contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 16 de maig de 2011 | administrador
L’èxit del 15-M obri una porta a l’esperança

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

L’èxit de la convocatòria estatal llançada per “Democràcia real ja” el 15-M ha estat rotund. En 60 ciutats- segons figuren en la relació de la web convocant -s’han produït manifestacions, moltes de les quals han tingut una participació important. A més, hi ha hagut també respostes solidàries en diversos punts d’Europa com Lisboa, Porto, Coïmbra, Faro i Braga a Portugal; Dublín, Amsterdam, París i Londres.

Entre els milers de manifestants hi ha hagut moltíssima gent jove, encara que també persones de totes les edats; gent treballadora, precària, desocupada, hipotecada, ha estat la que ha eixit el carrer per a expressar la seua protesta, guiada per la consigna “Democràcia real ja. No som mercaderia en mans de polítics i banquers”.

Una vegada més, com ja va succeir en el cas de les revolucions en els països àrabs, les xarxes socials han servit de vehicle privilegiat a la convocatòria; de la qual cal dir, no obstant això, que no ha estat només “virtual”, ja que s’han realitzat assemblees preparatòries i grups de treball en les diferents ciutats.

En els moments previs a l’acció, Toma la calle 15-M! va arribar a contar amb el suport de més de 42.000 persones en la seua pàgina estatal de Facebook i d’un nombre extensíssim- varis centenars -de col·lectius i organitzacions socials, entre els quals s’ha trobat “Joventut sense futur” que ja va realitzar una manifestació a Madrid i en altres ciutats de l’Estat espanyol a principis d’abril passat. El reconegut escriptor i economista José Luis Sampedro- prologuista del llibre Indigneu-vos! de Stephan Hessel -també va manifestar la seva adhesió públicament, mitjançant una carta.

La convocatòria ha estat presentada com apartidista i asindical, encara que s’ha aclarit que això no significava apolítica i per descomptat les pancartes, cartells i consignes cridades en les manifestacions ho han deixat bé clar. Els dubtes que poguessin haver existit sobre la manipulació del 15-M per sectors afins a la dreta o fins i tot a l’extrema dreta polítiques, s’han vist desmentits pels fets; qualsevol persona amb un mínim d’objectivitat que haja presenciat les accions ho podrà corroborar.

La indignada protesta, que no obstant això no ha perdut el caràcter dinàmic i festiu, ha carregat contra la corrupció política, el mercantilisme financer depredador i la supeditación dels grans partits del sistema als poders bancaris i empresarials.

S’ha tractat d’una resposta, limitada encara però massiva, a la crisi, a les polítiques aplicades enfront de la crisi per part del PSOE i del PP, i al desastrós comportament de les direccions dels sindicats majoritaris. Davant el paper nefast dels grans partits i sindicats i la incapacitat actual d’altres forces polítiques i sindicals per a aparèixer com alternatives creïbles, s’ha produït un incipient procés d’autoorganització de la gent jove i treballadora per a mostrar el seu rebuig a l’actual estat de coses. Així ha tingut lloc el 15-M.

Els mitjans de comunicació de masses han fet el possible per ocultar primer la convocatòria i manipular després els resultats i els continguts reals de la protesta. Aquells afins al PSOE minimitzen la protesta i la difuminen, es parla dels 50 detinguts de Madrid començant a criminalitzar; els pròxims al PP arriben a afirmar que era una acció contra el govern del PSOE, quan una de les consignes més cridades va ser “PSOE-PP la mateixa merda és”. La realitat és que, d’entrada, el moviment sorgit el 15-M sembla molt poc integrable per qualsevol dels partits del sistema.

Els convocants de les manifestacions han expressat que es té la voluntat de donar continuïtat a la resposta i aquesta sembla també la intenció de la majoria dels que han acudit a ella. L’incipient moviment de masses té davant si importants reptes la solució dels quals no va a ser fàcil. En primer lloc, de cara al futur, haurà d’afinar la seua plataforma de propostes alternatives enfront de la crisi, que ha d’adquirir major concreció i rellevància, perquè la seua acció siga efectiva. Les il·lusions de determinada gent participant i fins i tot del mateix Manifest de la convocatòria en algun dels seus enunciats, en el sentit que aquest moviment no és d’esquerres ni de dretes, són això, il·lusions. Perquè per a oposar-se a la corrupció política, als dictats del sistema financer i a la crisi o per a posar en peus una democràcia real s’han d’aplicar mesures que són clarament d’esquerres i que ja les propostes de “Democràcia real ja” recullen en alguns aspectes.

Però també la pròpia organització del moviment- si vol seguir endavant -haurà de superar llistons importants, com els d’articular als seus participants més enllà de les xarxes socials- que continuaran sent un instrument molt útil -en els espais físics de les ciutats, pobles i barris i en els centres de treball, condició imprescindible per a donar eficàcia al seu treball a mitjan i llarg termini.

La gent anticapitalista haurà d’afavorir en aquesta situació, de manera solidària i lleial, la definició política i l’articulació organitzativa de l’incipient moviment, sempre des del respecte més absolut a les seues iniciatives i a la seua independència organitzativa, en els quals troba justament la seva força.

A pesar dels problemes existents, que no cal ocultar i que convé tenir ben presents, ens hem trobat davant una iniciativa amb possibles perspectives de futur que assenyala una primera resposta de la gent jove i treballadora davant la crisi, després del 29-S i després del desmobilitzador Pacte Social signat per les direccions sindicals majoritàries. S’ha obert una porta a l’esperança.

Llegir el Comunicat en castellà

+ Info:

Èxit de la convocatòria del 15-M a València i a Alacant. Crònica i fotos.

15-M: Ya no les tenemos miedo. Joseba Fernández, Miguel Urbán, Raúl Camargo- militantes de Izquierda Anticapitalista


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com