contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 2 de gener de 2012 | Manuel
Deute públic i deute privat: De com el problema d’uns pocs passa a ser problema de tots

David Virgili

Per entendre els fets del 2008 cal comprendre primer la diferència entre deute públic i deute privat. El deute públic és el deute que té l’Estat amb particulars, amb altres països (és a dir, amb bancs estrangers) o amb empreses. El deute privat és el que tenen els mercats; en la seva major part, la banca.

A l’Estat Espanyol, el deute total (públic i privat, junts), és d’uns 4 bilions d’euros. Tenint en compte que el PIB espanyol és d’aproximadament 1 bilió d’euros, això vol dir que Espanya deu una quantitat 4 vegades superior a tota la seva riquesa (fàcil de recordar, no?).

Però encara més important que això: d’aquest deute total, només el 15% del deute és públic, mentre que el 85% del deute és privat.

Tenim això present? Sí? Doncs endavant. Seguint amb el post anterior... què va passar el 2008?

L’any 2007, Lehman Brothers, una empresa estatunidenca de fons d’inversió, entra en l’anomenada crisi de les hipoteques subprime (en parlarem més endavant), de la que no es recuperarà, i acabarà declarant-se en fallida el setembre de 2008.

Aquesta crisi s’estén ràpidament als bancs de tot el món, que es posen nerviosos davant la possibilitat real d’enfonsar-se. Tot just Lehman Brothers cau, a Espanya es reuneixen en privat tots els directors de bancs i caixes d’estalvi amb Zapatero per exigir-li cent mil milions d’euros com a ajuda urgent per poder fer front al seu deute privat.

PNG - 136.6 kB
reuniobancazapatero2008

Consulteu l’hemeroteca: http://www.abc.es/20081009/economia-economia/banca-pidio-millones-zapatero-20081009.html

Zapatero i Solbes, el seu ministre d’Economia, els hi diu que poden estar tranquils i els promet que no deixaran que cap banc entri en fallida, i que els hi donarà el que demanen. Per què a Espanya, a diferència d’Estats Units, es decideix mantenir-ho a costa de l’Estat? Ho podem discutir més endavant. Però fixem-nos ara en la quantitat demanada.

Com quasi tothom, jo també sóc molt dolent per imaginar números grans, i no puc visualitzar quant són cent mil milions d’euros. Però tenint en compte que abans he dit que el PIB d’Espanya és de 1 bilió d’euros, és molt més fàcil comparar-ho: els bancs i caixes van demanar en ajudes... el 10% del PIB espanyol!

Tornem a mirar un moment el gràfic sobre el dèficit d’ahir:

PNG - 35.6 kB
deficit

Analitzem el salt que hi ha de 2007 a 2009: passem d’un 2% de superàvit a un -11% de dèficit, és a dir, el dèficit disminueix un 13% del PIB. Què ha passat? Aquí hi ha aquest 10% del PIB en ajuda a la banca!

Conclusió: una part del deute privat de la banca ha quedat absorbit com a deute públic, quan en realitat l’Estat no ha estat mai responsable d’aquest deute. Aquest mètode de conversió de deute privat a deute públic no s’ha deixat d’utilitzar. La banca segueix demanant nacionalitzar el seu deute, és a dir, demana ajudes a l’Estat per eixugar el seu deute privat.

Així doncs, segona mentida destapada: el problema d’Espanya no és el deute públic, sinó el deute privat. Quan Mas i Rajoy diuen que les retallades són necessàries perquè és imprescindible reduir la despesa de l’Estat (el dèficit) estan mentint a consciència. El problema és el deute privat que han adquirit els bancs (1), i les retallades són per destinar els diners que s’estalvia l’Estat a ajudes als bancs per cobrir urgentment el venciment dels seus deutes (també en parlarem més endavant).

Notes:

1. Actualització (29/12/11) : vegeu els comentaris per un desglossament del deute privat espanyol.

Comentari: Estando de acuerdo con casi todo el artículo, quisiera hacer un apunte: afirmas que la deuda privada es sobretodo de los bancos, cuando en realidad la deuda privada es sobre todo de las familias (898.412 millones) http://www.elmundo.es/elmundo/2011/12/02/economia/1322820391.html

Resposta: Buscaré dades més recents, però d’entrada porto un informe sobre la composició del deute a l’any 2009. Tens raó en que no és sobretot dels bancs, però tampoc es pot dir que sigui principalment de les famílies (de fet, en la notícia que enllaces explica que el deute de les famílies estava arribant al nivell més baix des de 1997).

La composició del deute total que es mostra es:

- Deute públic: 15,3%

- Deute d’empreses no financeres: 38,5%

- Deute de les famílies: 23,8%

- Deute dels bancs: 22,4%

Hauríem de discutir, però, fins a quin punt es pot separar tan clarament el deute d’empreses i famílies del dels bancs. En cas d’impagament, de qui passa a ser el deute?

Font:

Article publicat a http://omegamesun.blogspot.com.

+ Info:

Estem en crisi? Nivells de dèficit i deute públics a l’Estat Espanyol. David Virgili. "no és cert que es portés anys malgastant, i de cop calgués assumir la responsabilitat d’una mala gestió. Espanya ha estat un país sanejat, tant amb el govern del PSOE com el del PP, segons els estàndards de la Unió Europea.
I llavors, per què de cop diuen que estem en crisi? I... què va passar el 2008? La resposta la teniu en aquest post sobre la crisi del deute: De com el problema d’uns pocs passa a ser un problema de tots/es."

Las cinco grandes mentiras para salvar a la banca. Las fallas en el discurso de los líderes europeos para que todo pase por el circuito financiero. ANA FLORES Público 02/01/2012


A la mateixa secció:


Romper el círculo vicioso de las deudas privadas ilegítimas (I)


Un balance: 10 años de la ley de protección contra la dependencia


Baix Segura: Más de 1000 personas acuden a la manifestación en defensa de las pensiones públicas en Torrevella


Dejemos de pensar que sabemos más que los pobres y apliquemos de una vez la renta básica


Estado español 1985-2017: 32 años avanzando en la destrucción del sistema público de pensiones


El negocio del rescate: ¿Quién se beneficia de los rescates bancarios en la UE?


Alacant: Mediación intercultural en peligro


La ceremonia de la confusión: el copago de las medicinas por los pensionistas.


La gran crisis de las pensiones privadas


¿Es la renta básica universal la respuesta a la pobreza, la inseguridad y la desigualdad en materia de salud?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com