contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 15 de juliol de 2011 | Manuel
Carta oberta a l’esquerra alternativa. “Per una candidatura unitària anticapitalista i alternativa: des de baix i a l’esquerra”

Esquerra Anticapitalista, juliol 2011

En castellano aquí

Des de començaments de l’any 2010, una crisi social que no té fi s’estén des de Grècia per tota la Unió Europea, contagiant a més països. En realitat, cap país, ni la pròpia UE, poden considerar-se a resguard d’ella. Executant la “dictadura dels mercats”, és a dir, els dogmes del capitalisme neoliberal, la “troica”: Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i UE, imposen duríssimes polítiques de retallades de salaris, pensions i drets socials als països més afectats ja per la crisi, que anuncien les que s’imposaran als quals en el futur immediat caiguen en ella. A més dels seus objectius econòmics, aquestes mesures tenen un abast polític evident, el millor exemple del qual és a Grècia: vagues generals, lluites ininterrompudes durant mesos, manifestacions i acampades massives… han aconseguit resistir a una repressió feroç, però no han aconseguit moure una coma de les ordres de la “troica”, aplicades amb estricta obediència pel govern de torn. Es difon així un clar missatge a tots els pobles d’Europa: facen el que facen, lluiten com lluiten, imposarem les nostres decisions i contarem per a això amb la submissió de qualsevol govern que puguen triar. Així s’ha anat estenent una indignació social generalitzada però dispersa, formada amb més ràbia que esperança, amb resistència però sense alternativa.

El moviment iniciat en el nostre estat el 15-M ha aconseguit combinar la ràbia amb l’esperança, i ha donat així expressió política, però amb “una altra forma de fer política”, i simbòlica a la indignació social. L’extensió territorial del moviment als barris populars, mes allà de les acampades; la capacitat de generar respostes solidàries enfront d’els qui pateixen més durament la crisi: les persones desnonades, les i els immigrants sotmesos a assetjament policial permanent…; la capacitat de convergència amb lluites i moviments socials: feministes, ecologistes, barrials, solidaris, sindicals… que resisteixen des de fa anys mostrada en les manifestacions del 19-J contra el Pacte de l’Euro… Tot això ha creat en els centenars de milers de persones que han participat en el moviment l’energia i la convicció sobre la necessitat i la possibilitat de construir una alternativa a la “dictadura dels mercats” basada en criteris elementals de democràcia, solidaritat entre “les i els de baix” i justícia econòmica i social. Aquestes aspiracions han conquistat l’atenció i la simpatia de la majoria de la població. Ací estan els fonaments, aquesta és la condició necessària per a la construcció a l’estat espanyol de l’esquerra del segle XXI.

El moviment del 15-M, i totes les xarxes de resistència i mobilització que poden articular-se amb ell i entorn d’ell, és un moviment sense amo, autoorganitzat i que es representa a si mateix. Aquest és un valor que cal mantenir per sobre de tot, perquè és imprescindible per a la seua maduració i desenvolupament pluralista i unitari. El compromís de les organitzacions de l’esquerra política ha de ser no interferir, no hegemonitzar, no representar al moviment, sinó participar lleialment en aquest, aportar capacitats i propostes, contribuir al seu enfortiment.

Les pròximes eleccions generals plantejaran a l’esquerra alternativa desafiaments molt importants i complexos. El govern Zapatero arrossega el PSOE en el seu enfonsament. L’operació Rubalcaba, presentada pel màrqueting polític-mediàtic a l’ús com un “gir a l’esquerra” manca de la menor credibilitat, no solament pel curriculum passat i recent del candidat, sinó també per la submissió incondicional del seu partit i de la “Internacional Socialista” a les ordres de “els mercats”. Esquerra Unida, per més que vulga presentar-se com a tal, no és considerada una alternativa per la majoria de l’esquerra social i política. El Partit Popular es prepara per a furgar en les ferides obertes pel govern “socialista”.

En aquestes condicions, és natural que sorgisquen crides i manifestos reclamant la unitat de l’esquerra en les pròximes eleccions. Esquerra Anticapitalista respecta aquestes iniciatives. Creiem que és possible construir una candidatura unitària anticapitalista i alternativa que siga coherent amb els ensenyaments i aspiracions de les mobilitzacions que, com la de la vaga general del 29-S i la del 15-M, volen obrir una bretxa en el mur de la resignació Sense aqueixa coherència, la unitat que poguera aconseguir-se seria un pur producte de tecnologia electoral, sense credibilitat social, ni horitzó polític.

Per a la construcció d’aquesta candidatura, proposem a debat les idees i reivindicacions següents:

1. Una candidatura unitària anticapitalista i alternativa ha de ser creïble i donar confiança en què farà el que diu. Per a això:

- Els candidats i candidates haurien de ser activistes socials o polítics que no siguen professionals de la política.

