, que inclou entre d’altres la reducció de la jornada dels interins o del seu període de contractació, amb el descompte salarial corresponent; una retallada general de salaris que suposarà una pèrdua d’entre el 15 i el 25% del poder adquisitiu; així com la pèrdua de la possibilitat de d’aconseguir una jubilació al reduir l’edat d’aquesta i augmentar els anys de cotització, Esquerra Anticapitalista manifesta el seu total rebuig d’aquest nou atac als drets de la gent treballadora.

La precarització, molt estesa, de les condicions laborals de la gent treballadora, amb baixos salaris, manca de drets, pèrdua fàcil del lloc de treball i augment progressiu de l’atur sense cap tipus de protecció, ha propiciat la visió col·lectiva -impulsada pels mitjans de comunicació, al servei dels grans poders econòmics- de que el funcionariat és una capa social privilegiada de la qual cal desentendre’s, i que el que passe en l’Administració Pública no afecta la gent treballadora en general. Aquesta concepció és errònia per vàries raons:

- Primer, perquè aquestes mesures formen part d’un atac general contra els drets de tota la classe treballadora, que inclou algunes que afecten els drets de la gent treballadora de l’Administració Pública però que també condemna a l’atur i a la desprotecció a milers i milers de persones.

- En segon lloc, perquè qualsevol retallada de drets laborals i socials acaba afectant el conjunt de la gent treballadora.

- I finalment, perquè les retallades no serviran per a rellançar l’economia- com de manera mentidera afirmen els governants -sinó tot el contrari, i en aquest sentit, les retallades salarials d’un sector ample de la població, com el funcionariat, afecten de manera immediata l’economia, deprimint-la i llançant-la més cap a la depressió.

En conseqüència, cal que la gent treballadora es manifeste solidària amb les treballadores de l’Administració Pública i lluite per a una igualació dels drets (treball per a tothom, estabilitat laboral, salari digne, condicions no esclavistes de treball), enlloc de propiciar amb la seua passivitat una “igualació a la baixa” de salaris i drets en la qual és el conjunt de la classe treballadora la que perd.

Aquest nou ajustament, com els anteriors tant del govern central com del valencià, només tenen com a objectiu reduir el dèficit i la despesa públics per a poder pagar un deute que l’Estat i l’Administració han adquirit amb els bancs de manera totalment il·legítima. Aquest deute s’ha originat perquè els estats han invertit milers de milions- 100.000 com a mínim al cas de l’Estat espanyol -per a rescatar els bancs que han entrat en fallida i han causat la crisi per la seua activitat especulativa i també perquè l’Estat no disposa d’un règim fiscal que recapte diners dels més rics, ja que ha anat reduint els seus impostos de manera progressiva, tant de forma directa com indirecta (en afavorir el frau fiscal) i com a conseqüència s’ha quedat sense recursos davant la crisi.

Però una volta han estat rescatats, els bancs s’han dedicat a especular amb el deute públic, a provocar l’augment de les taxes d’interés mitjançant la intervenció de les agències de qualificació al seu servei i a imposar paquets de mesures antisocials per a destruir les conquestes històriques de la gent treballadora (pensions, drets laborals, sanitat i educació, serveis socials). La conseqüència és que els bancs i els rics obtenen beneficis mentre la gent treballadora es veu condemnada a l’atur, a salaris de misèria i amb una pèrdua històrica de drets.

Al cas del País Valencià aquesta situació s’agreuja per la nefasta gestió econòmica del PP que ha anat malgastant recursos en macroprojectes i fastos sense cap utilitat social i aprofitant-se dels diners de les caixes valencianes per a finançar-los i per a beneficiar empreses relacionades, en particular, amb el sector immobiliari i de la construcció. Això ha motivat l’enfosament de Bancaixa, la CAM i del Banc de València, a les quals, novament, s’ha tingut que injectar diners públics. Ara mateix, el govern de Fabra ja ha tingut que ser “rescatat” pel de Rajoy que l’ha avalat per a fer front a un deute de 123 milions amb el Deutsche Bank. Resulta evident que tots els mitjans econòmics que s’han usat de tant mala manera han deixat d’anar als serveis públics de sanitat i d’educació que en aquests moments -els mateixos que els han negat recursos- es dediquen a privatitzar.

Les retallades no serviran per a eixir de la crisi; enlloc de rellançar l’economia el que faran es enfonsar-la encara més cap a la depressió perquè l’economia no pot funcionar en una situació en que la gent treballadora veu com els seus salaris ja baixos són retallats i en la qual l’atur continua augmentant de manera progressiva i moltes persones han quedat ja o quedaran ja sense cap tipus de subsidi ni d’ajuda. Les retallades tindran també com a conseqüència un deteriorament encara major dels serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament, i afavoriran la política de privatitzacions que ja s’està desenvolupant a tota màquina.

