contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 27 de novembre de 2009 | Manuel
L’ensenyament es mobilitza de nou. Font de Mora dimissió! Organització i mobilització. Dimarts 1 de desembre, MANIFESTACIONS en defensa de l’Ensenyament Públic al País Valencià

Declaració d’Esquerra Anticapitalista

La Plataforma per l’Ensenyament Públic convoca una nova mobilització per a l’1 de desembre de 2009 per a continuar reivindicant els punts del Manifest de la Plataforma. La situació a l’ensenyament no ha variat respecte al curs passat, tret de la suspensió de l’ordre d’impartició d’EpC en anglés gràcies a les sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià. L’administració continua sense atendre les demandes de la comunitat educativa. Cal demanar recursos per a les escoles públiques i la democratització dels centres. El professorat ha d’aprofundir en la seua organització autònoma i sindical, i coordinar-se amb els estudiants. Per a mantenir la mobilització cap a una segona vaga general cal rebutjar la nefasta política d’ "obrir espais de negociació".


En castellano más abajo

La situació de l’ensenyament públic al País Valencià és crítica

Segons el darrer informe de la patronal espanyola de l’ensenyament privat, el País Valencià està entre les nacionalitats i regions que més diners destinen a l’ensenyament privat i entre les que menys inverteixen a l’ensenyament públic no universitari. El 34.8% dels col·legis i instituts son de titularitat privada. Una avaluació de CCOOPV va mostrar que des que Rita Barberà es va fer amb l’alcaldia de la ciutat de València en 1991 la burgesia valenciana ha aconseguit invertir la relació entre escola pública i concertada. Les places a l’escola pública representaven aleshores el 70% de l’oferta, mentre que les places de la concertada representen a hores d’ara el 50% de les places en la ciutat. A més a més, la rendibilitat econòmica dels centres privats subvencionats s’afavoreix en permetre’ls augmentar la ratio de places per damunt de les autoritzades.

D’altra banda, segons ha documentat l’STEPV, en el curs 2007/08, al País, només 1 de cada 4 alumnes estan escolaritzats en programes d’ensenyament bilingüe, i el 94% de l’alumnat escolaritzat en bilingüe ho fa en centres públics mentre que només un 6% ho fa en centres privats subvencionats.

Les maneres de fer-nos callar el malestar pel deteriorament de l’ensenyament públic han estat diverses. Des del desprestigi dels tres sectors (el professorat que no treballa, l’alumnat que és malfeiner, oportunista i mal-educat, i les famílies que “aparquen” els seus fills i filles allí sense educar i se’n desentenen) fins la progressiva imposició d’un major control jeràrquic i autoritari, amb la consegüent pèrdua de democràcia als centres educatius (bona part de la inspecció educativa i dels equips directius són triats per afinitats ideològiques al partit en el govern). En els darrers cursos, a més a més, la Conselleria d’Educació a fet ús dels expedients disciplinaris per sancionar membres del professorat, per divergències ideològiques.

Aquest quadre de privatització, cristianització (perquè una gran part dels centres privats subvencionats són catòlics), espanyolització (amb la política d’ofrenar noves glòries a Espanya mantenint en precari l’escolarització en valencià) i jerarquització de l’ensenyament es completa amb fets com donar els diners per a la formació del professorat dels centres concertats a empreses catòliques o com el desenvolupament de centres universitaris d’empreses religioses.

Aquesta és la política educativa de la burgesia valenciana portada a terme pel Govern Valencià: garantir beneficis i augmentar el pes social de les empreses privades; crear vies d’educació específiques per a les elits que permeten mantenir la seua dominació social; i donar-les una escolarització que puga ser percebuda per les classes altes i mitjanes-altes com transmissora dels seus valors cristians de dominació i, també, com una manera de mantenir-se lliures del contacte amb la morralla social.

Assistim al desig i, fins a un cert punt, la materialització d’un retorn, en condicions polítiques molt diferents, als objectius de la política educativa elitista dels anys 60, on el règim franquista delegà en l’esglèsia catòlica l’educació secundària, tot reservant per a l’Estat un paper subsidiari a l’escola primària. En aquest sentit podem qualificar la part dominant de la burgesia valenciana com tardofranquista.

