contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 26 de novembre de 2010 | Manuel
Contra la violència del patriarcat i el capitalisme, no ens callarem!

Esquerra Anticapitalista / Revolta global, 25/11/2010

en castellà abaix

Les dones de tot el món continuem sofrint els efectes de múltiples violències pel simple fet de ser dones. Aquest any, el dia internacional contra les violències de gènere, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista continuem reivindicant la lluita de les dones per acabar d’una vegada per totes amb les violències que limiten els nostres drets, la nostra subsistència, la nostra autonomia i la nostra legitimitat. Les violències de gènere continuen present en les nostres vides quotidianes en forma de maltractaments, assassinats, violacions i assetjament sexual. En el que portem d’any ja hem presenciat la mort de 96 dones a l’Estat espanyol i 13 a Catalunya en mans d’agressors masclistes. Moltes més seguim patint en silenci sense que la societat hi arribi mai a assabentar-se. Si bé les agressions que patim tenen una presència creixent en els mitjans de comunicació, aquests continuen parlant de les dones com a víctimes passives o com a responsables de la violència sofrida. D’aquesta manera, hem passat de la invisibilitat absoluta a la culpabilització i a protagonitzar titulars morbosos que ometen el caràcter sistèmic de les nostres lesions i les nostres morts. Així mateix, malgrat el gran avenç que la introducció de legislació per part dels governs espanyol i català en els darrers anys, aquesta està basada en gran mesura en la victimització de les dones, en la lògica punitiva i en la continua mancança de recursos per a l’assistència i la protecció a les víctimes.

Davant d’aquestes limitacions, considerem imprescindible atacar d’arrel les desigualtats i opressions resultants del sistema patriarcal, causes motors de la violència que patim en tant que dones i en tant que treballadores. Davant de les mesures actuals que no ataquen el mal des de l’arrel, volem situar en el centre del debat la prevenció. Una prevenció que ens ajudi a superar els mers "pegats a posteriori" o les solucions simplistes i que serveixi per protegir realment a totes les dones, incloent els col•lectius més vulnerables i/o invisibilitzats com les nenes, les adolescents, les dones immigrants, les dones lesbianes i les dones trans. Rebutgem també les violències exercides contra les prostitutes per part de la policia que, lluny d’eradicar els abusos patits per les dones, es tradueixen sovint en noves exaccions sobre aquestes i agreugen el seu confinament en la clandestinitat i l’expulsió de noies i dones en situació irregular.

Cal dir també que les dones mortes o ferides a les mans dels seus agressors constitueixen "només" la cara més amarga d’aquest escenari. Però hi ha molt més. La doble jornada de treball, el confinament de la dona en l’àmbit domèstic i la divisió sexual del treball són també expressions quotidianes, i en gran mesura factors, d’aquesta violència que cal continuar denunciant. No solament ajuden a explicar les agressions directes que les dones sofrim cada dia sinó que també estan relacionades amb el sistema capitalista i amb les formes en què aquest accentua les relacions patriarcals. La violència de gènere es dóna a nivells individuals i familiars però també es genera i perpetua a nivells estructurals, com en l’àmbit institucional, l’econòmic o els serveis socials, entre molts d’altres.

Les negligències d’un estat de benestar merament subsidiari segueixen sent maquillades gràcies al treball "voluntari" o (infra)remunerat de centenars de milers de dones en l’Estat espanyol, tant autòctones com immigrants. Els retalls en despesa social, les privatitzacions dels serveis públics i de les pensions, l’augment de l’atur, la flexibilització del mercat laboral, les polítiques hostils a la població immigrant, totes elles intensificades en l’actual context de crisi, contribueixen a mantenir a milers de dones en una situació de dependència i marginació social i econòmica, i resulten sovint en una incapacitat d’abandonar situacions abusives i en la feminització de la pobresa. I bé totes mesures han estat introduïdes per governs pretesament d’esquerres, el retorn de la dreta conservadora al govern català anticipat durant les setmanes de campanya electoral no farà més que portar propostes amenaçadores que buscaran recloure’ns de nou a les dones a la llar. Aquestes situacions són encara més punyents als països del Sud, on les dones són les primeres en pagar els dramàtics efectes dels programes d’ajust estructural i sovint sofreixen la violència física i sexual en contextos de conflictes bèl•lics. Malgrat que la nostra solidaritat és amb totes les dones del món, en els moments actuals recordem de manera especial a les dones algerianes, del Congo, del Sàhara, de l’Afganistan i de Palestina.

Els nostres cossos, terrenys de totes les violències, esdevenen també camps de batalla dels conflictes ideològics i socials. El capitalisme neoliberal ens objectivitza inventant ideals de bellesa femenina impossibles d’assolir i el creixement del racisme insidiós, que diu parlar en nom de la nostra dignitat, exclou dones de l’espai públic en funció de la seva manera de vestir. El Papa, servilment rebut fa poques setmanes per les nostres autoritats, pretén dictaminar sobre la nostra sexualitat. Tots plegats silencien la nostra paraula i violenten les nostres vides. És per tot això que en un context de crisi que continuarà prolongant-se i aprofundint-se, es fa més necessari i urgent que mai articular respostes i projectes alternatius que tinguin la denúncia de totes les cares de la violència de gènere com un dels seus eixos centrals. Les dones sovint patim els efectes de la crisi sistèmica en silenci i hem de dir que ja estem fartes de ser les espatlles sobre les que descansa el capitalisme patriarcal! Aquest es basa sobre els cops que rebem, sobre el treball eternament no reconegut que realitzem, sobre la nostra discriminació, sobre la nostra sobreexplotació. Estem fartes de ser el motor invisible del sistema i diem prou!

