contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 30 d’abril de 2010 | administrador
Contra la seua "reforma" laboral, unitat sindical i vaga general!

Declaració d’Esquerra Anticapitalista País Valencià

Cal rebutjar la seua reforma laboral i cal plantejar una reforma nostra. Cal establir la unitat sindical i del moviment, i per a conseguir això hem de construir una corrent intersindical i social anticapitalista basada en les lluites i les movilitzacions reals. Per la prohibició dels acomiadaments! Per l’organització autònoma de les persones sense treball! Tirar el PAVACE a les escombreries! Contra la seua reforma laboral, unitat sindical i vaga general!


(en castellà abaix)

Enguany, la classe obrera i la majoria de la població estem pagant els problemes del capitalisme, els problemes que tenen els empresaris i els banquers per a garantir-se els seus beneficis sense patir cap problema. Ens acomiaden del treball perque, diuen el ministre Corbacho i el director del Banc d’Espanya, "la economía española lo necesita" i volen "regular-nos" (és a dir, facilitar les condicions d’acomiadament i precaritzar les condicions de treball) però no volen que nosaltres els regulem, reduixen els nostres salaris i les nostres jubilacions però no els seus beneficis. Aquesta és la seua reforma laboral. Diu la ministra Salgado que és per a "generar confianza", però, clar, la confiança dels rics es basa en l’afebliment de la força i els drets de la classe treballadora. Amb aquestes mesures volen imposar-nos condicions laborals més precàries i això no millora cap economia, ni minvarà l’atur a curt termini, el que millorarà són els beneficis que s’embutxacaran a curt termini, com sempre.

Amb una política que afavoreix els empresaris i va contra els drets de la classe treballadora, el PSOE ficat en una trampa de la qual no pot o no sap eixir guanyant-se el suport de la classe treballadora, obre el camí per al retorn del PP a la Moncloa i, una altra vegada més a la Generalitat. Per als rics això és important, ja que el PP és el garant natural del seu enfortiment i confiança.

Amb una política que afavoreix els empresaris i va contra els drets de la classe treballadora posen la gent sense treball contra la que el té, els autòctons contra els immigrants, els jovens contra els adults, els homes contra les dones. Així és com ens desuneixen i ens desmoralitzen. Així ens afebleixen com a classe i ens fan creure això de "l’economia espanyola" i de que la seua reforma laboral és la única possible i necessària.

Ara bé, suposem que la seua economia es recupera i que ho fa segons les exigències dels capitalistes. Si tot ha de sacrificar-se per a eliminar el dèficit i millorar la competitivitat, el tipus de societat que es perfila com eixida de la crisi és molt preocupant. Amb "ajudes al capital i ajustament per al treball", s’està donant un triomf duríssim dels interessos econòmics dels rics sobre el benestar de la població. Amb un atur que, diuen, trigarà més de deu anys en resoldre’s, salaris i estabilitat laboral decreixents, prestacions socials disminuïdes, poders financers prepotents i empreses extremant l’explotació dels seus treballadors, no és cínic parlar de "recuperació"?

Cal una reforma laboral i social nostra, la que es basa en les necessitats reals de la majoria: treballar, guanyar un salari digne, tenir dret a una jubilació que no ens conduïsca a la pobresa, tenir dret a la salut i a l’habitatge, no angoixar-nos pel destí de la nostra família, tenir dret a que no ens exploten i maltracten pel fet de no ser rics. Si això és el que necessitem, la passivitat de les direccions dels sindicats majoritaris no ho ens posa fàcil. S’ha de trencar aquesta passivitat.

Cal coordinar-nos i estendre les lluites existents, cal rebujar qualsevol acomiadament, hem de fer públic els llibres de comptes dels empresaris, posar una fiscalitat que grave les grans fortunes, hem de crear un potent moviment de persones a l’atur que qüestione l’actual repartiment de la feina i oferisca alternatives a la gent expulsada del món del treball, hem de tirar el PAVACE a les escombreries.

La nostra reforma hauria de tenir un programa de ruptura amb la lògica capitalista del benefici ràpid basat en la mobilització. Aquest programa ha de contemplar propostes que aposten per un pla d’urgència que apunte cap a una eixida de la crisi favorable al conjunt de la societat:

• Una inversió pública sostenible, productiva i generadora d’ocupació, orientada a cobrir les necessitats socials i mediambientals. Per la redistribució del sistema productiu de forma equitativa entre les comarques del País Valencià.

