contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 28 de novembre de 2003 | Esquerra Anticapitalista Europea
Declaració de la VII Conferència de l’Esquerra Anticapitalista Europea


Una altra Europa és possible! Una altra esquerra europea és necessària

Per primera vegada en vint anys hi ha una contraofensiva per
a frenar els desastres que ens amenacen: les guerres, les polítiques
neoliberals, els desastres ecològics.

Milions de treballadors i treballadores, jóvens i vells,
organitzats en una multitud d’associacions, sindicats, partits o
simplement independents, han eixit als carrers, en manifestacions de
centenars de mils quan no de milions, han participat en vagues de
masses, paralitzant en alguns casos l’aparell d’estat. En aquests tres
anys, la situació ha canviat. Un altre món és possible.

A Gènova, al juliol del 2001, han volgut xafar el moviment amb
una feroç repressió. Però ha sobreviscut i crescut. Al novembre del
2002, 60 000 jóvens i menys jóvens de tot Europa s’han reunit a
Florència per a posar les bases d’un nou moviment social europeu. Més
d’un milió de manifestants han llançat una advertència als que ens
governeu: No a la guerra! No a la destrucció dels nostres drets!

Tres mesos més tard, el 15 de febrer del 2003, diverses desenes
de milions de persones en tot el món es van manifestar per a frenar
la barbàrie de la guerra. Ahir a Florència, hui en Paris-Saint Denis,
el Fòrum Social Europeu comença a donar forma organitzada, cohesió
social i orientació política a aquesta formidable expressió d’energia i
creativitat.

Aquest alçament planetari per la pau té a Europa caràcter de plebiscit continental: enfront de la Unió Europea, una altra Europa és possible, construïda des de la base, a partir de la revolta de la gent
explotada i oprimida de tots els estats membres.

El gran capital europeu no s’equivoca en aquest tema: la seua ofensiva i els seus atacs es redoblen en tots els estats membres i en tots els fronts, a pesar de la creixent oposició i de la seua coherència cada vegada major.

No a la Constitució de les multinacionals! SI a una altra Europa: dels pobles, democràtica, social i pacífica!

Quinze governs pretenen imposar una Constitució, elaborada a portes tancades, a 450 milions d’habitants. La Convenció, els membres de la qual han sigut triats a dit, pretén substituir un verdader procés constituent nascut d’un mandat i de la sobirania dels pobles
d’Europa. Es tracta d’una ruptura amb totes les tradicions parlamentàries nascudes de les revolucions democràtiques des dels segles XVII i XVIII.

En comptes de l’Europa social promesa, ens volen imposar l’Europa
potència, a partir de les guerres (Iraq 1991, els Balcans en els 90
i la nova guerra d’EUA contra el "terrorisme internacional") i la
conquista econòmica (el col·lapse de l’URSS i els països de l’est).

Diem NO a esta Constitució de la UE neoliberal.

Aquesta Constitució és perillosa

En primer lloc, consagra com a prioritat absoluta el mercat.
Prohibeix per llei qualsevol limitació a la propietat privada i a les
relacions de mercat. I rebutja legalment les conquistes socials,
obtingudes en l’àmbit nacional durant mes d’un segle i mig de lluites
obreres: els drets socials fonamentals, les lleis sobre les
condicions de treball, els convenis col·lectius, la presència i
intervenció dels sindicats en les empreses, el dret de vaga, el dret
d’associació. És més, al mateix temps es recolza i institucionalitza
a nivell europeu el funcionament del Capital, el dret laboral seguirà
estant en les mans dels estats membres, descentralitzat, i sense
efecte a nivell comunitari. El resultat és la competència sistemàtica
i descarnada entre els treballadors dels distints estats membres i en
l’interior de cada u d’ells.

En segon lloc, les restriccions pressupostàries (ja inscrites en
els criteris de Maastricht) reduïxen les despeses socials i impedeixen una
política econòmica pública. I com a conseqüència de la seua
degradació i "falta de mitjans", la privatització sistemàtica dels
serveis públics i de la seguretat social es fa "inevitable". El
capital, industrial i financer, troba així un ampli sector d’inversió
molt lucratiu. Els rics es fan encara més rics, a costa de les capes
populars: els treballadors i treballadores, els jóvens, els aturats i
precaris, les dones, els emigrants... La desigualtat social és hui
major que en els últims 50 anys.