Per a donar una eixida a la crisi favorable a la gent treballadora cal adoptar polítiques decididament contraposades a les actuals que incloguen mesures bàsiques com el repartiment del treball amb una disminució de la jornada laboral sense disminució dels salaris; la creació d’una banca pública sota control social; l’expropiació d’aquells habitatges que els bancs han expropiat i la creació d’un parc d’habitatges de lloguer social; la modificació del règim fiscal per a que paguen més el que més tenen; la persecució del frau fiscal dels més rics; la moratòria i auditoria ciutadana sobre el deute públic i l’impagament de tot aquell el que siga il·legítim; la millora de les condicions salarials i laborals de la gent treballadora, derogant lleis com la de la Reforma Laboral o la de la Reforma del Règim de Pensions; i un canvi del model productiu que servisca per a generar ocupació i per a fer el model sostenible, amb el desenvolupament dels sectors de les energies alternatives, el transports, la agricultura i els serveis socials de tot tipus. Aquestes mesures són possibles i són l’única eixida viable per a la gent treballadora. El que no és possible es esperar una eixida a la crisi en un estat de resignació i de submissió a les necessitats dels bancs i de la patronal.

Aquesta política alternativa només s’imposarà amb una forta mobilització des de baix de la gent treballadora i de les classes populars, que tindrà que ser llarga i sostinguda; que requerirà d’un alt nivell d’organització i haurà de tenir en perspectiva enllaçar amb altres mobilitzacions similars en altres països d’Europa. La confluència unitària de totes les forces sindicals, polítiques i dels moviments socials, incloent el del 15-M, és ara imprescindible.

En aquests moments els sindicats han anunciat que es reuniran el dimarts 10 de gener per a preparar un calendari de mobilitzacions contra les retallades; per la seua banda la Plataforma pels Drets Socials ja ha llançat una convocatòria de concentració contra les retallades per al dijous 12 a la plaça de Manises de València i la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat manifestacions contra les retallades a l’Escola Pública a Alacant i València per al 21 de gener. Esquerra Anticapitalista dóna el seu suport a aquestes iniciatives i farà tot el possible perque siguen un èxit i per a treballar en la línia que hem explicat en aquesta Declaració.

5 de gener de 2012


Ante los brutales recortes de la Generalitat a la Administración Pública

Hace falta una movilización unitaria que impongo una política alternativa al servicio de la gente trabajadora

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

Ante la inminente aprobación por el Consell de la Generalitat Valenciana de un paquete de brutales medidas de ajuste en la Administración Pública, que incluye entre otras la reducción de la jornada de los interinos o de su periodo de contratación, con el descuento salarial correspondiente; un recorte general de salarios que supondrá una pérdida de entre el 15 y el 25% del poder adquisitivo; así como la pérdida de la posibilidad de de conseguir una jubilación al reducir la edad de esta y aumentar los años de cotización, Esquerra Anticapitalista manifiesta su total rechazo de este nuevo ataque a los derechos de la gente trabajadora.

La precarización muy extendida de las condiciones laborales de la gente trabajadora, con bajos salarios, carencia de derechos, pérdida fácil del puesto de trabajo y aumento progresivo del paro sin ningún tipo de protección, ha propiciado la visión colectiva -impulsada por los medios de comunicación al servicio de los grandes poderes económicos- de que el funcionariado es una capa social privilegiada de la cual hay que desentenderse y que el que pase en la Administración Pública no afecta la gente trabajadora en general. Esta concepción es errónea por varias razones:

- Primero, porque estas medidas forman parte de un ataque general contra los derechos de toda la clase trabajadora, que incluye algunas que afectan los derechos de la gente trabajadora de la Administración Pública pero que también condena al paro y a la desprotección a miles y miles de personas.

- En segundo lugar, porque cualquier recorte de derechos laborales y sociales acaba afectando el conjunto de la gente trabajadora.

- Y finalmente, porque los recortes no servirán para relanzar la economía -como de manera mentirosa afirman los gobernantes- sino todo el contrario, y en este sentido, los recortes salariales de un sector amplio de la población, como el funcionariado, afectan de manera inmediata la economía, deprimiéndola y lanzándola aún más hacia la depresión.

En consecuencia, la gente trabajadora tendría que manifestarse solidaria con las trabajadoras de la Administración Pública y luchar para lograr una igualación de los derechos (trabajo para todo el mundo, estabilidad laboral, salario digno, condiciones no esclavistas de trabajo), en lugar de propiciar con su pasividad una “igualación a la baja” de salarios y derechos en la cual es el conjunto de la clase trabajadora la que pierde.