Els eixos de la gestió de l’ensenyament públic: la identificació dels centres privats concertats com a part de l’oferta pública i les subvencions a la xarxa concertada, la llibertat d’elecció de centre i la selecció de l’alumnat (per a evitar immigrants o alumnes de barris “conflictius” que requereixen un seguiment més “costós”) per part de la xarxa privada, funcionen perfectament. La ben documentada relació entre renda, nivell d’estudis dels pares i les expectatives educatives per a les filles/s és la clau per a la propaganda engayosa de l’eficàcia d’aquest mecanisme.

La conseqüència per a les classes treballadores i per a la societat valenciana en el seu conjunt és la degradació de l’ensenyament públic.

Les mobilitzacions del curs 2008-2009

L’ordre de donar l’educació per a la ciutadania en anglés va servir com a detonant d’una situació d’anys de degradació de l’escola pública al País Valencià. Aquesta ordre va ser un acte de prepotència dels fonamentalistes religiosos que son al govern del País. Es tractava d’utilitzar el sistema d’ensenyament del País com un arma de propaganda contra el govern estatal del partit socialista. Arran d’aquesta ordre, part del professorat es va mostrar desobedient i Font de Mora amenaçà amb sancions i va obrir expedients. Aquesta actitud autoritària contribuí a l’organització i l’esclat del descontent del professorat. Aquests fets van actuar com a desencadenants en existir un malestar de fons que té ha veure amb el que genèricament es podria anomenar polítiques d’atac a l’escola pública: Concertació de batxillerats, matriculació desigual d’alumnat en funció de la seua procedència social, desinversió, restricció de personal, instal.lacions deficients ...

Les treballadores i treballadors de l’ensenyament ens mobilitzarem amb la resta de la comunitat educativa i contarem amb el suport de partits i entitats socials. Però la mobilització no va estar lliure de dificultats. La Conselleria va simular que volia negociar i el que aconseguí fou la paralització de la vaga general del 17 de desembre. L’absència de negociació i de canvis va motivar la vaga general del dia 28 d’abril.

L’ensenyament públic mostrà que és capaç de mobilitzar-se i d’organitzar-se. Es van constituir plataformes locals i comarcals en defensa de l’ensenyament públic, amb la presència dels sindicats, professorat, estudiants , mares i pares. Els sindicats es van coordinar en una plataforma de País per l’ensenyament públic. Aquesta última es va constituir amb els sindicats STEPV, CCOOPV, UGTPV, la FAPA i la federació d’escola valenciana. Aquest nivell d’organització va ser un avanç que va permetre organitzar les lluites però es van produir contradiccions entre una organització per la base i una presa de decisions per l’altura.

La plataforma per l’ensenyament públic va exigir els 13 punts següents:

1. La constitució immediata d’una xarxa pública per a xiquets i xiquetes de zero a tres anys capaç d’atendre tot l’alumnat en el curs 2009-2010.

2. Creació de 300 places de llengua estrangera que garantisca l’ensenyament eficaç a l’inici del curs vinent en totes les unitats de quatre i cinc anys.

3. Començament i acabament en 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa escolar que responga a les noves necessitats d’escolarització.

4. L’adequació de les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics a les necessitat s actuals, en haver quedat desfasada l’existent, que s’arrossega des de 1997. Els centres han d’estar constituïts en la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.

5. La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació.

6. La matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres sostinguts amb fons públics, i la modificació del Decret que regula el procés de matriculació i creació de les comissions estables de matriculació de districte o localitat.

7. L’adopció de les mesures necessàries perquè l’alumnat acabe l’ensenyament primari amb les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.

8. El disseny, l’execució i l’avaluació de l’eficàcia dels programes necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinga el títol de Graduat. Com a exemple, la inestabilitat dels programes de compensatòria de molts centres.

9. L’adopció de mesures motivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà I Superior necessaris per al desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.

10. El cessament de totes les persones que desenvolupen funcions d’inspecció amb caràcter temporal per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i la convocatòria d’un procés selectiu que respecte escrupolosament els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.

11. La neutralitat màxima de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.

12. La retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i la paralització dels processos administratius iniciats contra el professorat o juntes directives.

13. La concessió de beques de transport i menjador escolar per a l’alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació professional i la seua gratuïtat en tot el procés escolar.