• La setmana laboral de 35 hores en progressió cap a les 30 hores; treballar menys per treballar tothom. Per la conciliació de la vida laboral i familiar amb el repartiment del treball a la feina i a casa.

• Salari social de 1200€.

• Cobertura indefinida del subsidi d’atur.

• Defensa i millora del sistema públic de pensions. Per un sistema que es recolze en impostos directes procedents de rendes i patrimoni.

• L’eliminació del treball submergit i el reconeixement dels drets laborals lesionats.

• La defensa i millora dels serveis públics, sanitat, ensenyament i transport.

• L’augment de la despesa social per a plantar cara a la situació d’esclavatge de la dona, obligada a tenir cura de tota la família (una xarxa d’escoles infantils i guarderies, i d’agències d’ajuda a domicili, de caràcter públic, finançades amb impostos directes).

• Acabar amb la desigualtat salarial, a treball igual salari igual.

• La prohibició dels acomiadaments. L’apertura dels llibres de comptes de l’empresa.

• La paralització dels embargaments i dels desnonaments a les famílies afectades per la crisi

I per a això cal:

• La nacionalització de la banca sota control social i la constitució d’un servei públic de crèdit i estalvi.

• La nacionalització dels sectors estratègics de l’energia i les comunicacions sota control social.

Per a fer realitat aquestes propostes i fer front a l’ofensiva de la patronal cal actuar plegats. Cal la unitat de les forces anticapitalistes i d’esquerres, dels sindicats i dels moviments socials. De les burocràcies dels grans sindicats poc o res es pot esperar quant la defensa de posicions de classe. Proposem als sindicalistes, a les treballadores i treballadors, i a totes les persones que lluiten, actuar plegats per l’enfortiment i la recomposició del moviment obrer. Aquest esforç d’unitat només es podrà aconseguir si des de ja es crea una corrent sindical i social anticapitalista basada en les lluites i les movilitzacions reals. Si s’actua, la vaga general és possible com ens han mostrat els/les companyes del SAT a la Serra de Càdis el febrer passat. Oportunitats no ens faltaran.

Les nostres vides valen més que els seus beneficis!

• Per la nostra dignitat!

• Per la prohibició dels acomiadaments!

• Per l’organització autònoma de les persones sense treball!

• Contra la seua reforma laboral, unitat sindical i vaga general!


(en castellà)

Contra su "reforma" laboral, unidad sindical y huelga general!

Este año, la clase obrera y la mayoria de la población estamos pagando los problemas del capitalismo, los problemas que tienen los empresarios y los banqueros para garantizarse sus beneficios sin sufrir ningún problema. Nos despiden del trabajo porque, dicen el ministro Corbacho y el director del Banco de España, "la economía española lo necesita" y quieren "regularnos" (es decir, facilitar las condiciones de despido y precarizar las condiciones de trabajo) pero no quieren que nosotros les regulemos, reducen nuestros salarios y nuestras jubilaciones pero no sus beneficios. Esta es su reforma laboral. Dice la ministra Salgado que es para "generar confianza", pero, claro, la confianza de los ricos se basa en el debilitamiento de la fuerza y los derechos de la clase trabajadora. Con estas medidas vuelan imponernos condiciones laborales más precarias y esto no mejora ninguna economía, ni menguará el paro a corto plazo, el que mejorará son los beneficios que se embolsarán a corto plazo, como siempre.

Con una política que favorece a los empresarios y va contra los derechos de la clase trabajadora, el PSOE, metido en una trampa de la cual no puede o no sabe salir ganándose el apoyo de la clase trabajadora, abre el camino para el regreso del PP a la Moncloa y, otra vez más a la Generalitat. Para los ricos esto es importante, puesto que el PP es el garante natural de su fortalecimiento y confianza.

Con una política que favorece los empresarios y va contra los derechos de la clase trabajadora ponen a la gente sin trabajo contra la que lo tiene, a los autóctonos contra los inmigrantes, a los jovens contra los adultos, a los hombres contra las mujeres. Así es como nos desunen y nos desmoralizan. Así nos debilitan como clase y nos hacen creer esto de "la economía española" y de que su reforma laboral es la única posible y necesaria.

Ahora bien, supongamos que su economía se recupera y que lo hace según las exigencias de los capitalistas. Si todo debe sacrificarse para eliminar el déficit y mejorar la competitividad, el tipo de sociedad que se perfila como salida de la crisis es muy preocupante. Con "ayudas al capital y ajuste para el trabajo", se está dando un triunfo durísimo de los intereses económicos de los ricos sobre el bienestar de la población. Con un paro que, dicen, tardará más de diez años en resolverse, salarios y estabilidad laboral decrecientes, prestaciones sociales disminuidas, poderes financieros prepotentes y empresas extremando la explotación de sus trabajadores, ¿no es cínico hablar de "recuperación"?

