contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes

  
dijous 3 de juny de 2010 | Manuel
ATAC A LA FLOTILLA DE GAZA: FI DE LA IMPUNITAT PER ALS CRIMS D’ISRAEL!

Comité Executiu de la Quarta Internacional Paris, 1 de Juny de 2010

(en castellà abaix)

El govern d’extrema dreta de Benjamin Netanyahu i Avigdor Lieberman ha demostrat una vegada més la seva capacitat per anar més enllà d’anteriors governs israelians en el trepitjament del dret internacional i de la decència humana més bàsica. El seu atac assassí en aigües internacionals de la Flotilla de la Llibertat de Gaza és una nova escalada de l’agressió israelí contra el poble palestí. Esta agressió sha de trobar, amb una resposta esglaonada, progressiva i contundent del moviment de solidaritat i de l’opinió pública mundial.

Gràcies a la presència del Partit Laborista en l’extremista govern de Netanyahu, tota la classe política Sionista és còmplice d’aquest nou ultratge. El ministre laborista de defensa, Ehud Barak, ha declarat que el govern ha assumit conscientment les conseqüències del seu acte.

Sabem que, probablement, els governs del món respondran reflexivament només amb paraules: alguns comunicats diplomàtics, algunes declaracions de desaprovació als ambaixadors israelians. Com de costum. Però aquesta vegada ha de ser diferent. Aquesta vegada la reacció de protesta ha d’obligar els governs a passar de les paraules als fets.

Barack Obama i Ban Ki-mon ja han parlat de recerca. Però, què hi ha de relevant per a investigar? El govern israelià no només no nega que va llançar un atac il·legal en aigües internacionals, sinó que el proclama. L’exèrcit israelià mateix diu que més de deu activistes van ser assassinats. El propi portaveu de l’exèrcit israelià reclama no més de quatre israelians lesionats com a justificació de la massacre. El corresponsal d’Al-Jazeera informa que al vaixell guia es va aixecar una bandera blanca, i que, no obstant això, els israelians van obrir foc en irrompre en ell, sense provocació. Tot això apunta a l’ús deliberat, com en setembre de 2008, d’una "força desproporcionada", i, evidentment, no a un cas de "legítima defensa".

L’assalt a la Flotilla de la Llibertat fou en realitat una extensió lògica del mateix bloqueig de Gaza davant el qual la flotilla estava protestant i al qual suposava un desafiament. Difícilment un govern a la terra, apart d’Israel, pot eixir en defensa d’aquest bloqueig, un cas flagrant d’un càstic col·lectiu il·legal d’una població civil. No obstant això, difícilment un govern a la terra mourà un dit per impedir-ho. I el desvergonyiment cínic de l’operació de propaganda israeliana llança llum sobre els efectes del bloqueig, en recomanar als periodistes un luxós restaurant de Gaza.

Sens dubte que l’autor del comunicat de premsa recorda que els restaurants de luxe es va mantenir funcionant al gueto de Varsòvia, mentre els Jueus estaven morint de fam al carrer! No és que avui hi haja una situació de fam massiva a Gaza; el bloqueig israelià, tan arbitrari i capritxós com és, fins ara s’ha calibrat per a evitar aquest grau de devastació. Només ha donat lloc a una desnutrició generalitzada; a la traumatització de desenes de milers d’infants; a un atur massiu que ha deixat el 80 per cent dels 1,5 milions d’habitants de la Franja depenen de l’assistència; a la impotència d’una població que tracta de viure entre les ruïnes deixades per l’agressió israeliana de 2008-09, i a la qual se li nega qualsevol mitjà per a la seua reconstrucció; a la mort de 28 palestins mentre esperaven el permís d’eixida a causa de la necessitat d’un tractament mèdic d’urgència.

Les protestes contra l’atac a la flotilla, la qual acudia en el moment màxim del bloqueig, són més que justificades. Les línies de piquets i manifestacions enfront de les ambaixades i consolats d’Israel han de continuar. Però les protestes han d’anar més enllà, apuntant els governs de cada un dels nostres països, els quals han fet i fan possible els ultratges israelians.

• Als Estats Units, que sota l’administració Obama s’ha mantingut com el principal suport d’Israel, les protestes han d’exigir i garantir un cessament immediat dels 3 mil milions de $ d’ajuda anual que finança els crims del govern d’Israel.

