contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dijous 28 d’abril de 2011 | administrador
Una eixida d’esquerres a la crisi segueix sent necessària i possible

Declaració d’Esquerra Anticapitalista davant el 1r de Maig

El Pacte Social signat per les direccions de CCOO i d’UGT ha tingut molt males conseqüències. La contrareforma de les pensions ha augmentat el descrèdit de les organitzacions sindicals entre sectors amplis de la gent treballadora; ha donat per bons els arguments falsos que deien que era imprescindible i, en general, ha contribuït al fet que la gent pense que res es pot fer front a la crisi, que les retallades socials de tot tipus són inevitables i que el poder dels “mercats”- parlant clar, dels grans empresaris i financers -és tan gran que no es pot combatre contra ells. També la joventut, ja d’entrada distant, s’ha allunyat escèptica dels sindicats, mentre que les forces acumulades en la vaga general del 29-S (gent disposada a lluitar i a organitzar-se, noves il·lusions, etc.) en part s’han dispersat.

Una crisi que va per a llarg

Tal com estan les coses, la crisi en la qual ens trobem va per a llarg. Les mesures que adopten els governs- inspirades per la gran banca i la gran patronal - el que fan és aprofundir-la, perquè provoquen més atur i un empobriment de sectors cada vegada més amplis de la classe treballadora. D’aquesta forma qualsevol recuperació econòmica real tardarà molts anys a produir-se i, quan tinga lloc, la situació salarial, laboral i social de la gent treballadora haurà empitjorat molt i s’hauran perdut drets i desintegrat serveis públics acumulats i aconseguits en èpoques anteriors a costa de grans sacrificis. Justament aquest és el pla de la gran banca i dels grans capitalistes: aprofitar la crisi no solament per a augmentar els seus beneficis, sinó també per a eliminar drets i ampliar el seu poder.

No cal fer-se il·lusió alguna sobre que els plans d’ajust ja realitzats, la reforma laboral o la reforma de les pensions siguen el punt final dels atacs contra la classe treballadora. El mecanisme que ací funciona és molt senzill: mentre no hi haja resposta a les agressions, aquestes continuaren, corregides i augmentades, i els financers i capitalistes demanaran més i més.

Nous atacs a la vista

Sense anar més lluny, la negociació sobre la reforma de la negociació col·lectiva és bona mostra d’açò: la patronal pretén entre altres bufonades carregar-se la “ultractividad” (quan un conveni acaba i mentre no s’acorda un de nou continua funcionant l’anterior) o fer fins i tot més fàcil el despenge de les empreses dels convenis, convertint aquests en paper mullat.

Però, després de les eleccions, veurem també com se succeeixen una cadena d’atacs des dels governs autonòmics i locals, com ja ha esdevingut en els casos de Catalunya i de Múrcia, en forma de privatitzacions, retallades i externalització de serveis; retallades salarials i pujades de taxes i impostos.

Existeixen polítiques alternatives per a eixir de la crisi

Davant aquest negre panorama pot resultar fàcil caure en el descoratjament i açò és el que cal evitar. Perquè, d’una banda, existeixen polítiques alternatives d’esquerres que ens permetrien eixir de la crisi, adoptant mesures tals com la creació d’una banca pública sota control social, una reforma fiscal progressiva que dote a l’Estat de recursos, la negativa al pagament de deute públic a entitats que l’han adquirit en forma abusiva i immoral o reformes dels sectors productiu i energètic per a fer-los ecològicament sostenibles, per citar algunes de major envergadura.

La passivitat no és un fet inamovible

D’altra banda, la passivitat social davant la crisi, que les direccions dels grans sindicats han potenciat amb les seues polítiques pactistes, no ha de considerar-se com una cosa inamovible. És possible, i fins a pot ser que siga el més probable, que la resignació i el fatalisme donen pas finalment a la indignació i a la lluita. Casos com el les lluites del funcionariat de de Múrcia, sorprenent al principi, poden reproduir-se en altres llocs.

Per a potenciar en el que puguem aquesta situació i per a aprofitar-la quan es produïsca, fa falta no obstant açò realitzar ara un treball difícil d’organització i de resistència: en els grans sindicats afavorint l’articulació de corrents crítics amb les polítiques de les direccions; en els sindicats combatius, impulsant la seua extensió i creixement i la coordinació entre ells per a l’acció; en els centres de treball i en els territoris organitzant de manera autònoma a la gent treballadora disposada a lluitar.

Necessitem la coordinació i la solidaritat europea de la classe treballadora

És molt important també parar esment a la coordinació europea de les lluites. S’han produït al llarg del desenvolupament de la crisi i de la imposició dels diferents plans d’ajustos bastants respostes: Vagues Generals i mobilitzacions a Grècia, França, Portugal i en el mateix Estat espanyol el 29-S; combats estudiantils a Anglaterra i Itàlia... Però les contestacions han quedat, malgrat la potència d’alguna d’elles, aïllades, la qual cosa ha afavorit la seua neutralització. L’esperit internacionalista, combatiu i solidari del Primer de Maig és el que ha d’inspirar la resposta de la classe treballadora a l’atac històric que s’està produint contra ella. Només d’aquesta forma, organitzant-nos, combatent i sent solidaris, aconseguirem invertir la direcció dels esdeveniments. És possible fer-ho.

Llegir declaració en castellà


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com