En tercer lloc, la Constitució fixa un funcionament
institucional semidespòtic i antidemocràtic. El verdader poder
polític segueix estant en mans dels governs (el Consell Europeu) i
subsidiàriament de la Comissió. El Banc central Europeu és
completament independent, opac, i no ha de respondre davant de ningú.

El Parlament Europeu no és comparable als parlaments nacionals i no
pot ni fer lleis, ni decidir un pressupost ni designar un executiu.

La Constitució tampoc reconeix la realitat plurinacional de diversos
estats membres de la UE que, en nom del principi de "integritat
territorial" neguen tot dret a la "autodeterminació de les nacions
sense estat". No hi ha dubte que la UE és una construcció complexa,
però tampoc que el seu poder emana dels governs i no dels ciutadans i
els pobles.

En quart lloc, la Constitució no reconeix el dret de ciutadania,
inclòs el dret de vot, als "residents de tercers països en els estats
membres".

En quint lloc, la UE i els seus estats membres s’obliguen
legalment a reforçar les seues capacitats militars i a actuar en
estreta col·laboració amb l’OTAN. Una obligació legal que és la carta
de naixement d’un complex militar-industrial i un militarisme
europeus.

La "defensa europea" que França, Alemanya i Gran Bretanya
impulsen és una confirmació de la seua voluntat política de definir
un dispositiu imperialista propi autònom dels EUA. Rebutgem aquesta
Europa perquè estem a favor d’una altra Europa possible: social,
democràtica, ecologista i feminista, pacífica i solidària.

La responsabilitat dels partits socialdemòcrates europeus

Ningú que es reclame de l’esquerra pot estar d’acord amb el
contingut d’aquesta Constitució. No obstant, la socialdemocràcia europea
i els partits verds s’han definit ja a favor del "SI".

Reconeixen que
no és "perfecta", però al·leguen que es tracta d’un mal menor i que
es podrà millorar després. Se’ns vol fer combregar amb rodes de molí
amb tres justificacions: La UE és un progrés en relació amb el passat
i un rebuig de la Constitució seria recaure en el nacionalisme, les
guerres europees, etc.; la UE, i sobretot la Comissió, defenen els
interessos "comunitaris" i és un suport per al moviment sindical
europeu; la UE ha de convertir-se en una potència econòmica, política
i militar a nivell mundial per a poder fer de contrapés a EUA.

Aquest discurs del "mal menor" corroeïx la política com un càncer.
En el seu nom, els partits socialdemòcrates han avalat el programa
neoliberal de la patronal europea i una evolució cada vegada més
regressiva de la UE. Quan l’han aplicat ells mateixos des del govern,
han desmoralitzat al món del treball i al moviment sindical. Ells
mateixos s’han desacreditat i perdut la confiança de les capes
populars. I la conclusió ha de ser negar-se a participar en qualsevol
govern amb la socialdemocràcia que aplique un programa neoliberal.

En nom del "mal menor" volen avui imposar una Constitució que és
una pistola en el pols dels pobles i del món del treball. Els partits
socialdemòcrates no han fet el menor esforç per a parar aquesta maquina
infernal, per a frenar les "contrareformes neoliberals" i bloquejar
aquest aparat europeu antidemocràtic, cercant una aliança amb la
Confederació Europea de Sindicats (CES) i cridant a la mobilització a
escala europea. Una responsabilitat que és inclús major si es té en
compte que en el moment decisiu en la UE, a finals dels anys 90, els
partits socialdemòcrates dirigien 12 dels 15 governs dels estats
membres i dominaven les principals institucions de la UE (la Comissió
i el Consell).

Hui, en l’oposició, intenten fer oblidar este balanç desastrós de
la seua gestió. Però el món del treball, les dones, els jóvens, els
emigrants... no han oblidat els atacs que han sofrit a mans de la
socialdemocràcia. Blair i Schroder, que segueixen en el poder, ens
recorden quina és la verdadera política avui de la socialdemocràcia.