D’aquests punts, s’aconseguí paralitzar l’ordre d’Educació per a la Ciutadania (el TSJ dictaminà a favor del recurs posat per l’STEPV i va declarar nuls el punts claus de l’ordre) i els expedients oberts al professorat objector a fer l’assignatura en anglés sembla que estan parats. De la resta dels punts ni cap ni u es pogué aconseguir. El PP se sent consolidat electoralment i aquest context d’una ampla majoria electoral del PP no va afavorir la difusió social de la lluita.

Amb la homogeneïtzació dels interessos de classe de la burgesia valenciana en les temes d’educació i llengua, amb els objectius que el PP té a la seua agenda per a l’ensenyament i amb el suport electoral aconseguit s’entén que el PP no tinga cap interés en atendre les demandes per millorar l’ensenyament públic.

La Primera Trobada de Plataformes

Malgrat les mobilitzacions del curs passat, no es va poder arribar a cap acord amb la Conselleria d’Educació sobre els 12 punts de la Plataforma ni Font de Mora va dimitir.

Motivada per l’absència d’un mínim de resposta negociadora, el passat 24 d’octubre es celebrà la Primera Trobada de Plataformes per l’Ensenyament Públic del País a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València. En la Trobada hi participaren, d’arreu del País Valencià, i a més de la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País una cinquantena de persones que representen les 10 plataformes de l’Alacantí, Elx, Marina Baixa, Safor, Ribera, Costera, Torrent, Foia de Bunyol, Castelló i la Coordinadora del Marítim (València).

La convocatòria es va fer de manera que facilità la participació de les plataformes comarcals en l’anàlisi de la situació i en la presentació de propostes. Cada plataforma va presentar el balanç d’activitats durant el curs passat i les propostes per al curs actual. Totes van participar en les mobilitzacions i tancaments del curs passat, i van desenvolupar un treball d’informació sobre la realitat de l’escola pública (per exemples, amb jornades), van demanar el suport dels alcaldes, i van adaptar a la comarca els 13 punts de la plataforma.

Les plataformes han reafirmat el seu compromís en la lluita per la millora de l’ensenyament públic i en la necessitat de continuar treballant junts per aquest objectiu.

Amb totes les propostes replegades, la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià decidí convocar tancaments, assemblees i concentracions en tots els àmbits, tant local, comarcal o de centres. Per acabar amb una manifestació el proper dimarts 1 de desembre a Castelló, València i Alacant i altres llocs que proposen les plataformes comarcals per tal de fer front a la nefasta política de la Conselleria d’Educació.

La valoració de la reunió de plataformes i de les resolucions preses té dues cares. D’una banda, la convocatòria d’una reunió de plataformes és un pas molt positiu que respon a una demanda de les pròpies plataformes locals i comarcals. Compartir experiències, fer propostes i prendre decisions col·lectives és una excel·lent mostra de convivència democràtica. D’altra banda, la Plataforma per l’Ensenyament Públic de País es reserva per a sí la presa de decisions, amb la qual cosa, sembla estar per sobre de la resta de plataformes. Esperem que en les properes trobades s’incloga la pressa de decisions col·lectiva, la qual reforçarà totes les plataformes alhora. I, a mes a més, la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià vol exigir a Conselleria reobrir el procés de negociació i arribar a un consens per a millorar l’escola pública. Aquest objectiu paralitza, sense res a canvi, les mobilitzacions. I, atesos els factors contextuals que s’han esmentat i l’objectiu de la Conselleria d’ampliar el terreny de l’escola privada subvencionada i degradar l’escola pública de tal manera que només servisca per a aquells grups de la població sense recursos econòmics, la demanda d’obrir de nou la negociació ens sembla inoportuna perquè paralitza les mobilitzacions, tal com va ocórrer amb l’ajornament de la vaga del 17 de desembre passat.

Quina dinàmica i quina agenda social:

Contra els eixos actuals de gestió de l’ensenyament públic (la identificació dels centres privats concertats com a part de l’oferta pública i les subvencions a la xarxa concertada, la llibertat d’elecció de centre i la selecció de l’alumnat per part de la xarxa privada). Recursos per a les escoles públiques, distribuïts equitativament en funció de les necesitats de cada districte. Democratització dels centres, participació i control social del sistema. Reclamar els 12 punts de la Plataforma és un punt d’eixida.

