contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
diumenge 12 de setembre de 2010 | Manuel
+ Des de baix a l’11 de Setembre + Manifest fundacional

Des de baix: nova candidatura unitària de l’esquerra anticapitalista al Parlament de Catalunya

Per Des de baix

Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, Lluita Internacionalista, i tot un seguit d’activistes socials, de militants associatius i d’organitzacions hem decidit presentar, sota el nom de Des de Baix, una candidatura a les properes eleccions al Parlament.


Els eixos del programa seran l’anticapitalisme i la defensa dels drets nacionals del poble català. I l’ecologisme, el feminisme, l’antiracisme i l’internacionalisme.

Avui s’ha presentat en roda de premsa la candidatura unitària de l’esquerra anticapitalista catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya, Des de baix, formada per diferents organitzacions anticapitalistes i activistes de moviments socials.

Des de baix neix impulsada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista, i per varis activistes de moviments socials. La roda de premsa ha estat realitzada per Josep Bel, sindicalista i membre del comitè d’empresa de Telefònica a Barcelona, Josep Lluís del Alcazar, mestre i sindicalista de l’ensenyament i Esther Vivas, activista de moviments socials.

A la roda de premsa s’han explicat els objectius de la candidatura, les seves línies mestres, el nom de la mateixa i s’ha donat a conèixer els suports amb els què compta .

Objectius i propostes de la candidatura

Els objectius de la candidatura i els eixos del seu programa es troben al seu manifest fundacional (veure abaix). El manifest és un manifest provisional, d’un projecte obert i en construcció, que espera anar enriquint les seves reflexions amb noves aportacions dels diferents activistes i col.lectius que es vagin incorporant al projecte.

El manifest assenyala que en un context com l’actual ha quedat ben clar que els partits que conformen el govern de la Generalitat s’han mostrat totalment inservibles per a transformar la societat i millorar les condicions de vida de la població. La seva és una política al servei dels interessos del capital, socialment injusta, insolidària, destructora del territori i supeditada a la Constitució espanyola.

I afirma que l’objectiu de la candidatura és oferir una veu diferent a les eleccions al Parlament, amb un programa anticapitalista i defensor del drets nacionals del poble de Catalunya i la plena sobirania. I amb un programa ecologista, feminista, antirracista i internacionalista.

Com ha explicat Esther Vivas, Des de baix vol oferir un projecte alternatiu tant al de la fallida esquerra governant com al sobiranisme de dretes que encaren algunes de les noves opcions que es presenten. I parteix de la convicció que la solució als problemes actuals només pot venir de la mà d’una resposta d’esquerres, mobilitzadora i solidària.

No ens podem quedar de braços creuats. Des de baix busca trencar amb la resignació i fer un pas endavant en un moment on cal atrevir-se i no quedar-se amb allò vell i treballar per construir allò nou.

L’objectiu de la llista és ser una veu que plantegi propostes i idees en ruptura amb l’actual ordre de coses, diferents de la dels partits convencionals majoritaris i de les noves alternatives de dretes en auge.

El nom Des de baix indica la voluntat d’impulsar un projecte unitari i obert al que s’espera seguir incorporant noves voluntats, persones i col.lectius, en les pròximes setmanes.

La candidatura realitzarà en les properes setmanes una activitat de divulgació i presentació del nou projecte pels pobles i barris de Catalunya amb l’objectiu d’anar sumant noves adhesions i suports.

Perquè ara una candidatura?

Des de baix parteix de la conviccció que per fer front als intents que la crisi la paguem tots i totes cal la mobilització continuada i sostinguda de la població i organitzar la resistència social. Però també és necessari avançar en la construcció d’una alternativa en el terreny polític i plantar cara als partits parlamentaris que s’han adaptat als interessos empresarials.

Josep Lluís del Alcázar ha recordat que les eleccions del proper 28 de novembre tindran lloc en una cojuntura molt particular marcat pel fracà de dues legislatures de govern d’esquerres, per l’impacte de la crisi econòmica i social, la Vaga General del proper 29 de setembre i pel fracàs de la reforma de l’estatut i per la gran manifestació del passat 10 de juliol. Sense oblidar la visita del Papa de Roma pocs dies abans de les eleccions!

