contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 16 de gener de 2011 | Manuel
FRONT EL PACTE AMB LES ELITS QUE PROPOSEN CCOO I UGT, FORJAR UN GRAN ACORD DE L’ESQUERRA SINDICAL, SOCIAL I POLÍTICA

Declaraciò d’Esquerra Anticapitalista

en castellà abaix

AIXÍ, SEGUR QUE NO. ENFRONT DEL PACTE AMB LES ELITS QUE PROPOSEN CCOO I UGT, FORJAR UN GRAN ACORD DE L’ESQUERRA SINDICAL, SOCIAL I POLÍTICA

Des de la Vaga General del 29-S hem assistit a grans mobilitzacions contra les polítiques neoliberals a França, Grècia, Portugal i en menor escala a Irlanda i Regne Unit.

Malgrat no haver aconseguit frenar les agressions, han demostrat el rebuig social a aquestes polítiques, així com la voluntat d’amplis sectors de les classes treballadores i de joves de mobilitzar-se contra elles.

En aquestes protestes, fonamentalment a França on han estat perllongades en el temps, s’han acumulat les forces necessàries per a resistir els atacs d’uns enemics que no cediran en la seva obstinació fins a quedar-se amb tot. També han posat en peus marcs d’unitat d’acció de tots els sindicats i han incorporat a altres sectors (aturats, estudiants).

Aquest combat és de llarg alè i no valen mobilitzacions d’un sol dia, sinó plans de mobilització sostinguts en el temps que incloguen Vagues Generals, aturs sectorials, manifestacions, etc.

Aquesta és la tasca fonamental que té per davant tota l’esquerra social, sindical i política açí. I per això és encara més incomprensible l’actitud dels sindicats majoritaris en la seva recerca desesperada d’un “pacte global” amb el Govern la patronal i, fins i tot, amb el PP.

Les direccions sindicals de CCOO i UGT han reprès de forma lamentable una negociació que no va a conduir a cap conquesta per part dels treballadors, més encara utilitzant arguments inacceptables i desmobilitzadors com el de “donar tranquil·litat als mercats”, com ha manifestat el portaveu de CCOO Fernando Lezcano i el propi Toxo.

L’anunci que van fer al desembre d’una nova Vaga a la fi de gener o la prevista mobilització estatal pel 22 d’aquest mes han quedat oblidats en aquesta estratègia suïcida empresa per les direccions sindicals, que esperem tinguen expressions de rebuig ferm entre les bases sindicals.

En aquest sentit, el resultat de la votació en el Consell Confederal de CCOO és molt decebedor, no solament per l’alt nombre de suports a la proposta pactista de Toxo (154 a favor, 15 abstencions i 2 vots en contra), sinó perquè el sector crític ni tan sols va votar contra la mateixa, excepte dues honroses excepcions.

La patronal i el govern sí tenen una estratègia clara enfront d’aquesta desorientació dramàtica dels sindicats. ZP va anunciar fa uns dies davant, una vegada més, de tota l’elit empresarial que hi haurà reformes, consensuades o no.

CCOO i UGT estan perdent un temps preciós i estan desorientant als i les treballadores, que en condicions molt dures van treure endavant la Vaga General del 29-S els rèdits de la qual ara estan sent tirats per la borda.

La crisi ha vingut per quedar-se i només de mobilitzacions massives sortiran els canvis possibles en les correlacions de força que puguen donar una eixida d’esquerres a la crisi. De la taula de negociació només eixiran derrotes.

A qui es dirigeixen les direccions sindicals amb aquestes declaracions?. Ni als seus propis militants, delegats i afiliats, ni molt menys als sectors més copejats per la crisi. Les bases sindicals han de pressionar a la direcció de CCOO per eixir de la taula de negociació immediatament i demanar-li que cite a tots els sindicats alternatius i moviments socials per a preparar una altra vaga general al més aviat possible i un pla sostingut de mobilitzacions.

D’aquesta forma, des d’Esquerra Anticapitalista creiem que cal un gran acord, però amb els i les d’abaix i les seves organitzacions socials, sindicals i polítiques, per a defensar un programa mínim contra la dictadura dels mercats i pel nostre dret a viure dignament, dins d’un pla de lluita, al que es puguen adherir entitats i persones, i que dissenye un calendari d’activitats de tot tipus, que incloguen manifestacions per a pressionar per una altra Vaga General.

En aquest context, el paper dels sindicats alternatius, dels moviments socials i de les plataformes locals que es van crear a la calor de la convocatòria del 29-S serà fonamental, així com el fet de mantenir una orientació unitària cap a les bases de CCOO i UGT que rebutgen l’orientació suïcida de les seves direccions.

Seguim insistint: No hi ha gens que negociar. És l’hora de lluitar.

