contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 28 d’abril de 2011 | Manuel
Eleccions municipals i autonòmiques 2011 al País Valencià: Contra la dreta alcem polítiques de Resistència, Independència i Democràcia.

Declaració d’Esquerra Anticapitalista País Valencià

El proper dia 22 de maig se celebren eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià. Aquestes eleccions se celebren amb una taxa d’atur de més del 20% de la població activa, en una situació de d’atac del capitalisme i de pèrdua molt important de drets socials i laborals. Es produeixen en un context de desprestigi de la “classe política” per compartir les mateixes contrareformes impopulars a favor dels rics i pels escàndols de corrupció.

En aquestes eleccions no es presenten candidatures populars unitàries que representen la lluita conjunta de la gent treballadora i dels sectors més desfavorits contra els atacs dels governs, de la dreta i dels rics.

Esquerra Anticapitalista proposa 3 criteris per a guiar les exigències que els moviments socials i la gent treballadora hem de posar en la mobilització i davant d’aquells i d’aquelles a qui donem el nostre vot:

Resistència, Independència i Democràcia

Resistència

El període que tenim davant és de resistència front els atacs que han de venir inexorablement, aprofitant la contrareforma laboral, la retallada de salaris i la victoria dels rics en el robatori de les pensions.

Proposem un programa de 10 blocs de reformes i d’objectius bàsics al servei de la gent treballadora, útils per a organitzar accions efectives de resistència al carrer. Una resistència que servisca per a defensar els nostres drets, per a enfortir el moviment obrer i els moviments socials, i per forçar canvis polítics i de funcionament a les institucions:

1) Pel repartiment del treball, per les 35 i les 30 hores de treball setmanal sense disminució del salari. Cap acomiadament. Per l’apertura dels llibres de comptes d’aquelles empreses que es declaren amb pèrdues o amb necessitat d’acomiadar personal. Per la derogació de la reforma laboral. Contra el robatori de les pensions, per una jubilació digna. Contra el pacte social.

2) Pel desenvolupament d’un sector públic amb serveis de qualitat que pose fi a la privatització de l’ensenyament, de la sanitat i dels serveis de dependència. Per un control públic real dels mateix. Pel retorn a la propietat i gestió pública d’allò privatitzat. Contra l’obscurantisme, el clientelisme, el caciquisme i la corrupció. A una política on els empresaris, la jerarquia i les sectes catòliques dominen el mon públic hem d’oposar un funcionament democràtic d’uns serveis públics controlats per treballadores i usuàries. Amb un model de relacions laborals basat en el treball estable i amb drets. Un sector públic dissenyat contra les retallades de drets socials i laborals.

3) Per la defensa del territori, de l’agricultura ecològica, del medi i dels èssers vius: Cal apostar per altre model d’agricultura i alimentació que es base en los principis de la soberania alimentària i l’agroecología, al servei de les comunitats i en mans de la pagesia local. Per una economia útil socialment i ecològica, hem d’oposar-nos a l’actual model productivista i consumista, per la promoció de l’agricultura ecològica, pel tancament de Cofrents, contra l’especulació urbanística, enderrocament dels edificis que no compleixen la llei de costes, transport públic, per un decreixement selectiu dins d’un altre model productiu als servei de les necessitats de la gent, pel desenvolupament de les xarxes de consumidors i productors d’aliments, per la prohibició de la caça i la il·legalització de les corridas de toros, pels corredors ecològics entre espais naturals. Contra l’AVE pel desenvolupament del transport ferroviari de rodalies. Per l’impuls de l’ús de la bicicleta.

4) Pel dret a l’habitatge i la millora de les condicions de vida als districtes populars: per l’enderrocament dels edificis degradats als barris populars, per la construcció de barris amb una qualitat de vida digna, pel dret a l’habitatge, contra les desnonaments, pels habitatges d’ús social, per l’expropiació dels habitatges buits que són propietat dels bancs. Per la propietat pública del sòl i pel control social del seu ús .

5) Per dones i homes iguals, per una defensa activa dels drets i les oportunitats per a les dones: contra les ingerències de l’església i del poder en el control del cos de la dona (per la derogació de la llei de família valenciana, per la garantia del dret a l’avortament per decisió de la dona a la sanitat pública), les administracions i els serveis públics han de donar suports pràctics per a poder mantenir i distribuir a la llar, de forma igualitària, les tasques domèstiques, reproductives, de cura i de criança (educació infantil de 0 a 3, serveis de suport a les persones depenents, llicències remunerades i amb garantia del lloc de treball en funció de les tasques d’atenció a altres). Contra la criminalització, exclusió i estigmatització de les treballadores del sexe. Per la despatologització de la transexualitat.