En aquest escenari Des de baix vol ser un primer pas per anar aplegant forces i contribuint, des de la modèstia, a anar construint una alternativa.

Qui dóna suport a la candidatura?

La candidatura és el resultat de l’acord entre diverses organitzacions com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig i Lluita Internacionalista. També l’organització En Lluita ha anunciat que demanarà el vot per aquesta candidatura. La candidatura Des de baix compta també amb el suport d’un ampli de nombre d’activistes de moviments socials, sindicalistes, ecologistes, etc. Molts d’aquests activistes van firmar el manifest Movem fitxa! Volem una candidatura anticapitalista al Parlament impulsat des de la primavera passada per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista i que ha rebut més de 560 adhesions de persones lligades als moviments socials.

Josep Bel ha explicat que Des de baix és un projecte en construcció obert a tots aquells activistes i persones que vulguin impulsar un projecte anticapitalista i defensor dels drets nacionals. Un projecte ecologista, feminista, antiracista i internacionalista. És un projecte obert, amb ganes de seguir incorporant noves persones i col.lectius i que intenta construir un altre tipus d’esquerra, formada per persones de moviments i lluites socials i allunyada de la professionalització de la política.

Una llista formada per activistes socials

A la roda de premsa s’ha expicat el perfil general que tindrà la llista i s’ha donat a conèixer la cap de llista per Barcelona i candidata a la presidència de la Generalitat, Esther Vivas, nascuda a Sabadell, resident a Barcelona i de 34 anys. Vivas treballa a la Xarxa de Consum Solidari i és activista en diversos moviments socials, en particular el moviment antiglobalització, el moviment ecologista i el moviment de cooperatives de consum agroecològic i per la sobirania alimentaria. És autora de varis llibres i publicacions sobre moviments socials.

Junt amb el nom de la candidata i cap de llista per Barcelona s’han donat a conèixer alguns altres noms d’activistes i sindicalistes que aniran a la llista, en un lloc encara per concretar. Properament es donaran a conèixer els deu primers integrants de la llista per Barcelona i els caps de llista i les primeres places de Girona, Lleida i Tarragona. La candidatura estarà formada per activistes de moviments socials i no per polítics professionals, ja que la lluita contra la professionalització de la política és un dels valors de la candidatura. Aquesta estarà integrada per membres de les organitzacions impulsores i per activistes independents.

Es coneixen ja els noms d’algunes de les persones que aniran a la llista (en un lloc encara per concretar) i que, juntament amb moltes d’altres, donaran rostre a aquest projecte col.lectiu. L’objectiu és elaborar una llista amb persones de diferents lluites socials, que pugui ser un reflex de les principals mobilitzacions que tenen lloc a Catalunya.

Entre els activistes que estaran a la llista (amb un ordre per concretar i junt amb moltes més persones els noms dels quals s’aniran anunciant més endavant) hi ha confirmats:

Josep Bel, membre del comitè d’empresa de Telefònica a Barcelona i del sindicat Cobas; Rocio Varela, expresidenta del comitè d’empresa de l’Hotel Juan Carlos I; Salvador Duran, secretari general del Sindicat Ferroviari de Catalunya; Josep Lluís del Alcazar, mestre i delegat sindical de professorat de l’ensenyament públic no universitari de la Generalitat; Joan Fradera, mestre de professió i membre fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir i de la seva junta directiva fins l’any 2009 i actualment membre de l’organització de les consultes sobiranistes; Isabel Benítez, activista estudiantil de la UAB en el moviment en defensa de la Universitat Pública i a les mobilitzacions d’estudiants contra Bolonya; Sandra Ezquerra, activista feminista; Cristina Mas, periodista, activista en campanyes de solidaritat internacional amb Palestina; Román Rustichelli, membre del Comitè d’Empresa de TMB i activista del Comitè de Descansos; Jorge Sánchez, activista veïnal de Ciutat Vella a Barcelona i del movimenr contra l’especulació immobiliària i activista del moviment de solidaritat amb Palestina; Núria Campanera, activista estudiantil en la lluita en defensa de l’ensenyament públic i a les mobilitzacions d’estudiants de secundària contra la LEC; Marga Olalla Marfil, delegada sindical dels treballadors de l’Ajuntament de Barcelona; Luca Gómez-Pintado, sindicalista a l’aeroport de Barcelona (AENA); Guillerma Silva, membre del Comitè d’Empresa de Magneti-Marelli; Maria Esther del Alcázar, delegada sindical de professorat de l’ensenyament públic no universitari de la Generalitat.