14 de gener de 2010

Castellà

ASÍ, SEGURO QUE NO. FRENTE AL PACTO CON LAS ÉLITES QUE PROPONEN CCOO Y UGT, FRAGUAR UN GRAN ACUERDO DE LA IZQUIERDA SINDICAL, SOCIAL Y POLÍTICA

Desde la Huelga General del 29-S hemos asistido a grandes movilizaciones contra las políticas neoliberales en Francia, Grecia, Portugal y en menor escala en Irlanda y Reino Unido.

A pesar de no haber logrado frenar las agresiones, han demostrado el rechazo social a estas políticas, así como la voluntad de amplios sectores de las clases trabajadoras y de jóvenes de movilizarse contra ellas.

En estas protestas, fundamentalmente en Francia donde han sido prolongadas en el tiempo, se han acumulado las fuerzas necesarias para resistir los ataques de unos enemigos que no van a cejar en su empeño hasta quedarse con todo. También han puesto en pie marcos de unidad de acción de todos los sindicatos y han incorporado a otros sectores (parados, estudiantes).

Este combate es de largo aliento y no valen movilizaciones de un solo día, sino planes de movilización sostenidos en el tiempo que incluyan Huelgas Generales, paros sectoriales, manifestaciones, etc.

Esta es la tarea fundamental que tiene por delante toda la izquierda social, sindical y política aquí. Y por eso es aún más incomprensible la actitud de los sindicatos mayoritarios en su búsqueda desesperada de un “pacto global” con el Gobierno la patronal e, incluso, con el PP.

Las direcciones sindicales de CCOO y UGT han retomado de forma lamentable una negociación que no va a conducir a ninguna conquista por parte de los trabajadores, más aún utilizando argumentos inaceptables y desmovilizadores como los de “dar tranquilidad a los mercados”, como ha manifestado el portavoz de CCOO Fernando Lezcano y el propio Toxo.

El anuncio que hicieron en diciembre de una nueva Huelga a finales de enero o la prevista movilización estatal para el 22 de este mes han quedado olvidados en esta estrategia suicida emprendida por las direcciones sindicales, que esperamos tenga expresiones de rechazo firme entre las bases sindicales.

En este sentido, el resultado de la votación en el Consejo Confederal de CCOO es muy decepcionante, no solo por el alto número de apoyos a la propuesta pactista de Toxo (154 a favor, 15 abstenciones y 2 votos en contra), sino porque el sector crítico ni siquiera votó contra la misma, salvo dos honrosas excepciones.

La patronal y el gobierno sí tienen una estrategia clara frente a esta desorientación dramática de los sindicatos. ZP anunció hace unos días delante, una vez más, de toda la élite empresarial que habrá reformas en cualquier caso, consensuadas o no.

CCOO y UGT están perdiendo un tiempo precioso y están desorientando a los y las trabajadoras, que en condiciones durísimas sacaron adelante la Huelga General del 29-S cuyos réditos ahora están siendo tirados por la borda.

La crisis ha venido para quedarse y sólo de movilizaciones masivas saldrán los cambios posibles en las correlaciones de fuerza que puedan dar una salida de izquierdas a la crisis. De la mesa de negociación sólo van a salir derrotas.

¿A quién se dirigen las direcciones sindicales con estas declaraciones?. Ni a sus propios militantes, delegados y afiliados, ni mucho menos a los sectores más golpeados por la crisis.

Las bases sindicales deben presionar a la dirección de CCOO para salir de la mesa de negociación de inmediato y pedirle que cite a todos los sindicatos alternativos y movimientos sociales para preparar otra huelga general cuanto antes y un plan sostenido de movilizaciones.

De esta forma, desde Izquierda Anticapitalista creemos que es necesario levantar un gran acuerdo, pero con los y las de abajo y sus organizaciones sociales, sindicales y políticas, para defender un programa mínimo contra la dictadura de los mercados y por nuestro derecho a vivir dignamente, dentro de un plan de lucha, al que se puedan adherir entidades y personas, y que diseñe un calendario de actividades de todo tipo, que incluyan manifestaciones para presionar por otra Huelga General.

En este contexto, el papel de los sindicatos alternativos, de los movimientos sociales y de las plataformas locales que se crearon al calor de la convocatoria del 29-S va a ser fundamental, así como mantener una orientación unitaria hacia las bases de CCOO y UGT que rechacen la orientación suicida de sus direcciones.

Seguimos insistiendo: No hay nada que negociar. Es la hora de luchar

14 de enero de 2010

www.anticapitalistas.org

+ Info:

Sobre el “pacto global” de CC OO. Cargarse de sinrazón. Miguel Romero

UGT i CCOO Alacantí-Les Marines abandonen la Plataforma de Lluita contra les retallades socials d’Alacant. Carta d’acomiadament. Manifest de la Plataforma: La mobilització continua!!


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com