contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 2 de novembre de 2011 | Manuel
15M: Empoderament ciutadà per a un canvi polític, social i econòmic.

Neus Pineda i Sergi Cremades

La gran manifestació duta a terme a Petrer i Elda el passat 15 d’octubre, cinc mesos després del 15 de Maig, confirma que el moviment dels i les indignades de la nostra comarca, malgrat l’escassa cobertura mediàtica, segueix tenint un suport social sense precedents. Algú va dir que des de la transició no es veia una voluntat col·lectiva unida per un canvi de règim de tals dimensions. Al mateix temps la reposada simultània, unida i internacional, que es va donar en més de 800 ciutats de tot el món, amb el lema “Unides per un canvi global”, entre les quals es trobaven Elda i Petrer, evidencien que els problemes fonamentals que ens afecten a la majoria dels ciutadans del planeta, tenen un origen comú amb solucions col·lectives que han d’anar necessàriament des de la coordinació planetària a la local.

Ací, al Vinalopó Mitjà constatem que centenars de ciutadans i ciutadanes han perdut la por a dir el que pensen i a eixir al carrer a provocar un canvi. La ciutadania ha pres consciència d’els qui són els vertaders culpables d’aquesta situació i la seua indignació s’està transformant en compromís. Açò ens omple de satisfacció i d’alegria i ens reafirma en la lluita, doncs és necessària i urgent. D’altra banda sabem amb certesa que aquest suport social és a causa de que la immensa majoria de la ciutadania, la classe treballadora, està patint les greus conseqüències de la crisi i de les polítiques que s’estan aplicant per a "eixir" d’aquesta, les polítiques neoliberals. Això ens indigna encara més si cap i ens planteja un gran repte: ampliar no solament el suport social sinó també el compromís actiu, de part de la ciutadania que encara no ha fet el pas, per a forçar la transformació necessària de l’actual model polític, social i econòmic. La tasca és ingent i no anem a morir d’èxit.

En la nostra opinió es podria dividir en tres grans blocs els eixos programàtics centrals del moviment. El primer i més conegut, el que engloba totes les mesures per a desenvolupar una democràcia real. El gran procés pedagògic que estan sent les assemblees ciutadanes, mes la suma d’experiències de moviments i organitzacions socials amb història i trajectòria, ha demostrat que es pot aprofundir en la democràcia. S’ha evidenciat que una altra forma de pensar i fer política és possible. Que podem organitzar-nos i funcionar de manera més horitzontal, menys dirigista i vertical. La desafecció, de bona part de la ciutadania, davant un sistema polític bipartidista, corrupte i elitista, desenganxat de la realitat, avalen les reformes necessàries per a aprofundir en una democràcia participativa. Amb una llei electoral regressiva com l’actual, que deixa els partits minoritaris fóra del llance electoral i uns altres partint amb desavantatge respecte dels majoritaris, el 20 N queda deslegitimat. Els poders públics i els partits polítics que van aprovar la constitució i que en l’actualitat la reformen, claudicant a favor dels mercats i cedint sobirania a institucions privades Europees que ningú no ha votat, deurien prendre nota i acatar la voluntat popular i ciutadana que està demanant a crits una democràcia real ja.

El segon bloc programàtic seria el de la lluita contra les retallades socials. Les polítiques d’eixida de la crisi, molt conegudes per la gent treballadora, ens donen a conèixer que estem patint un atac sense precedents per part d’una elit política, empresarial i financera. Gràcies a les mobilitzacions i accions del 15M i al suport social del mateix, s’ha impedit la intensificació d’aquestes mesures, ja de per si mateix antisocials. El 15M s’erigeix, per tant, com l’únic interlocutor capaç d’articular un gran espai social d’oposició a governs i banquers. Però no podem baixar la guàrdia. És necessari, per tant, seguir oposant-se a l’intent, cada vegada més insistent, de privatització dels serveis públics, a les retallades en sanitat, ensenyament i serveis socials, així com tornar a dir que ja n’hi ha prou de reformes laborals, de reformes de les pensions o a la reforma constitucional. Doncs aquesta no és la nostra solució sinó la seua. No volem seguir pagant els i les de sempre els plats trencats d’una minoria privilegiada que, després de tot, segueix beneficiant-se de les nostres desgràcies.

El tercer bloc és la constatació que un altre sistema econòmic és urgent. El sistema econòmic capitalista, diguem-lo pel seu nom, fa aigües. Des de la primera crisi hipotecària, que va desencadenar la crisi financera mundial i que, al seu torn, va arrossegar l’economia real a un crack sense precedents, han passat més de 4 anys. De moment no hi ha senyals de recuperació. Tot el contrari, se’ns anunciava fa poc que aquesta crisi dels “mil noms” ha entrat en la fase de la “crisi del deute”. Argumenten que "el mercat no es reactiva perque no paguem deute". Quantes excuses per a encobrir el vertader problema, que el capitalisme no funciona per a la gran majoria de la població mundial. Solament una elit privilegiada (bancs, financeres, grans empreses i institucions internacionals i estatals) segueix beneficiant-se d’aquest. Però, el més important és que no està resolent els greus problemes que afligeixen a la humanitat i que molts d’ells han estat generats pel mateix. Guerres pel poder i pel control dels recursos, crisis alimentàries, canvi climàtic, crisi econòmica mundial, pobresa, atur i precarietat, ens reafirmen en aquesta posició. És un sistema caduc que cal superar. Exigir responsabilitats a bancs i financeres, portar els culpables d’aquesta crisi als tribunals i qüestionar els seus mètodes usurers per a mantenir les famílies en l’esclavitud d’hipoteques, crèdits i el pagament d’interessos, oposar-se al fet de que moltes famílies es queden al carrer amb el deute, exigir la dació en pagament i el lloguer social, una banca pública sota control social, una reforma fiscal, l’eliminació de la borsa i de les transaccions especulatives, el rebuig de la reforma constitucional i una auditoria ciutadana del deute que rebutge el pagament d’un deute ilegítim són, en aquests moments, mesures clau per a un moviment que ha de seguir consolidant-se i autoorganizant-se.

El nostre objectiu ha de seguir sent l’ampliació i consolidació d’un contrapoder ciutadà o empoderament popular que provoque, com en els països àrabs o a Islàndia, la caiguda d’aquest règim. I anem a seguir fent-ho amb els mètodes que ens caracteritzen, la democràcia directa, l’horitzontalitat i la pluralitat, tot mantenint el nostre compromís apartidista i no violent, i tot practicant la desobediència a aquest sistema que volem canviar.


A la mateixa secció:


Present i bagatge de la lluita no-violenta


El “momento populista”: Chantal Mouffe: la “postdemocracia” y la izquierda


El Kurdistán libertario nos atañe


Entrevista con Eric Toussaint: Para mantener una línea de cambios profundos, es fundamental la autoorganización de la población y la presión popular sobre los gobiernos


Mélenchon, Francia Insumisa, populismo


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


1917-2017. Repensar la revolución


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com