Font: http://www.revoltaglobal.cat/article3080.html


Des de baix a l’11 de Setembre

Per Des de baix. Octaveta repartida en el transcurs de l’11 de Setembre.

Aquest 11 de Setembre està marcat per dues dinàmiques, aparentment inconnexes. D’una banda, la fallida del model autonòmic, certificada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006. De l’altra, una crisi econòmica – les assoladores conseqüències de la qual s’estan abatent sobre el món del treball, sobre les dones, sobre el jovent i els col·lectius més desafavorits, sobre el territori… A la cruïlla d’ambdues, la convocatòria d’una vaga general el proper 29-S i, en l’horitzó polític d’aquesta tardor, les eleccions al Parlament de Catalunya.

La dreta espanyola, hereva del franquisme, sempre ha estat hostil a les aspiracions democràtiques dels pobles de la península i, molt concretament, al desig d’autogovern de la societat catalana. Més enllà d’una retòrica federalista de circumstàncies, el PSOE, profundament imbricat en “l’ordre” coronat sorgit de la transició, s’ha confirmat com un fidel valedor del centralisme al servei del capital.

I, ara, tot s’agreuja amb la crisi. Sota les exigències de les grans corporacions industrials i financeres, el govern de Zapatero ha desfermat tot un ventall de mesures antisocials: retallada de la despesa pública, reforma laboral, congelació de pensions, endarreriment de l’edat de jubilació… L’arquitectura de l’Estat espanyol esdevé vector d’aquest atac: les “autonomies” fragmenten i encotillen els pobles i ofeguen les nacions orpimides; i generen els greuges que vénen del centre i dificulten la necessària entesa de les classes treballadores. Mai no ha estat tan apressant unir la lluita per les llibertats nacionals – la plena sobirania del poble per a decidir el seu futur – amb la resistència en favor dels drets socials i la justícia mediambiental. Val a dir, amb la defensa dels serveis públics, les millores salarials, el repartiment del treball, la redistribució de riqueses, el canvi del model productiu… i amb la promoció d’un país alliberat de transgènics, centrals nuclears, transvasaments i infraestructures insostenibles.

Aquí rau la dificultat del moment. El govern d’entesa conclou la legislatura amb un balanç de fracàs en tots els fronts, sumint l’esquerra en la impotència. La reforma estatutària s’ha estavellat contra el mur de la Constitució. Fent costat a Montilla, ERC i ICV-EUiA han votat al Parlament les mesures d’austeritat que rebutjaven a Madrid. CCOO i UGT han passat els últims anys implorant el “diàleg” amb una patronal intractable i mirant de no incomodar els “governs amics”. Entre una cosa i l’altra, s’ha anat desdibuixant una resistència social que ara urgeix recompondre.

Això explica la paradoxa que estem vivint. El 10 de juliol, una històrica manifestació ciutadana es dreçava contra la sentència del TC, afirmant el dret de decidir d’aquest poble i endegant un camí de ruptura amb l’Estat espanyol. Tanmateix, surant sobre aquest moviment progressista, tornen amb expectatives electorals forces conservadores que, com CiU, han estat la crossa de tots els governs de Madrid, del PSOE com del PP. O bé sorgeixen nous agrupaments al voltant de Joan Laporta o de Carretero, propiciant una candidatura independentista transversal sense programa social. Els “fronts patriòtics” només serviran per posar una part dels vots independentistes en mans de CiU. “Independència? Primer cal treure Catalunya del sot”, diu Jordi Pujol.

