contacte: anticapitalistes@anticapitalistes.net

 



 

Anticapitalistes
  
divendres 24 de juliol de 2009 | administrador
STEPV presenta el balanç del curs 2008/09

La política educativa del govern valencià ha dut a l’ensenyament públic a una situació inèdita i insostenible


Responsables de STEPV han presentat en roda de premsa el balanç del curs 2008/09 (mireu a continuació el document). El balanç repassa la política educativa duta a terme per la conselleria d’Educació al llarg del curs, marcat per l’onada de protestes i mobilitzacions arran de la imposició d’EpC en anglés.

El desenvolupament de la LOE també ha marcat l’acció de govern i la tasca sindical, així com diferents iniciatives de l’administració valenciana que han estat contestades pel professorat i pels sindicats. El balanç també es fa ressó d’altres aspectes com la retallada de línies en valencià, els incompliments en matèria de Salut Laboral o la imposició de les adjudicacions telemàtiques en el cos de mestres.

El curs 2008/09 s’ha caracteritzat per una política educativa basada en una actitud impositiva, totalitària i immobilista que està provocant un greu dèficit democràtic en el sistema educatiu valencià i que ha vingut agreujant-se els darrers cursos.

Enguany hem vist com s’han traspassat algunes fronteres, que fan que aquest curs 2008/09 haja sigut un curs inèdit i digne de ser oblidat: EpC en anglés, persecució política professorat i directors, publicació de normativa sense negociar, resposta contundent de tota la comunitat educativa, denúncies penals a responsables polítics de l’administració, etc. I mentrestant, el fracàs escolar al País Valencià és un dels més alts de l’estat, fet que no sembla preocupar a l’administració valenciana.

Per tal d’eixir d’aquesta situació, Mauri ha assenyalat que cal “un pacte social per l’educació que situe l’ensenyament més per damunt dels interessos partidistes del govern de torn i que situe l’ensenyament públic en l’eix vertebrador del sistema educatiu”. Tanmateix, aquest pacte serà difícil de dur a terme amb l’actual equip que governa la Conselleria d’Educació, perquè enguany “han donat mostres que van en un altre sentit, és a dir, en usar l’ensenyament públic com a instrument polític d’oposició al govern central”, en referència al boicot del govern valencià a EpC amb la imposció d’impartir-la en anglés. A més, “el govern valencià està desmantellant l’ensenyament públic a favor de la privatització del sistema educatiu”. Per posar fi a aquesta situació, cal que “el president Camps canvie l’equip que dirigeix la Conselleria i nomene nous responsables amb voluntat d’arribar a consensos importants amb la comunitat educativa”, ha afegit el responsable sindical.

Davant d’aquest panorama “desolador”, hi ha motius per a l’esperança, ja que la resposta del professorat i de la comunitat educativa “ha estat contundent i massiva, la qual cosa ens motiva per a continuar treballant i lluitant per un canvi en la política educativa del govern valencià”.

22 de juliol de 2009


Balanç del curs 2008/09

Un curs marcat per la indignació i la mobilització
La gestió de l’equip de govern de la Conselleria és nefasta per al sistema educatiu

Aquest curs ha estat marcat, sens dubte, per la mobilització massiva de la comunitat educativa. Una mobilització no estrictament laboral que no té precedents en el sistema educatiu valencià. El desencadenant del conflicte –la imposició d’impartir EpC en anglés- està ara en el mateix punt que fa un any. La inspecció educativa ha segrestat, a instàncies de Conselleria, les hores d’EpC als departaments de Filosofia i Geografia i Història, per a adjudicar-les al professorat de la borsa d’EpC i continuar impartint la matèria en aquesta llengua. L’administració busca insistentment la manera de burlar les sentències del TSJ i ha fet cas omís a la mobilització social i al rebuig generalitzat d’imposar la llengua en què s’ha d’impartir aquesta assignatura.

L’actitud impositiva i immobilista de la Conselleria d’Educació i del govern valencià ha anat acompanyada també per una greu i preocupant política repressiva contra el professorat i determinats directors de centres docents. S’han obert expedients a dos professors d’Altea per impartir les classes d’EpC en valencià (que es van poder aturar gràcies a la mobilització), però continuen oberts els expedients als directors de Monfort i d’Énguera (aquest darrer ja no ha estat renovat en el càrrec). Estem vivint una persecució política sense precedents a la gestió democràtica dels centres docents.

