contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dimecres 14 de setembre de 2011 | Manuel
Països Catalans: Stop retallades de drets. Ni socials, ni nacionals!

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, 11 de setembre de 2011

Vet aquí un 11 de setembre marcat per la confluència de nombroses crisis. El col·lapse del model econòmic basat en el totxo i els baixos salaris ens ha deixat un panorama assolador. La crisi del capitalisme arrossega Europa a un llarg període de convulsions socials i nacionals. Tot plegat es conjuga amb l’esgotament del sistema de les autonomies. Fa poc més d’un any, la sentència del Tribunal Constitucional reblava el clau: no hi havia marge per a la millora de l’autogovern per la via d’una reforma estatutària. Pitjor: s’encetava un procés d’involució centralista, farcit d’amenaces per als drets democràtics de Catalunya. L’atac contra el model escolar d’immersió lingüística així ho palesa.

Les recents conteses electorals han enfosquit les perspectives. El desgast de l’esquerra institucional, incapaç d’enfrontar-se als grans interessos privats, ha dut el nacionalisme conservador al capdavant de la Generalitat i l’ajuntament de Barcelona. Les conseqüències són prou conegudes: brutals retallades en educació, sanitat i prestacions socials; desnonaments a garrotades... A nivell estatal, el PP es perfila com el vencedor de les eleccions del 20-N. La reforma constitucional pactada entre Zapatero i Rajoy dóna prioritat al pagament dels deutes contrets per salvar els bancs de la fallida. Es decreta així un estat d’ajust permanent, destinat a descarregar sobre les espatlles de les classes populars els costos de la crisi. Tot i rondinar per les formes, CiU és igualment partidària d’establir un sostre de dèficit que, en refusar de taxar els més rics, condueix a desballestar el nostre magre estat del benestar.

No és casual el moment en què es produeix l’atac contra la llengua, aquí com arreu dels Països Catalans. El català vincula unes poblacions que es pretén fragmentar, per tal de transformar els seus territoris en províncies inerts, sotmeses a noves i devastadores aventures especulatives. L’opressió nacional esdevé el vector de les pitjors polítiques neoliberals. Volen propiciar una fractura social, enfrontaments de comunitats lingüístiques en el si de la població treballadora, desfermant una guerra de pobres contra pobres, i singularment contra la població nouvinguda. Que ningú es refiï de la “resistència patriòtica” que oposarà CiU a aquesta escomesa. Els pressupostos regressius de la Generalitat tiren endavant amb el suport del PP. Les classes benestants d’aquest país sempre han fet de la seva catalanitat un fons de comerç per entabanar el poble... i una moneda de canvi a l’hora d’entendre’s amb les elits espanyoles.

L’avenç dels drets democràtics i, finalment, l’exercici del dret efectiu a l’autodeterminació, només seran possibles de la mà d’una intensa mobilització social que impliqui sindicats, entitats veïnals i moviments. Mobilització contra les retallades i contra la dictadura dels mercats financers, de manera solidària amb la resta de pobles ibèrics i europeus, des de Lisboa a Atenes. Mobilització en defensa de les llibertats nacionals, començant per oposar una ferma desobediència civil a les sentències injustes que comencen a ploure. Mobilització, en fi, que canviï la correlació de forces i apropi les aspiracions a una vertadera democràcia que ha plantejat a l’ordre del dia un moviment social contestatari com el del 15-M. Aquest és el terreny de la necessària entesa de les esquerres combatives, anticapitalistes i sobiranistes.

República i Països Catalans!

Font: Revolta Global


Davant la sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística: desobediència civil i mobilització social!

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, 6 de setembre de 2011

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) instant la Generalitat a introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles públiques – arraconant i afeblint la posició del català – constitueix un fet polític gravíssim que ha commocionat la comunitat educativa. No es tracta, però, d’un fet aïllat; ni el moment en què es produeix resulta casual.

Ara fa poc més d’un any, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut certificava l’esgotament definitiu del règim autonòmic com a via per a la millora de l’autogovern, anunciant un procés d’involució centralista. L’atac frontal contra el model català d’immersió lingüística, després de diverses sentències del Tribunal Suprem favorables a l’ús del castellà com a llengua docent, estava des d’aleshores cantat. Tot plegat coincideix amb una ofensiva concertada contra el català a les escoles del País Valencià i a les Illes, comunitats governades pel PP, i fins i tot a la Franja de Ponent. L’objectiu d’aquesta escomesa és doble, i va molt més enllà de càlculs electorals a curt termini. D’una banda, es tracta de soscavar el vincle cultural fonamental dels Països Catalans, fragmentant-los duradorament en una mena de grans províncies submises a Madrid. De l’altra, es tracta d’introduir una fractura d’identitats en el si de la societat catalana i, singularment, entre les seves classes populars.