La situació no començarà a aclarir-se fins que la població treballadora no comenci a ocupar l’escena política, trasbalsant els càlculs de les elits governants. Per això apostem decididament per l’èxit de la vaga general del proper 29-S contra la reforma laboral del govern Zapatero, i volem que esdevingui un clam ciutadà, una protesta d’estudiants, vídues, pensionistes, aturades i aturats… de tots els col·lectius colpejats per la crisi.

I per això, perquè cal obrir un espai a l’esquerra de l’esquerra conciliadora i cal esbossar una sortida a la qüestió nacional, diverses organitzacions polítiques com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, Lluita Internacionalista, i tot un seguit d’activistes socials, de militants associatius i d’organitzacions hem decidit presentar, sota el nom de Des de Baix, una candidatura a les properes eleccions al Parlament. S’atansen anys d’intensa lluita de classes. Però, les lluites socials, tot i ser decisives, no seran suficients. És necessari començar a construir, des de baix, pacientment, un nou referent polític d’esquerres.

Endegar aquesta feina és justament la pretensió d’aquesta candidatura de perfil anticapitalista, feminista, ecologista, antirracista, internacionalista i fermament compromesa amb l’exercici del dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum amb l’objectiu d’assolir una República Catalana que pugui decidir lliurement el vincle que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa. Vet aquí la bandera que volem alçar aquest 11 de Setembre.

Font: http://www.revoltaglobal.cat/article3083.html


Manifest provisional d’un nou projecte obert i en construcció

09/09/2010 by desdebaix

Una candidatura anticapitalista, sobiranista, ecologista, feminista, antiracista i internacionalista al Parlament de Catalunya

La crisi colpeja amb força la societat catalana. No és una crisi passatgera, ni només una crisi financera. És la major crisi des dels anys trenta. Una veritable crisi històrica del capitalisme, un sistema basat en la recerca insaciable de beneficis que porta a l’explotació creixent dels treballadors i les treballadores i la mercantilització i depredació dels espais i els béns comuns de la humanitat i la natura.

El seu impacte, amb el creixement de l’atur i la generalització dels tancaments d’empreses i els EROs, es veu encara més agreujat pel model de creixement potenciat per l’administració en els darrers anys, basat en l’especulació immobiliària, la destrucció del territori, i mà d’obra barata. La flexibilització del mercat de treball, les retallades salarials i dels serveis socials, les privatitzacions, i l’ensorrament del món rural avancen sense fre.

El pla d’Ajust de Zapatero, aplicat religiosament pel govern de la Generalitat, i la reforma laboral són un pas més en els intents que la crisi la paguin els que no l’han causada. Els atacs contra els drets socials del govern espanyol no són un fet aïllat o puntual. S’emmarquen en una estratègia coordinada dels governs de la Unió Europea per seguir avançant en la construcció de la seva Europa del Capital al servei de les grans multinacionals i per fer retrocedir els drets socials i laborals conquerits històricament. El seu objectiu és infligir una derrota històrica al conjunt dels i les assalariades i aprofitar la crisi per reforçar els mecanismes de dominació. D’aquí la importancia de la propera Vaga General del 29S que, per a nosaltres, ha de ser no un punt i final i un parèntesi en el camí, sino un punt d’inflexió cap a un nou període de remobilització social des de baix.

Estem, en definitiva, davant una veritable fugida endavant dels amos del món en la seva recerca permanent de beneficis que no fa sinó incrementar els aspectes socialment i ecològicament més destructius del capitalisme global i que ens aboca a una crisi social i ecològica sense precedents.