Per un altre sistema d’ensenyament:

• Un sistema 100% públic, que pose fí a l’educació privada subvencionada. No més subvencions. L’educació privada i concertada és més cara i no és millor que la pública, ja que una vegada descontats les influències socioeconòmiques d’extracció de l’alumnat, els resultats de l’aprenentatge son similars.

• No a la mercantilització de l’ensenyament, no al funcionament jeràrquic i a la fragmentació i introducció de la competència entre centres

• Davant d’un sistema educatiu que afavoreix que els/les alumnes de pares sense estudis tingan 20 vegades més de risc de fracàs escolar que els/les de pares amb estudis, volem un sistema que siga un factor real d’igualtat social i no de perpetuació i aprofondiment de la desigualtat social. Per a fer això, els sistema educatiu hauria de ser capaç de compensar les situacions en què es troben els/les alumnes que han de realitzar un major esforç i/o que viuen en districtes amb major nivell de necessitat. En aquest sentit, hem de reclamar les inversions suficients en els centres més necessitats i disminuir la seua ratio professor/alumne. Hem de proposar situar els centres educatius de tal manera que s’afavorisca la unió d’alumnes de barris diferents.

• volem un sistema que es base en una ensenyança que ens capacite amb un pensament creatiu, crític i lliure

• volem un sistema que evite centrar-se en l’esforç i la capacitat personal de l’alumne com si fora la clau de l’èxit acadèmic, que classifique l’alumnat en bons, regulars i dolents

• volem un sistema que done suport als pares i mares per a millorar la seua capacitat de donar suport als seus/es fills i filles.

• volem un sistema que potencie l’educació no reglada als centres públics fora de l’horari escolar en resposta a les necessitats de cada zona

• volem un sistema que per al seu disseny compte amb la participació de la ciutadania a partir d’assemblees de barri i de centres de treball

• volem democratitzar el funcionament dels centres; no a un funcionament quasipenitenciari dels centres de secundària,

• volem evitar crear un sistema d’estaments dintre els instituts (directius, professorat funcionari i professorat interí, o jerarquitzacions en funció de les assignatures o els càrrecs); volem acabar amb la competició entre professorat interí i fixe

Per una organització i mobilització eficaces:

• Per un funcionament des de la base del moviment social per l’ensenyament públic: Potenciar les assemblees i els grups d’ensenyants, i afavorir la seua coordinació.

• Coordinar la lluita amb els estudiants de secundària i d’universitat.

• Augmentar l’afiliació sindical a l’STEPV com a sindicat majoritari.

• Recolçar les mobilitzacions d’ensenyants, de mares i pares, i d’estudiants.

• La possibilitat d’una segona vaga general per la defensa de l’ensenyament públic es materialitzarà mitjançant una dinàmica democràtica des d’abaix, l’extensió de la mobilització (com ara als estudiants), i amb uns sindicats amb objectius de lluita i no de pacte social.

• Hem de rebutjar la nefasta política d’ "obrir espais de negociació". Es tracta d’un parany que no serveix per a acumular forces i avençar de forma constructiva. Les promeses de negociació del curs passat només van servir per a frenar les mobilitzacions i les dinàmiques reivindicatives. Els sindicats i les plataformes han d’encapçalar la mobilització i deixar a banda els pactes socials amb la burgesia.

Font de Mora dimissió!

MANIFESTACIONS PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC

DIMARTS 1 DESEMBRE, 19 h a:

- Alacant, Serveis Territorials d’Educació

- València, Plaça Manises

- Castelló, Casa dels Caragols

+ info:

http://www.fontdemoradimissio.org/

http://www.intersindical.org/stepv/ensenya/EpC08-1.htm


En castellano:

La enseñanza se moviliza de nuevo. Font de Mora dimisión! Organización y movilización. Martes 1 de diciembre, MANIFESTACIÓN en defensa de la Enseñanza Pública al País Valencià

