contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 10 de novembre de 2011 | Manuel
«Cal obrir una escletxa a les institucions per visibilitzar aquest canvi radical de model que es planteja des de la societat»

Esther Vivas, El Triangle

Per què decidiu presentar-vos a les eleccions del 20 de novembre?

Volem oferir una alternativa que se situï a l’esquerra de l’esquerra gestionària, per a la qual integrem sindicalistes, activistes dels moviments socials, líders veïnals i dirigents pagesos, així com immigrants, joves estudiants i altres sectors afectats per la precarietat. Però no sols defensem una política vinculada a les lluites anticapitalistes. Tot i ser conscients que el sistema només pot canviar-se des de la mobilització al carrer, volem traslladar a les institucions una manera diferent d’exercir la política i alternatives al model socioeconòmic vigent.

En què resumiríeu el programa?

Plantegem posar fi a un sistema capitalista incompatible amb la cobertura de les necessitats de la gent i amb el respecte a l’ecosistema. Qui s’ha de justificar no som els anticapitalistes, sinó els responsables de polítiques que fan pagar el cost de la crisi als sectors populars mentre subvencionen els responsables de la fallida, que no és altre que el sector financer.

Quines mesures de xoc adoptaríeu?

Primer, una reforma fiscal perquè qui més té, més en pagui; a banda de perseguir el frau, abolir les SICAV i invertir en serveis bàsics. Amb l’excusa del dèficit públic, se’ns ha venut com a imprescindible un conjunt de retallades que atempten contra els drets democràtics; però, de sortides de la crisi, n’hi ha moltes. Abans de desmantellar l’Estat del benestar, es poden crear llocs de treball a partir de la reducció de la jornada laboral i mesures ecològiques per tal que el mercat sigui curós amb el medi ambient.

Aquest nou paradigma no obliga a canvis més estructurals?

Sens dubte. Hem de trencar amb una Constitució que nega el dret a l’autodeterminació, que instaura una monarquia que ningú no ha votat i que, arran d’un acord entre les grans forces parlamentàries, fixa un límit en la despesa pública. Això és inadmissible. Es diu que la Constitució és intocable, però després s’obre per adequar-la als interessos de les elits financeres. Però, mentre no arribem a aquest canvi de model, advoquem per mesures que superin des d’ara mateix alguns dels seus dèficits. En matèria d’habitatge, per exemple, establir una moratòria perquè s’acabin els desnonaments i implementar un parc públic de d’habitatges de lloguer social.

I, quant al sistema de finançament de Catalunya, estaríeu pel concert econòmic?

Estem per taxar les grans fortunes, fent revertir aquests ingressos en serveis públics de qualitat. Quan es planteja el concert econòmic, sobretot per part de Convergència i Unió, es fa per beneficiar uns interessos determinats, no en clau solidària ni de justícia social. L’alternativa s’ha de plantejar en aquesta lògica.

Assistim a l’inici d’una segona transició a l’Estat, tant pel fa a la necessitat d’un nou model socioeconòmic com respecte a la seva organització. Què en pensa?

Els moviments socials fa temps que manifesten aquest doble fracàs. Ho fa el 15-M quan qüestiona el sistema sorgit de la Transició, i també diferents espais a Catalunya i a Euskadi que reclamen el dret a decidir. El mateix comunicat d’ETA hauria d’implicar un canvi de polítiques per part de l’Estat, les quals només seran possibles si hi ha una forta pressió popular que l’empenyi en aquesta direcció.

En tant que dipositaris de les reivindicacions del 15-M, com plantegeu la candidatura sabent que el moviment és reticent a les ofertes polítiques?

En el si del 15-M hi conviuen sensibilitats de tota mena. Hi ha qui aposta per l’abstenció activa, i d’altres pel vot en blanc o pel nul. Ningú no pot atorgar-se’n la representació. Per això plantegem una campanya basada en la crítica a un sistema que només té en compte la població cada quatre anys i la priva de participar en els afers col·lectius. Davant d’aquesta pràctica burocratitzada, no podem quedar-nos en la simple mobilització social. Cal obrir una escletxa a les institucions per visibilitzar aquest canvi radical de model que es planteja des de la societat. Dins del 15-M hi ha sectors que també ho veuen així.

Com penseu atraure aquesta massa crítica que discrepa del joc electoral?

Reivindiquem que la regeneració del sistema s’ha de basar en l’autoorganització dels sectors populars. És a dir, que la gent prengui consciència per tal de poder decidir sobre allò que més l’afecta, la qual cosa exigeix mesures de democràcia directa, a banda de la rotació de càrrecs, la limitació de mandats o un límit en els salaris i en les despeses de protocol. No pot ser que els polítics s’enriqueixin en una dinàmica de portes giratòries que els porta primer a governar i després a presidir una gran empresa privada. Això és el que va posar de manifest el bloqueig del Parlament. La revisió del sistema, doncs, ha de ser profunda i radical.