Mentre la crisi colpeja amb força, els anhels de sobirania del poble català queden, un cop més, enterrats sota una Constitució espanyola antidemocràtica i monàrquica. El procés fallit de reforma de l’Estatut, culminat amb la sentència d’un Tribunal Constitucional il.legítim, mostra ben clarament que no hi ha emancipació nacional possible en l’actual marc legal. La manifestació del 10 de juliol va expressar no només el fort rebuig a la sentència, sinó també l’afirmació de la voluntat de decidir del poble de Catalunya i de traspassar els límits de la Constitució. Tanmateix, surant sobre aquestes aspiracions democràtiques, hi ha el retorn i l’augment de les expectatives electorals de forces conservadores com CiU, que ha estat la crossa de tots els governs espanyols, tant del PSOE com del PP. O bé sorgeixen nous projectes com els de Laporta o de Carretero, propiciant una candidatura independentista sense contingut social i d’esquerres, que busquen canalitzar les aspiracions sobiranistes cap a una via morta i al servei del món empresarial.

La crisi s’entrecreua amb la corrupció que, amb els casos Pretoria i Millet, esquitxa tota la política catalana i mostra les complicitats entre l’elit política professional i el món empresarial. No hi ha un pam de net en la política catalana.

Estem davant un escenari que no fa sinó posar de manifest la naturalesa antidemocràtica de l’actual model econòmic i de la Unió Europea, en un context on els grans partits i les direccions dels grans sindicats s’han adaptat totalment als interessos empresarials, la política s’ha professionalitzat completament i els centres de presa de decisions s’allunyen cada cop més del conjunt de la ciutadania. Un panorama que abona el terreny per l’ascens del racisme i la xenofòbia i la dreta populista.

Necessitem una alternativa a Catalunya

Per fer front als intents que la crisi la paguem tots i totes cal la mobilització continuada i sostinguda de la població, organitzar la resistència a cada barri, poble, centre de treball i estudi…i reconstruir un nou teixit social, el sindicalisme combatiu i els moviments socials.

Però amb això no n’hi ha prou. Necessitem construir una alternativa en el terreny polític que també ajudi a la remobilització social i formi part de les lluites socials. No podem deixar que els partits de sempre diguin que ens representen, quan en realitat treballen en benefici d’una minoria.

Els partits que conformen el govern de la Generalitat s’han mostrat totalment inservibles per a transformar la societat i millorar les condicions de vida de la població. Les dues legislatures de govern tripartit parlen per si soles. La seva és una política al servei dels interessos del capital, socialment injusta, insolidària, destructora del territori i supeditada a la Constitució espanyola. El fracàs del tripartit només fa que preparar el retorn de la dreta al poder.

Front al desgast dels partits tradicionals i el fracàs del govern tripartit veiem néixer noves propostes politiques, com les opcions independentistes de dretes i proempresarials i també alternatives xenòfobes i reaccionàries. La solució als problemes actuals només pot venir de la mà d’una resposta d’esquerres, mobilitzadora i solidària.

Necessitem construir una alternativa anticapitalista i defensora dels drets nacionals i la plena sobirania de Catalunya. Una alternativa ecologista, feminista, antiracista, internacionalista i lligada als moviments i a les lluites socials.

En un moment com l’actual, en plena crisi econòmica, social i mediambiental, en ple augment de les aspiracions sobiranistes del poble català, amb els partits majoritaris esquitxats fins al coll per la corrupció, amb un ascens alarmant de la xenofòbia, amb la visita del Papa a Barcelona el proper novembre, i amb la Vaga General del 29S en perspectiva… no ens podem quedar de braços creuats. Cal trencar la resignació i fer un pas endavant. És el moment d’atrevir-se. De no quedar-se amb allò vell i treballar per construir allò nou.

Una veu crítica a les eleccions al Parlament… és el moment d’atrevir-se!

Amb aquesta perspectiva, vàries organitzacions polítiques com Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Corrent Roig, i Lluita Internacionalista, i diversos activistes de moviments socials ens hem aplegat per impulsar una candidatura anticapitalista, i defensora dels drets nacionals i la plena sobirania de Catalunya. Una candidatura ecologista, feminista, antiracista i internacionalista. El nostre és un projecte obert, al que esperem seguir incorporant noves voluntats, persones i col.lectius.