Enguany també hem vist com per primera vegada es retiraven les ajudes econòmiques als moviments de renovació pedagògica per a l’organització de les Escoles d’Estiu, que s’organitzen ininterrompudament des de 1988. I també hem hagut de presenciar actes de censura per part del govern valencià contra Escola Valenciana, quan la Generalitat i l’Ajuntament de València els han retirat o denegat el permís per a realitzar diferents actes a la ciutat. No és casualitat que aquesta persecució política recaiga sobre entitats que formen part de la Plataforma per l’Ensenyament Públic.

I a tot això cal afegir els insults i les amenaces al professorat d’Alfonso Rus, president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, en una mostra més de la prepotència i la impunitat d’aquest al càrrec institucional, avalada pel Conseller d’Educació (del qual encara estem esperant declaracions en defensa del professorat) i del president Camps (que no ha cessat a Rus ni l’ha desautoritzat públicament). Perquè aquest comportament no quede impune, STEPV va presentar la corresponent denúncia contra Rus davant la fiscalia, que la ha admés a tràmit i que ara és en mans del jutjat núm. 3 de Xàtiva.

El desenvolupament de la LOE perjudica al professorat

Paral•lelament al conflicte d’EpC, la Conselleria ha continuat amb el seu particular desplegament de la LOE al País Valencià, que ha perjudicat en els darrers mesos nombrosos col•lectius de professorat, de forma innecessària i injustificada, i malgrat les protestes sindicals i del professorat afectat.

Arrancàvem el curs amb nova normativa publicada en els mesos de juliol i agost, molt tard perquè els centres s’organitzaren correctament, amb la qual cosa el mes de setembre va ser un caos organitzatiu en els centres docents (en els instituts s’agreujava per l’obligació d’impartir EpC per dos professors). En juliol de 2008 es publicava el Decret de Currículum del Batxillerat, que retalla hores de filosofia i restringeix l’oferta de la modalitat cientifico-tecnològica, que afecta al professorat de tecnologia, malgrat l’oposició sindical i les protestes del professorat afectat. L’assignatura de religió, en canvi, ix reforçada. I en agost es publica la Resolució sobre la impartició d’anglés a infantil que no contempla l’increment d’especialistes d’anglés, amb la qual cosa els centres han de reubicar el professorat habilitat en aquesta llengua per a poder impartir-la, que han de deixar de banda altres funcions que estaven exercint.

Més tard, en novembre, la normativa de renovació de càrrecs directius incorpora 11 ítems que han de ser tots avaluats positivament per la inspecció i fa una interpretació molt restrictiva de la LOE. En gener de 2009, la Conselleria proposa reconvertir determinats centres de secundària en Centres Integrats de FP per al curs 2009/10 sense una planificació prèvia, amb la qual cosa el professorat de secundària i batxillerat queda suprimit improvisadament per al curs que ve, sense possibilitat de participar en el concurs de trasllats amb dret preferent i sense saber on seran reubicats.

En març, la Conselleria d’Educació presenta una proposta d’ordre que, en començar el curs que ve, transformarà unes 700 places de mestres de 1r cicle d’ESO en places de professorat de secundària, amb la qual cosa cap mestre que no tinga ja un destí definitiu en primer cicle d’ESO no hi podrà accedir. La LOE permet aquesta reconversió però no preveu que s’haja d’aplicar de forma immediata i de colp. La Conselleria no va acceptar la proposta de STEPV d’establir un procediment de transformació planificat, programat i consensuat amb el professorat i amb els centres educatius.

En abril, es negocien les ordres d’optatives de batxillerat i de modalitats de batxillerat. El professorat de llatí i grec es veu obligat a iniciar una campanya per reclamar el manteniment de l’optativa de Fonaments Lèxics, que afecta al seu departament, eliminada en el primer esborrany, tot i que gràcies a la pressió d’aquest professorat i dels sindicats, es mantindrà finalment. D’altra banda, en l’ordre de modalitats del batxillerat (publicada el 30 de juny) es torna a restringir la modalitat cientifico-tecnològica que causa una nova protesta en Conselleria del col•lectiu de professorat de Tecnologia.

També en abril, la Conselleria proposa un nou reglament orgànic i funcional (ROF) de les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) que perjudicarà al professorat d’algunes llengües (rus, xinés, italià, etc) perquè les ràtios que planteja comportarà la reducció de grups i, per tant, de professorat. Aquesta normativa s’ha tancat definitivament en juliol, sense que s’atenguen les principals demandes dels sindicats i les EOI.
I pel que fa als Ensenyaments Artístics Superiors, en juny es van publicar en el DOCV els estatuts de l’ISEA (Institut Superior d’Ensenyaments Artístics). En tot aquest temps, la Conselleria no ha informat al professorat afectat de la nova reestructuració d’aquests ensenyaments, ni cap document ha passat per la Mesa Sectorial d’Educació.