Els principals partits ecologistes de la UE no es queden enrere de la socialdemocràcia.
Fischer, ministre alemany d’assumptes exteriors, i Cohen-Bendit, el
seu principal portaveu en el Parlament Europeu, s’esforcen per
alinear a tot el corrent verd amb les polítiques neoliberals de
l’Europa potència.

El renaixement del moviment social i sindical

El moviment contra la globalització neoliberal ha trencat un llarg
punt mort de vint anys i ha creat una alternativa per a l’esquerra i
obert una perspectiva emancipatoria.

Una nova generació política s’ha sumat a la lluita. En aquests
últims anys, a Itàlia, França, Gran Bretanya, Grècia o l’estat
espanyol milions de treballadors i de jóvens s’han trobat braç a braç
en les manifestacions contra la guerra i les lluites de resistència
dels treballadors.

Este moviment d’abast internacional s’ha convertit en poc de
temps en una referència social i en un punt de trobada per a una
multitud de forces socials i organitzacions. Ha estat capaç de crear
un moviment antiguerra a escala mundial sense precedents en la
història. I al mateix temps ha posat les bases d’un nou moviment
social europeu a Florència. El FSE esta avui en el llindar de
coincidir amb el món del treball en els països "rics" abordant dos
qüestions socials fonamentals: l’explotació del treball i l’opressió
de la dona.

Enfront de la UE, la patronal i les classes dominants, la major
part de les direccions sindicals del moviment obrer tradicional
sofreixen un retard inquietant, en particular la CES.

Per què no hi ha
trobades europees, respostes europees, programes d’acció europeus,
les convocatòries de vaga europees, una estratègia europea capaç
d’enfrontar-se a una patronal transnacional, organitzat
internacionalment? Per què no hi ha hagut una vaga europea contra la
guerra quan els pobles d’Europa eixien al carrer el 15 de febrer a
Londres, Roma, París, Berlín, Brussel·les, Amsterdam, Madrid...? Què
fan per a lluita per eixa altra Europa?

Farà falta una renovació profunda del moviment de masses, social,
sindical i ciutadà, per a fer front als desafiaments essencials del
futur.

Les eleccions europees del 2004

La Constitució de la UE ens concernix a tots. Però la UE evita a
qualsevol preu l’única mesura de veritat necessària: permetre que els
pobles d’Europa decidisquen sobre el seu futur. Alguns governs tenen
por inclús de convocar un referèndum.

En realitat, la UE aposta tot a les eleccions europees de juny
del 2004 per a fer passar d’amagat el seu projecte. Cal dir Prou!

Transformarem les eleccions europees de juny del 2004 en una
vasta campanya de mobilització contra la Constitució reaccionària i
regressiva de la UE i a favor d’una altra Europa: contra la política
neoliberal i per un programa anticapitalista; contra la guerra
imperialista i el militarisme europeu i per la pau i el desarmament
general, començant pels nostres propis països. Proposem construir una
alternativa anticapitalista forta, àmplia i pluralista en tots els
països i defendre les reivindicacions i perspectives de del moviment
social europeu.

Si, una altra Europa és possible, però a condició que totes les
forces socials que s’han mobilitzat en estos quatre anys lluiten per
les seues reivindicacions i els seus programes en el carrer i en les
urnes, amb mobilitzacions i en les eleccions.

Per primera vegada després de 25 anys, ha sorgit un ampli medi
social contestatari, internacionalista i anticapitalista, a escala
mundial, encara que distint en cada país.

Cap força política, ningú, és capaç de recuperar o de manipular
aquesta força, que és conscient i confia en les seues forces. Però a
pesar de tot, el temor existeix. La millor manera de fer-li front és
donar-li una projecció política pròpia. I comprometre’s
col·lectivament en esta batalla cara a estes eleccions europees a
partir de les reivindicacions essencials del moviment social que s’ha
expressat en el Fòrum Social Europeu. Si no cauríem en l’absurd: un
moviment social que lluita en cada front, però deixa que siguen els
partits tradicionals de l’esquerra liberal els que traguen
les "conclusions" polítiques d’eixes lluites.