No ens trobem davant d’un simple rampell nostàlgic, d’una reafirmació del nacionalisme excloent i atàvic de la burocràcia estatal i les elits dirigents espanyoles. L’ofensiva centralista té molt a veure amb la crisi econòmica, social i mediambiental que sacseja l’estat espanyol i el conjunt de la Unió Europea. L’anomenada “crisi del deute” palesa la subordinació de governs i institucions representatives als dictats de les grans corporacions financeres, i agreuja l’opressió i els conflictes nacionals. PSOE i PP acaben de pactar una reforma constitucional que dóna prioritat al pagament dels interessos bancaris per damunt de la despesa social. El sostre del dèficit pressupostari, que obre la via a un estat d’ajust permanent, afecta igualment els comptes autonòmics. A Madrid com a Catalunya, a València com en terres extremenyes, brutals retallades en matèria educativa i sanitària, en sous, condicions laborals i prestacions estan a l’ordre del dia.

L’atac contra la llengua catalana té no tan sols un caràcter antidemocràtic evident, sinó també un profund contingut antisocial. El sorgiment d’una extrema dreta populista, el discurs xenòfob del PP – i, de manera més intermitent, també del nacionalisme conservador català -, representen la temptativa de derivar el descontentament i l’angoixa de les classes humils cap a una guerra de pobres contra pobres. L’afirmació rabiosa de la preeminència del castellà forneix una identitat a la ira i la desclassa. Vet aquí el perill. Mirant de rebentar un model educatiu inclusiu que –no ho oblidem, assegura el domini del castellà també- propiciant la divisió en comunitats lingüístiques enfrontades, es posa en qüestió la convivència i la capacitat de bastir una alternativa a la crisi per part de les classes treballadores.

El conjunt del moviment obrer – i només els sindicats de l’ensenyament -, els moviments veïnals i associatius, l’esquerra combativa i els moviments socials, es troben davant d’una gran responsabilitat. Seria una bogeria deixar que CiU “liderés” una “resposta nacional” a l’atac contra la llengua catalana. Artur Mas treu pit per mirar de dissoldre en una onada de fervor patriòtic la indignació popular que provoquen les seves retallades. Però el seu pressupost d’austeritat tira endavant gràcies al suport del PP, valedor de la sentència del TSJC. I CiU calcula els seus moviments en la perspectiva d’una previsible victòria de Rajoy el proper 20-N. Les lleis i sentències injustes legitimen la desobediència civil. Algú s’imagina Felip Puig en la pell d’un Gandhi mediterrani? Les grans famílies d’aquest país sempre han fet de la seva catalanitat un fons de comerç i una moneda de canvi. Ara no serà pas diferent.

Però tampoc cal esperar massa de l’oposició, parlamentària i instrumental, d’un PSC que retreu als convergents les seves “males companyies”... mentre Zapatero duu a terme un vertader cop d’estat neoliberal de la mà del PP. Tot dependrà de la resistència i la mobilització social per bloquejar l’aplicació de les sentències. Hi ha urgència. Cal preparar una resposta contundent de la societat civil, en la línia de la gran manifestació contra la sentència del constitucional. La gravetat dels esdeveniments posa igualment de relleu la necessitat d’un debat i una presa de consciència per part del moviment del 15-M. La indignació ha d’arribar a tenir “política nacional”, si vol canviar de debò les coses, si vol contribuir a l’adveniment d’una autèntica democràcia política i social.

+ Info:

Milers de persones es concentren a les places i reproven l’atac contra la immersió lingüística
14 de setembre de 2011

Gràcies a la immersió lingüística. Models d’escola i models d’educació lingüística. Joan Badia

¿Quién teme la inmersión? JOAN BADIA I PUJOL. Director de Escola Catalana, Publico 9/9/2011

La plataforma Somescola.cat denuncia la persecució del model lingüístic escolar a Catalunya irebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola

Escola Valenciana torna a cridar a la mobilització contra l’eliminació de les línies en català. Prepara una ’gran manifestació’ per aquesta tardor i trasllada a Europa el decret contra les línies en valencià

Republicanismo, catalanismo y derecho a decidir. Gerardo Pisarello, Daniel Raventós.

Monolingüisme per decret + Las trampas del plurilingüismo

LENGUA / NACIONALISMO EN EL CONTEXTO ESPAÑOL. JUAN CARLOS MORENO CABRERA


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com