contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 4 de setembre de 2011 | administrador
Davant la reforma de la Constitució: participació ciutadana i lluita al carrer!

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

El govern ja ha iniciat el tràmit parlamentari, mitjançant un acord amb el Partit Popular, de reforma de la Constitució per a consagrar l’estabilitat pressupostària, endurint d’aquesta manera encara més els propis criteris del Pacte de l’Euro. Amb això el govern del PSOE i el presumiblement esdevenidor del PP s’erigeixen novament en defensors exemplars, mostrant la seua imatge més submissa i gregaria, dels postulats i exigències de les oligarquias financeres i els requeriments dels governs Merkel i Sarkozy.

La via escollida d’aprovació, al final d’una moribunda legislatura d’un parlament poc representatiu, sota un govern sense nord i sense consulta en referèndun, mostra, una vegada més, la submissió del poder polític institucional a les exigències del poder econòmic europeu. I, com ve a reconèixer-se cada vegada més, és que “li diuen democràcia i no ho és...”. La resposta social enfront d’aquest nou colp d’estat dels mercats és un clam: una part cada vegada major de la societat mostra la seua indignació, i fins i tot actors fins a ara passius expressen el seu rebuig.

Des d’Esquerra Anticapitalista rebutgem contundentment la proposta de reforma constitucional presentada pel govern estatal pels següents motius:

1) És una mesura procíclica: la política econòmica ha de compensar els efectes del cicle econòmic

El principal objectiu dels pressupostos públics ha de ser la correcció de les desigualtats socials i econòmiques provocades per una economia capitalista basada en la competitivitat i la lògica del benefici d’una minoria. En contextos de crisi econòmica com l’actual, aquesta correcció hauria de ser realitzada, en clar contrast amb el que vénen fent les administracions públiques, mitjançant un augment de la despesa pública social. L’establiment d’un límit constitucional del dèficit- que en aquest context suposa una aposta explícita per aprofundir les retallades de despeses i que no deixa de ser una formalització de la política econòmica implementada fins a ara- prioritzarà el pagament del deute i els seus interessos i impedirà prioritzar la defensa dels drets socials bàsics de les classes treballadores i populars. D’aquesta manera, obligarà a donar-les l’esquena mitjançant una reducció de la despesa social en plena recessió. A més de constituir un greu atac contra els drets fonamentals d’àmplies capes de la ciutadania, aquest rumb limitarà greument -com han anunciat fins i tot els economistes crítics més moderats-, la capacitat de recuperació econòmica i generarà més recessió.

Mentre que el principal objectiu de la reforma és transmetre seguretat als poders econòmics i financers que s’amaguen darrere dels mal anomenats mercats, sabem a hores d’ara que els seus atacs contra el deute sobirà espanyola no cessaran si amb ells poden continuar enriquint-se.

2) Sota els mandats del PPSOE la reducció del dèficit mitjançant l’augment dels ingressos està descartada: retallar les despeses és l’opció triada

La tendència en l’Estat espanyol durant les últimes dècades ha estat reduir de manera espectacular la pressió fiscal sobre les classes adinerades i les rendes del capital. Això s’ha vist il·lustrat, entre altres exemples, mitjançant la reducció i eliminació dels impostos de societats, de successions, de patrimoni, etc. El govern espanyol també s’ha mostrat absolutament indiferent davant la necessitat d’eradicar el frau fiscal, els paradisos fiscals i l’evasió de capitals. Precisament perquè en èpoques de recessió econòmica el dèficit creix com resultat de l’augment de l’atur, la resposta no ha de ser en cap cas la disminució del suport públic als sectors més vulnerables i desfavorits, sinó, al contrari, una major capacitat de captació de recursos per a plantar cara al drama personal, familiar, laboral i social de milions de persones. Davant açò, l’esquerra alternativa ha de seguir treballant per a trencar el mite que presenta el creixent deute públic com resultat de la despesa social i visibilitzar el paper central que tant un sistema fiscal regressiu i absolutament conservador, així com el rescat de múltiples entitats bancàries durant els últims anys, estan tenint en l’augment del dèficit i el deute.