En tot el desplegament normatiu d’aquests darrers mesos i de les polítiques en qüestió de gestió de personal de la Conselleria, qui més s’ha vist perjudicat és el col•lectiu d’interins de les diferents especialitats afectades per la política educativa del govern valencià, principalment perquè la retallada d’hores comporta menys places a ofertar en els processos d’adjudicació i, per tant, menys possibilitats de feina per al professorat interí.

Els drets laborals del professorat, en recés

El Pla Èxit continua sense negociar-se en la Mesa Sectorial; per primera vegada s’obliga al professorat a assistir a les proves accés de FP i a les proves de certificació de les EOI en el seu horari lectiu, amb el consegüent perjudici a l’alumnat i als centres; dues noves ordres comportaran hores extra per al professorat sense cap tipus de compensació (Premis Professionals de Música i Dansa i proves per a l’obtenció del graduat escolar per a exalumnes d’ESO); la imposició dels plans de plurilingüisme en tres centres educatius ha comportat que les places vacants d’aquests centres no s’oferten, de manera il•legal, en el concurs de trasllats; el calendari escolar per al curs que ve amplia en dos dies les jornades lectives sense cap justificació pedagògica; etc.

La Conselleria també ha incomplit compromisos de negociació en temes com la jornada continuada, la catalogació lingüística de secundària o un nou acord per al professorat interí. Cap d’aquests temes han arribat a bon port per la manca de voluntat política de la Conselleria. I quan hi ha acords, s’incompleixen, com han estat els casos dels increments retributius dels càrrecs directius, el pagament dels triennis del professorat interí o el cas flagrant d’incompliments en matèria de Salut Laboral (plans d’autoprotecció, coordinador de salut laboral en centres docents, vigilància de la salut, adaptació de llocs de treball, etc).

Boicot a les línies en valencià i a la Filologia Catalana

El Sindicat ha pogut comprovar com la Conselleria d’Educació ha boicotejat novament l’augment de grups i línies en valencià, fent servir diverses estratègies: fer cas omís a les demandes dels consells escolars, claustres, AMPEs i direccions del centres de convertir programes PIP (en castellà) a programes PEV o PIL (en valencià) o de crear noves línies en valencià; el programa ITACA no contempla la possibilitat que tot el centre puga aplicar només programes en valencià, encara que ho sol•licite el centre (Claustre, AMPA, Consell Escolar i alumnat); tancar programes en valencià i derivar a l’alumnat que demanda aquests programes a altres centres que l’oferten; imposar programes PIP sense consultar al centre i sense haver sigut demandats; en centres en què la demanda de programes en valencià supera l’oferta, no solament no s’amplien els programes en valencià, sinó que es deriva a l’alumnat a altres centres i, a més, en programes PIP en castellà, com ja va denunciar recentment Escola Valenciana en el seu informe.

El govern valencià i, concretament, la Conselleria d’Educació donen mostres, novament, de l’obstaculització en l’extensió de la llengua pròpia a l’ensenyament, malgrat la creixent demanda social. A més, aquest boicot no només afecta als centres públics, que acullen la majoria de l’alumnat en valencià, sinó també als centres concertats.

D’altra banda, en juny es van conéixer tres noves sentències (dues del Tribunal Superior de Justícia valencià i una del Tribunal Suprem) que avalen la titulació de Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de coneixements de valencià en la convocatòria de les oposicions. Ja en són 19, per tant, en aquest sentit. Malgrat això, el Conseller d’Educació en fa cas omís i es nega a acatar les sentències del TSJ i del Tribunal Suprem. Aquesta obstinació ha dut a STEPV a denunciar el conseller per incompliment de sentències i per malversar fons públics, ja que les darreres sentències condemnen a costes a l’administració.

El sistema educatiu, judicialitzat per la manca de negociació

Només en els últims dos cursos, que són els que duem de legislatura, STEPV s’ha vist obligada a presentar recursos contra l’ordre d’EpC i borses de treball relacionades, concertació de batxillerats, decret de drets i deures, convocatòries d’oposicions per la no inclusió del títol de filologia catalana, pagaments dels complements d’equips directius, renovació de directors i directores, ampliació de l’horari escolar, programa d’educació plurilingüe, normativa dels plans d’activitats de formació del professorat, triennis i vacances del professorat interí, i ara, per acabar el curs, el concurs general de trasllats (perquè la Conselleria ha amagat vacants que estava obligada a ofertar), l’ordre de modalitats del batxillerat i els Estatuts de l’ISEA.

