contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
dissabte 6 de març de 2010 | Manuel
8 de març, dia de les dones treballadores

Declaració d’Esquerra Anticapitalista-Comarques del Sud

CATALÀ (en castellà més abaix)

(segueix sent festa el dia de la dona verge i el dia reivindicatiu de les dones treballadores no ho és)

Avui totes hem treballat, a casa, fora de casa, i ara estem ací per a reivindicar els nostres drets. Els empresaris, per a enriquir-se, ens exploten en el treball, unes vegades amb contracte, moltes altres sense contracte. També mantenen a milions de treballadores i treballadors en l’atur, per a obligar-nos a "pencar" més hores per menys diners. Cobrar 1000 euros mensuals i haver de fer jornades que sobrepassen les 50 hores setmanals és una barbaritat, atesos els preus del menjar, la roba, el llum, la hipoteca... I, no obstant això, hi ha qui guanyen entre 200 i 600 euros al mes amb jornades interminables. Sobretot dones, de qualsevol condició. A les dones ens volen barates, ens volen sotmeses i laboralment desprotegides. I, per a canviar això, cal unir-nos i reclamar els nostres drets.


A Elx, en tenim un exemple molt clar. Fa ja mig segle que la indústria sabatera manté en l’economia submergida a moltes dones: aparadores, dobladilladores... No hi ha ni una sola fàbrica a Elx que els faça un contracte laboral. Les priven dels seus drets impunement. Tenen una jornada laboral interminable, entrecreuada amb els seus treballs domèstics de cuinera, netejadora, economista, administradora, mestra, infermera, cuidadora... Els paguen les hores a 60 cèntims (perquè encara els fan el compte en pessetes), o a 1€ i, com a molt a 4€. Amb aquest salari miserable van vivint elles i les seues famílies. I, quan els empresaris no les necessiten, perquè no tenen feina o perquè han tancat les fàbriques, les treballadores es queden sense ingressos, sense atur i sense cotització per a la jubilació.

Des que vam fer caure el franquisme, cap govern ha mirat per les nostres necessitats com a treballadores. I ni de bon tros els del PP, que són els empresaris. Han governat i governen per a beneficiar sobretot les grans empreses. Així, quan hi ha crisi econòmica, els governs, en lloc de controlar i intervenir bancs i empreses per a encaminar l’economia al benestar de la ciutadania, els deixa seguir fent i els dóna milions d’euros. Ara ens pugen els impostos perquè diuen que la crisi i les "ajudes" que ens donen per estar en l’atur, els han deixat sense diners. Mentrestant, les aparadores, com tantes altres dones treballadores, segueixen cosint sabates en la galeria de sa casa a 60 cèntims l’hora sense contracte i sense drets.

Ningú no mira per nosaltres. Som nosaltres els que en lluitar pels nostres drets hem millorat les nostres condicions de vida i les de les nostres filles i fills. Hem avançat en igualtat formal, però ens falta molt per a la igualtat real. Últimament, hem aconseguit l’aprovació de la llei que despenalitza parcialment l’avortament, així ja podem controlar una mica millor la tirania del nostre cos quan ens embarassem sense voler i sense poder. Tenim una llei de violència de gènere que ens permet fer visible un problema tràgic tradicionalment ocult. La llei de la dependència també fa aflorar a l’àmbit públic una situació clarament injusta: som nosaltres qui cuidem al llarg de gairebé tota la nostra vida, sense més recompensa que la gratificació emocional d’estar fent el que els altres necessiten per al seu benestar. En lluitar pels nostres drets, lluitem pels drets de les nostres filles i fills. I aquesta lluita paga la pena.

Però ni la igualtat formal ni la mera existència d’aquestes lleis impedeixen que els empresaris, amb la connivència dels governs, ens segueixen sobreexplotant i vulneren els nostres drets impunement. I tampoc no impedeixen que els governs del PP incompleixen, per exemple, la llei de la dependència impunement, quan la no aplicació d’aquesta llei ens sembla un crim institucional i una discriminació intolerable contra les dones treballadores i cuidadores.

