Ens parlen d’avenços en la protecció de drets humans, però les dones de tot el món continuem sofrint els efectes de múltiples violències pel mer fet de ser dones. Aquest any, el dia internacional contra la violència masclista, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista continuem reivindicant la veu de les dones per acabar d’una vegada per totes amb les violències que limiten els nostres drets, la nostra subsistència, la nostra autonomia i la nostra credibilitat.

La violència masclista continua present en les nostres vides quotidianes en forma de maltractaments, assassinats a la llar i fora d’ella, de violacions i d’assetjament sexual. Malgrat que les agressions que sofrim tenen una presència creixent en els mitjans de comunicació, aquests continuen parlant de les dones com a víctimes passives, sense història, sense veu. D’aquesta manera, hem passat de la invisibilitat absoluta a protagonitzar titulars morbosos que ometen el caràcter sistèmic de les nostres lesions i les nostres morts. Així mateix, malgrat el gran avenç que la introducció de la Llei de Violència de Gènere per part del govern del PSOE suposa, aquesta està basada en gran mesura en la victimització de les dones i en la lògica punitiva. Mentre que la llei catalana millora alguns aspectes de l’estatal, malauradament també presenta una definició limitada de violència de gènere, així com dels col•lectius de dones a protegir. Ambdues pateixen de manca de recursos suficients per implementar mesures com l’assistència i la protecció a les víctimes.

Davant d’aquestes limitacions, considerem imprescindible continuar realitzant una anàlisi profunda de les causes de la violència que sofrim, les quals rauen en les desigualtats i opressions resultants del sistema patriarcal. D’aquesta manera, davant de les mesures actuals que no ataquen el mal des de l’arrel, volem situar en el centre del debat la prevenció. Una prevenció que ens ajudi a superar els mers "pegats a posteriori" i que serveixi per protegir realment a totes les dones, incloent els col•lectius més vulnerables i/o invisibilitzats com les nenes, les adolescents, les dones immigrants, particularment les indocumentades, les dones lesbianes i les dones trans.

D’altra banda, les dones mortes o ferides a les mans dels seus agressors constitueixen "només" la cara més amarga d’aquest escenari. Però hi ha molt més. La doble jornada de treball, el confinament de la dona en l’àmbit domèstic i la divisió sexual del treball són també expressions quotidianes, i en gran mesura factors, d’aquesta violència que fa falta continuar denunciant. No solament ajuden a explicar les agressions directes que les dones sofrim cada dia sinó que també estan relacionades amb el sistema capitalista i amb les formes en què aquest accentua les relacions patriarcals. La violència de gènere es dóna a nivells individuals i familiars però també es genera i perpetua a nivells estructurals, com en l’àmbit institucional, l’econòmic o els serveis socials, entre molts d’altres.

Les negligències d’un estat de benestar merament subsidiari segueixen sent maquillades gràcies al treball "voluntari" o (infra)remunerat de centenars de milers de dones en l’Estat espanyol, tant autòctones com immigrants. Els retalls en despesa social, les privatitzacions dels serveis públics, l’augment de l’atur, la flexibilització del mercat laboral, les polítiques hostils a la població immigrant, totes elles intensificades en l’actual context de crisi, contribueixen a mantenir a milers de dones en una situació de dependència i marginació social i econòmica, i resulten sovint en una incapacitat d’abandonar situacions abusives i en la feminització de la pobresa. Aquestes situacions prenen són encara més dramàtiques als països del Sud, on les dones són les primeres en pagar els dramàtics efectes dels programes d’ajust estructural i sovint sofreixen la violència física i sexual en contextos de conflictes bèl•lics.

És per tot això que en un context de crisi que continuarà prolongant-se i aprofundint-se, es fa més necessari i urgent que mai articular respostes i projectes alternatius que tinguin la denúncia de totes les cares de la violència masclista com un dels seus eixos centrals. Les dones estem fartes de ser les espatlles invisibles sobre les que descansa el capitalisme patriarcal! Aquest es basa sobre els cops que rebem, sobre el treball eternament no reconegut que realitzem, sobre la nostra discriminació, sobre la nostra sobreexplotació. Estem fartes de ser les mules de càrrega del sistema i diem prou, diem NO!

I el nostre NO no és una simple negació sinó que forma part del nostre avenç en la creació d’una societat sense explotació ni opressió de cap tipus; una societat que no estigui basada en la lògica del benefici, de la competitivitat i de la violència que les sustenta, sinó que s’organitzi entorn dels valors de la solidaritat, el respecte, la igualtat i el bé comú. El 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, però també cada dia de l’any, continuem exigint, més fermament que mai,

“Ja no n’hi ha prou de violència masclista!"

"Davant la vostra violència, la nostra revolta!"

Font: http://eacomarquesdelsud.wordpress.com/2009/11/25/davant-la-vostra-violencia-la-nostra-revolta/