contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dilluns 11 d’abril de 2011 | Manuel
Barcelona: 10 d’Abril, consulta ciutadana per la independència + Amb el 100% del vot escrutat, el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Barcelona Decideix

Finalment, enmig d’un context polític i social que es degrada de dia en dia sota els efectes de la crisi i de les agendes antisocials dels governs, arriba a Barcelona, aquest proper diumenge, 10 d’abril, la consulta ciutadana per la independència. De fet, sota l’impuls del grup promotor – el conjunt d’entitats i d’activistes que s’apleguen a “Barcelona decideix” -, ja fa mesos que el procés està en marxa a través del vot anticipat.

Com a organització que defensa fermament el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista dóna suport a la convocatòria i crida la ciutadania barcelonina a atansar-se a les urnes i expressar el seu sentiment. L’organització de les consultes arreu del país ha representat un important esforç de mobilització democràtica de la societat civil. Una mobilització meritòria davant la qual resulta encara més vergonyosa l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona que, amb el PSC al capdavant, lluny de facilitar la legítima expressió de l’opinió ciutadana, ha posat traves, ha refusat mitjans i ha fet tot per menystenir i desconsiderar la consulta entre l’opinió pública. Cal, doncs, saludar l’actitud democràtica de les nombroses associacions veïnals, culturals i de tota mena que, més enllà dels seus posicionaments respectius pel que fa a la qüestió plantejada, han cedit locals i facilitat mitjans per a la instal·lació d’urnes, taules i ordinadors. Pel que fa al tarannà democràtic, la societat civil demostra, un cop més, anar per davant de les institucions i les elits polítiques.

Però, si el moviment de les consultes ha estat un magnífic exercici d’autoorganització i de democràcia participativa, si ha tingut el mèrit indiscutible de contribuir a la politització de la ciutadania, la idoneïtat de la pregunta formulada ens sembla molt discutible. Efectivament. Es tracta de respondre a la qüestió de si seríem favorables – o no – a que Catalunya esdevingués un “Estat independent, social i democràtic, en el marc de la Unió Europea”. La formulació pot semblar raonable, a l’abast de la mà i tranquil·litzadora. Però, ben mirat, amaga un bon nombre de paranys. Aquesta opaca construcció que anomenem Unió Europea, dominada pels grans lobbys financers i industrials, troba en els actuals Estats, desposseïts de bona part de la seva sobirania, la corretja de transmissió de les seves polítiques liberals. Poc disposada sembla la UE a afavorir el desmembrament d’aquest Estats, ni a respectar les aspiracions de nacions que Brussel·les segueix tractant com a meres “regions” i com anomalies romàntiques. A hores d’ara, si alguna reivindicació nacionalista troba certa condescendència a ulls de les elits dirigents, és en la mesura en què serveix de vector – com en el cas de Flandes - als sectors empresarials més determinats a dinamitar l’estat del benestar. Cada cop més, la idea d’un Estat democràtic i social esdevé contradictòria amb l’Europa de les multinacionals i les guerres. Una perspectiva d’emancipació nacional ha de situar-se també en una visió crítica amb l’actual model d’integracó europea i defensar una Europa social i dels pobles.

Però, més enllà d’aquesta incongruència, la pregunta ofereix una alternativa reduccionista. El dret d’autodeterminació, l’exercici de la sobirania del poble de Catalunya, obre la possibilitat d’optar per tot un ventall de formes de relació entre nacions: des de l’autonomia – a banda de l’extrema dreta més recalcitrant, poca gent reclama avui una integració indiferenciada dins d’Espanya – fins a la independència, passant pel federalisme o el confederalisme – amb diferents graus de cessió pactada de competències al govern federal. I des de l’adhesió a la UE fins a altres fórmules de cooperació amb els pobles del continent, de la Mediterrània i d’arreu.

La construcció d’un ampli moviment ciutadà per fer efectiu el dret de decidir és el vertader repte. Les consultes, com a iniciativa dinamitzadora de la societat civil, hi contribueixen molt més que la pròpia pregunta formulada, que només permet pronunciar-se... sobre una de les variants possibles de l’exercici de la pròpia sobirania. Una variant que ni aplega tot l’arc independentista, ni – encara menys! – mobilitza l’aspiració a l’autodeterminació, molt més difusa i tranversal en la societat catalana. Només la manifestació d’aquesta aspiració, amb tota la seva amplitud popular i amb la pluralitat d’opcions democràtiques que conté, pot fer bascular la situació en un moment donat.