El 8 de març va ser instituït per dones socialistes com un dia de reivindicació social per a millorar la vida de les dones. Avui, 8 de març, dia de les dones treballadores, les dones i els homes d’Esquerra Anticapitalista de les Comarques del Sud del País Valencià reivindiquem:

• Que els governs desenvolupen polítiques encaminades a eliminar definitivament la precarietat laboral de les dones. Volem que desaparega el treball submergit perquè vulnera els nostres drets laborals i ens empobreix.

• La recuperació dels drets laborals (contracte laboral, salari digne, vacances pagades, seguretat social pública, baixa per malaltia, atur, pensió de jubilació pública). El reconeixement de tots els anys treballats en l’economia submergida i la indemnització per part dels empresaris i dels bancs per lesió de drets laborals.

• Una jornada laboral de 35 hores setmanals com a màxim, amb sous dignes, que permeta compatibilitzar els horaris laborals, escolars i personals.

• Escoles infantils públiques gestionades per mares i pares. Ajudes econòmiques per a la cura òptima de les nostres filles i fills.

• Centres de dia i serveis d’assistència domiciliària 100% públics suficients per a poder atendre dignament els nostres familiars depenents i per a poder ser ateses dignament quan som depenents. Necessitem que la llei de la dependència cubrisca les nostres necessitats reals i no que servisca per a pagar, amb els diners públics, els beneficis dels empresaris de les residències privades. Les dones han de decidir sobre el desenvolupament d’aquesta llei i participar en les decisions sobre com aplicar-la.

• Una educació pública gratuïta, laica i coeducativa que garantisca la igualtat d’oportunitats a les filles i fills de les dones treballadores.

• La despenalització completa de la interrupció voluntària de l’embaràs. Els serveis públics de salut han de crear els recursos sanitaris per a poder interrompre l’embaràs quan calga. Les facultats de medicina han de formar metges i metgesses per a fer aquest treball. Nosaltres hem de controlar com es realitzen aquestes millores.

Visca la lluita de les dones treballadores!


CASTELLANO

8 de marzo, día de las mujeres trabajadoras

Declaración d’Esquerra Anticapitalista-Comarques del Sud

(sigue siendo fiesta el día de la mujer virgen, y el día reivindicativo de las mujeres trabajadoras no lo es)

Hoy todas hemos trabajado, en casa, fuera de casa, y ahora estamos aquí para reivindicar nuestros derechos. Los empresarios, para enriquecerse, nos explotan en el trabajo, unas veces con contrato, muchas otras sin contrato. También mantienen a millones de trabajadoras y trabajadores en el paro, para obligarnos a “currar” más horas por menos dinero. Cobrar 1000 euros mensuales y tener que hacer jornadas que sobrepasan las 50 horas semanales es una barbaridad, dados los precios de la comida, la ropa, la luz, la hipoteca... Y, sin embargo, hay quienes ganan entre 200 y 600 euros al mes con jornadas interminables. Sobretodo mujeres, de cualquier condición. A las mujeres nos quieren baratas, nos quieren sometidas y laboralmente desprotegidas. Y, para cambiar esto, necesitamos unirnos y reclamar nuestros derechos.

En Elche tenemos un ejemplo muy claro. Hace ya medio siglo que la industria zapatera mantiene en la economía sumergida a muchas mujeres: aparadoras, dobladilladoras... No hay ni una sola fábrica en Elche que les haga un contrato laboral. Las privan de sus derechos impunemente. Tienen una jornada laboral interminable, entrecruzada con sus trabajos domésticos de cocinera, limpiadora, economista, administradora, maestra, enfermera, cuidadora... Les pagan las horas a 60 céntimos (porque todavía les hacen la cuentan en pesetas), o a 1€ y, como mucho a 4€. Con este mísero salario van viviendo ellas y sus familias. Y, cuando los empresarios no las necesitan, porque no tienen faena o porque han cerrado las fábricas, las trabajadoras se quedan sin ingresos, sin paro y sin cotización para la jubilación.

