contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 1 de gener de 2011 | Manuel
Transgénicos y Wikileaks: Mucho más que una sospecha + Wikileaks i els transgènics

Juan Felipe Carrasco, 19/12/2010; Esther Vivas, Publico (ed Catalunya) 25/02/2011

Transgénicos y Wikileaks: Mucho más que una sospecha

Juan Felipe Carrasco, 19/12/2010

Por si quedaran dudas sobre a favor de quién ha estado trabajando el gobierno de España en los últimos años, los cables revelados por Wikileaks y publicados hoy por El País lo dejan claro: el Gobierno de España ha estado trabajando de la mano de EEUU y de Monsanto a favor de los transgénicos y en contra del conjunto de la sociedad. En ellos se evidencia una estrategia conjunta de los gobiernos de España y EEUU a favor de las multinacionales de los transgénicos y en contra de aquellos países de la UE que han intentado parar estos cultivos.

El propio Secretario de Estado Josep Puxeu le llegó a pedir al gobierno de EEUU que presionase a la UE a favor del cultivo de transgénicos. Y confesó que sentía cómo la presión en contra de los transgénicos aumentaba en España… ¿Por qué en lugar de cambiar de política, en lugar de escuchar a la sociedad, en lugar de adoptar actitudes democráticas y basadas en la precaución, estos cargos políticos prefieren ponerse del lado de los poderes corporativos?

¿Qué más necesitamos saber sobre quién está detrás de los transgénicos y qué pretenden con ello?

Por ello desde Greenpeace y el resto de organizaciones aliadas, hemos pedido a la ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, Rosa Aguilar, que adopte las medidas oportunas, tome inmediatamente cartas en el asunto exigiendo responsabilidades a quienes, escandalosamente, han trabajado para favorecer los intereses de las grandes multinacionales biotecnológicas en detrimento del conjunto de la sociedad, de la salud pública y del medio ambiente.

Desde hace más de una década el gobierno de España ha defendido el cultivo de transgénicos prácticamente en solitario en la UE, y es el único país que ha tolerado el cultivo a gran escala de OMG (según datos del propio Ministerio, se cultivan entorno a 70.000 hectáreas de un maíz modificado genéticamente de Monsanto). Y lo ha hecho sin cumplir con las normas europeas y españolas de transparencia, sin seguir los productos a través de la cadena alimentaria, sin obligar a etiquetar los alimentos transgénicos y sin realizar seguimiento alguno de los campos cultivados con estas peligrosas semillas. Los datos hechos públicos ahora explican por qué se ha permitido que campen a sus anchas las multinacionales del sector, a pesar de los innumerables casos de contaminación genética y los daños sociales y económicos que estos cultivos han ocasionado.

Por ello es de vital importancia que la nueva ministra cambie inmediatamente la posición del gobierno de España y que la primera medida sea prohibir el cultivo de maíz transgénico de Monsanto MON 810 para la próxima campaña de siembra, tal y como llevan haciendo desde hace años los gobiernos de hasta diez países de la UE (entre ellos Francia, Austria o Alemania) en base a las evidencias científicas sobre sus impactos sobre el medio ambiente, la imposibilidad de convivencia de la agricultura transgénica con la convencional y ecológica y las incertidumbre sobre sus efectos sobre la salud a largo plazo.

La prohibición del cultivo de transgénicos por parte del gobierno de España es imprescindible para poder defender los intereses de nuestro medio ambiente, nuestra agricultura y la salud pública, para que éstos no sigan en manos de la industria de los transgénicos, de los intereses de EEUU y de quienes, desde las instituciones españolas, los han apoyado abiertamente, tal y como ha quedado demostrado en los cables de Wikileaks.

Juan Felipe Carrasco, responsable de la campaña de Transgénicos de Greenpeace


Wikileaks i els transgènics

Esther Vivas, Público [ed. Cataluña], 25/02/2011.

En castellano ací

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa d’aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia, distaven molt, com va denunciar Som lo que sembrem, de representar un “assessorament neutral, objectiu i independent”. Ans al contrari, i citant dita plataforma, aquests informes transmetien “una aparença d’inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d’opinions entre els experts i sectors afectats”, a la vegada que “difamaven de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s’obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència”.

No hem d’oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més hectàrees cultivades de blat de moro transgènic, un total de 26.000, just després d’Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l’Estat espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea, amb un 75% de la producció total.

Així, malgrat que els informes de Som lo que sembrem i d’altres organitzacions ecologistes senyalaven que el cultiu d’OMG promou un major ús d’herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües; que la coexistència entre aquests cultius i d’altres de convencionals i ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb varietats locals i tradicionals; que el cultiu de milers d’hectàrees d’OMG no té en compte el principi de precaució que sí defensen d’altres països europeus… malgrat tot, la ILP contra els transgènics no va prosperar.

Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a posar aquests fets d’actualitat. Perquè ens hauria de sorprendre no tan sols l’aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor dels transgènics, sinó la d’ambdós governs amb multinacionals de la indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha transcendit a l’opinió pública confirma com, una vegada més, els interessos privats passen per sobre del bé col·lectiu, donant més sentit que mai a la consigna de Som lo que sembrem: “Transgènics, ni aquí ni enlloc”.


A la mateixa secció:


Cambio Climático. La Tierra arde: sequías, desertificación, hambre, migraciones


Juicio popular al proyecto Castor


Trump denuncia el acuerdo de París sobre el cambio climático: ¿Qué esperabas?


Perdent el tren: el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral.


Iberdrola vol construir un magatzem de residus a la central nuclear amb més incidències de l’Estat


La plaça de bous de València torna a escoltar el clam animalista: ‘Falles sense sang’.


11 de marzo: sexto aniversario de Fukushima


¿Cuánto ganan las grandes eléctricas en el estado español?


Tractors al carrer


Ecologistes en Acció recolza les mobilitzacions contra els granels del port d’Alacant

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com