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista entenem que, aquest diumenge, el “sí” representarà, és clar, l’adhesió a la perspectiva proposada. Però també recollirà el vot de sectors que, tot i ser-hi reticents, no volen deixar passar l’ocasió de manifestar-se d’alguna manera a favor de la independència. I fins i tot el vot de gent que, simplement, protesta contra els greuges del centralisme espanyol. En el camp del “no” i del vot en blanc es retrobaran federalistes i, sovint, gent que, sense ser hostil a la independència, es malfia de l’horitzó que proposa la pregunta o no es reconeix en una separació radical amb els altres pobles de la península. Un gran nombre de ciutadanes i ciutadans, més enllà del boicot de les administracions i de les dificultats inherents a Barcelona, no anirà a respondre-hi... tot i haver sortit l’estiu passat al carrer contra la humiliant sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. (Els sectors hostils als drets del poble català, no cal dir-ho, s’esforçaran per criminalitzar la consulta i no voldran legitimar-la participant-hi de cap manera). És una llàstima que les consultes, agafant aquesta escora, hagin perdut bona part de la seva potencialitat mobilitzadora.

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista considera que, en aquestes condicions, les opcions de vot possibles, en la mesura que cadascuna recobrirà opinions creuades i a voltes contradictòries, són molt menys determinants que l’amplitud de la participació ciutadana en la mateixa consulta. És a aquesta participació que cridem amigues i amics, simpatitzants, activistes dels moviments socials, gent d’esquerres... per tal que, expressant-se cadascú segons el seu sentiment, fem sentir entre totes i tots la voluntat creixent del poble de prendre en mà el seu propi destí i avançar cap a una República catalana que pugui decidir lliurement els vincles que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i europeus.

8 d’abril de 2011

Font: http://www.revoltaglobal.cat/article3544.html


El 89,7% vota sí; el 8,8% aposta pel no

Amb el 100% del vot escrutat, el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots, és a dir, 230.590 persones es van decantar per aquesta opció. Un 8,8% dels votants van optar pel no, percentatge que equival a 22.626 vots.

21,37%: Barcelona Decideix fa Història

«Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així». El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

Comunicació / 10 d’abril de 2011

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d’ERC, i Jordi Portabella candidat a l’alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L’exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

Més entrada la nit, s’oferiran els resultats de l’escrutini, dels sí i dels no i vots en blanc.


El referèndum per la independència serà inevitable

Joan Tardà 12/4/2011

Tot i que només han transcorregut uns dies des de la Consulta per la Independència de Barcelona, ja he llegit un bon nombre de vegades la frase de Gandhi relacionada amb l’actitud del poder davant d’una causa legítima: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes”. I, certament, pel que fa al procés de mobilització popular de les consultes que va iniciar-se fa ben poc a Arenys de Munt, la cita s’escau perfectament.

No obstant, al PP i al PSC, el somriure foteta i menyspreador envers les consultes se’ls va glaçant. De fet, hi han posat tants entrebancs com han pogut, la qual cosa denota una manca de modernitat i de compromís en favor de l’aprofundiment de la democràcia que esborronen. Un exercici, en definitiva, de prepotència impúdic que, alhora, va tenir la màxima expressió en una editorial i portada agressives d’El Periódico que, vés per on, van coincidir amb unes amenaces de la Falange Española.

Dit, però, ras i curt: la ciutadania ja comença a estar saturada de l’espoli econòmic que patim. Un robatori (vint mil milions d’euros anuals) que fa qüestionar l’estat del benestar que tants sacrificis ha costat a les classes populars catalanes, que ens ve imposat per un Estat que considera Catalunya la mamella que cal munyir.

El debat ja és damunt la taula i són centenars de milers els catalans que, a hores d’ara, siguin favorables al sí o en siguin refractaris, hagin anat a votar o no, debaten i rumien sobre els pros i els contres de la independència. Ergo, el procés ja no té retorn. Ara, el que cal és que el PSC d’una vegada per totes prioritzi els interessos dels ciutadans de Catalunya i no pas els del govern d’Espanya i que CiU deixi de jugar al gat i a la rata i s’impliqui en la decisió solemne del Parlament de Catalunya d’organitzar un referèndum oficial i vinculant.

Vet aquí la feina d’Esquerra!


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com