Desde que hicimos caer el franquismo, ningún gobierno ha mirado por nuestras necesidades como trabajadoras. Y mucho menos los del PP, que son los empresarios. Han gobernado y gobiernan para beneficiar sobre todo a las grandes empresas. Así, cuando hay crisis económica, los gobiernos, en lugar de controlar y intervenir bancos y empresas para encaminar la economía al bienestar de la ciudadanía, les deja seguir haciendo y les da millones de euros. Ahora nos suben los impuestos porque dicen que la crisis y las "ayudas" que nos dan por estar en el paro les han dejado sin dinero. Mientras tanto, las aparadoras, como tantas otras mujeres trabajadoras, siguen cosiendo zapatos en la galería de su casa a 60 céntimos la hora sin contrato y sin derechos.

Nadie mira por nosotras. Somos nosotras las que luchando por nuestros derechos hemos mejorado nuestras condiciones de vida y las de nuestras hijas e hijos. Hemos avanzado en igualdad formal, pero nos falta mucho para la igualdad real. Últimamente hemos conseguido la aprobación de la ley que despenaliza parcialmente el aborto, así ya podemos controlar algo mejor la tiranía de nuestro cuerpo cuando nos embarazamos sin querer y sin poder. Tenemos una ley de violencia de género que nos permite hacer visible un problema trágico tradicionalmente oculto. La ley de la dependencia también hace aflorar al ámbito público una situación claramente injusta: somos nosotras quienes cuidamos a lo largo de casi toda nuestra vida sin más recompensa que la gratificación emocional de estar haciendo lo que los otros necesitan para su bienestar. Luchando por nuestros derechos, luchamos por los derechos de nuestras hijas e hijos. Y esta lucha vale la pena.

Pero ni la igualdad formal ni la mera existencia de esas leyes impide que los empresarios, con la connivencia de los gobiernos, nos sigan sobre-explotando y vulneren nuestros derechos impunemente. Y tampoco impide que los gobiernos del PP incumplan, por ejemplo, la ley de la dependencia impunemente, cuando la no aplicación de esta ley nos parece un crimen institucional y una discriminación intolerable contra las mujeres trabajadoras y cuidadoras.

El 8 de marzo fue instituido por mujeres socialistas como un día de reivindicación social para mejorar la vida de las mujeres. Hoy, 8 de marzo, día de las mujeres trabajadoras, las mujeres y los hombres de Izquierda Anticapitalista de las Comarcas del Sur del País Valencià reivindicamos:

• Que los gobiernos desarrollen políticas encaminadas a eliminar definitivamente la precariedad laboral de las mujeres. Queremos que desaparezca el trabajo sumergido porque vulnera nuestros derechos laborales y nos empobrece.

• La recuperación de los derechos laborales (contrato laboral, salario digno, vacaciones pagadas, seguridad social pública, baja por enfermedad, paro, pensión de jubilación públicas). El reconocimiento de todos los años trabajados en la economía sumergida y la indemnización por parte de los empresarios y de los bancos por lesión de derechos laborales.

• Una jornada laboral de 35 horas semanales como máximo, con sueldos dignos, que permita compatibilizar los horarios laborales, escolares y personales.

• Escuelas infantiles públicas gestionadas por madres y padres. Ayudas económicas para el cuidado óptimo de nuestras hijas e hijos.

• Centros de día y asistencia a domicilio 100% públicos suficientes para poder atender dignamente a nuestros familiares dependientes y para poder ser atendidas dignamente cuando somos dependientes. Necesitamos que la ley de la dependencia cubra nuestra necesidades reales y no que sirva para pagar, con el dinero público, los beneficios de los empresarios de las residencias privadas. Las mujeres deben decidir sobre el desarrollo de esta ley y participar en las decisiones sobre cómo aplicarla.

• Una educación pública gratuita, laica y coeducativa que garantice la igualdad de oportunidades a las hijas e hijos de las mujeres trabajadoras.

• La despenalización completa de la interrupción voluntaria del embarazo. Los servicios públicos de salud deben crear los recursos sanitarios para poder interrumpir el embarazo cuando sea necesario. Las facultades de medicina deben formar a los médicos y médicas para ello. Nosotras debemos controlar cómo se realizan estas mejoras.

¡Viva la lucha de las mujeres trabajadoras!


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com