• En els països de la Unió Europea, que fa només uns mesos va decidir d’establir vincles més propers amb Israel, les protestes han d’exigir i assegurar la invocació immediata de la clàusula de drets humans en el tractat de comerç lliure entre Israel i la UE, suspenent els privilegis comercials que donen a Israel un suport econòmic vital.

• En els països àrabs que mantenen relacions amb Israel, la fúria dels pobles ha d’espantar els seus governs de forma que posen fi a la seua complicitat - i, especialment, espantar el govern egipci perquè pose fi al seu paper indispensable en el bloqueig criminal de Gaza.

• En l’estat d’Israel, on les protestes també s’estan produint, s’ha d’impulsar la resistència al govern d’extrema dreta.

• Per tot arreu, on el moviment de solidaritat encara no està prou fort per a obligar els governs a trencar en la pràctica amb l’Estat israelià, la gent ha de prendre l’assumpte en les seues pròpies mans amb campanyes de boicot massiu, desinversió i sancions.

Finalment, aquest crim israelià hauria de donar lloc a una nova onada de debat i reflexió sobre fallida del "procés de pau", suposadament destinat a establir un mini-Estat palestí als territoris de 1967 al costat d’un Israel Sionista intacte. Avui, es preten "castigar" el govern israelià pel seu atac a la flotilla amb una altra suspensió del anèmic procés de converses indirectes amb l’Autoritat Palestina - un procés que, òbviament, només veu com una distracció útil de la seua tasca de fets consumats sobre el terreny. Avui, els moviments per la pau i la solidaritat han de ser estimulats a tenir una major claredat i resoldre sobre la necessitat d’una alternativa, en direcció a una pau real, basada en l’autodeterminació plena i incondicional dels palestins, el dret al retorn dels refugiats de 1948 (que representen les quatre cinquenes parts de la població de la Franja de Gaza), el desmantellament de l’estat sionista, i una solució política en la qual el poble palestí i el poble israelià jueu pugan viure junts en la plena igualtat de drets.


ATAQUE A LA FLOTILLA DE GAZA: FIN DE LA IMPUNIDAD PARA LOS CRÍMENES DE ISRAEL!

Comité Ejecutivo de la Cuarta Internacional, París, 1 de Junio de 2010

El gobierno de extrema derecha de Benjamin Netanyahu y Avigdor Lieberman ha demostrado una vez más su capacidad para ir más allá que los gobiernos israelíes anteriores en el pisoteo del derecho internacional y de la decencia humana más básica. Su ataque asesino en aguas internacionales de la Flotilla de la Libertad de Gaza es una nueva escalada de la agresión israelí contra el pueblo palestino. Esta agresión ha de encontrar, con una escalonada, progresiva y contundente respuesta del movimiento de solidaridad y de la opinión pública mundial.

Gracias a la presencia del Partido Laborista en el gobierno extremista de Netanyahu, toda la clase política sionista es cómplice de este nuevo ultraje. El ministro laborista de defensa, Ehud Barak, ha declarado que el gobierno ha asumido conscientemente las consecuencias de su acto.

Sabemos que, probablemente, los gobiernos del mundo responderán nada más que con palabras: algunos comunicados diplomáticos, algunas declaraciones de desaprobación a los embajadores israelíes. Como de costumbre. Pero esta vez debe ser diferente. Esta vez la reacción de protesta ha de obligar los gobiernos a pasar de las palabras a los hechos.

Barack Obama y Bando Ki-mon ya han hablado de investigación. Pero, qué hay de relevante para investigar? El gobierno israelí no sólo no niega que lanzó un ataque ilegal en aguas internacionales, sino que lo proclama. El mismo ejército israelí dice que más de diez activistas fueron asesinados. El propio portavoz del ejército israelí reclama no más de cuatro israelíes lesionados como justificación de la masacre. El corresponsal de Al-Jazeera informa que al barco guía alzó una bandera blanca, y que, sin embargo, los israelíes abrieron fuego al irrumpir en él, sin provocación. Todo esto apunta al uso deliberado, como en septiembre de 2008, de una "fuerza desproporcionada", y, evidentemente, no a un caso de "legítima defensa".