6) Per polítiques orientades a la distribució de la riquesa. Per una prestació econòmica bàsica per a no viure a la pobresa. Per un salari mínim de 1200 euros i el dret a un ingrés social equivalent per a totes les persones en atur. Per uns programes de benestar i uns serveis socials lliures de burocràcies i tecnocràcies que estiguen al servei dels interessos reals de la gent treballadora i de la gent més desfavorida. Amb polítiques integrals i coordinades de forma horitzontal i sota el control social de les persones afectades (de la gent major, de les famílies, dels menors, de les persones amb autonomía limitada, de les persones amb malaties mentals) i dels seus treballadors/es, amb l’objectiu de la seua pròpia emancipació i millora de la qualitat de vida.

7) Per un model de finançament municipal no basat en las plusvàlues urbanístiques, sinó en una fiscalitat progressiva, que combata las bosses de fraud fiscal i que ajude a una millor distribució de la riquesa. Per una banca publica del País Valencià sota control social.

8) Per la construcció cultural del país, contra l’espanyolisme i el racisme: mesures reals de foment de l’ús de la llengua (pel requisit lingüístic, per la defensa i la generalització de l’ensenyament en valencià, pel dret a rebre els canals televisius de Catalunya i un canal 9 en valencià sota control dels seus treballadors). Per la nostra dignitat com a poble. Per un País d’integració, multicultural i multirracial, on no haja cabuda per al racisme ni la xenofòbia.

9) Per la construcció política i social del País Valencià i del Països Catalans: Consells comarcals i desaparició de les Diputacions, amb una distribució dels pressuposts globals en relació inversa amb l’índex de desenvolupament humà en els nivells comarcal i municipal. Pel trencament amb els “pactes” de la transició. Per l’articulació de polítiques amb Catalunya, Catalunya Nord i les Illes. Per la defensa de l’autodeterminació, del dret a decidir.

10) Per un País Valencià solidari amb la resta de pobles del món, amb el poble palestí, amb el poble saharaui, amb les lluites dels pobles del món àrab i de llatinoamèrica, solidari amb les reivindicacions d’alliberament nacional dels pobles de l’estat espanyol, d’europa i de la resta del món. Contra la guerra. Per la dissolució de l’OTAN i la desmilitarització de la Unió Europea.

La resistència ha de venir de la lluita quotidiana contra els EREs, contra la reforma laboral i el robatori de les pensions, contra el desmantellament de serveis bàsics mitjançant retallades o en forma de privatitzacions, contra els atacs contra la llengua, contra la depredació del territori, contra els desnonaments, contra les retallades socials. Aquesta lluita serà al carrer, ha de partir de la defensa dels drets més bàsics, i ha de seguir la dinàmica unitària que va possibilitar la vaga general del 29-S.

Independència

Rebel·lem-nos. No posem la cobertura de les necessitats reals de la gent en relació amb les necessitats del capital financer, dels bancs, de les grans empreses o de les elites del sistema. Això implica independència en dos sentits.

Independència de les polítiques del sistema. Una vegada triats com a representants a les institucions, aquelles a les que hem votat no poden participar en governs que apliquen polítiques neoliberals o social-liberals, o de col·laboració amb aquests governs. Si s’ha de lluitar per un programa al servei de la classe treballadora i dels grups més desfavorits, en formar o en participar en governs social-liberals quedaran atrapats en polítiques al servei dels rics. El sistema està dissenyat perquè siga així.

En segon lloc, independència dels límits imposats per les institucions. Les institucions no són neutrals. No és casualitat que mentres que la majoria de la població desaproba les retallades socials, les “reformes” laborals i la de les pensions, aquestes mesures hagen conseguit l’aprobació de la majoria dels diputats a les corts espanyoles i al parlament autonòmic, de la patronal, dels grans mitjans de comunicació i de les burocràcies dels grans sindicats. És evident l’allunyament entre el consens, al servei dels rics, de les institucions i de les èlites polítiques i les necessitats de la gent. Per a la gent treballadora, el terreny institucional no és el terreny essencial de lluita, i aquells representants que defensen els interessos de la gent treballadora no han de supeditar la mobilització, així com l’activitat dels moviments socials i dels sindicats als límits imposats per les lleis dels rics i per les dinàmiques de la política institucional.

Democràcia

Pel desenvolupament d’una participació democràtica real, pel dret a decidir, pel control social de l’activitat política i institucional.