Aquesta situació de judicialització constant del sistema educatiu públic és una conseqüència de la manca de voluntat negociadora dels actuals gestors de la Conselleria d’Educació i un símptoma que aquesta gestió és nefasta per als interessos del professorat i de la comunitat educativa en general.

I per acabar-ho d’adobar, adjudicacions telemàtiques

Aquest nefast curs 2008/09 va acabar en el mes de juliol amb un nou experiment: les adjudicacions telemàtiques de places vacants per al professorat provisional i interí del cos de mestres.

STEPV ha manifestat insistentment el rebuig a aquest sistema i ha mobilitzat al professorat afectat amb diverses concentracions i una vaga el 10 de juny perquè considera que aquest sistema no ofereix les garanties ni la transparència suficient perquè el professorat puga estar en el seu lloc de treball l’1 de setembre. Les adjudicacions presencials han funcionat sempre bé, són transparents i el professorat sap en el moment de l’adjudicació el seu destí al curs següent.

Conclusió: la gestió de l’equip de govern de la Conselleria és nefasta per al sistema educatiu

Des que el nou equip de govern es va instal•lar en la Conselleria d’Educació després de les darreres eleccions autonòmiques de 2007, encapçalat per Concha Gómez, com a nova Secretària Autonòmica d’Educació, i David Barelles, com a nou Director General de Personal, ha estat impossible arribar a acords importants i s’ha violentat de forma extrema a la comunitat educativa, amb les ocurrències del conseller Font de Mora i del president Camps.

L’actitud impositiva i prepotent s’ha instal•lat en la Conselleria dirigida per Alejandro Font de Mora, que ha dut a l’ensenyament públic a una situació inèdita al País Valencià, fruit d’un preocupant dèficit democràtic del govern valencià i de la Conselleria d’Educació: recessió dels drets laborals del professorat, repressió i persecució política contra professorat, direccions de centres i d’entitats, manca de voluntat de negociació i d’arribar a acords, imposició de normes absurdes, boicot al valencià,… En definitiva, l’administració valenciana ha aconseguit violentar i indignar la comunitat educativa en un curs digne de ser oblidat.

Aquesta política educativa del govern valencià només s’entén des de la premissa del desmantellament del sistema educatiu públic, en conflicte constant per les agressions rebudes, per a beneficiar la privatització de l’ensenyament, pel qual aposta clarament l’administració valenciana.

Malgrat això, la resposta del professorat i de la comunitat educativa ha estat massiva, unànime i contundent. Les massives mobilitzacions i l’èxit de la vaga del 28 d’abril obrin la porta a l’esperança d’un canvi d’actitud de l’administració en matèria educativa.

En eixe sentit, STEPV reitera una vegada més la necessitat de canviar l’equip que governa la Conselleria d’Educació, començant pel conseller, com a màxim responsable polític i continuant per la Secretària Autonòmica d’Educació i el Director General de Personal. El Sindicat insta al president Camps a canviar radicalment la política educativa del govern valencià i a atendre les peticions de la comunitat educativa, obrint un procés de negociació seriós i amb voluntat d’assolir acords importants en benefici del sistema educatiu i no atenent a criteris partidistes del govern de torn.

El Sindicat no tolerarà aquesta política regressiva del sistema educatiu públic i continuarà treballant per dignificar-lo, amb totes les accions que considere oportunes i fent servir tots els recursos al seu abast per aconseguir-ho.


A la mateixa secció:


Escola i política


¿Quién manda en la educación?


Apologia de la filosofia


“No nos educan, nos normalizan, nos reducen, nos apagan”, Andrea Martínez, alumna de Bachillerato


STEPV i Escola Valenciana valoren positivament que la majoria dels centres opte pels nivells avançats dels programes del Decret de Plurilingüisme.


Per un gir en educació, 9-M Vaga en l’ensenyament


València: PSPV, Compromís y València en Comú aprueban cesión de suelo público a la privada Universidad Europea


Per què els bancs i caixes tenen tant interès en l’educació?


STEPV demana a la Conselleria que no aplique les revàlides


Un Decret de Plurilingüisme que no elimina l’exempció al valencià

Creative Commons License Esta obra est� bajo una licencia de Creative Commons by: miquel garcia -- esranxer@gmail.com