La situación de la enseñanza pública en el País Valencià es crítica

Según el último informe de la patronal española de la enseñanza privada, el País Valencià está entre las nacionalidades y regiones que más dinero destinan a la enseñanza privada y entre las que menos invierten en la enseñanza pública no universitaria. El 34.8% de los colegios e institutos son de titularidad privada. Una evaluación de CCOOPV mostró que desde que Rita Barberà se hizo con la alcaldía de la ciudad de Valencia en 1991 la burguesía valenciana ha conseguido invertir la relación entre escuela pública y concertada. Las plazas en la escuela pública representaban entonces el 70% de la oferta, mientras que las plazas de la concertada representan en estos momentos el 50% de las plazas en la ciudad. Además, la rentabilidad económica de los centros privados subvencionados se favorece al permitirles aumentar la ratio de plazas por encima de las autorizadas.
Por otra parte, según ha documentado el STEPV, en el curso 2007/08, en el País, sólo 1 de cada 4 alumnos están escolarizados en programas de enseñanza bilingüe, y el 94% del alumnado escolarizado en bilingüe lo hace en centros públicos mientras que sólo un 6% lo hace en centros privados subvencionados.

Las maneras de hacer callar el malestar por el deterioro de la enseñanza pública han sido diversas. Desde el desprestigio de los tres sectores (el profesorado que no trabaja, el alumnado que es holgazan, oportunista y mal-educado, y las familias que "aparcan" sus hijos y hijas allí sin educar y se desentienden de ellos) hasta la progresiva imposición de un mayor control jerárquico y autoritario, con la consiguiente pérdida de democracia a los centros educativos (buena parte de la inspección educativa y de los personales de dirección son seleccionados por afinidades ideológicas al partido en el gobierno). En los últimos cursos, además, la Conselleria de Educación a hecho uso de los expedientes disciplinarios para sancionar a miembros del profesorado, por divergencias ideológicas.

Este cuadro de privatización, cristianización (porque una gran parte de los centros privados subvencionados son católicos), españolización (con la política de ofrecer nuevas glorias en España manteniendo en precario la escolarización en valenciano) y jerarquización de la enseñanza se completa con hechos como dar el dinero para la formación del profesorado de los centros concertados a empresas católicas o como el desarrollo de centros universitarios de empresas religiosas.

Esta es la política educativa de la burguesía valenciana llevada a cabo por el Gobierno Valenciano: garantizar beneficios y aumentar el peso social de las empresas privadas; crear vías de educación específicas para las élites que permiten mantener su dominación social; y darles una escolarización que pueda ser percibida por las clases altas y medianas-altas como transmisora de sus valores cristianos de dominación y, también, como una manera de mantenerse libres del contacto con la morralla social.

Asistimos al deseo y, hasta un cierto punto, la materialización de un regreso, en condiciones políticas muy diferentes, a los objetivos de la política educativa elitista de los años 60, donde el régimen franquista delegó en el iglesia católica la educación secundaria, reservando para el Estado un papel subsidiario en la escuela primaria. En este sentido podemos calificar la parte dominante de la burguesía valenciana como tardofranquista.

Los ejes de la gestión de la enseñanza pública: la identificación de los centros privados concertados como parte de la oferta pública y las subvenciones a la red concertada, la libertad de elección de centro y la selección del alumnado (para evitar los inmigrantes o los alumnos de barrios "conflictivos" que requieren un seguimiento más costoso) por parte de la red privada, funcionan perfectamente. La bien documentada relación entre renta, nivel de estudios de los padres y las expectativas educativas para las hijas/s es la clave para realizar la propaganda engañosa de la pretendida eficacia de este mecanismo.

La consecuencia para las clases trabajadoras y para la sociedad valenciana en su conjunto es la degradación de la enseñanza pública.

Las movilizaciones del curso 2008-2009

La orden de dar la educación para la ciudadanía en inglés sirvió como detonante de una situación de años de degradación de la escuela pública en el País Valenciano. Esta orden fue un acto de prepotencia de los fundamentalistas religiosos que están en el gobierno del País. Se trataba de utilizar el sistema de enseñanza del País como un arma de propaganda contra el gobierno estatal del partido socialista. A raíz de esta orden, parte del profesorado se mostró desobediente y Font de Mora amenazó con sanciones y abrió expedientes. Esta actitud autoritaria contribuyó a la organización y al estallido del descontento del profesorado. Estos hechos actuaron como desencadenantes al existir un malestar de fondo que tiene ha ver con lo que genéricamente se podría denominar políticas de ataque a la escuela pública: Concertación de bachilleratos, matriculación desigual de alumnado en función de su procedencia social, desinversión, restricción de personal, instalaciones deficientes ...
Las trabajadoras y trabajadores de la enseñanza nos movilizamos con el resto de la comunidad educativa y contamos con el apoyo de partidos y entidades sociales. Pero la movilización no estuvo libre de dificultades. La Consejería simuló que quería negociar y lo que consiguió fue la paralización de la huelga general del 17 de diciembre. La ausencia de negociación y de cambios motivó la huelga general del día 28 de abril.