Hace falta una reforma laboral y social nuestra, la que se basa en las necesidades reales de la mayoría: trabajar, ganar un salario digno, tener derecho a una jubilación que no nos conduzca a la pobreza, tener derecho a la salud y a la vivienda, no angustiarnos por el destino de nuestra familia, tener derecho a que no nos explotan y maltratan por el hecho de no ser ricos. Si esto es el que necesitamos, la pasividad de las direcciones de los sindicatos mayoritarios no lo nos pone fácil. Se debe romper esta pasividad.

Hace falta coordinarnos y extender las luchas existentes, hace falta rechazar cualquier despido, debemos hacer público los libros de cuentas de los empresarios, poner una fiscalidad que grave las grandes fortunas, debemos crear un potente movimiento de personas en desempleo que cuestiono el actual reparto del trabajo y ofrezca alternativas a la gente expulsada del mundo del trabajo, tenemos que tirar el PAVACE a la basura.

Nuestra reforma debe tener un programa de ruptura con la lógica capitalista del beneficio rápido basado en la movilización. Este programa debe contemplar propuestas que apuestan por un plan de urgencia que apunte hacia una salida de la crisis favorable al conjunto de la sociedad:

• Una inversión pública sostenible, productiva y generadora de ocupación, orientada a cubrir las necesidades sociales y medioambientales. Por la redistribución del sistema productivo de forma equitativa entre las comarcas del País Valencià.

• La semana laboral de 35 horas en progresión hacia las 30 horas; trabajar menos por trabajar todo el mundo. Por conciliación de la vida laboral y familiar con el reparto del trabajo al trabajo y a casa.

• Salario social de 1200€.

• Cobertura indefinida del subsidio de paro.

• Defensa y mejora del sistema público de pensiones. Por un sistema que se apoye en impuestos directos procedentes de rentas y patrimonio.

• La eliminación del trabajo sumergido y el reconocimiento de los derechos laborales lesionados.

• La defensa y mejora de los servicios públicos, sanidad, enseñanza y transporte.

• Acabar con la desigualdad salarial, a igual trabajo igual salario.

• El aumento del gasto social para hacer frente a la situación de esclavitud de la mujer, obligada a cuidar de toda la familia (una red de escuelas infantiles y guarderías, y de agencias de ayuda a domicilio, de carácter público, financiadas con impuestos directos).

• La prohibición de los despidos. La apertura de los libros de cuenta de la empresa.

• La paralización de los embargos y de los deshaucios a las familias afectadas por la crisis

Y para ello hace falta:

• La nacionalización de la banca bajo control social y la constitución de un servicio público de crédito y ahorro.

• La nacionalización de los sectores estratégicos de la energía y las comunicaciones bajo control social.

Para hacer realidad estas propuestas y hacer frente a la ofensiva de la patronal hace falta actuar unidos. Hace falta la unidad de las fuerzas anticapitalistas i de izquierdas, de los sindicatos y de los movimientos sociales. De las burocracias de los grandes sindicatos poco o nada se puede esperar en cuanto a la defensa de posiciones de clase. Proponemos a los sindicalistas, a las treballadoras y trabajadores, y a todas las personas que luchan, actuar juntas para el fortalecimiento y la recomposición del movimento obrero. Este esfuerzo de unidad sólo se podrá conseguir si desde ya se crea una corriente sindical y social anticapitalista basada en las luchas y las movilizaciones reales. Si se actua, la huelga general es posible como nos han mostrado los/las compañeras del SAT en la Sierra de Cadiz el pasado mes de febrero. Oportunidades no nos faltarán.

Nuestras vidas valen más que sus beneficios!

• Por nuestra dignidad!

• Por la prohibición de los despidos!

• Por la organización autónoma de las personas sin trabajo!

• Contra su reforma laboral, unidad sindical y huelga general!


A la mateixa secció:


Davant l’anunci de data i pregunta del referèndum


Marroc: solidaritat amb la mobilització popular del Rif


Solidaritat amb la vaga de fam dels i les palestines a les presons israelianes.


Macron president, l’ofensiva capitalista s’intensificarà. Construïm la resistència! Declaració de Philippe Poutou.


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com