El asalto a la Flotilla de la Libertad fue en realidad una extensión lógica del mismo bloqueo de Gaza ante el cual la flotilla estaba protestando y al cual suponía un desafío. Difícilmente un gobierno en la tierra, aparte de Israel, puede salir en defensa de este bloqueo, un caso flagrante de un castigo colectivo ilegal de una población civil. Sin embargo, difícilmente un gobierno en la tierra moverá un dedo para impedirlo. Y el cínico desplante de la operación de propaganda israelí arroja luz sobre los efectos del bloqueo, al recomendar a los periodistas un lujoso restaurante de Gaza.

Sin duda que el autor del comunicado de prensa recuerda que los restaurantes de lujo se mantuvieron funcionando en el gueto de Varsovia, mientras los Judíos estaban muriendo de hambre en la calle! No es que hoy haya una situación de hambre masiva en Gaza; el bloqueo israelí, tan arbitrario y caprichoso como es, hasta ahora se ha calibrado para evitar este grado de devastación. Sólo ha dado lugar a una desnutrición generalizada; a la traumatización de decenas de miles de niños; a un paro masivo que ha dejado el 80 por ciento de los 1,5 millones de habitantes de la Franja dependiendo de la asistencia; a la impotencia de una población tratando de vivir entre las ruinas dejadas por la agresión israelí de 2008-09, y a la cual se le niega cualquier medio para su reparación; a la muerte de 28 palestinos mientras esperaban el permiso de salida a causa de la necesidad de un tratamiento médico de urgencia.

Las protestas contra el ataque a la flotilla, la cual acudía en el momento máximo del bloqueo, están más que justificadas. Las líneas de piquetes y manifestaciones frente a las embajadas y consulados de Israel deben continuar. Pero las protestas han de ir más allá, apuntando a los gobiernos de cada uno de nuestras países, los cuales han hecho y hacen posible los ultrajes israelíes.

• En los Estados Unidos, que bajo la administración Obama se ha mantenido como el principal apoyo de Israel, las protestas han de exigir y garantizar un cese inmediato de los 3 mil millones de $ de ayuda anual que financia los crímenes del gobierno de Israel.

• En los países de la Unión Europea, que hace sólo unos meses decidió establecer vínculos más próximos en Israel, las protestas han de exigir y asegurar la invocación inmediata de la cláusula de derechos humanos en el tratado de libre comercio entre Israel y la UE, suspendiendo los privilegios comerciales que dan en Israel un apoyo económico vital.

• En los países árabes que mantienen relaciones en Israel, la furia de los pueblos ha de asustar a sus gobiernos, de forma que pongan fin a su complicidad - y, especialmente, han de asustar al gobierno egipcio para que ponga fin a su papel indispensable en el bloqueo criminal de Gaza.

• En el estado de Israel, dónde las protestas también se están produciendo, se ha de impulsar la resistencia al gobierno de extrema derecha.

• Por todas partes, donde el movimiento de solidaridad todavía no está lo suficiente fuerte para obligar los gobiernos a romper en la práctica con el Estado israelí, la gente debe tomar el asunto en sus propias manos con campañas de boicot masivo, desinversión y sanciones.

Finalmente, este crimen israelí debería dar lugar a una nueva oleada de debate y reflexión sobre quiebra del "proceso de paz", supuestamente destinado a establecer uno mini-Estado palestino en los territorios de 1967 junto a un Israel Sionista intacto. Hoy, se pretende "castigar" al gobierno israelí por su ataque a la flotilla con otra suspensión del anémico proceso de conversaciones indirectas con la Autoridad Palestina - un proceso que, obviamente, sólo ve como una distracción útil de su tarea de hechos consumados sobre el terreno. Hoy, los movimientos por la paz y la solidaridad deben ser estimulados a tener una mayor claridad y resolver sobre la necesidad de una alternativa, en dirección a una paz real, basada en la autodeterminación plena e incondicional de los palestinos, el derecho al regreso de los refugiados de 1948 (que representan las cuatro quintas partes de la población de la Franja de Gaza), el desmantelamiento del estado sionista, y una solución política en la cual el pueblo palestino y el pueblo israelí judío puedan vivir juntos en plena igualdad de derechos.


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com