La enseñanza pública mostró que es capaz de movilizarse y de organizarse. Se constituyeron plataformas locales y comarcales en defensa de la enseñanza pública, con la presencia de los sindicatos, profesorado, estudiantes , madres y padres. Los sindicatos se coordinaron en una plataforma de País por la enseñanza pública. Esta última se constituyó con los sindicatos STEPV, CCOOPV, UGTPV, la FAPA y la federación de Escuela Valenciana. Este nivel de organización fue un avance que permitió organizar las luchas pero se produjeron contradicciones entre una organización por la base y una toma de decisiones por la altura.

La plataforma por la enseñanza pública exigió los 13 puntos siguientes:

1. La constitución inmediata de una red pública para niños y niñas de cero a tres años capaz de atender todo el alumnado en el curso 2009-2010.

2. Creación de 300 plazas de lengua extranjera que garantice la enseñanza eficaz al inicio del curso próximo en todas las unidades de cuatro y cinco años.

3. Comienzo y acabamiento en 2009 de una negociación con los agentes sociales y escolares de un nuevo mapa escolar que responda a las nuevas necesidades de escolarización.

4. La adecuación de las plantillas reales y necesarias de todos los centros públicos a las necesitado s actuales, al haber quedado desfasada el existente, que se arrastra desde 1997. Los centros han de estar constituidos en su totalidad por personal docente con destino definitivo en el centro.

5. La catalogación lingüística inmediata de los puestos de trabajo de secundaria, previa negociación.

6. La matriculación equilibrada del alumnado con necesidades educativas especiales en todos los centros sostenidos con fondos públicos, y la modificación del Decreto que regula el proceso de matriculación y creación de las comisiones estables de matriculación de distrito o localidad.

7. La adopción de las medidas necesarias para que el alumnado acabe la enseñanza primaria con las competencias básicas para expresarse correctamente en las dos lenguas oficiales y para comunicarse en una lengua extranjera.

8. El diseño, la ejecución y la evaluación de la eficacia de los programas necesarios para compensar las deficiencias del alumnado con el fin de que no abandono el sistema educativo durante las etapas obligatorias y obtenga el título de Graduado. Como ejemplo, la inestabilidad de los programas de compensatoria de muchos centros.

9. La adopción de medidas motivadoras para que el alumnado con titulación de Graduado en Educación Secundaria continúe realizando estudios postobligatorios, sobre todo, aquellos de Formación Profesional de Grado Mediano Y Superior necesarios para el desarrollo económico y social sostenible de nuestro país.

10. El cese de todas las personas que desarrollan funciones de inspección con carácter temporal por designación directa de los responsables políticos de la Consejería de Educación y la convocatoria de un proceso selectivo que respeto escrupulosamente los principios de publicidad, igualdad, mérito y capacidad.

11 . La neutralidad máxima de la administración y el fino de actuaciones partidistas encaminadas a controlar las juntas directivas de los centros escolares.

12 . La retirada de la Orden de Educación para la Ciudadanía y la paralización de los procesos administrativos iniciados contra el profesorado o juntas directivas.

13 . La concesión de becas de transporte y comedor escolar para el alumnado de educación infantil, de bachillerato y de formación profesional y su gratuidad en todo el proceso escolar.

De estos puntos, se consiguió paralizar la orden de Educación para la Ciudadanía (el TSJ dictaminó a favor del recurso puesto por el STEPV y declaró nulos el puntos claves de la orden) y los expedientes abiertos al profesorado objetor a hacer la asignatura en inglés parece que están parados. Del resto de los puntos ni cabeza ni uno se pudo conseguir. El PP se siento consolidado electoralmente y este contexto de una amplia mayoría electoral del PP no favoreció la difusión social de la lucha.