Calen noves formes de fer política, formes lligades a les necessitats reals dels ciutadans/es, participatives i democràtiques realment, on prevalguen els interessos de les classes populars. Només l’enfortiment del teixit social i popular, la solidaritat entre els i les de baix, és la via de reixida. Cal la participació real en l’elaboració dels pressupostos i la utilització de referèndums vinculants. La gent ha de conèixer de primera mà la utilitat quotidiana dels i les activistes socials, la utilitat d’assemblees d’àmbit local. La connexió d’aquestes amb cooperatives de consum, amb assemblees d’aturats, amb plataformes contra els desnonaments, amb espais d’assessorament a les persones immigrades, amb grups culturals, i amb seccions sindicals. Exigeix la limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb salaris que no siguen superiors al salari públic mitjà. Pel dret a vot als 16 anys.

És l’hora de lluitar

És el moment de mobilitzar-se, d’agrupar-se, de recuperar la confiança en el companyerisme, en la lluita, en la dignitat. És l’hora de lluitar. Si ens quedem impassibles anirem a pitjor. Per a defendre els nostres drets cal organitzar-se. Cal seguir l’exemple de la resistència mostrada durant la preparació i el desenvolupament de la vaga del 29-S, per ACPV davant la Generalitat, per l’STEPV front la conselleria d’Educació, l’activitat unitària de la CGT a les comarques del sud i contra la repressió del sindicat a Ford o a Carrefour, d’Ecologistes en Acció, d’El Margalló, del Fòrum per la Memòria del País Valencià, de l’experiència de participació i mobilització de l’assemblea de la zona nord d’Alacant, de la lluita de les Plataformes en defensa de l’ensenyament públic contra l’abandonament d’escoles i instituts públics i contra l’ordre de donar la “ciutadania” en anglés, de la lluita dels estudiants contra el pla Bolonya, de la gent del Cabanyal, de Tortuga, de Mercatrèmol o TerraViva, de la colla antitaurina d’Elda, de plataformes com la de salut mental o la de la defensa de la sanitat pública, la plataforma contra la pobresa d’Alacant i de persones concretes, com la lluita de Llanos i el seu fill perquè els paguen els diners de la llei de la dependència o la resistència de treballadors i treballadores de Chanitas contra el seu acomiadament o la vaga de fam de més de 60 dies de Rafael Sanchez per la seua readmissió a Inusa.

És l’hora de treballar per l’autoorganització independent i sobirana dels moviments socials, sense avantguardes autoproclamades. S’ha de coincidir en les lluites de resistència i en l’organització d’un teixit social rebel. Aquesta coincidència serà la base de qualsevol possible convergència en la construcció d’una alternativa a la gestió dels municipis i de la Generalitat al servei dels rics.

El proper període s’ha de basar en la reconstrucció de moviments socials i en la configuración de blocs socials, polítics i culturals contrahegemònics. Moviments socials que encapçalen mobilitzacions unitàries en la defensa dels nostres drets. També es un període de construcció d’Esquerra Anticapitalista com una organització política respectuosa de l’autonomia dels moviments socials i que participe en les tasques d’articulació de les seues demandes i estratègies.

Rebel·la’t !!

És l’hora de lluitar amb aquells moviments socials i plataformes que es mantenen autònoms de les polítiques i dinàmiques del sistema, que resisteixen a ser cooptats, que resisteixen el pacte social, que s’oposen tant a la dreta com a una esquerra que diu servir a la gent treballadora quan en realitat, mitjançant el seu treball a les institucions, afavoreix les necessitats dels rics.

Exigeix a aquelles persones de l’esquerra a les quals votes que defensen la independència de la lluita dels moviments socials, un programa per la construcció d’un País Valencià sobirà, al servei de la classe treballadora i enfrontat a una gestió a favor dels rics, que defense la transparència i rendisca comptes públicament fora de les institucions, que defensen el dret a decidir i practiquen la democràcia.

Organitza’t sindicalment, participa activament en la construcció dels moviments socials

Organitza’t a Esquerra Anticapitalista


+ Info:

Eleccions 2011: les candidatures d’Esquerra Anticapitalista a Catalunya, Xixón, Cantàbria, Càdis i Granada

Preparar el terreno para construir una alternativa política en Madrid. Declaración de IA-Madrid ante las elecciones municipales y autonómicas en la Comunidad de Madrid

Por qué no nos presentamos a las elecciones autonómicas y municipales. Izquierda Anticapitalista Castilla y León

Indígnate con unos municipios que no están al servicio de la ciudadanía. Antikapitalistak i Gorripidea


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com