contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 10 d’abril de 2011 | administrador
Rescat a Portugal: Sócrates cola l’ajustament per la porta de darrere

Comunicat d’Esquerra Anticapitalista

El rescat sol·licitat pel govern portuguès de Sócrates a la UE, després dels de Grècia i Irlanda, deixa a l’Estat espanyol com última baula a recórrer en la cadena dels “ PIGS”. El portaveu d’Assumptes Econòmics i Monetaris en la CE, Amadeu Altafaj, s’ha apressat a declarar que Espanya "ha complert els seus compromisos" i "ha de ser jutjada pels seus mèrits". Certament, les brutals retallades imposats pel govern espanyol han aconseguit reduir de manera important el dèficit públic, al mateix temps que sortien endavant una Reforma Laboral i una Reforma de Pensions sagnants per a la classe treballadora. Però en el marc d’una crisi com l’actual, així s’ha demostrat ja de sobres, qualsevol previsió positiva pot convertir-se en poc temps en il·lusòria.

Una vegada més cal insistir que la debilitat dels “ PIGS” i els seus posteriors rescats es basa en l’existència d’un deute que els estats han adquirit amb els bancs per a poder finançar-se, una vegada que els seus ingressos fiscals s’han vist molt minvats tant per la crisi com per una política d’eliminació de figures impositives (Patrimoni, Successions, etc…) i de reducció de tipus (Societats, IRPF, etc…), que no ha estat compensada per l’increment dels impostos indirectes (IVA, impostos especials, etc..). La Banca privada ha especulat de manera salvatge amb aquests països, ja que ha comprat el seu deute amb diners a baix interès- 1% -que li ha proporcionat el BCE. I, de manera gairebé immediata, els especuladors han demanat garanties per a poder cobrar els seus interessos, de l’ordre inicial de fins al 7,5%.

Les mesures que haurien d’adoptar-se a Portugal per a pagar un rescat de l’ordre dels 75.000 milions d’euros, van a suposar en aquest país una política d’ajustaments de gran magnitud. Resulta paradoxal i aberrant que, després que el parlament portuguès negués a Sócrates la possibilitat d’executar un pla d’ajustament i forcés així la seua dimissió, ara, ja com primer ministre en funcions, s’haja llançat en els braços de la UE demanant el rescat de Portugal. Perquè és evident que per dur que anés a ser el pla rebutjat en el parlament, les retallades i mesures que suposaran la intervenció de la UE van a ser forçosament d’una duresa molt major. Sócrates, en una acció clarament manipuladora, antidemocràtica i de connivència amb la cúpula de Brussel·les i el que aquesta representa, ha colat els ajustaments neoliberals per la porta de darrere.

La política que pot permetre als estats escapar de la maledicció dels mercats és senzilla d’enunciar: es fonamenta bàsicament a aplicar reformes fiscals progressives que asseguren el finançament adequat de les despeses públiques; negar-se a pagar un deute immoral i especulativa; i crear una banca pública sota control social.

Pel que fa a l’Estat espanyol en relació a Portugal, cal recordar que la banca espanyola és la gran creditora d’aquest país, aprofitant-se d’ell d’igual manera que els poders econòmic-financers alemanys i francesos ho fan del nostre utilitzant el marc econòmic de la UE. Per tant, per a ser solidaris, hem de reclamar al sistema financer espanyol una auditoria sobre el seu comportament abusiu i, si escau, exigir l’eliminació del deute corresponent.

Les mesures assenyalades, evidentment, no poden adoptar-se sense commocions, doncs suposen una ruptura important de l’ordre neoliberal que impera. Per això seria convenient que fossin varis els països que, de manera coordinada i simultània, donessen el necessari pas endavant en aquesta direcció. Perquè això siga possible existeix no obstant això un pas previ imprescindible: generar una gran mobilització social, estesa a escala europea, propugnant l’adopció de noves polítiques econòmiques, que, per descomptat, exigeixen la desobediència al Pacte de l’Euro i la seva orientació. Les mobilitzacions aïllades, com les succeïdes a Grècia, França, Portugal o en el mateix Estat espanyol, amb ser molt útils i marcar un inici, resulten del tot insuficients davant la magnitud dels atacs que s’estan produint i davant la fermesa i claredat d’idees que emanen dels grans centres de poder financers i empresarials.