Con la homogeneización de los intereses de clase de la burguesía valenciana en las temas de educación y lengua, con los objetivos que el PP tiene a su agenda para la enseñanza y con el apoyo electoral conseguido se entiende que el PP no tenga ningún interés al atender las demandas por mejorar la enseñanza pública.

El Primer Encuentro de Plataformas

Pese a las movilizaciones del curso pasado, no se pudo llegar a ningún acuerdo con la Consejería de Educación sobre los 12 puntos de la Plataforma ni Font de Mora dimitió. Motivada por la ausencia de un mínimo de respuesta negociadora, el pasado 24 de octubre se celebró el Primer Encuentro de Plataformas por la Enseñanza Pública del País en Octubre, Centro de Cultura Contemporánea de València. En el Encuentro participaron, de todo el País Valenciano, y además de la Plataforma por la Enseñanza Pública del País una cincuentena de personas que representan las 10 plataformas de l’Alacantí, Elx, Marina Baixa, La Safor, La Ribera, La Costera, Torrent, Foia de Bunyol, Castelló y la Coordinadora del Marítimo (València).

La convocatoria se hizo de forma que facilitó la participación de las plataformas comarcales en el análisis de la situación y en la presentación de propuestas. Cada plataforma presentó el balance de actividades durante el curso pasado y las propuestas para el curso actual. Todas participaron en las movilizaciones y cierres del curso pasado, y desarrollaron un trabajo de información sobre la realidad de la escuela pública (por ejemplos, con jornadas), pidieron el apoyo de los alcaldes, y adaptaron a la comarca los 13 puntos de la plataforma.

Las plataformas han reafirmado su compromiso en la lucha por la mejora de la enseñanza pública y en la necesidad de continuar trabajando juntos por este objetivo.

Con todas las propuestas recogidas, la Plataforma por la Enseñanza Pública del País Valenciano decidió convocar cierres, asambleas y concentraciones en todos los ámbitos, tanto local, comarcal o de centros. Para acabar con una manifestación el próximo martes 1 de diciembre en Castelló, València y Alacant y otros lugares propuestos por las plataformas comarcales con el objetivo de hacer frente a la nefasta política de la Consejería de Educación.

La valoración de la reunión de plataformas y de las resoluciones tomadas tiene dos caras. Por una parte, la convocatoria de una reunión de plataformas es un paso muy positivo que responde a una demanda de las propias plataformas locales y comarcales. Compartir experiencias, hacer propuestas y tomar decisiones colectivas es una excelente muestra de convivencia democrática. Por otro lado, la Plataforma por la Enseñanza Pública de País se reserva para sí la toma de decisiones, con lo cual, parece estar por encima del resto de plataformas. Esperamos que en los próximos encuentros se incluya la toma colectiva de decisiones, la cual reforzará a todas las plataformas al mismo tiempo. Y, además, la Plataforma por la Enseñanza Pública del País Valencià quiere exigir a Conselleria reabrir el proceso de negociación y llegar a un consenso para mejorar la escuela pública. Este objetivo paraliza, sin nada a cambio, las movilizaciones. Y, dados los factores contextuales que se han mencionado arriba así como el objetivo de la Consejería de ampliar el terreno de la escuela privada subvencionada y degradar la escuela pública de tal manera que sólo sirva para aquellos grupos de la población sin recursos económicos, la demanda de abrir de nuevo la negociación nos parece inoportuna porque paraliza las movilizaciones, tal y como ocurrió con el aplazamiento de la huelga del 17 de diciembre pasado.

Qué dinámica y qué agenda social:

Contra los ejes actuales de gestión de la enseñanza pública (la identificación de los centros privados concertados como parte de la oferta pública y las subvenciones a la red concertada, la libertad de elección de centro y la selección del alumnado por parte de la red privada). Recursos para las escuelas públicas, distribuidos equitativamente en función de las necesidades de cada distrito. Democratización de los centros, participación y control social del sistema. Reclamar los 12 puntos de la Plataforma es un punto de partida.

Por otro sistema de enseñanza

• Un sistema 100% público, que ponga fin a la educación privada subvencionada. No más subvenciones. La educación privada y concertada es más cara y no es mejor que la pública, ya que una vez descontadas las influencias socioeconómicas de extracción del alumnado, los resultados del aprendizaje son similares.