Este nuevo ajuste, como los anteriores, tanto del gobierno central como del valenciano, sólo tienen como objetivo reducir el déficit y el gasto públicos para poder pagar una deuda que el Estado y la Administración han adquirido con los bancos de manera totalmente ilegítima. Esta deuda se ha originado porque los estados han invertido miles de millones -100.000 como mínimo en el caso del Estado español- para rescatar unos bancos que han entrado en quiebra y han causado la crisis por su actividad especulativa, y también porque el Estado no dispone de un régimen fiscal que recaude el dinero de los más ricos, puesto que ha ido reduciendo sus impuestos de manera progresiva, tanto de forma directa como indirecta (al favorecer el fraude fiscal), y como consecuencia se ha quedado sin recursos ante la crisis.

Pero una vez han sido rescatados, los bancos se han dedicado a especular con la deuda pública, a provocar el aumento de las tasas de interés mediante la intervención de las agencias de calificación a su servicio y a imponer paquetes de medidas antisociales para destruir las conquistas históricas de la gente trabajadora (pensiones, derechos laborales, sanidad y educación, servicios sociales). La consecuencia es que los bancos y los ricos obtienen beneficios mientras la gente trabajadora se ve condenada al paro, a salarios de miseria y a una pérdida histórica de derechos.

En el caso del País Valencià esta situación se agrava por la nefasta gestión económica del PP que ha ido malgastando recursos en macroproyectos y fastos sin ninguna utilidad social y aprovechándose del dinero de las cajas valencianas para financiarlos y para beneficiar empresas relacionadas, en particular, con el sector inmobiliario y de la construcción. Esto ha motivado el hundimiento de Bancaixa, de la CAM y del Banco de Valencia, a las cuales, nuevamente, se ha tenido que inyectar dinero público. Ahora mismo, el gobierno de Fabra ya ha tenido que ser “rescatado” por el de Rajoy que lo ha avalado para hacer frente a una deuda de 123 millones con el Deutsche Bank. Resulta evidente que todos los medios económicos, que se han usado de tan mala manera, han dejado de ir a los servicios públicos de sanidad y de educación, a los cuales en estos momentos -los mismos que les han negado recursos- se dedican a privatizar.

Los recortes no servirán para salir de la crisis; en lugar de relanzar la economía el que harán será hundirla todavía más hacia la depresión, porque la economía no puede funcionar en una situación en la cual la gente trabajadora ve como sus salarios, ya bajos, son recortados y en la cual el paro continúa aumentando de manera progresiva, y muchas personas han quedado ya o quedarán ya sin ningún tipo de subsidio ni de ayuda. Los recortes tendrán también como consecuencia un deterioro todavía mayor de los servicios públicos, como la sanidad y la enseñanza, y favorecerán la política de privatizaciones que ya se está desarrollando a toda máquina.

Para dar una salida a la crisis favorable a la gente trabajadora hay que adoptar políticas decididamente contrapuestas a las actuales, que incluyan medidas básicas como el reparto del trabajo con una disminución de la jornada laboral sin disminución de los salarios; la creación de una banca pública bajo control social; la expropiación de aquellas viviendas que los bancos han expropiado y la creación de un parque de viviendas de alquiler social; la modificación del régimen fiscal para que pagan más el que más tienen; la persecución del fraude fiscal de los más ricos; la moratoria y auditoría ciudadana sobre la deuda pública y el impago de todo aquella deuda que sea ilegítima; la mejora de las condiciones salariales y laborales de la gente trabajadora, derogando leyes como la de la Reforma Laboral o la de la Reforma del Régimen de Pensiones; y un cambio del modelo productivo que sirva para generar ocupación y para hacer el modelo sostenible, con el desarrollo de los sectores de las energías alternativas, el transportes, la agricultura y los servicios sociales de todo tipos. Estas medidas son posibles y son la única salida viable para la gente trabajadora. El que no es posible se esperar una salida a la crisis en un estado de resignación y de sumisión a las necesidades de los bancos y de la patronal.

Esta política alternativa sólo se impondrá con una fuerte movilización desde abajo de la gente trabajadora y de las clases populares, que tendrá que ser larga y sostenida; que requerirá de un alto nivel de organización y tendrá que tener en perspectiva enlazar con otras movilizaciones similares en otros países de Europa. La confluencia unitaria de todas las fuerzas sindicales, políticas y de los movimientos sociales, incluyendo el del 15-M, es ahora imprescindible.

En estos momentos los sindicatos han anunciado que se reunirán el martes 10 de enero para preparar un calendario de movilizaciones contra los recortes; por su parte la Plataforma por los Derechos Sociales ya ha lanzado una convocatoria de concentración contra los recortes para el jueves 12 en la plaza de Manises de Valencia y la Plataforma en Defensa de la Enseñanza Pública ha convocado manifestaciones contra los recortes a la Escuela Pública en Alicante y Valencia para el 21 de enero. Esquerra Anticapitalista da su apoyo a estas iniciativas y hará todo el posible para que sean un éxito y para trabajar en la línea que hemos explicado en esta Declaración.

5 de enero de 2012


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com