Per a nosaltres les eleccions són un terreny més de lluita. No som electoralistes, ni fem de les campanyes electorals la nostra raó de ser. Volem una alternativa que sigui útil per a les resistències socials i que aprengui d’aquestes resistències. Per això la nostra prioritat és la lluita el carrer. Però pensem que no podem permetre que els partits que monopolitzen la representació política i electoral ho segueixin fent. I pretenguin seguir parlant en nom de tots i totes nosaltres, mentre governen en benefici de les grans empreses. Per això volem impulsar una nova veu que utilitzi les eleccions per fer sentir les propostes de les i els treballadors, dels aturats i aturades, dels i les immigrants, dels activistes dels moviments socials, del sindicalisme combatiu…

Pensem que cal trencar amb el dilema de quedar-se a casa el dia de les eleccions o de seguir votant pel mal menor. Donar suport el mal menor és sovint el camí més ràpid que porta al mal major.

La nostra és una proposta en construcció en la qual volem sumar el màxim nombre de voluntats, amb diferents visions i procedències, però totes compromeses amb una transformació radical de la societat i amb la lluita per canviar el món de base.

És el moment d’atrevir-se, de no quedar-nos a casa.

Tenim milers de raons per fer-ho.

Què defensem?

Volem representar una veu diferent i defensem una política de ruptura amb l’actual ordre de coses. Una Catalunya anticapitalista, sobirana, ecologista, feminista, antiracista i internacionalista.

Les següents són les nostres primeres propostes, unes primeres pistes de treball d’un programa que esperem anar enriquint les pròximes setmanes amb la col.laboració de totes les organitzacions, col.lectius, i activistes interessats en que hi hagi una nova veu com aquesta a les eleccions al Parlament:

1.Per la fi dels plans d’ajust i les retallades dels drets socials i laborals

Rebutgem la política dels governs de la Unió Europea i del G20, els plans d’ajust i els rescats amb diners públics de la banca. Defensem l’expropiació del sistema bancari i la creació d’una banca pública que tingui com a finalitat satisfer les necessitats bàsiques de la població. No a la reforma laboral i als intents de precaritzar encara més el mercat de treball. Front a l’atur i als EROs exigim la prohibició dels acomiadaments col.lectius i la obligarietat del pagament per part dels empresaris dels deutes contrets en les empreses en crisi. Defensem la jornada laboral de 35 hores sense reducció de salari, amb la perspectiva d’anar cap a les 30, i el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. Demanem un salari mínim de 1200 euros i el dret a un ingrés social equivalent per a totes les persones en atur. Front a la privatització directa i indirecta defensem els béns i els serveis públics sotra control social i democràtic i el retorn al sector públic, en la gestió i propietat, dels serveis privatitzats. No a la LEC i al Pla Bolonya. No al copagament de la sanitat. Volem la jubilació als 60 anys i ens oposem als plans imminents de reforma de les pensions. Exigim una reforma fiscal que gravi les grans fortunes i en combati el frau fiscal, i l’abolició dels paradisos fiscals. Defensem una política d’habitatge basada en la creació d’un parc públic d’habitatges per a lloguer social no superior al 25% del salari i una moratòria immobiliària. No als desnonaments per impagaments d’hipoteques de llars afectades pel frau immobiliari o l’atur. No al mobbing immobiliari que pateixen moltes famílies, sovint de pocs ingressos i d’edat avançada, moltes d’elles dones grans.

2.Per la plena sobirania i l’autodeterminació

Defensem la plena sobirania del poble català i rebutgem la Constitució espanyola monàrquica de 1978. El procés fallit de reforma de l’Estatut mostra clarament que la via estatutària és una via morta i que la satisfacció dels anhels de sobirania del poble català exigeix trencar amb la Constitució. Defensem l’exercici del dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum amb l’objectiu d’assolir una República Catalana que pugui decidir lliurement el vincle que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa.

3.Per un model econòmic i social sostenible

Ens oposem a l’actual model productivista i consumista. Reivindiquem l’expropiació del sector energètic i el tancament de les nuclears. Defensem les energies renovables, el territori i el transport públic. No a la MAT, al transvassament del riu Ebre i a les infraestructures que destrueixen el territori. Volem un mon rural viu, un banc de terres públic, una llei de transformació artesana, i una Catalunya lliure de transgènics. Per la sobirania alimentaria. No a la PAC. No al maltracte animal.