• No a la mercantilización de la enseñanza, no al funcionamiento jerárquico y a la fragmentación e introducción de la competencia entre centros

• Ante un sistema educativo que favorece que los/las alumnos/as de padres sin estudios tengan un riesgo 20 veces mayor de fracaso escolar que las de aquellos con padres con estudios, queremos un sistema que sea un factor real de igualdad social y no de perpetuación y profundización de la desigualdad social. Para construirlo, el sistema educativo habría de ser capaz de compensar las situaciones en que se encuentran los/las alumnas que han de realizar un esfuerzo mayor y/o que viven en distritos con un mayor nivel de necesidad. En este sentido, hemos de reclamar las inversiones suficientes en los centros más necesitados y disminuir su ratio profesor/alumno. Hemos de proponer situar los centros educativos de tal manera que se favorezca la unión de alumnos de barrios diferentes.

• queremos un sistema que se base en una enseñanza que nos capacite con un pensamiento creativo, crítico y libre

• queremos un sistema que evite centrarse en el esfuerzo i la capacidad personal del alumno como si fuera la clave del éxito académico, que clasifique al alumnado en buenos, regulares i malos.

• queremos un sistema que de apoyo a los padres i madres para mejorar su capacidad para dar apoyo a sus hijos e hijas.

• queremos un sistema que potencie la educación no reglada en los centres públicos fuera del horario escolar en respuesta a las necesidades de cada zona

• queremos un sistema que para su diseño cuente con la participación de la ciudadanía a partir de asambleas de barrio y de centros de trabajo

• queremos democratizar el funcionamiento de los centros; no a un funcionamiento cuasipenitenciario de los centros de secundaria.

• queremos evitar crear un sistema de estamentos dentro de los institutos (directivos, profesorado funcionario i profesorado interino, o jerarquizaciones en función de las asignaturas o los cargos); queremos acabar con la competición entre profesorado interino y fijo.

Por una organización y movilización eficaces:

• Por un funcionamiento desde la base del movimiento social por la enseñanza pública: Potenciar las asambleas y los grupos de enseñantes, y favorecer su coordinación

• Coordinar la lucha con los estudiantes de secundaria y de universidad

• Aumentar la afiliación sindical al STEPV como sindicato mayoritario

• Apoyar las movilizaciones de enseñantes, de padres y madres, y de estudiantes

• La posibilidad de una segunda huelga general por la defensa de la enseñanza pública se materializará mediante una dinámica democrática desde abajo, la extensión de la movilización (como por ejemplo a los estudiantes), y con unos sindicatos con objetivos de lucha y no de pacto social.

• Debemos rechazar la nefasta política de "abrir espacios de negociación". Se trata de una trampa que no sirve para acumular fuerzas y avanzar de forma constructiva. Las promesas de negociación del curso pasado sólo sirvieron para frenar las movilizaciones y las dinámicas reivindicativas. Los sindicatos y las plataformas han de encabezar la movilización y dejar a un lado los pactos sociales con la burguesía.

Font de Mora dimisión!

+ Info:

CGT-Ensenyament: Un sistema educatiu que legitima les desigualtats. 15 de juliol de 2010


A la mateixa secció:


Manifest / Convocatòria Primera assemblea per un agrupament per a l’Assemblea Ciutadana de Podem País Valencià, Alcoi, 26 de febrer de 2017


Davant l’agressió masclista de l’empresari Manuel Muñoz a Teresa Rodríguez. Si toquen a una, ens toquen a totes!


La nostra solidaritat amb Teresa Rodríguez, el nostre odi de classe i feminista als agressors. Teresa denúncia agressió masclista per part d’un empresari


Catalunya: Per un partit-moviment contra l’austeritat


Feminisme per a viure millor, per a una vida lliure de violències masclistes


Els estudiants contra les revàlides, la LOMCE i un sistema elitista


La única solución para los CIEs es su cierre inmediato


Cal construir col·lectivament un Podem del País Valencià: Per la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Extraordinària de País.


11S - Totes al carrer per la República Catalana!


Davant la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar Arnaldo Otegi de les llistes electorals basques

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com