El sentiment anticapitalista creix, però les forces que se’n proclamen no tenen pes institucional. A què ho atribueix?

La indignació al carrer no té una translació mecànica a les institucions; és cert. Però, si no existeix, és perquè, d’una banda, el moviment és molt divers ideològicament i el seu procés de politització encara és baix, i de l’altra, perquè el sistema electoral és restrictiu. Per presentar-s’hi, cal el 0,1% del cens i els grans partits en surten molt beneficiats gràcies als prèstecs que obtenen de la banca, la qual cosa fa que es perpetuïn en el poder i es reparteixin els blocs informatius.

Si Esquerra Anticapitalista hagués tingut diputats el dia que els indignats van bloquejar el Parlament, què hauria fet?

Hauríem estat al carrer amb ells criticant les mancances democràtiques del sistema i el segrest del Parlament en mans de l’establishment econòmic. La nostra raó de ser és la lleialtat a les lluites socials, no al costat dels qui en les eleccions critiquen les retallades però quan governen es dobleguen als interessos empresarials.

En què us diferencieu respecte a Equo, la candidatura sorgida de l’entorn de Greenpeace, que també es postula com a transmissora dels ideals del 15-M?

El seu referent a Catalunya és Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i en l’àmbit europeu el Partit Verd Europeu. Això ho diu tot. Es defineix com a alternativa, però no planteja una ruptura amb el sistema, sinó omplir l’espai electoral verd sense trencar amb les polítiques de fons, com ha passat amb Els Verds alemanys. Si el PSOE els demanés pactar, ells s’hi avindrien; no en tinc cap dubte.

Què faria Esquerra Anticapitalista?

Mai no entraria en un Govern de forces socioliberals, de la mateixa manera que no acceptem pràctiques polítiques que no prevegin mesures de regeneració democràtica. Les nostres actuacions serien fidels al canvi de sistema que propugnem. Hem de ser coherents.

Aquest canvi de model que plantegeu també té a veure amb la manera de funcionar dels partits?

Exacte. No tindria sentit defensar la democràcia directa sense practicar-la. La nostra candidatura és fruit d’un procés en el qual participen sectors de la pagesia combativa, sindicalistes, gent de la comunicació alternativa i altres persones compromeses en la transformació social i política del país. El programa el construïm a partir d’aquest ampli teixit.

Com veieu l’abstenció activa com a forma de qüestionar el sistema?

S’acaba dissolent en la més passiva, al marge que l’Estat pot aguantar percentatges d’abstenció com els actuals, superiors al 40%. En canvi, no podria fer-ho amb un 50% de vots anticapitalistes.

Com feu compatible el discurs global amb la creació d’alternatives concretes?

Per canviar el món, cal incidir en la mobilització al carrer i en el fet de crear alternatives. Això vol dir apostar per experiències que aportin coherència, apoderament i formació als activistes, com les xarxes d’economia social, les cooperatives i altres pràctiques quotidianes. Però no és suficient: també cal plantejar alternatives polítiques integrals, i Esquerra Anticapitalista n’és una.

Per què no hi ha hagut fins ara referents d’aquest espai a l’Estat espanyol?

A finals de la Transició hi va haver un esfondrament general de l’esquerra radical, sobretot els anys vuitanta, la qual cosa ha obligat a un treball de fons. Això, sumat al fet que la socialdemocràcia europea s’ha convertit al socioliberalisme i les formacions que n’eren a l’esquerra han acabat fent-li el joc, ha obert un espai per a les noves formacions anticapitalistes. En tot cas, les concessions només arribaran pel desafiament que es plantegi des del carrer. Com deia Daniel Bensaïd, avui no sabem com canviar el sistema, però és evident que la lluita al carrer és tan important com plantejar alternatives polítiques.

Font: Revolta Global


A la mateixa secció:


Mobilització, moviment i organització


Introducció a la qüestió nacional: Un debat al voltant de Catalunya i el País Valencià. Seminari de formació organitzat per Anticapitalistes.


Jornada de formació d’Anticapitalistes: La teoria marxista de les crisis econòmiques. Fonaments i implicacions.


Quin Programa per a quin Canvi. Formació Anticapitalistes.


Acte en solidaritat amb Unitat Popular i el poble grec, amb Yorgos Mitralias. Elx, dijous 17, 20.15h.


Dos diputados autonómicos andaluces de Podemos viajan a Atenas para apoyar a Unidad Popular


Tesis políticas de Anticapitalistas aprobadas en el Congreso Confederal de 17 y 18 de enero de 2015.


Xerrades de Martí Caussa a Alacant i a Elx: Catalunya 9N. Pel dret a decidir i per la transformació social


Programa provisional de la V Universitat d’Estiu Anticapitalista (19-24 d’Agost)


Campamento internacional de jóvenes revolucionarios/as

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com