El nostre crit forma part del nostre avenç en la creació d’una societat sense explotació ni opressió de cap tipus; una societat que no estigui basada en la lògica del benefici, de la competitivitat i de la violència que les sustenta, sinó que s’organitzi entorn dels valors de la solidaritat, el respecte, la igualtat i el bé comú. El 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere, però també cada dia de l’any, continuem exigint, més fermament que mai, “Ja n’hi ha prou de violència masclista! "Contra la violència del patriarcat i el capitalisme, no ens callarem!”


castellà

¡Contra la violencia del patriarcado y el capitalismo, no nos callaremos!

Las mujeres de todo el mundo seguimos sufriendo los efectos de múltiples violencias por el simple hecho de ser mujeres. Este año, el día internacional contra la violencia de género, desde Izquierda Anticapitalista seguimos reivindicando la lucha de las mujeres para acabar de una vez por todas con las violencias que limitan nuestros derechos, nuestra subsistencia, nuestra autonomía y nuestra legitimidad.

La violencia de género sigue presente en nuestras vidas cotidianas en forma de malos tratos, asesinatos, violaciones y acoso sexual. En lo que llevamos de año ya hemos presenciado la muerte de 95 mujeres en el Estado español en manos de agresores machistas. Muchas más seguimos sufriendo en silencio sin que la sociedad llegue nunca a enterarse. Si bien las agresiones que sufrimos tienen una presencia creciente en los medios de comunicación, éstos siguen hablando de las mujeres como víctimas pasivas o como responsables de la violencia sufrida. De esta manera, hemos pasado de la invisibilidad absoluta a la culpabilización y a protagonizar titulares morbosos que omiten el carácter sistémico de nuestras lesiones y nuestras muertes. Asimismo, a pesar del gran avance que la introducción de legislación por parte del gobierno estatal en los últimos años, ésta está basada en gran medida en la victimización de las mujeres, en la lógica punitiva y en la continua falta de recursos para la asistencia y protección a las víctimas.

Ante estas limitaciones, consideramos imprescindible atacar de frente las desigualdades y opresiones resultantes del sistema patriarcal, causas motores de la violencia que sufrimos en tanto que mujeres y en tanto que trabajadoras. Ante las medidas actuales que no atacan el mal desde la raíz, queremos situar en el centro del debate la prevención. Una prevención que nos ayude a superar los meros "parches a posteriori" y que sirva para proteger realmente a todas las mujeres, incluyendo los colectivos más vulnerables y / o invisibilizados como las niñas, las adolescentes, las mujeres inmigrantes, las mujeres lesbianas y las mujeres trans.

Hay que decir también que las mujeres muertas o heridas en las manos de sus agresores constituyen "sólo" la cara más amarga de este escenario. Pero hay mucho más. La doble jornada de trabajo, el confinamiento de la mujer en el ámbito doméstico y la división sexual del trabajo son también expresiones cotidianas, y en gran medida factores, de esta violencia que hay que seguir denunciando. No sólo ayudan a explicar las agresiones directas que las mujeres sufrimos cada día sino que también están relacionadas con el sistema capitalista y con las formas en que este acentúa las relaciones patriarcales. La violencia de género se da a niveles individuales y familiares pero también se genera y perpetúa a niveles estructurales, como en el ámbito institucional, el económico o los servicios sociales, entre muchos otros.

Las negligencias de un estado de bienestar meramente subsidiario siguen siendo maquilladas gracias al trabajo "voluntario" o (infra) remunerado de cientos de miles de mujeres en el Estado Español, tanto autóctonas como inmigrantes. Los recortes en gasto social, las privatizaciones de los servicios públicos y de las pensiones, el aumento del paro, la flexibilización del mercado laboral, las políticas hostiles a la población inmigrante, todas ellas intensificadas en el actual contexto de crisis, contribuyen a mantener a miles de mujeres en una situación de dependencia y marginación social y económica, y resultan a menudo en una incapacidad de abandonar situaciones abusivas y en la feminización de la pobreza. Estas situaciones son aún más dramáticas en los países del Sur, donde las mujeres son las primeras en pagar los tremendos efectos de los programas de ajuste estructural y a menudo sufren la violencia física y sexual en contextos de conflictos bélicos. A pesar de que nuestra solidaridad es con todas las mujeres del mundo, en los momentos actuales recordamos de manera especial a las mujeres argelinas, del Congo, del Sáhara, de Afganistán y de Palestina.

Es por todo ello que en un contexto de crisis que continuará prolongándose y profundizándose, se hace más necesario y urgente que nunca articular respuestas y proyectos alternativos que tengan la denuncia de todas las caras de la violencia de género como uno de sus ejes centrales. Las mujeres a menudo sufrimos los efectos de la crisis sistémica en silencio y debemos decir que ¡ya estamos hartas de ser los hombros sobre los que descansa el capitalismo patriarcal! Éste se basa sobre los golpes que recibimos, sobre el trabajo eternamente no reconocido que realizamos, sobre nuestra discriminación, sobre nuestra sobreexplotación.

Estamos hartas de ser el motor invisible del sistema y decimos basta, decimos ¡NO! Nuestro NO forma parte de nuestro avance en la creación de una sociedad sin explotación ni opresión de ningún tipo, una sociedad que no esté basada en la lógica del beneficio, de la competitividad y de la violencia que las sustenta, sino que se organice entorno a los valores de la solidaridad, el respeto, la igualdad y el bien común. El 25 de noviembre, día internacional contra la violencia de género, pero también cada día del año, continuamos exigiendo, más firmemente que nunca,

¡Basta ya de violencia machista! ¡Contra la violencia del patriarcado y el capitalismo, no nos callaremos!


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com