3) La reforma constitucional és altre pas cap a la aniquilació de l’Estat del benestar: necessitem més, no menys despesa pública

A pesar del cinisme present en els discursos del PSOE i el PP, la reforma constitucional no tindrà com resultat salvar un de per si mateix minso Estat de benestar, sinó que serà altre pas en el camí per a acabar amb ell. El pitjor de la crisi i de les contrarreformas neoliberals està encara per arribar: presenciarem sens dubte nous atacs contra les pensions, contra els subsidis contributius i no contributius per atur i, com ja està ocorrent a Catalunya, per raons d’exclusió social. Assistirem també a noves privatitzacions dels serveis públics com la sanitat o l’educació o a la imposició del co-pagament, etc. En definitiva, la reforma proporcionarà la coartada constitucional per a seguir eradicant l’interès del públic i el social. És absurd i ridícul que els partits majoritaris argumenten el contrari: 2-3 segueix sent -1. Sense un increment dels ingressos els comptes no eixiran.


4) Contra “la tecnificació” de la ideologia neoliberal: altra política econòmica és possible

El parany de fer aparèixer reformes antisociales i profundament injustes com inevitables i avalades per la ciència econòmica no és nova. El govern de Zapatero ja ho va fer amb la Reforma Laboral, amb la Reforma de les Pensions i amb el Tijeretazo del 2010. D’aquesta manera, el govern del PSOE emmascara la seua subordinació al poder financer mitjançant explicacions suposadament científiques que suspenen la prova del sentit comú i la justícia social a la qual hauria de respondre qualsevol govern que es autodenomine socialista. Com ja han expressat les companyes de la comissió d’economia de Sol, la reforma suposa “constitucionalitzar una ideologia determinada en una carta magna, plasmar en una constitució l’anomenat ‘pensament únic’ en economia”. La reforma és un nou pas en la identificació absoluta del PSOE amb els interessos i projectes de les elits econòmiques, una aposta profundament ideològica constitucionalizada i una declaració pública de la seua postura davant la guerra social declarada pel capital i els governs europeus a les classes populars.

5) Les formes són inadmissibles: li diuen democràcia i no ho és

El camí triat per a la reforma constitucional és profundament antidemocràtic. És inadmissible que una norma d’aquest calat, i que en tot cas no entraria en vigor fins a l’any 2020, es modifique per un acord entre dos partits polítics amb decreixent suport i credibilitat social, en el mes d’agost i per un procediment d’urgència. Aquesta urgència no ha estat present en els últims 30 anys per a eliminar la constitucionalitat de la pena de mort o sotmetre a referèndum el caràcter constitucional del dret dels pobles a l’autodeterminació o un model d’estat republicà. Aquest mateix pacte bipartidista es va donar fa pocs mesos quan el PSOE i el PP van modificar de manera antidemocràtica i oligàrquica la llei electoral per a dificultar la presentació de candidatures extraparlamentarias com la de Equo, Esquerra Anticapitalista, Compromís o altres organitzacions.

En aquest sentit, donem suport a la reivindicació de sotmetre la reforma a un referèndum. Exigir un referèndum suposa lliurar una batalla democràtica, posar límit a l’arbitrarietat dels partits majoritaris i propiciar un debat social que únicament pot tenir efectes positius. No obstant això, l’exigència d’un referèndum no ha d’anar sola com tàctica d’oposició. Cal eixir, com ja s’està fent, al carrer i alçar la veu contra aquest colp d’estat dels mercats amb la connivència per una banda molt important de la classe política. Cal seguir mobilitzant-se per a oposar resistència, per a expressar disens i aprofundir les lluites que des del passat mes de maig no han deixat de créixer en l’Estat espanyol. Cal seguir, finalment, treballant per una vaga general que puga servir per a incrementar la pressió contra aquest tipus de mesures i seguir acumulant forces per a lliurar múltiples batalles contra l’aprofundiment de les mesures neoliberals que sens dubte està molt a la vora. A pesar que les mobilitzacions ciutadanes inspirades pel moviment 15M són sens dubte un fenomen esperançador, el moviment ha de ser capaç de vincular les seues reivindicacions amb les de milions de treballadores i treballadors que es troben suportant el gran pes de la crisi.

Veure en castellà

+ Info:

El nou artícle 135 diu: "Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta." És a dir, el pagament del seu deute per damunt dels nostres serveis públics.


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com