- L’elaboració del programa i la formació de les llestes ha de fer-se per procediments participatius, des d’abaix a dalt, oberts a militants i activistes de l’esquerra en cada localitat.

- La campanya ha de ser barata. La candidatura no demanarà cap crèdit als bancs i es finançarà exclusivament amb les aportacions solidàries de la gent i amb les subvencions públiques a les quals tinga dret.

- El salari dels possibles representants electes serà equivalent al salari mitjà. Els diners que es reba en dietes i comissions serà emprat en el suport a projectes socials decidits democràticament.

- Els o les representants electes ho seran només per mitja legislatura (2 anys). Al final d’aquest termini, el lloc ho ocuparan els qui els seguisquen en la llista.

- Existirà una transparència radical en tot el funcionament de la candidatura i dels seus possibles càrrecs electes i representants institucionals en Fundacions i Caixes d’Estalvi. Tota aquesta informació seria pública en temps real mitjançant internet.

2. És imprescindible un gir radical a l’esquerra en la política econòmic-social. Però no hi ha “gir a l’esquerra” possible sense la ruptura amb les polítiques de “austeritat” de la UE, el FMI i el Banc Central Europeu, executades ací pel govern Zapatero, en benefici de “els mercats”, en primer lloc, el poder financer. Per a això, destaquem les mesures següents:

- Ruptura del Pacte de l’Euro i amb el límit de dèficit públic exigit per la UE.

- Derogació de la Reforma Laboral i de la Reforma de les Pensions. Reducció de la jornada laboral per a crear ocupació i repartir el treball assalariat i el domèstic.

- Auditoria social del deute públic de l’estat espanyol, amb la participació d’investigadors qualificats i representants de moviments socials, per a establir què part d’ella manca de legitimitat i no ha de ser pagada.

- Nacionalització de la Banca, condició per a l’accés a crèdits blans a les persones i iniciatives de l’economia social que els necessiten.

- Reforma fiscal que greu a els qui més tenen i combata el frau fiscal de les grans fortunes.

3. La candidatura ha d’identificar-se amb totes les mobilitzacions en curs que defensen els interessos de les víctimes de la crisi, defensant, entre altres punts:

- La dació en pagament i un lloguer social públic per a totes les persones en risc de desnonament. Per a això s’usaran les milers d’habitatges buits en poder dels bancs.

- La lluita contra la precarietat mitjançant un salari social garantit per als aturats i aturades.

- La lluita contra les retallades socials, en sectors com la sanitat o l’educació, fets amb el dèficit com a pretext i que atempten contra drets bàsics de les persones i a més transfereixen a les dones moltes tasques de cures que l’Estat deixa de fer

- Les mobilitzacions en defensa del territori contra grans infraestructures al servei dels interessos de les grans constructores i d’un model econòmic depredador.

- La derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament immediat dels Centres d’Internament per a Estrangers.

4. La candidatura ha de reivindicar la ruptura amb el paradigma del creixement i qüestionar radicalment l’actual model de producció, distribució i consum cap a una societat que decresca en el consum de recursos naturals i que cresca en benestar i justícia social. Que recolze la nacionalització del sector energètic convertint-ho en un servei 100% públic i renovable i que promoga el tancament de totes les centrals nuclears.

5. La candidatura ha de comprometre’s amb el desenvolupament d’una democràcia real, tot assumint particularment:

- El desenvolupament de les iniciatives legislatives populars i altres instruments de democràcia participativa i caràcter vinculant als referends derivats d’elles.

- El reconeixement del dret dels pobles a decidir lliurement el tipus de relació que volen mantenir amb altres pobles, a optar - si així ho decideixen - per la independència i a poder unir-se amb altres pobles mitjançant relacions polítiques específiques. Només així es pot pensar en la llibertat plena d’Euskal Herria, de Galiza, del Països Catalans o d’Andalusia.

6. La candidatura rebutjarà pactes de govern a qualsevol nivell amb partits que representen i realitzen polítiques contràries als objectius del seu programa.

Esquerra Anticapitalista vol debatre aquestes propostes amb organitzacions, plataformes i persones de l’esquerra social i política. Posarem tot de la nostra part perquè siga possible una candidatura unitària anticapitalista i alternativa: des de baix i a l’esquerra.

Més enllà d’aquest possible acord, continuarem lluitant per impulsar un procés constituent que pose fi al règim polític i econòmic de la Transició, que és la base institucional de l’ínfima qualitat democràtica i la clamorosa injustícia social del capitalisme espanyol, i establisca una democràcia igualitària i participativa, en pau amb la Naturalesa, basada en l’autoorganització popular i l’emancipació d’homes i dones. Aquest és el nostre socialisme.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com