Una altra esquerra és necessària!

Cal una nova força política anticapitalista i europea

Enfront de la dreta tradicional, cada vegada més agressiva i
reaccionària, enfront d’una extrema-dreta racista i liberticida,
enfront d’una esquerra social-liberal entregada sense embuts als
projectes de les classes dominants, és necessària una alternativa
política que corresponga a les aspiracions de l’esquerra social
anticapitalista. La construcció d’esta nova força anticapitalista i
per la transformació radical de la societat correspon a les desenes
de milers d’hòmens i dones, jóvens i vells, treballadors i ciutadans
compromesos en els moviments i les seues mobilitzacions.
Ningú pot
fer-lo per ells. Renunciar a esta tasca per inèrcia, desconfiança,
reticències o incomprensió és deixar les mans lliures a l’etern
retorn del social-liberalisme, la qual cosa seria un desastre.

Cal que treballem junts sobre una base radical, alternativa
unitària i pluralista.

L’Esquerra Anticapitalista Europea vol contribuir a quest procés
sense arrogància. No és distinta de l’esquerra social, sinó part
d’ella. Participem des dels seus inicis en el moviment social i
contra la globalització neoliberal, contribuint a construir-lo i
reforçar-lo. El nostre projecte reflexa les diferents forces que
inspiren al moviment social: anticapitalista i ecologista,
antiimperialista i antiguerra, feminista i ciutadà, antiracista i
internacionalista. I és un projecte alternatiu al capitalisme: volem
una societat democràtica i socialista, autogestionada des de la base,
sense explotació del treball ni opressió de les dones, basada en un
desenvolupament sostenible enfront del "model de creixement" que
amenaça avui al planeta.

Com a estratègia defenem una orientació social, profundament
preocupada per la vida quotidiana dels treballadors i treballadores.

El que implica per a tots un ocupació estable, un salari decent, una
renda substitutiva suficient en cas de desocupació, malaltia,
invalidesa o jubilació, el dret a una vivenda digna, a l’educació i
la formació professional, a una sanitat de qualitat. Per a això és
necessari substituir d’arrel les polítiques neoliberals i trencar amb
el capitalisme: pel desenrotllament dels servicis públics, per la
restructuració dels pressupostos de l’estat perquè redistribuïsca les
riqueses arrabasses pel Capital a favor dels treballadors. És a dir,
per a portar a terme estos objectius socials és necessari prendre
totes les mesures anticapitalistes necessàries, inclosa la
substitució de la propietat privada per la propietat social.

Només una nova força política i social de masses a escala del nostre
continent serà capaç d’imposar les nostres reivindicacions socials i
la nostra esperança d’un món millor. "Una altra Europa" és possible,
però per a això cal una altra esquerra europea.

París 10-11 de novembre del 2003

Partit Socialista Escocés (SSP, Escòcia)
Aliança Roja y Verda (RGA, Dinamarca)
Lliga Comunista Revolucionària (LCR, França)
Bloc d’Esquerres (BE, Portugal)
Aliança Socialista (SA, Anglaterra)
Partit Socialista dels Treballadors (SWP, Anglaterra)
Partit Socialista (SP, Inglaterra)
Partit Socialista (SP, Irlanda)
La Esquerra (Luxemburg)
Espai Alternatiu (EA, Estat Espanyol)
Zutik (Euskadi)
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA, Catalunya)
SolidaritéS (Suïssa)
Partit de la Llibertat i la solidaritat (ÖDP, Turquia)Ç


A la mateixa secció:


Italia: Crisis y escisión del Partido Democrático (PD), orígenes y consecuencias…


[VÍDEO] Conversa entre Gala Pin (BComú) i Gabriela Serra (CUP)


França: Si no som nosaltres, qui?


Francia: Encuentro con Philippe Poutou, candidato presidencial del NPA


Podem davant de si mateix


Cap a on va Podem? Classe, populisme i moviment


El país dels comuns


Iglesias derrota Errejón i pren el control de Podem


Camino de Vistalegre II: Podemos ante sí mismo


David Fernàndez: ’Amb els 26.000 milions de frau fiscal es podria refer tot un país’

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com