4.Per la fi del racisme i la xenofòbia

Denunciem l’auge del racisme i la xenofòbia, sovint fomentats des de les institucions, que busca convertir els immigrants en el boc emissari de la crisi. Volem la derogació de la Llei d’Estrangeria, el tancament dels centres d’internament, la defensa del dret a l’hospitalitat envers les persones “sense papers”, i els plens drets de ciutadania per a la població immigrant. Despenalització del “top manta”.

5.Per la igualtat entre homes i dones

Defensem la fi de les discriminacions laborals i salarials de les dones, l’ampliació del permís de maternitat i paternitat, una xarxa pública de llars d’infants i el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. Reivindiquem la despenalització de l’avortament i la seva inclusió en la xarxa pública. Volem una política amb mitjans reals per combatre la violència de gènere que superi els límits de la legislació actual.

6.Per la defensa de les llibertats democràtiques

Defensem les llibertats i els drets democràtics bàsics amenaçats en nom de la lluita contra el terrorisme i la immigració. Exigim la derogació de la Llei de Partits. Ens oposem a la criminalització i repressió dels moviments socials i volem la despenalització de l’okupació. Demanem la derogació de les ordenances cíviques autoritàries aprovades en moltes localitats de Catalunya.

7.Per una Catalunya solidària amb la resta de pobles del món

Exigim al govern català i als governs de la UE el boicot i la fi dels acords i relacions de qualsevol tipus amb l’Estat d’Israel. Demanem la fi immediata del bloqueig de Gaza. Defensem la causa del poble Saharaui. Demanem la dissolució de l’OTAN, la desmilitarització de la Unió Europea i reivindiquem una Europa dels pobles i dels i les treballadores. Volem l’abolició del deute extern i el deute ecològic. Denunciem la política imperialista de les multinacionals catalanes als països del sud.

8.Per uns mitjans de comunicació democràtics i una cultura desmercantilitzada

Demanem una Llei de mitjans de comunicació que n’afavoreixi el control democràtic i potenciï els alternatius. Defensem el software lliure, la fi de les patents de software, i el lliure intercanvi de productes culturals. Ens oposem a la política de la SGAE i al Cànon Digital i defensem una política cultural que afavoreixi la creació artística desmercantilitzada.

9.Per la fi de les discriminacions a gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, queers i intersexes

Ens oposem a qualsevol tipus de discriminació social o laboral per motius d’opció sexual i a les visions reaccionàries sobre la família. Demanem la despatologització de la transsexualitat.

10.Per la transparència i la no professionalització de la política

Finalment, demanem mesures reals contra la corrupció i la impunitat amb què actuen els polítics i els empresaris corruptes i mesures a favor de la transparència i el control públic de l’administració. Volem una política no professionalitzada. Exigim la limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb salaris que no siguin superiors al salari públic mitjà. Defensem el dret a vot als 16 anys.


A la mateixa secció:


Catalunya: ¿De comunes a eurocomunes?


Euskal Herría: Asamblea de EH Bildu, las formaciones se comprometen a "pasar de ser una coalición a un sujeto político"


Costas Lapavitsas: "Syriza ha traït les classes populars i ha matat l’esperança"


Per una perspectiva radical a Europa. Pròleg del llibre ’Sobiranies: una proposta contra el capitalisme’ (Espai Fàbrica, 2017)


Francia: ¿Ponemos el grito en el cielo sobre Poutou en nombre del voto útil?


El capitalismo es poder, no economía (Abdullah Öcalan)


Elecciones Francia, Poutou: “Votar por el NPA para dar confianza al conjunto de los explotados”


Anticapitalismo y nueva izquierda


Francia: La intervención del anticapitalista Poutou (NPA) provocó un giro en el debate presidencial


Italia: Crisis y escisión del Partido Democrático (PD), orígenes y consecuencias…

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com