El
rescate solicitado por el gobierno portugués de Sócrates a la UE,
tras los de Grecia e Irlanda, deja al Estado español como último
eslabón a recorrer en la cadena de los “PIGS”. El portavoz de
Asuntos Económicos y Monetarios en la CE, Amadeu Altafaj, se ha
apresurado a declarar que España "ha cumplido sus compromisos"
y "debe ser juzgada por sus méritos". Ciertamente, los
brutales recortes impuestos por el gobierno español han conseguido
reducir de manera importante el déficit público, al tiempo que
salían adelante una Reforma Laboral y una Reforma de Pensiones
sangrantes para la clase trabajadora. Pero en el marco de una crisis
como la actual, así se ha demostrado ya de sobra, cualquier
previsión
positiva
puede convertirse en
poco tiempo en ilusoria.

Una
vez más hay que insistir en que la debilidad de los “PIGS” y sus
posteriores rescates se basa en la existencia de una deuda que los
estados han adquirido con los bancos para poder financiarse, una vez
que sus ingresos fiscales se han visto muy mermados tanto por la
crisis como por una política de eliminación de figuras impositivas
(Patrimonio, Sucesiones, etc…) y de reducción de tipos
(Sociedades, IRPF, etc…), que no ha sido compensada por el
incremento de los impuestos indirectos (IVA, impuestos especiales,
etc..). La Banca privada ha especulado de manera salvaje con estos
países, ya que ha comprado su deuda con dinero a bajo interés- 1%
- que le ha proporcionado el BCE. Y, de manera casi inmediata, los
especuladores han pedido
garantías
para poder cobrar sus intereses, del orden inicial de hasta el 7,5%.

Las
medidas que deberán adoptarse en Portugal para
pagar
un rescate del orden de los 75.000 millones de euros, van a suponer
en este país una política de ajustes de gran magnitud. Resulta
paradójico y aberrante que, después de que el parlamento portugués
negara a Sócrates la posibilidad de ejecutar un
plan
de ajuste
y forzara
así su dimisión, ahora, ya como primer ministro en funciones, se
haya lanzado en los brazos de la UE pidiendo el
rescate
de Portugal. Porque
es evidente que por duro que fuera el plan rechazado en el
parlamento, los recortes y medidas que supondrán la intervención de
la UE van a ser forzosamente de una dureza mucho mayor. Sócrates, en
una acción claramente manipuladora, antidemocrática y en
connivencia con la cúpula de Bruselas y lo que ésta representa, ha
colado los ajustes neoliberales por la puerta de atrás,.

La
política que puede permitir a los estados escapar de la
maldición
de los mercados
es
sencilla de enunciar: se fundamenta básicamente en aplicar
reformas
fiscales progresivas
que
aseguren la financiación adecuada de los gastos públicos; negarse a
pagar una deuda
inmoral
y especulativa;
y
crear una banca pública bajo control social.

Por
lo que respecta al Estado español en relación a Portugal, hay que
recordar que la banca española es la gran acreedora de este país,
aprovechándose de él de igual manera que los poderes
económico-financieros alemanes y franceses lo hacen del nuestro
utilizando el marco económico de la UE. Por lo tanto, para ser
solidarios, debemos reclamar al sistema financiero español una
auditoria sobre su comportamiento abusivo y, en su caso, exigir la
quita de la deuda correspondiente.

Las
medidas señaladas, evidentemente, no pueden adoptarse sin
conmociones, pues
suponen una ruptura importante del orden neoliberal que impera. Por
ello sería conveniente que fuesen varios los países que, de manera
coordinada y simultánea, dieran el necesario paso adelante en esta
dirección.
Para que esto sea posible existe sin embargo un
paso
previo
imprescindible:
generar una gran
movilización social
,
extendida a escala europea, propugnando la adopción de nuevas
políticas económicas, que, desde luego, exijan la desobediencia al
Pacto del Euro y su orientación.
Las movilizaciones aisladas, como
las sucedidas en Grecia, Francia, Portugal o en el mismo Estado
español, con ser muy útiles y marcar un inicio, resultan del todo
insuficientes ante la magnitud de los ataques que se están
produciendo y ante la firmeza y claridad de ideas que emanan de los
grandes centros de poder financieros y empresariales.


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com